Comprendre

Rouault 1939

"Comprendre, c'est déjà aimer."

Georges Bernanos


Possible traducció:


"Comprendre ja és estimar."

Tomàs d'Aquino

 

Fra Angelico 1439

"Constructor d'un univers alliberat de la por i de la culpa, innocent, tan harmònic i simètric com una catedral gòtica del pensament; revelador d'un cosmos orientat envers la fi infrustrable: la joia incondicional que s'anticipa en cada tombant del camí quan troba algú disposat a acollir-la; tan magnànim d'esperit com gras en la seva humanitat corporal."

Toni Pascual sobre Tomàs d'Aquino a Diccionario Biográfico de Artistas, Carroggio (1991), p. 9

L'Encarnació

El tema de l’Encarnació, en un primer nivell d'aproximació, és una de les grans diferències entre el cristianisme i les altres tradicions religioses, judaisme i Islam inclosos, i per tant un dels grans obstacles en el diàleg entre les tradicions religioses.

L'agosarament cristià és afirmar que Déu es fa humà. Déu es fa carn, assumeix la naturalesa humana, la condició humana, en la persona de Jesús de Natzaret. Aquest és el significat de l'Encarnació, representat gràficament a través de dues imatges mitològiques: la de l'Anunciació (concepció de Jesús) i la de Nadal (naixement de Jesús).

Agafat literalment, és un concepte de molt difícil comprensió. Racionalment, no s'entén què pot voler dir. Teològicament, si més no l'Islam ho interpreta com un atemptat a la identitat divina: Déu és el totalment altre, no es pot identificar amb un ésser humà concret. Déu és U, "no ha engendrat ni ha estat engendrat" (Alcorà, Sura 112, 3). L'Islam venera Issa, Jesús, però no el pot considerar fill de Déu o encarnació de Déu.

Simbòlicament, però, l'Encarnació pot donar molt de joc. Pot reivindicar l'alta naturalesa i la dignitat de la condició humana. Pot subratllar la dimensió divina que hi ha en cada humà, en tant que ésser conscient que participa de la consciència total que és la divinitat. Pot subratllar la possibilitat que cada humà esdevingui manifestació de la divinitat. I que cada humà pugui "salvar-se" (alliberar-se de la dependència del cos i la ment, o del cos, les emocions i els pensaments, si ho preferiu).

Com sorgeix aquesta idea de l'Encarnació? Què la fa irrompre? Una possibilitat és que sigui una conseqüència de l'entusiasme dels deixebles per Jesús. Ell és tan important per ells, que en fan presència de Déu, fill de Déu, identificat amb Déu: el viuen com a Déu, el divinitzen. L'Encarnació seria la divinització de Jesús fent-lo fruit de l'irrupció divina en el si d'una dona, escena escenificada en la imatge de l'Anunciació, que se celebra el 25 de març, nou mesos justos abans de Nadal, moment del naixement de Jesús. Aquesta dona ha de ser una verge, sígne de puresa, ja que Déu només es pot manifestar en un context pur (que els déus neixen de mares verges és una antiga tradició mitològica). Una puresa portada després a l'extrem per l'Església amb la proclamació de Maria com a persona concebuda sense pecat original: no només era verge, sinó que havia estat eximida del pecat original compartit per la resta dels humans (l'Església celebra aquest dogma, el darrer dels proclamats per l'Església, el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció de Maria).

Aquest ús de la mitologia per part dels deixebles i/o dels iniciadors de la narració oral al voltant de Jesús, després recollida i potser enriquida pels redactors dels evangelis, és lícita, és una bona manera d'expressar la seva intensa i radical experiència de l'impacte que Jesús tenia en ells. I és lògic que per expressar aquesta divinització fessin servir les eines que tenien a mà, o sigui la tradició mitològica del seu entorn, amb arrels egípcies, assíries, babilòniques i perses, referències freqüents a la Bíblia i potser algunes influències gregues. Com diu Carl Gustav Jung al quart capítol de "Resposta a Job": "Com que en la decisió d'encarnar-se Jahveh se serveix, pel que sembla, de l'antic model egipci, podem esperar també que el curs de l'encarnació s'ajusti en els seus detalls a certes prefiguracions". L'ús de l'expressió mitològica, simbòlica, d'una experiència vital important és encara més comprensible si es té en compte el context cultural de fa dos mil anys, on els entramats mitològics tenien un gran pes, per no dir que eren hegemònics.

El problema és que actualment la lectura literal del mite construït és molt dura per a qui pertany a altres tradicions o per als humans moderns no oberts al llenguatge simbòlic. I també és dura per al cristià que mira de rellegir simbòlicament la seva tradició mitològica. Alhora, és molt dur per al cristià tradicional rellegir, reinterpretar simbòlicament, el mite cristià. Aquest cristià tradicional s'estima el seu mite, que porta molt a dins, que troba entranyable i ple de veritat, fins al punt que no pot o no vol veure'l com a mite (i s'enfada amb els desmitologitzadors). Però per molt respectable i entranyable que sigui aquesta interpretació literal, per molt bonica i enriquidora que hagi estat per a moltes generacions, és difícil avui en dia considerar-la com a descripció d'un fet històric (que és el que pretén la interpretació literal).

Per als cristians l'Encarnació és una manera de dir que valoren tant el món que consideren que Déu s'hi fa present. Però probablement als orientals no els hi cal una encarnació perquè per ells Déu ja ho és de present al món, el món és pura emanació de Déu (són més creacionistes); no es pot pensar el món com a separat de Déu. No els cal encarnació perquè tot el cosmos és encarnació. En canvi, potser a causa d'una visió més negativa del món i de l'ésser humà (pecat original, vall de llàgrimes), per a la mentalitat religiosa occidental sí que fa falta aquesta irrupció salvadora expressada amb l'Encarnació.


Nota: val a dir que l'entrada sobre l'Encarnació a la Viquipèdia en català és penosa.


Algunes referències del Nou Testament a l'Encarnació:


"Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l'existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix. La Paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat ." (Joan 1, 14)


"Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu." (Joan 3, 13-18)

"Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist. Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat, i vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell, que és cap de totes les potències i autoritats." (Colossencs 2, 8-9)

"Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare." (Filipencs 2, 5-11)

Collita

Chagall 1961

"Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis. Igualment, quan cullis les olives, no repassis després les branques. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Quan veremis, no passis després a esgotimar. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda."

Deuteronomi 24, 19-21

Teulada de Gallifa

Que en són de boniques les teulades! I com més temps passa, més boniques es tornen. Els liquens les van treballant, enriquint, embellint...

Potser els humans n'hauríem de prendre exemple, i aconseguir que el pas del temps ens fes cada vegada més bells, més harmònics, més integrats. Com les teulades.

Ciència i experiència

 

Gerhard Richter 1966

"Afortunadament, el nivell de coneixement científic de la realitat no condiciona la qualitat de l'experiència humana."

(tuit d'en Rai de 25.07.2020)

Món més humà

Vuillard 1895

"L'art est un effort pour créer, à côté du monde réel, un monde plus humain."

"L'art és un esforç per crear, a costat del món real, un món més humà."

André Maurois (1885-1967)

Maons

Maons a una antiga bòbila a prop de Pinell de Brai, Terra Alta.

Daodejing 42

“El Dao engendra l'un; l'un engendra el dos;
el dos engendra el tres i el tres engendra totes les coses.

Tot porta el yin al darrera i el yang al davant;
combinant aquestes forces s'assoleix l'harmonia.

Els humans avorreixen la soledat, la pobresa, la indignitat,

però en canvi prínceps i senyors fan servir aquests termes per referir-se a ells mateixos.

Realment, les coses sovint s'engrandeixen mirant de disminuir-les

i disminueixen mirant d'engrandir-les.

Jo ensenyo el que altres han ensenyat:

«qui viu violentament, morirà violentament».

Aquesta és la guia del meu ensenyament.” 

Daodejing 42



Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html

 

 

 

Física quàntica i relativitat

Agnes Martin 1977

"No ens hem de deixar confondre pels misteris de la física quàntica i de la relativitat, que semblen estar completament en desacord amb la nostra experiència. Aquests esquemes conceptuals es refereixen a fenòmens que rares vegades troben els nens petits i que, per tant, no han incorporat la seva lògica interna al llenguatge natural. I un tret essencial d'aquestes teories el constitueix el fet que no contradiuen les coses quotidianes. Per exemple, es considera que la teoria quàntica és una extensió de la mecànica clàssica a dominis que anteriorment eren inaccessibles a l'observació, on els paradigmes del realisme primitiu -partícules puntuals indivisibles i camps ondulatoris continus- no es podien considerar adequats. És una qüestió de gust filosòfic, no una necessitat científica, el que hom subratlli la "correspondència" i la "complementarietat" de les imatges clàssica i quàntica, o que hom afirmi dogmàticament la primacia del "mapa" que proporciona la teoria quàntica a l'hora de descriure fenòmens macroscòpics, en els que precisament proporciona els mateixos resultats que la teoria clàssica."

John Ziman a Reliable knowledge - An exploration of the grounds for belief in science (1978)

Atributs de Déu

Gerhard Richter 1973

Tres dels grans atributs divins de la tradició cristiana poden ser rellegits en clau simbòlica. Des d'una perspectiva literal, l'omnipresència, l'omnisciència i l'omnipotència divines poden ser difícils d'entendre: un ésser que tot ho pot, que tot ho sap, que és a tot arreu... Però altres interpretacions són possibles.

L'omnipresència ens pot dir que utilitzant el símbol diví podem veure tota la realitat transformada, veure-la amb uns altres ulls, d'una altra manera, nova: podem veure-la tota ella com a manifestació de la divinitat, que és el mateix que dir que trobem a Déu present per tot arreu, mirem on mirem, anem on anem; percebem la realitat, la captem, de manera diferent, i tota ella se'ns mostra llavors radiant, lluminosa, fulgurant, resplendent, plena, donadora de sentit: tota la realitat està amarada de divinitat, tota pot ser llegida com a creació divina, tota pot ser vista com a emanació de Déu.

L'omnisciència ens podrà dir que el símbol diví ens pot ajudar a penetrar fins el més petit, íntim i amagat racó del nostre cor, que ell ens pot ajudar a conèixer a fons tot el nostre ésser, tot allò que som, conscient i inconscient: no és saber-ho tot del món, sinó de nosaltres mateixos; i aquesta capacitat d'autoconeixement és el fonament per conèixer encertadament tota la realitat i per tractar-la i tractar-nos a nosaltres mateixos adientment.

L'omnipotència ens podrà dir que llegint la vida en clau de divinitat s'obre la porta a superar tota mena d'obstacle per arribar a la realització de l'ésser humà, que aquest símbol té una immensa capacitat de destrucció de bloqueigs i barreres, que tota dificultat pot ser superada. Res pot ser obstacle definitiu per a trobar un camí vital de plenitud: la força d'aquest símbol va més enllà de tot impediment.

El Crist de Cellini

De 1559 a 1562 Benvenuto Cellini (1500-1571) va esculpir en marbre a Florència aquest Crist blanc. Probablement el va pensar per a la seva tomba, però el va acabar regalant als ducs de Florència. Fou la seva darrera gran obra.

El 1576 el duc Francesc I de Medici el va regalar a Felip II, que el va ubicar a l'Escorial, on encara es troba.

El drap "de puresa" que li cobreix els genitals és superposat per evitar la nuesa total.

Humanitats i humanització

 

"Les humanitats no impediren el feixisme perquè tenien més a veure amb l'erudició que amb la humanització."

Norbert Bilbeny a Les humanitats a la universitat, a VIA, Revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol n.19, setembre del 2012, p. 130

Eficàcia social

Sam Francis 1962

"D'altra banda, fins ara, el corrent marxista, el freudià o l'estructuralista ens oferien una suposada superació de la distància que hi ha sempre entre fet i dret, entre allò lògic i allò fàctic, entre allò circumstancial i allò necessari, entre els esdeveniments dispersos i la concepció històrica coherent. Cap d'aquestes teories funciona ni rendeix ja com abans. El que donava eficàcia social a aquests discursos, el que els feia socialment útils i generava el seu mercat, era la funció mitològica que complien de donar sentit a les coses, de permetre a la gent "saber a qué atenerse" com deia Ortega. En fer-ho cobrien unes necessitats, oferien satisfaccions i generaven complicitats."

Xavier Rubert de Ventós a L'art de mirar-se el melic a Catalunya de Xavier Febrés (1982)

La Figuera del Caro

Anant cap al Caro des de Tortosa, abans d'arribar, hi ha una vall rocallosa, el barranc de La Figuera, al fons de la qual hi ha una petita cova. Hi vàrem entrar, però no portàvem llanterna i no veiem res. De tota manera, en vàrem retratar les parets amb el flash. Els resultats ens van deixar encantats.

En trobareu més imatges a:


https://photos.app.goo.gl/EDAxaCb5iR7sUdL4A

Una novel·la espectacular

Gerhard Richter 1996

Irene Solà (1990) és una escriptora intel·ligent. Molt intel·ligent. La seva obra Canto jo i la muntanya balla mostra un desplegament espectacular d'aquesta intel·ligència. En la manera d'escriure, plena de recursos i d'inventiva, d'elements inesperats, i en la temàtica, on trena diversos temes i temps amb gran habilitat. Potser serà el Jaume Cabré de la seva generació...

Normalment, quan hom té una facultat molt desenvolupada, això va en detriment d'altres. Quan hom té el cap molt potent, el cor i les entranyes tendeixen a quedar en segon ordre. No són el motor del text, l'impuls de la narració. El que passa és que el cap d'Irene Solà és prou potent com per dissimular això, aportant des de la intel·ligència pàgines que semblen sortir del cor o les entranyes. Però a mi em sembla que no en surten.

Podríem dir que Canto jo i la muntanya balla pertany al gènere de la novel·la-espectacle, aquestes obres que enlluernen per la seva imaginació i recursos, que fan que el lector experimenti freqüentment admiració davant del que es desplega davant d'ell. Això és difícil i lloable, i està l'abast de pocs.

No és doncs una obra de la que diríem que és "de lectura imprescindible", però certament generarà molt de reconeixement entre els seus lectors. És un text ben construït, que es fa llegir, que motiva, que generarà satisfacció en la major part dels que la llegeixin.

Ruïnes

"No estaràs construït fins que no estiguis en ruïnes."

Yunus Emre (s. XIV)

Tria de Salms

Presentem aquí una tria d'un dels grans llibres de la Bíblia: el Llibre dels Salms. Texts molt antics, ja que la seva compilació escrita, feta uns cinc segles abans de Crist, recull probablement antigues tradicions orals. Això explica en part els trencaments d'estil que de vegades mostren els poemes, ja que així podem designar molts d'aquests texts. La seva creació al llarg del temps fa també que en ells s'hi recullin sensibilitats diverses.

Cal dir que nosaltres només hem recollit algunes d'aquestes sensibilitats; no hem inclòs, per exemple, els aspectes més "militars" que alguns dels Salms inclouen. Aquesta és una opció ben discutible; molts diran que no es pot manipular els texts, que si ens han arribat així, hem de respectar la tradició. Nosaltres, però, hem donat prioritat a facilitar que els texts ressonin en la nostra ànima actual, i d'aquí l'opció de parcialitat feta. No pretenem fer un estudi dels Salms, sinó aportar una eina útil per a gent amb la sensibilitat dels nostres temps.

Els Salms recullen un conjunt de reaccions extremadament humanes davant del món i de la vida. Ens mostren com els éssers humans compartim una sèrie d'actituds bàsiques, íntimes, que formen part de la nostra condició: ens sentim desemparats, necessitem referents, exultem de joia... I és admirable veure com aquestes actituds es van formular fa dos mil cinc-cents anys amb una força i una gràcia tals que mantenen una vivesa i una proximitat que fan possible que ens hi continuem identificant; que ens sentim reconeguts i expressats per aquestes antigues paraules, i que les puguem continuar utilitzant, com han fet generacions i generacions des que van ser escrites.

Hi pot haver qui consideri que només es poden utilitzar els Salms com a lectura o com a pregària si prèviament s'està convençut de l'existència de Déu, o sigui si es considera com a materialment objectiva (independent, per tant, de nosaltres com a subjectes) l'existència d'un ésser conscient que està fora del Cosmos, el vigila atentament i té capacitat per intervenir-hi quan vol. S'obre, però, cada cop més pas una altra perspectiva, alhora molt antiga, a l'hora de considerar la divinitat, que no necessàriament nega la possibilitat de l'anterior però que no en fa requisit previ per a res. Es tracta d'una perspectiva simbòlica que no s'interessa tant per la realitat material de Déu com de la seva operativitat com a símbol, com a imatge de creació humana que té capacitat per impactar en la vida de les persones, per incidir-hi, per transformar-la, per ajudar a situar als éssers humans en el camí d'una vida digna i plena. Des d'aquesta òptica, no cal estar convençut de l'existència objectiva de Déu (o fins i tot es pot estar convençut de la seva no existència objectiva) per a utilitzar els Salms. Es poden utilitzar sense mostrar-se a favor de l'existència de Déu, o bé deixant en suspens aquesta convicció, perquè des de l'òptica simbòlica el centre d'atenció passa a ser l'ésser humà i el possible paper de la simbologia de la divinitat (i d'altres que s'hi relacionen) en la vida humana.

Hem procurat no fer servir fins ara l'expressió "creure en Déu". Ho hem fet per l'ambivalència a que està sotmesa actualment. Per a uns, creure en Déu és equivalent al que hem anomenat "estar convençut de l'existència objectiva de Déu". Però la tradició s'ha desmarcat sovint d'aquesta interpretació literal. Sempre s'ha sabut que creure en Déu no incorporava la certesa demostrable de la seva existència objectiva com a quelcom més enllà de la consciència humana. Fet que no excloïa la possible convicció d'aquesta existència, però que mai era certesa demostrable, seguretat plena. La relació amb Déu sempre ha incorporat una dimensió d'incertesa, d'obertura, de misteri. Des de la perspectiva simbòlica, "creure en Déu" pot ser formulat en altres termes. Pots ser vist com a equivalent de "tenir la sort que la noció de Déu et sigui símbol". El creient és llavors aquell en qui el símbol diví opera, és viu, impacta, trasbalsa. Més enllà de la seva raó, dels seus sentiments; simplement, com un fet.

Ens podem trobar, doncs, amb que algú que no creu en Déu en el primer sentit que hem donat de l'expressió, es trobi en ressonància amb les formulacions dels Salms, plenes d'amor a la divinitat, diàlegs permanents amb Déu, recull de grans actituds humanes formulades en termes de pregària, de conversa amb la divinitat. No és estrany: aquesta primera manera de creure en Déu no és imprescindible per a trobar gràcia en la referència a la divinitat, en el diàleg amb ella. Hi pot haver ressonància, hi pot haver comoditat amb el diàleg amb Déu, hi pot haver operativitat del símbol diví sense necessitat de “creença” en el primer sentit del terme. Si aquesta ressonància, si aquesta comoditat, és una indicació, un senyal en nosaltres de la operativitat del símbol diví, deixem-ho a la percepció que cadascú en faci...

Per això considerem, doncs, que un "no creient" també pot apropar-se i assaborir una tria dels Salms com la que trobareu aquí. Tria esbiaixada, que ha privilegiat les expressions que ens poden ser més properes o colpidores i ha deixat de banda les que ens són massa remotes com per ser-nos significatives, o les que queden massa allunyades de la nostra comprensió de la divinitat. Ho hem fet així perquè el nostre propòsit era poder oferir una eina de treball a persones actuals per explorar-se elles mateixes i la seva relació amb el món utilitzant unes formulacions d'un altre món i d'un altre temps, però alhora universals i intemporals.

Es tracta d'una tria feta amb l'esperança de posar a l'abast eines útils per a l'ésser humà actual en el seu camí de recerca de la dignitat i plenitud de la vida. Deixeu-vos portar, doncs, per aquestes velles fórmules, deixant de banda els obstacles de les consideracions massa racionalistes o objectivistes, i mireu si aquests fragments poden esdevenir significatius en el vostre diàleg interior i el vostre itinerari vital.

Tria

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injusts,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.


(Salm 1)


- - -


Senyor, quants n'hi ha que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»
Però tu, Senyor, ets l'escut que em protegeix,
tu, la meva glòria, aixeques el meu cap.

Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.
Me'n vaig al llit,
i dormo en pau fins que em desperto:
el Senyor em sosté.


(del Salm 3)


- - -


Fins quan vosaltres, homes,
menyspreareu el Senyor, la meva glòria,
preferint els qui no són res,
acudint als qui són mentida?
Sapigueu que el Senyor m'ha fet favors meravellosos;
el Senyor m'escolta sempre que l'invoco.
No pequeu si us veieu insegurs;
reflexioneu de nit i assereneu-vos.

Que sigui el nostre estendard
la claror de la teva mirada!
El goig que m'has posat al cor
és més gran que el que ells tenen
quan han tingut bona collita de blat i de vi.
M'adormo en pau així que em fico al llit,
només tu, Senyor, em fas viure segur.

 
(del Salm 4)


- - -


Escolta, Senyor, les meves paraules,
acull el meu anhel.
Estigues atent al meu crit d'auxili,
rei meu i Déu meu,
perquè és a tu que jo imploro.

Senyor, escolta el meu clam a trenc d'alba:
t'exposo el meu plet de bon matí
i em quedo esperant.

 
(del Salm 5)


- - -


No em reprenguis, Senyor, tan durament,
no em corregeixis amb tant de rigor.
Compadeix-te de mi: vaig perdent força.
Guareix-me: el meu cos es desfà. Tot jo vaig desfent-me.

I tu, Senyor, què esperes?
Vine a salvar-me la vida,
allibera'm per l'amor que em tens.
Entre els morts no hi ha qui et recordi:
qui pot lloar-te a la terra dels morts?

Estic desfet de tant sofrir,
tota la nit no paro de plorar,
deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
tant de dolor els fa envellir.


(del Salm 6)


- - -


Senyor, Déu meu, en tu em refugio
salva'm dels perseguidors, allibera'm.
Que no m'arrabassin la vida com lleons:
si em claven les urpes, ningú no em salvarà.

Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
si he pagat amb el mal un tracte d'amistat,
si he espoliat sense motiu els adversaris,
que l'enemic em persegueixi i m'agafi,
que em trepitgi per terra la vida
i la colgui a la pols.

Tu, Déu just, dona la raó a l'innocent,
tu que penetres el cor i els pensaments.

Déu és l'escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
Déu és un jutge just,
és un Déu que judica cada dia.


(del Salm 7)


- - -


Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
La majestat que tens dalt del cel,
els infants més petits ja la canten.

Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»

Gairebé l'has igualat als àngels,
l'has coronat de glòria i dignitat.
Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!


(del Salm 8)


- - -


Salva'ns, Senyor, que no es troba gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
Tot el que es diuen els uns als altres és mentida,
fruit de llavis aduladors i d'un cor fals.

Que el Senyor arrenqui els llavis aduladors
i la llengua que parla amb altivesa.
Ells diuen: «La llengua ens fa forts,
els nostres llavis ens defensen:
qui ens pot manar?»

Diu el Senyor: «Ara mateix m'aixeco
si els desvalguts són oprimits i gemeguen els pobres;
els salvaré si es burlen d'ells.»

La promesa del Senyor és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.
Tu, Senyor, la mantindràs,
i ens guardaràs d'aquesta gent per sempre.
Els injusts ronden pertot arreu,
i creix la infàmia entre els homes.


(Salm 12)


- - -


Fins quan, Senyor, em tindràs en l'oblit?
Fins quan m'amagaràs la mirada?
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes tot el dia dins el cor?

Mira i respon-me, Senyor, Déu meu!
Omple'm els ulls de claror,
que el son de la mort no me'ls acluqui;
Jo, sabent que m'estimes, tinc plena confiança.
El meu cor s'alegra: ja em veig salvat
i canto al Senyor pels seus favors.


(del Salm 13)


- - -


Senyor, qui podrà estar-se a casa teva?
Qui podrà viure a la teva muntanya santa?
El qui obra honradament,
practica la justícia
i diu la veritat tal com la pensa.
Quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme
ni carrega a ningú res infamant.
No compten als seus ulls els descreguts,
honora els fidels del Senyor.
No es desdiu d'un jurament onerós,
no fia els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així,
mai no caurà.


(Salm 15)


- - -


Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi.

Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,
ningú com tu no em fa feliç.»

Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits instrueix el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre.


(del Salm 16)


- - -

 
T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten.

Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.


(del Salm 17)


- - -


T'estimo, Senyor, força meva!
Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;
Déu meu, penyal on m'emparo,
escut i baluard, força que em salva!

Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
En veure'm en perill, clamo al Senyor,
crido socors al meu Déu;
des del seu palau, ell escolta el meu clam,
el meu crit li arriba al cor.

Llavors la terra s'estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
trontollaren quan ell es va indignar.
El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases.

Decantà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada;
endut sobre les ales dels vents,
volava amb un querubí per carrossa.
L'envoltava un pavelló de fosca,
aigua tenebrosa i espessa nuvolada;
els núvols, davant el seu esclat,
es tornaven brases roents i calamarsa.

El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada,
l'Altíssim feu retrunyir la seva veu,
envià calamarsa i brases roents;
disparava pertot les seves fletxes,
fulminava a grapats els seus llamps.

Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
en sentir el crit del reny del Senyor
i el bufec terrible del seu respir.

Des de dalt allargà la mà i m'agafà,
i em tragué fora de l'aiguat;
m'alliberà d'enemics poderosos,
d'adversaris més forts que no pas jo.

Un mal dia van sortir-me al pas,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
em va fer sortir a camp obert,
m'alliberà perquè m'estimava.

El Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc pures les mans;
jo segueixo els seus camins,
no soc culpable d'allunyar-me del meu Déu.
Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets;
em porto amb ell honradament
i em guardo de tota culpa.

Així el Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls, tinc pures les mans.

Tu ets bo amb l'home bo,
ets honrat amb l'home honrat;
ets sincer amb el sincer,
però, amb l'astut, ets sagaç.

Tu defenses el poble humiliat
i fas abaixar els ulls als superbs.

Tu, Senyor, em mantens la llàntia encesa,
Déu meu, claror en les meves nits.

Els camins de Déu són segurs,
les promeses del Senyor són de bona llei;
és escut de tothom qui s'hi empara.

Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu?


(del Salm 18)


- - -


El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta que es llança a la cursa,
surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.

Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Disculpa allò que em passa inadvertit!

Preserva el teu servent de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.

Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i que et siguin agradables els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!


(Salm 19)


- - -

 
Déu meu, Déu meu,
per què m'has abandonat?
No t'arriba el meu crit d'auxili,
la pregària que t'adreça el meu clam.
Crido de dia i no em respons;
crido de nit, i no me'n fas cas.

En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;
a tu clamaven i eren deslliurats,
en tu confiaven i no els vas defraudar.

Però jo soc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:
«Que s'adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l'alliberi, si tant se l'estima!»

Però tu em tragueres del si de la mare,
ets tu qui em confiares als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des d'aleshores ets el meu Déu.

No t'allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m'ajudi.

Tot jo m'escolo com l'aigua,
se'm deslloriguen tots els ossos;
el cor, com si fos cera,
se'm fon dins les entranyes.
La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m'encasta al paladar.

M'ajeus a la pols de la mort.
M'envolta una munió de gossos,
m'encercla un estol de malfactors;
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.

Em miren, em contemplen satisfets;
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.


(del Salm 22)


- - -


El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

Davant meu pares taula tu mateix
i els enemics ho veuen;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.


(Salm 23)


- - -


A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
En tu confio, Déu meu: que no en tingui un desengany,
que no se n'alegrin els meus enemics.
No s'enduran un desengany els qui esperen en tu,
sinó els qui t'abandonen per no res.

Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.

A cada moment espero en tu.
Recorda't, Senyor, de la teva tendresa
i de l'amor que has guardat des de sempre.
No et recordis dels pecats i de les faltes
que he comès de jove;
compadeix-te de mi, tu que estimes tant,
tu que ets bo, Senyor.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

L'obrar del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.

Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

Qui és l'home que venera el Senyor?
Ell li ensenyarà el camí que ha de seguir.

El Senyor es revela als seus fidels,
els fa conèixer la seva aliança.

Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

Gira't i compadeix-te de mi,
que em trobo sol i desvalgut.
L'opressió del meu cor és gran:
treu-me de la meva aflicció!

Mira que en soc, d'infeliç i dissortat;
lleva'm tots els meus pecats.

Guarda la meva vida i allibera'm;
en tu m'emparo, que no en tingui un desengany!

La rectitud i l'honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l'esperança.


(del Salm 25)

- - -


El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.

Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.

Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible.

Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.

De part teva, el cor em diu:
«Busca la meva presència!»
Buscar-la és el que vull, Senyor!
No t'amaguis lluny de mi!

No siguis sever fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut!
No em deixis mai abandonat,
Déu meu, salvador meu!
Si mai m'abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.

Ensenya'm, Senyor, la teva ruta,
condueix-me per camins planers.

N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.

Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.


(del Salm 27)



- - -



Amb quin goig t'exalço, Senyor!
M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava. Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.

Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu-lo recordant que ell és sant.

El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.

Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.
Jo pensava, quan em veia segur:
«No cauré mai.»
Tu, Senyor, m'afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;
però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.

He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu sobirà:
«Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa?
¿És la pols que et lloarà, que proclamarà que ets fidel?
Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
ajuda'm, Senyor!»

Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.


(del Salm 30)


- - -


En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Per a mi, ets penyal i plaça forta;
guia'm, encamina'm per amor del teu nom.

Confio el meu alè a les teves mans;
tu, Senyor, Déu fidel, m'has rescatat.
Amb quin goig celebraré el teu amor!

T'has adonat del meu sofriment,
has vist en perill la meva vida
i no m'has deixat caure a les mans de l'enemic;
és ample el lloc on fas descansar els meus peus.

Compadeix-te de mi, Senyor,
que la desgràcia ha caigut damunt meu!
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor;
decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.

Soc la befa de tots els enemics
i, més encara, dels veïns;
els coneguts s'esglaien de veure'm:
fuig de mi el qui em troba pel carrer.

S'han oblidat de mi com si fos mort,
com una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats,
han pres un acord contra mi,
han decidit la meva mort.

Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
tens a les mans el meu destí.»

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.

Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.

Que n'és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
La dones als qui s'emparen en tu,
i tothom ho pot veure.

Els amagues a la teva presència,
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.

Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em té
dins la ciutat emmurallada.

Jo deia, veient-me perdut:
«M'has allunyat de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.


(del Salm 31)


- - -


Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat!
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l'engany!

Mentre jo callava la culpa,
se'm consumien les forces de tant cridar tot el dia;
nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s'eixugava el meu vigor com en les secades d'estiu.
Però ara m'he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.

Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
de confessar-te la falta,
m'has perdonat la culpa comesa."


(del Salm 32)


- - -

 

Justs, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants;
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa.
Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

El Senyor ha fet el cel amb la paraula,
amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;
com dins un odre, recull l'aigua dels mars,
reté els oceans en el seu llit.

Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món.

A una paraula seva, tot començà;
a una ordre d'ell, tot existí.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté per sempre els propòsits del seu cor.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell ha escollit per heretat!

El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
Des del lloc on resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
ell, que ha modelat tots els seus cors,
penetra totes les seves accions.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l'alegria del nostre cor
i confiem en el seu sant nom.

Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en tu!


(del Salm 33)


- - -


Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.

He cercat el Senyor i ell m'ha respost,
m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.

El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.

Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia!

Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.

Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.


(del Salm 34)


- - -


El teu amor, Senyor, s'eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.
La teva justícia és com les muntanyes més altes,
com l'oceà infinit són les teves decisions.

Que n'és, de preciós, Déu meu, el teu amor!
Els homes s'emparen a l'ombra de les teves ales,
se sacien del bo i millor de casa teva;
els fas beure al torrent del paradís.

En tu hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la teva llum.
Obre el teu amor als qui et coneixen,
els teus favors, als rectes de cor.


(del Salm 36)

- - -


No t'exasperis pel triomf dels dolents,
no envegis els qui obren malament.
S'assecaran ben aviat com l'herba,
es marciran com l'herbei dels prats.

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el país.
Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli la teva justícia com la llum,
la teva raó, com el sol de migdia.

Reposa en el Senyor i espera en ell,
no t'exasperis contra els homes que triomfen,
contra els homes intrigants.

No t'irritis ni t'indignis,
no t'exasperis, que només faries mal,
i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en el Senyor posseirà la terra.

Dura tan poc, l'injust!
Si mires al seu lloc, ja no l'hi trobes.
Però els humils posseiran la terra,
fruiran d'una gran pau.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats:
posseiran eternament la seva herència.
No s'hauran d'avergonyir en anys dolents,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

L'injust manlleva i no torna;
el just, en canvi, és benèvol i dona.

Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra;
els qui ell maleeix en seran exclosos.

El Senyor guia els passos de l'home,
el manté ferm i vetlla el seu camí;
si mai cau, no queda estès a terra,
perquè el Senyor li dona la mà.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

El just té als llavis la saviesa,
la seva boca diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.


(del Salm 37)


- - -


No em reprenguis, Senyor, tan durament,
no em corregeixis amb tant de rigor.
Tinc clavades en mi les teves fletxes,
descarregues damunt meu la teva mà.
Has estat amb mi tan sever
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats
que els meus ossos no troben repòs.

Les culpes em cobreixen el cap,
em dobleguen com una càrrega feixuga.
Vaig a tot arreu prostrat i abatut,
estic entristit tot el dia;
em devora una febre ardent
i no em queda en tot el cos res de sa.

Estic esgotat i desfet,
crido i em planyo amb tota l'ànima.
Senyor meu, els meus anhels són davant teu,
no et passen per alt els meus sospirs.

El cor em palpita, les forces m'abandonen
i s'apaga la llum dels meus ulls.
Amics i veïns s'aparten dels meus mals,
els meus parents es mantenen a distància.

Senyor, jo espero en tu;
no em deixaràs sense resposta, Senyor, Déu meu.


(del Salm 38)


- - -


M'havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»

Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.

Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
«Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo molt de pressa!»

Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L'home dura tant com un respir, trafiqueja amb coses fugisseres;
es neguiteja inútilment,
arreplega i no sap per a qui.

I ara, Senyor, quina esperança em queda?
Jo confio en tu!
Allibera'm de totes les faltes,
no m'exposis a les burles dels insensats.

Ara guardo silenci. No obriré la boca,
perquè ets tu qui ho fas tot.

Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.

Tu eduques l'home castigant les seves culpes
i consumeixes els seus béns tal com fa l'arna;
l'home no és més que un respir.

Escolta, Senyor, la meva pregària,
estigues atent al meu crit d'auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquè per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.

Aparta de mi l'esguard, que m'assereni,
abans no me'n vagi i ja no sigui res.


(Salm 39)


- - -


Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Déu cara a cara?

Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»

Jo esplaio el meu cor apenat
recordant com en altres temps venia amb colles d'amics
cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança.

Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

Tot jo em sento aclaparat,
quan em recordo de tu.

I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t'oblides de mi?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?»

Veient ferit el meu cos,
els adversaris m'escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»

Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.


(del Salm 42)


- - -


Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.

No temem res quan se somou la terra,
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar;
ja poden bramular i escumejar les onades
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes:
el Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.


(del Salm 46)


- - -


Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta la malícia dels perversos?
Ells es refien de la seva fortuna,
es glorien de la seva gran riquesa.
Quin home en podrà redimir un altre
i pagar a Déu el seu rescat?
Ni que ofereixi un preu molt alt,
s'acabarà per sempre més la seva vida:
no comprarà el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.

Aquesta és la sort dels qui viuen refiats,
la fi dels qui parlen satisfets:
s'aplegaran com ramats a la terra dels morts,
la mort mateixa serà el seu pastor.

Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts
per prendre'm amb ell.

No et preocupis si un home s'enriqueix
i acumula una fortuna a casa seva:
quan es mori no s'endurà res,
no el seguiran les seves riqueses.

Ni que en vida se sentís feliç quan li deien:
«Tots t'alaben per la teva sort!»,
acabarà reunint-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.

L'home que viu en els honors i no entén res,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.


(del Salm 49)


- - -


Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat,
he fet el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dones la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m'ensenyes dintre meu a tenir seny.
Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llencis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.

Obre'm els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.


(del Salm 51)


- - -


Per què et glories, valent, de fer el mal?
Déu és bo a cada moment!
Ordeixes intrigues, tens la llengua esmolada,
home impostor!
Estimes el mal i no el bé, la mentida i no la veritat;
prefereixes paraules destructives,
llengua impostora!

Per això Déu et derrocarà per sempre,
t'esmicolarà i t'arrasarà la casa,
t'arrencarà de la terra dels vivents.

Els justos, quan ho vegin,
diran, admirant-se'n:
«Mireu l'home valent:
no buscava pas en Déu la seva força,
es refiava de la seva gran riquesa,
es creia fort amb les seves intrigues.»

Però jo, com olivera frondosa,
dins la casa de Déu,
confio en el seu amor
per sempre més.

Sempre et donaré gràcies pel que has fet;
espero en la bondat del teu nom
davant els teus fidels.


(Salm 52)


- - -


Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t'amaguis!
Escolta atentament i respon-me!
Vaig perdut, portant arreu el meu dolor.
Dintre meu sento el cor adolorit,
s'apodera de mi un pànic de mort,
m'agafa por i tremolo,
m'envaeix l'esgarrifança.

I dic: «Oh si tingués les ales del colom!
D'una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m'estaria al desert.
De pressa buscaria un recer
contra ventades i huracans.»

Però jo invoco Déu,
i ell, el Senyor, em salvarà.
Al vespre, al matí, al migdia,
li confio el meu dolor.


(del Salm 55)


- - -


Compadeix-te de mi, Déu meu,
compadeix-te de mi!

En tu trobo refugi,
m'emparo a l'ombra de les teves ales
fins que passin aquests mals.

Clamo al Déu altíssim,
al Déu que tant m'afavoreix.
M'allarga la mà des del cel i em salva;
Déu em dona prova del seu amor fidel.

Estic envoltat de lleons,
he de jeure entre gent que escup foc;
les seves dents són llances i fletxes,
la seva llengua, una espasa esmolada.

Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.
El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.

Tocaré i cantaré:
desvetlla't, cor meu,
desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.

Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.

El teu amor és gran fins al cel,
arriba als núvols la teva lleialtat.
Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.

(del Salm 57)


- - -


Escolta el meu clam, Déu meu,
estigues atent a la meva súplica.

Des d'una terra llunyana t'invoco;
el meu cor defalleix.

Porta'm dalt la roca inaccessible,
tu que ets el meu refugi,
una torre enfront de l'enemic.

Que pugui estar-me sempre a casa teva,
que m'empari l'ombra de les teves ales.


(del Salm 61)


- - -


Només en Déu reposa la meva ànima,
d'ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
el castell on em trobo segur.

Reposa només en Déu, ànima meva;
d'ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
el castell on em trobo segur.

En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.

Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell,
esplaieu davant d'ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi.


(del Salm 62)


- - -


Tu ets el meu Déu, Senyor; jo et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
com terra eixuta, assedegada,
sense una gota d'aigua.


(del Salm 63)


- - -


Déu, salvador nostre,
tu ens respons amb prodigis de bondat;
ets l'esperança de tota la terra
i dels mars més llunyans.

Amb la teva força plantes les muntanyes,
cenyit com un valent;
apaivagues el bramul de la mar,
el bramul de les onades
i els avalots dels pobles.

Els habitants de la terra s'esglaien
quan veuen els teus prodigis;
tu omples de goig
les portes de l'aurora i del crepuscle.

Vetlles per la terra i la regues,
l'enriqueixes a mans plenes:
el rierol de Déu desborda d'aigua!

Prepares els sembrats fecundant la terra,
amarant els seus solcs,
desfent-ne els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs
i beneint el que hi germina.

Corones l'anyada amb l'abundor que ve del cel,
la fertilitat regalima de la teva carrossa.
Regalima l'herbei de l'estepa,
s'engalanen els turons,
les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten.


(del Salm 65)


- - -


Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.

La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.
Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora!

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig:
tu governes les nacions amb justícia
i guies els pobles de la terra.

Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora!

La terra ha donat el seu fruit:
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.

Que Déu ens beneeixi
i que el venerin d'un cap a l'altre de la terra!


(Salm 67)


- - -


Salva'm, Déu meu;
l'aigua m'arriba al coll.
M'enfonso en el fangar profund
i no tinc on posar els peus,
em trobo dins les aigües abismals
i els remolins se m'enduen.

Estic rendit de tant cridar,
em crema la gorja;
els ulls se'm consumeixen
d'esperar el meu Déu.

Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.

Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca.

Respon-me, Senyor, tu que estimes tant;
mira'm, que el teu amor vessa bondat.
No em privis de la teva mirada;
cuita a respondre'm, que estic en perill.


Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent;
que el teu ajut em defensi!

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor;
li plauran més que una ofrena,
més que un toro i un vedell ja fet.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que tingueu llarga vida!»

El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.

Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.


(del Salm 69)


- - -


Realment, Déu és bo amb els justos,
és bo amb els qui són sincers de cor!

Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injusts,
veient el benestar dels insolents.
Sense neguits arriben a la mort,
van tips, són corpulents;
no passen penes com els altres,
no sofreixen com tothom.
L'orgull els fa de collaret,
la violència, de vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels seus ulls, que els surten de la cara.
Escarneixen i parlen de fer mal;
es posen altius i amenacen amb la força,
desafien el cel com si res
i xerren de tot a la terra.

En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera i diu:
«Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l'Altíssim no ho entengui?
Mireu com aquests injusts
acumulen tranquils les riqueses!
Què en traiem, de guardar pur el cor
i netes de culpa les mans
en senyal d'estar nets de culpa,
si a cada instant hem de sofrir,
si ens hem de veure castigats tot el dia?»

Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.
M'esforçava per entendre-ho,
m'hi esforçava inútilment,
fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injusts.

A quin camí tan relliscós els has posat!
Els precipita a la ruïna.
Com han quedat de sobte desolats,
consumits en un moment; no en queda rastre!
De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.

Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia irritat dintre meu,
jo era incapaç d'entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.

Però jo no em separo mai de tu:
tu em dones la mà,
em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.

Qui trobo al cel fora de tu?
Si et tinc a tu, res no desitjo a la terra.

El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.


(del Salm 73)


- - -


Et cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d'alçar les mans a tu,
però la meva ànima no troba consol.

Quan recordo el que Déu havia fet, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso;
no arribo a aclucar els ulls,
i em torbo tant, que ni goso parlar.

Penso en les èpoques llunyanes,
recordo els temps antics;
de nit rumio dintre meu
i em pregunto a mi mateix:
«¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
ja no ens serà propici mai més?
¿Ha deixat per sempre d'estimar-nos,
s'ha desdit de les seves promeses?
¿És que Déu s'ha oblidat de compadir,
i la indignació li endureix el cor?»


(del Salm 77)


- - -


Senyor, Déu de l'univers, renova'ns,
fes-nos veure la claror de la teva mirada
i serem salvats.


(del Salm 80)


- - -


Escolta, Senyor, i respon-me,
que soc pobre i desvalgut.
Guarda la meva vida, que soc un fidel teu.
Salva, Déu meu, el teu servent
que en tu confia.

Senyor, compadeix-te de mi,
que tot el dia clamo a tu.
Dona aquest goig al teu servent;
a tu, Senyor, elevo la meva ànima.

Tu, Senyor, ets indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.
Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica.

T'invoco en hores de perill
i sé que m'escoltes.
Ensenya'm la teva ruta, Senyor,
que m'encamini en la teva veritat;
que el meu cor tot sencer veneri el teu nom.

Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor,
glorificaré per sempre el teu nom:
«L'amor que em tens és molt gran,
m'has salvat de la terra dels morts.»

Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l'amor,
mira'm, apiada't de mi.


(del Salm 86)


- - -


Senyor, Déu, salvador meu,
clamo al teu davant nit i dia.
Que arribi fins a tu la meva súplica,
estigues atent al meu plany.

Són massa els mals que m'afeixuguen,
ja em sento a les portes de la mort;
tothom em veu amb el peu a la fossa,
com un home que ha perdut les forces.

Tinc un lloc entre els morts,
soc com algú llançat a la tomba
i deixat de la teva mà,
que tu ja no recordes.

M'has enfonsat al gorg pregon,
a la foscor dels abismes;
el teu rigor pesa damunt meu,
m'aclaparen les teves onades.



Has allunyat de mi els coneguts,
m'has fet repugnant per a tothom;
estic reclòs, no puc sortir,
els ulls se'm consumeixen de pena.

Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.
¿És per als morts que fas prodigis?
¿S'aixecaran les ombres a lloar-te?
Als sepulcres, ¿qui parla del teu amor?
¿Qui et té per lleial al país de la mort?
¿Qui coneix els teus prodigis al lloc tenebrós,
la teva clemència al país de l'oblit?

Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
Senyor, per què m'abandones
i m'amagues la teva mirada?

Des d'infant que soc feble i dissortat,
el pes que suporto m'aclapara,
la teva fúria em passa pel damunt;
m'anorrea el teu esglai,
m'envolta com aigua tot el dia,
em cobreix pertot arreu.

Has allunyat de mi veïns i amics,
em fa companyia la foscor.


(del Salm 88)


- - -


Senyor, al llarg de tots els segles
has estat el nostre recer.
Abans que naixessin les muntanyes,
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.

Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

T'emportes els homes com si fossin un son;
al matí s'espiguen com l'herba,
com l'herba que s'espiga i floreix,
però al vespre es marceix i s'asseca.

Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.
Has estès al teu davant les nostres culpes,
ens treus els secrets a plena llum.
Passem els dies sota el pes del teu enuig,
consumim els anys com un sospir.
Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins a vuitanta,
al capdavall són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i passem volant.

¿Qui pot amidar un rigor tan vehement?
Qui més et coneix, més l'ha de sofrir!
Ensenya'ns a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.

Calma't, Senyor, què esperes?
Sigues pacient amb els teus servents.
Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Dona'ns tants dies d'alegria
com ens n'has donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.

Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.

Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.

Dona encert a l'obra de les nostres mans.


(Salm 90)


- - -


És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al teu nom, Senyor,
de proclamar al matí el teu amor,
i de nit la teva fidelitat,
amb l'arpa de deu cordes i la lira,
als acords d'interludis de cítara.

Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!
Aclamo l'obra de les teves mans!
Senyor, que en són, de grans, les teves obres,
els teus designis, que en són, de profunds!


(del Salm 92)


- - -


Fins quan els injusts, Senyor,
fins quan s'alegraran del seu triomf,
i els amics de males arts es vantaran,
proferint paraules insolents?

Trepitgen el teu poble, Senyor,
oprimeixen la teva heretat,
maten immigrants i viudes,
assassinen els orfes,
i encara diuen: «El Senyor no ho veu,
el Déu de Jacob no ho entén.»

Estúpids, enteneu-ho d'una vegada!
Insensats, no ho voleu comprendre?

¿Podrà callar el qui reprèn els pobles
i ensenya als homes la saviesa?

El Senyor sap que els pensaments de l'home
no s'aguanten més que el fum.

Feliç l'home que tu eduques, Senyor,
que instrueixes amb la llei que has donat;
el guardes en pau els dies de desgràcia,
mentre a l'injust ja li caven la fossa!

El Senyor no abandona el seu poble,
no es desentén de la seva heretat:
tornaran a ser justes les sentències,
els homes rectes les aprovaran.

Quan m'adono que estic a punt de caure,
el teu amor em sosté, Senyor;
i quan creix el neguit dintre meu,
el teu consol és la meva delícia.

El Senyor ha estat el meu castell;
el meu Déu, la meva roca de refugi.


(del Salm 94)


- - -


Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.


(del Salm 95)


- - -


Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
El cel se n'alegra, la terra ho celebra,
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc,
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.


(del Salm 96)


- - -


Aclameu el Senyor arreu de la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo i beneïu el seu nom:
«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»


(Salm 100)


- - -


Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.

No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.

Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
a força de plànyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.

Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.

Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llàgrimes la beguda,
quan veig amb quina fúria m'has alçat
i m'has rebatut per terra.

La vida se m'apaga com l'ombra del capvespre
i em vaig assecant com l'herba.


(del Salm 102)


- - -


Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et corona d'amor entranyable;
et sacia dels béns que desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.»

No sempre acusa
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.

Com un pare s'apiada dels seus fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.

Beneeix el Senyor, ànima meva.

(del Salm 103)


- - -


Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n'ets, de gran!
Vas revestit d'honor i majestat,
t'embolcalla la llum com un mantell.

Has estès el cel com una vela,
damunt les aigües t'has fet un palau.
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents.

Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames executen les teves ordres.
Assentares la terra sobre uns fonaments
incommovibles per segles i segles.
La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
Les vas amenaçar i fugiren a l'instant,
esverades de sentir el teu tro,
pujant les muntanyes, baixant per les valls,
fins al lloc que els havies assignat:
els fixares un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.

De les fonts en fas brollar torrents
que s'escolen entre les muntanyes.
Els animals feréstecs s'hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set;
a les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.

Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;
fas néixer l'herba per al bestiar
i les plantes que l'home conrea.

I ell treu el pa de la terra
i el vi que li alegra el cor,
l'oli amb què s'ungeix el front
i el pa que li renova les forces.

El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya.
Els cabirols van per l'alta muntanya,
als roquissars s'hi refugien les fagines.

Has creat la lluna, que assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.
Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.

Quan fas sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus;
i l'home se'n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.

Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.

Mireu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s'hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;
tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, que creares per jugar-hi.

Tots esperen de la teva mà
que els donis l'aliment al seu temps:
els el dones, i ells l'arrepleguen;
obres la mà, i mengen a desdir.

Però si deixes de mirar-los, s'esparveren;
si els retires l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.

Quan envies el teu alè, reneix la creació
i renoves la vida sobre la terra.

Glòria al Senyor per sempre!
Que s'alegri el Senyor de la seva obra!

Ell que, si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s'hi aixeca foc i fum.

Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.

Que desapareguin de la terra els injustos
i no hi hagi més pecadors.

Beneeix el Senyor, ànima meva.

Al·leluia!


(Salm 104)


- - -


Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
Perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me'n va treure.

Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
Tinc el Senyor a favor, ell em defensa;
veuré caure els enemics.

Més val emparar-se en el Senyor
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.

Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m'ha abandonat a la mort.
Obriu-me les portes dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.
Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

Et dono gràcies perquè m'has escoltat
i has vingut a salvar-me.
La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.

Avui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.

El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.

Acosteu-vos amb els rams tot dansant
fins a les vores de l'altar.
Tu ets el meu Déu, et dono gràcies;
t'exalço, Déu meu!

Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.


(Salm 118)


- - -


Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor!

Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins!

Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.

Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;
mai no em veuré decebut
si tinc al davant els teus manaments.

El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que decideixes amb justícia.

Vull guardar els teus decrets;
no m'abandonis, no em deixis sol.

Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d'acord amb la teva paraula.

T'he cercat amb tot el cor:
no deixis que m'aparti dels teus manaments.

Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar contra tu.

Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.

Els meus llavis compten d'una a una
totes les sentències que has donat.

Soc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.

Vull considerar els teus preceptes
i fixar-me en els teus camins.

Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré mai el que has promès.

Fes aquesta gràcia al teu servent:
que visqui pensant en la teva paraula.

Obre'm els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.

Soc un foraster en aquesta terra;
no m'amaguis els teus manaments.

La meva ànima està assedegada
de sentir a cada moment els teus designis.

Ni que els poderosos deliberin contra mi,
jo faré l'elogi dels teus decrets.

El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.

Em veig sepultat a la pols;
fes-me viure, com vas prometre.

T'he exposat els meus camins i m'has respost;
fes que aprengui els teus decrets.

Fes-me entendre el camí dels preceptes
i faré l'elogi de les teves meravelles.

La meva vida es consumeix de pena;
renova'm, tal com vas prometre.

Aparta'm dels falsos camins
i fes-me el do de la teva Llei.

He escollit els camins veritables,
he admès les teves sentències.

Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi decebut.

Correré pels camins dels manaments,
perquè m'has eixamplat el cor.

Mostra'm el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.

Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

Guia'm pel camí dels manaments,
que jo me l'estimo de debò.

Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.

Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.

Compleix amb mi, servent teu,
la teva promesa i jo et seré fidel.

Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les sentències que has donat.

Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dona'm la vida.

Que ploguin els teus favors, Senyor;
salva'm, com havies promès.

Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»

No em treguis dels llavis la promesa que no enganya:
confio en el teu judici.

Vull guardar sempre la teva Llei,
la vull complir fins al darrer moment.

Viuré amb el cor ample,
jo que medito els teus preceptes.

Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d'avergonyir-me'n.

Els teus manaments fan les meves delícies,
me'ls estimo de debò.

Alço a tu les meves mans,
faig l'elogi dels teus decrets.

Recorda la promesa que em vas fer
i que manté la meva esperança.

Això és el que em conforta en les penes:
la teva paraula que em dona la vida.

Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.

Senyor, fins de nit recordo el teu nom
i vetllo pensant en la teva Llei.

Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.

Senyor, jo dic: l'heretat que em toca
és estar atent a les teves paraules.

El meu cor cerca d'afalagar-te:
compadeix-te de mi, com vas prometre.

Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.

Sense torbar-me, avanço de pressa
en la guarda dels teus manaments.

Els paranys dels injusts m'envolten,
però jo no oblido la teva Llei.

A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justs els teus judicis.

M'uneixo a tots els fidels,
als qui guarden els teus preceptes.

Senyor, la terra és plena del teu amor;
fes que aprengui els teus decrets.

Has fet feliç el teu servent,
com tu, Senyor, havies promès.

Dona'm enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.

Quan encara no sofria, vivia esgarriat,
però ara tinc presents les teves promeses.

Tu ets bo, tu fas el bé;
fes que aprengui els teus decrets.

No curen de res, els remeis dels superbs;
jo guardo amb tot el cor els teus preceptes.

Els seus cors s'han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.

M'ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.

M'estimo més la Llei que et surt dels llavis
que mil monedes d'or o de plata.

Les teves mans m'han fet i m'han creat,
dona'm seny per a aprendre els manaments.

Els qui et veneren s'alegraran
en veure que espero el que has promès.

Senyor, ets just, ho reconec;
amb raó he sofert tantes penes.

Que el teu amor em conforti,
com vas prometre al teu servent.

Que vingui la teva tendresa i viuré;
la teva llei fa les meves delícies.

Que els superbs s'avergonyeixin d'oprimir-me injustament;
jo faré l'elogi dels teus preceptes.

Que es posin a favor meu els fidels,
els qui coneixen el teu pacte.

Que el meu cor guardi plenament els teus decrets
i no quedaré confós.

Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.

Se'm cansen els ulls d'esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»

Fins si em quedava tot ressec,
no oblidaria els teus decrets.

Han estat a punt d'esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.

Per l'amor que em tens, salva'm la vida
i guardaré el pacte que vas fer.

Les teves promeses, Senyor, són eternes,
persistiran en el cel.

La teva fidelitat es manté per segles i segles
com es manté la terra que has creat.

Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.

Em dones vida pels teus preceptes;
jo no els oblidaré mai.

Soc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.

Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.
Pels teus manaments, tinc més seny que l'enemic,
perquè me'ls he fet meus per sempre.
soc més instruït que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.

Complir els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
No deixo anar els meus peus per mals camins,
vull viure atent a les teves paraules.
Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.

Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos.

La teva paraula fa llum als meus passos,
és la claror que m'il·lumina el camí.

Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré els teus justos decrets.

Són grans les penes que sofreixo, Senyor:
fes que visqui, com havies promès.

Accepta, Senyor, l'ofrena que et prometo
i fes que aprengui els teus designis.

La meva vida està sempre en perill,
però no oblido mai la teva Llei.

Tindré sempre per herència el teu pacte:
és l'alegria del meu cor.

Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre.

Tu ets l'escut que em protegeix,
la teva promesa és la meva esperança.

Allunyeu-vos de mi, malfactors,
que vull guardar els manaments del meu Déu.

Tal com em vas prometre, referma'm i viuré;
no defraudis la meva esperança.

Aguanta'm i seré salvat,
vull fixar-me sempre en els teus decrets.

He obrat segons el dret i la justícia:
no m'abandonis en mans dels opressors.

Assegura'm que faràs feliç el teu servent,
que no m'oprimiran els superbs.

Els meus ulls es cansen d'esperar que em salvis
i que arribin els béns promesos.

Mostra l'amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.

Soc el teu servent, dona'm seny
i coneixeré el teu pacte.

Jo aprecio els teus manaments
més que l'or, més que l'or fi;
per això trobo encertats els teus preceptes
i m'aparto dels camins enganyosos.

És admirable, el teu pacte;
per això el té present la meva ànima.

Penetrar les teves paraules
dona llum i enteniment als més senzills.

Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els teus manaments!

Mira'm i compadeix-te de mi,
tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom.

Que la teva promesa guiï els meus passos,
que jo no sigui mai esclau de males arts.

Deixa'm veure la claror de la teva mirada,
fes que el teu servent aprengui els teus decrets.

Tu ets just, Senyor,
i són justes les teves sentències.

Has establert amb benvolença el teu pacte,
que és irrevocable.

Les teves promeses són de bona llei;
el teu servent les estima.

Per petit i menyspreat que jo sigui,
no m'oblido dels teus preceptes.

La teva bondat serà sempre generosa,
és irrevocable la teva Llei.

Quan em trobava en perill i en la desgràcia
em feien feliç els teus manaments.

Els teus pactes seran sempre justos;
dona'm seny i podré viure.

Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta'm:
vull complir els teus decrets.

Jo t'invoco: salva'm
i guardaré el teu pacte.

Encara no és de dia i ja vinc a implorar-te
confiant en les teves paraules.

Abans d'hora es desvetllen els meus ulls
per considerar les teves promeses.

Tu que m'estimes, escolta el meu clam;
dona'm la vida, Senyor, com vas decidir.

Tu, Senyor, ets a prop meu
i es mantenen ferms els teus manaments;
jo sé, fa temps, que el teu pacte
l'has assegurat per sempre.

Mira les penes que sofreixo i allibera-me'n,
que no oblido la teva Llei.
Pledeja a favor meu i defensa'm;
com vas prometre, dona'm la vida.

La salvació és lluny dels injusts,
perquè no mediten els teus decrets.

És gran, Senyor, la teva tendresa;
com vas decidir, dona'm la vida.

Com m'estimo els teus preceptes, Senyor!
Per l'amor que em tens, dona'm la vida.

La teva paraula neix de la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.


(del Salm 119)


- - -


Des de l'abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam;
escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.

Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
Però és molt teu perdonar;
per això mereixes que et venerin.

Espero amb tota l'ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.
La meva ànima desitja el Senyor,
més que els sentinelles el matí.


(del Salm 130)


- - -


Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau,
tinc l'ànima serena.
Com un nen a la falda de la mare,
així se sent la meva ànima.


(del Salm 131)


- - -


Que n'és, de bo i agradable,
viure tots junts els germans!

És com el perfum que ungeix el cap
i s'escampa per la barba,
s'escampa per la barba d'Aaron
fins al coll dels seus vestits.

És com la rosada de l'Hermon,
que s'escampa a les muntanyes de Sió.

És aquest aplec que el Senyor beneeix:
li dóna la vida per sempre.


(Salm 133)

- - -



Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.

L'únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.

Ha creat el cel amb saviesa.
Perdura eternament el seu amor.

Consolidà la terra sobre l'aigua.
Perdura eternament el seu amor.

Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.

El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.

La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Déu del cel.
Perdura eternament el seu amor.


(del Salm 136)


- - -


T'enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.

Em prosterno davant el santuari
i enalteixo el teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
les teves promeses sobrepassen
el que havíem sentit de tu.

Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima.

En sentir el que has promès, Senyor,
tots els reis de la terra et lloaran
i celebraran el teu obrar dient:
«Que n'és, de gran, la glòria del Senyor!
El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que coneix els altius de lluny estant.»

Si passo entre perills, me'n treus amb vida,
amb la mà detures el furor de l'enemic,
la teva dreta em salva.

Que el Senyor continuï afavorint-me.
El teu amor perdura sempre, Senyor!
No abandonis l'obra de les teves mans!


(Salm 138)


- - -


Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m'assec i quan m'aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.

Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.

M'estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.

No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.

On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo.

¿Provaré de prendre les ales de l'aurora?
¿Aniré a viure a l'altre extrem del mar?
També allà les teves mans m'hi portarien,
també allà m'hi vindrien a buscar.

¿Diré, doncs, que m'amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.

Tu has creat el meu interior,
m'has teixit en les entranyes de la mare.

Et dono gràcies perquè m'has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l'ànima.

Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.

Els teus ulls em veien abans d'estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n'existís un de sol.

Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d'un a un?
Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra!
I encara, quan m'alcés, em quedaries tu.

Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo.

Mira que no vagi per camins d'idolatria
i guia'm per camins eterns.


(del Salm 139)


- - -


Senyor, jo t'invoco, no tardis a venir;
així que et crido, escolta el meu clam.

Que pugi el meu prec davant teu com l'encens;
alço aquestes mans com en l'ofrena del capvespre.

Posa'm, Senyor, una guarda a la boca,
posa sentinelles a la porta dels meus llavis;
guarda'm el cor, que no es decanti a res de mal,
a cometre cap mena d'injustícia
al costat d'amics de males arts:
no vull compartir els seus menjars seductors.

Quan ells em fan mal, jo continuo pregant.
Els seus jutges s'han estimbat roca avall,
després d'haver sentit les meves paraules amables.

Com la terra queda oberta quan la llauren,
tenim els ossos escampats a la boca del país dels morts.

Senyor, Déu meu, a tu giro els meus ulls,
en tu em refugio, no em deixis morir.


(Salm 141)


- - -


El meu crit implora l'ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.

Aboco al seu davant el meu plany,
exposo davant d'ell el meu perill:
«El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camino;
m'han amagat un llaç
al lloc per on passava.
Mira al meu costat i ho veuràs:
no trobo ningú que faci cas de mi,
he perdut tota esperança d'escapar-me,
ningú no s'interessa per salvar-me la vida.»

Imploro auxili, Senyor, i et dic:
«Tu ets el meu refugi,
la meva possessió en aquesta vida.
Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat desemparat.»


(del Salm 142)


- - -


Senyor, escolta la meva pregària,
estigues atent a la meva súplica,
respon-me, tu que ets bo i fidel.

No vulguis judicar el teu servent:
ningú dels qui viuen no és just davant teu.

El meu esperit se sent rendit,
està consternat el meu cor.

Estenc els braços cap a tu:
em sento davant teu com una terra esgotada.

De pressa, Senyor, respon-me,
que ja em falta l'alè;
no m'amaguis la teva mirada,
que baixaria a la fossa de la mort.

Fes-me escoltar el teu amor a punta de dia,
perquè jo confio en tu.

Fes-me conèixer el camí que he de seguir,
que a tu elevo la meva ànima.

Ensenya'm a fer la teva voluntat,
tu ets el meu Déu.

El teu esperit és bo:
que em condueixi per terra plana.

Pel teu nom, Senyor, guarda'm la vida;
tu que ets bo, treu-me del perill.


(del Salm 143)


- - -


T'exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.


Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.


El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.


Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.


Que expliquin la teva gloriosa majestat
i jo celebraré els teus prodigis.


Que parlin del teu poder temible
i jo contaré les grandeses del Senyor.


Que recordin que és immensa la teva bondat
i aclamin els teus favors.


El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.


El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.


Que t'enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels;
que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de la teva potència;
que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la majestat gloriosa del teu regne.


El teu regne s'estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.


Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.


El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.


Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l'aliment.


Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.


Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.


El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.


Satisfà el desig dels seus fidels,
escolta el seu crit d'auxili i els salva.


El Senyor guarda els qui l'estimen,
però farà desaparèixer els injusts.


Que els meus llavis lloïn el Senyor,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més!


(Salm 145)


- - -


Al·leluia!


Lloa el Senyor, ànima meva.


Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.


No confieu en els poderosos,
homes incapaços de salvar.


Quan expiren, tornen a la terra
i aquell dia es desfan els seus plans.


Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob
i espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que s'hi mou!


Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injusts.


El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.


Al·leluia!


(Salm 146)


- - -


Al·leluia!


Dona bo de cantar al nostre Déu!
És agradós de lloar-lo!


El Senyor reconstrueix Jerusalem,
aplega els dispersats d'Israel.


Ell guareix els cors desfets,
els embena les ferides.


Té comptat el nombre dels estels,
els crida cada un pel seu nom.


És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.


El Senyor sosté els desvalguts,
però abat els injusts fins a terra.


Canteu accions de gràcies al Senyor,
canteu amb les cítares al nostre Déu.


Ell cobreix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l'herba a les muntanyes.


Ell dona l'aliment al bestiar
i a les cries dels corbs quan grallen.


No es complau en la força dels cavalls
ni en els peus lleugers del guerrer.


El Senyor es complau en els qui el veneren,
en els qui confien en el seu amor.


Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills,
manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.


Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.


Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada,
llança el seu glaç com molles de pa:
tanta fredor, qui la pot resistir?
Dóna una ordre, i tot es desglaça;
fa bufar els seus vents, i l'aigua s'escola.


(del Salm 147)


- - -


Al·leluia!


Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols;
lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estrelles lluminoses;
lloeu-lo, cel del cel
i aigües de sobre el cel.


Que tots lloïn el nom del Senyor:
a una ordre d'ell, tots foren creats.
Els donà solidesa perpètua,
els imposà lleis que no traspassaran.


Lloeu el Senyor des de la terra,
monstres marins i tots els oceans,
llamps i pedra, neu i boira,
huracans, que compliu les seves ordres,
muntanyes i tots els turons,
arbres fruiters i tots els cedres,
feres i animals domèstics,
rèptils i ocells alats,
pobles i reis de la terra,
poderosos i jutges del món,
infants i vells,
joves i noies.


Que tots lloïn el nom del Senyor,
l'únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra.


Càntic de lloança de tots els qui l'estimen,
dels fills d'Israel, el poble que li és proper!


Al·leluia!


(del Salm 148)


- - -


Al·leluia!


Lloeu Déu al seu santuari,
lloeu-lo al baluard del firmament,
lloeu-lo per les seves gestes,
lloeu-lo per la seva grandesa.


Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tambors i danses,
lloeu-lo al so de flautes i corda.


Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.


Que tot el que respira lloï el Senyor!


Al·leluia!


(Salm 150)