És ben sabut que un dels frontispicis de l'oracle de Delfos deia: "Coneix-te a tu mateix" (un altre deia: "De res, massa", també traduït com a "Res en excés"; en grec medén ágan...). La importància de l'autoconeixement ens acompanya, doncs, des de fa molt de temps. Freud va tenir un profund impacte en aquest àmbit, ampliant a l'inconscient la nostra concepció d'aquest territori. I el new age californià també hi va fer èmfasi; recordem-ne el llibre fundacional ("La conspiració d'Aquari", de Marylin Ferguson (1938-2008), un bon llibre de l'any 1980 on ja s'establia una demarcació d'aportacions de la qual no s'ha anat gaire més enllà) i tres autors de referència que conserven una bona dosi d'interès: Alan Watts (1915-1973) i la seva difusió del buddhisme i el taoisme, Carlos Castaneda (1925-1998) i Ken Wilber (nascut el 1949) amb tot el seu treball sobre la consciència.
Ara a casa nostra sembla haver-hi una nova onada d'interès per l'autoconeixement, simbolitzat per Gaspar Hernández i el seu programa de ràdio "L'ofici de viure" i per Àlex Rovira i els seus llibres com "La bona sort", per esmentar dos noms populars. Benvinguda sigui aquesta nova onada, i tan de bo no vulgui començar de zero sinó que reculli les antigues tradicions.
El que volia dir, però, és que l'enfocament de l'autoconeixement està molt bé mentre ens movem en els àmbits racional i emocional (és important que coneguem bé les nostres tendències i reaccions, fòbies i filies, etc.) però és limitat quan ens endinsem en l'àmbit espiritual. En aquest, el lema és un altre: "Oblida't a tu mateix". Deixa de ser el centre del món, fes-te fonedís per tal de poder captar la realitat sense la distorsió dels teus interessos, de les teves necessitats. Deixa de ser el protagonista de l'obra, deixa d'ocupar el centre de l'escenari. Com ens recorden Sant Joan de la Creu, Carlos Castaneda i Marià Corbí, entre molts altres autors, això és entrar en una nit fosca, és fer un salt al buit, un salt a l'abisme, i lògicament hi posem resistència. Però és el camí de la fondària de l'experiència, el camí d'anar més enllà del naixement i la mort, el camí de l'alliberament de les càrregues que tots arrosseguem, el camí de l'amor profund i la plena llibertat.
Seria bo, doncs, que l'actual interès pel "Coneix-te a tu mateix" anés acompanyat per la consciència, complementària i imprescindible, d'aquest brutal contrapunt que és l'"Oblida't a tu mateix", sense el qual podem quedar atrapats en la xarxa o teranyina del nostre jo i acabar donant voltes sense anar enlloc. Roger Garaudy recorda al seu text "Las incongruencias de las religiones", publicat a Webislam el 6 de desembre de l'any 2000, que Kabir deia: Qui es coneix a sí mateix està perdut en l'U. Jo estic en tot i tot està en mi. I en Josep M. Lozano ens evoca al seu blog aquest concordant text de Dogen Zenji al seu Shobogenzo:
Conèixer-se un mateix és oblidar-se d’un mateix; oblidar-se d’un mateix és quedar il·luminat per totes les coses.
Escrits
