Sobre la Trinitat

Masaccio 1427

La noció de la Trinitat (la distinció de tres persones en el si de la divinitat) és un cas extraordinari de creativitat mitològica. L'impacte de la persona de Jesús havia estat tan fort en els seus deixebles que la seva manera d'expressar-ho era considerar que aquella persona estava al nivell de la divinitat. Semblantment, l'experiència que visqueren d'engrescadora vivència col·lectiva de l'impuls generat en el seu interior per continuar la tasca de Jesús anunciant el Regne de Déu i donant testimoni d'estimació, tal com Jesús els havia estimat, fou tan intensa que havien també d'expressar-la com a formant part de l'àmbit de la divinitat.

Per als que considerin que la figura de Jesús és una creació feta sobre la base de les característiques de diferents persones i un alt nivell d'elaboració mítica, que la creació del personatge de Jesús fou un esclat de creativitat mitològica, el raonament es manté:  el personatge és situat al nivell de la divinitat, i l'impacte en els que el segueixen també.

La manera de fer-ho tot preservant el caràcter únic de Déu, tan arrelat en la tradició jueva, fou la de considerar que aquesta divinitat incorporava al seu si les altres dues instàncies: una persona humana vista com a encarnació del Pare (el Fill) i una vivència col·lectiva vista com a projecció en els humans de la condició divina (l'Esperit Sant).

L'Esperit Sant es veu com a procedent del Pare i del Fill perquè és una manifestació del Pare vehiculada pel Fill. Tot i que es considera que el Fill fou generat per l'Esperit Sant en el ventre de Maria, cosa que portaria a pensar en una precedència cronològica de l'Esperit Sant sobre el Fill. Però també es diu que el Fill estava amb el Pare des del principi, des d'abans de la creació del món, i llavors seria l'Esperit Sant qui apareixeria més tard, en ser enviat pel Fill als seus deixebles. Aquestes i altres variacions sobre el tema trinitari mereixerien una més detinguda anàlisi simbòlica.