Krishnamurti i el temps

Hernández Pijuan 2005

"De manera que la pregunta és: Hi ha possibilitat de produir un canvi en el que és, en la realitat, fent totalment cas omís del temps? ¿Hi ha possibilitat de canviar la violència ‑no tractant de convertir-nos en no‑violents, cosa que constitueix merament l'oposat de ‘el que és’? L'oposat del que és és només un altre moviment del pensar. Ens preguntem: ¿L'enveja pot, amb totes les seves implicacions, canviar sense que el temps hi estigui involucrat, sabent un que la mateixa paraula 'canviar' implica temps? ‑ni tan sols direm 'transformar-se', perquè aquesta mateixa paraula 'transformar-se' significa moure's d'una manera a una altra. ¿Pot, doncs l'enveja acabar radicalment sense la intervenció del temps?

El temps és pensament. El temps és passat. El temps és motiu. Sense cap motiu, hi pot haver canvi? ¿Que potser la mateixa paraula motiu no implica ja una direcció, una conclusió? I quan hi ha un motiu, realment no hi ha cap canvi en absolut. El desig és, per altra banda, una cosa força complexa, complexa en la seva estructura. El desig de produir un canvi o la voluntat de canviar es converteixen en el motiu i, per tant, aquest motiu distorsiona allò que ha d'experimentar el canvi, allò que s'ha d'acabar. L'acabament d'alguna cosa no conté temps."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 25.03.1983