Somni lleuger

Gaddi 1340

“Tutta la vita mi sembra solo un sogno leggero e un fugacissimo fantasma.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"Tota la vida em sembla només un somni lleuger i un fugacíssim fantasma."

Les idees

Kupka 1913

"Les idees, ¿ens ajuden a viure millor, o bé ens deformen la mirada i ens distorsionen la realitat? ¿És evitable que les idees filtrin la nostra percepció del món, o bé només podem aspirar a refinar-les per tal que la distorsió sigui mínima? ¿Com construir bé les nostres idees?"

(tuit d'en Rai de 22.07.2026)

Paral·lelismes

"Força paral·lelismes entre Alexandre i Napoleó, que van arrossegar centenars de milers de persones a escampar mort i devastació per una glòria enganyosa i efímera. Per sort, ni Trump ni Putin semblen tenir la mateixa capacitat de mobilització destructiva de prou gent."

(tuit d'en Rai de 19.07.2026)

Maximització

Franz Kline 1953

"El gran mal del capitalisme no és el benefici, sinó la maximització del benefici."

(tuit d'en Rai de 23.01.2026)

Tiziano: Maria Magdalena

Tiziano 1533 Pitti

Tiziano 1555 Capodimonte

Tiziano 1563 Getty

Tiziano 1564

Tiziano 1565 Hermitage

Plenitud

Morris Louis 1959

"La vida quotidiana ha de ser una total atenció posada en cada acció, en la plenitud de l'instant."

Taisen Deshimaru a L'esprit du ch'an, Albin Michel, Paris 2000

Som una família

Clyfford Still 1956

"Esperit dels segles, llum de la vida,

Ens reunim aquest vespre des de moltes tradicions i moltes formes de vida

per parlar amb una sola veu forta - per donar gràcies i reverenciar junts.

Que la nostra pregària sigui escoltada, perquè oi que som tots una sola família,

amb els mateixos desitjos i necessitats?

Ajudeu-nos a lluitar per un planeta saludable, a treballar per aconseguir relacions

pacífiques i amoroses amb tota la humanitat;

per aconseguir la nostra visió de veure totes les persones

alimentades en el cos i nodrides en l'ànima,

protegides de la pluja i lliures de pors innecessàries.

Que el nostre agraïment sigui escoltat, perquè oi que som tots una sola família,

amb les mateixes alegries i tristeses?

Escolteu la nostra lloança a l'amor i la bellesa;

accepteu la nostra gratitud per la promesa dels fills;

escolteu les nostres cançons de celebració:

per la música, per l'aprenentatge, per la terra sòlida sota els nostres peus,

i pel cel clar i distant a dalt, donem gràcies.

Que els nostres esforços estiguin entrellaçats per sempre,

perquè oi que som tots una sola família,

reunits aquí aquesta nit, junts, agraïts per la calidesa i reconeixement

que trobem en els cors i les cares dels altres?

Així preguem i així donem gràcies, i així estimem. Que així sigui. Amén."

L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)

Text original:

"Spirit of ages, light of life,

We gather this evening from many traditions and many ways of life

to speak with one strong voice - to give thanks and to worship together.

Let our prayer be heard, for aren't we all one family,

with the same wants and needs?

Help us to strive for a healthy planet, to work toward peaceful,

loving relationships with all of humankind;

to achieve our vision of seeing all people

fed in body and nourished in soul,

sheltered from the rain, and free from unn ecessary fears.

Let our thanks be heard, for aren't we all one family,

with the same joys and sorrows?

Hear our praise of love and beauty;

accept our gratitude for the promise of children;

harken to our songs of celebration

- for music, for learning, for the solid earth beneath our feet,

and for the clear distant sky above, we offer thanks.

Let our efforts to be forever interwined,

for aren't we all one family,

gathered here this night, together, grateful for the warmth and recognition

we find in one another's hearts and faces?

Thus we pray and thus we offer thanks, and thus we love. So be it. Amen."

Màrius Torres: L'ala més lleu

Corot 1853

/¿Por qué é triste una fonte que secou? ¿E o sol quando anoitece?\  

Teixeira de Pascoaes

"¿Per què és trista la font que s'ha estroncat  

i el sol quan va a la posta?  

¿És que més que el futur, Déu meu, em costa  

rendir-te el meu passat?

Si et sacrifico l'ímpetu de la meva esperança,  

si el meu timó sols navega al teu vent,  

¿per què l'ala més lleu d'una recança,  

folla igualment,

voldria sempre dur la meva nau enrera,  

cap al país perdut  

on són joves les fonts i el sol totjust nascut?  

¿Què val el que m'espera?  

No sóc avar sinó del que he viscut.

Però l'oblit esborra la llum de cada dia.

Si en l'ànima més feta al teu servei  

el teixit més subtil d'orgull i melangia  

encara és rebel·lia  

contra la teva llei,

¿per què has fet, o diví Pare de la ironia,  

tan bells els sentiments humans?  

¿tan dolça la tristor, tan rara l'alegria  

que mor abans?

¿Per què els poses tan dins de l'ànima que ens costa  

creure en el seu pecat?  

¿Per què és bella la font que s'ha estroncat  

i el sol quan va a la posta?"

Màrius Torres, 18 de juliol de 1939.

Núvols i lluna 7

 

Nihilisme

Denis 1893

"El gran enemic és el nihilisme, conscient o inconscient. No se'l combat invocant grans paraules com l'esperança, sinó amb una aproximació profunda a la realitat. I per assolir aquesta aproximació la dimensió religiosa és rellevant."

(tuit d'en Rai de 03.03.2026)

Glòria

Aquest "Glòria" és un himne cristià molt antic pertanyent a la litúrgia del matí:

"Glòria a Déu a dalt del cel!

Pau a la terra!

Benvolença als éssers humans!

Et lloem,

et beneïm,

t'adorem,

et glorifiquem,

et donem gràcies,

per la teva immensa glòria.

Oh Senyor, Rei celestial,

Déu totpoderós,

Senyor, Fill únic,

Jesucrist,

i Esperit Sant!

Senyor Déu,

Anyell de Déu,

Fill del Pare,

tu que esborres els pecats del món,

tingues pietat de nosaltres!

Acull la nostra súplica.

Tu que seus a la dreta del Pare:

tingues pietat de nosaltres!

Sí, només tu ets sant,

només tu ets Senyor,

oh Jesucrist,

per la glòria de Déu Pare.

Amén."

El millor camí

Hernández Pijuan 1987

"Hauríem d'acceptar sense ràbia que no som immortals, reconciliar-nos amb la nostra condició evanescent, estimar a fons el món i la vida mentre existim i agrair aquesta existència. No és fàcil, però és el millor camí."

(tuit d'en Rai de 19.03.2026)

Honors

Chagall 1911

"Un home es planyia al rabí Bunam tot dient: "Diu el Talmud que si algú menysprea i fuig dels honors, els honors li van al darrere. Doncs bé, ja fa molt de temps que fujo dels honors, però aquests no em van al darrere."

"És que no et contentes amb fugir, sinó que continues mirant enrere", li explicà el rabí."

De la tradició hassídica

Imatges per al silenci XLIV

Denis 1894

"El silenci afavoreix el diàleg a fons amb l'altre."

(tuit d'en Rai de 01.02.2025)

Records del futur

De Chirico 1914

"Em passa de recordar perfectament de coses i èpoques que no han existit mai. Veig els més petits gestos d'éssers que no han mai viscut, sento totes les variacions d'entonació de paraules que no han mai dit. Resplendeix un somriure, que no ha sigut mai. Moren éssers mai nascuts. Éssers mai morts estan ajaguts, amb les mans juntes, tallats en una bella pedra, sobre llargs sarcòfags polits, en la penombra d'esglésies mai construïdes. Campanes que no han tocat mai, que són encara metall informe i amagat a les muntanyes, toquen. Tocaran: ja que el que no ha estat mai és el que ve, el que ve sobre nosaltres, l'a- venir, la novetat. Recordo avenirs llunyans, potser, quan el que no ha estat mai s'eleva en mi, i parla."

Rainer Maria Rilke, 14.12.1900, Diari de Worpswede, un dels Diaris de joventut.

El món i la vida

Denis 1892

"Hem d'aconseguir estimar el món i la vida i procurar ajudar els altres per tal que puguin estimar el món i la vida."

(tuit d'en Rai de 14.03.2026)

Cristòfol

El gegant al servei de l'infant. La força al servei de la innocència.

Bosch 1505

Mestre de Soriguerola Inicis s. XIV

Veritable

Franz Kline 1955

"Que la meva religió sigui per a mi la veritable no em permet dir que és l'única veritable ni la més veritable."

(tuit d'en Rai de 12.03.2026)

Raó i sentits

Lorenzetti 1338

“Regnano i sensi e la ragione è morta.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"Quan regnen els sentits, la raó és morta."

I el món esclata

Frankenthaler 1961

"L'autenticitat és vibració. Quan dues autenticitats es troben, ressonen. I el món esclata."

(tuit d'en Rai de 06.07.2026)

Quatre imatges

Una ametlla com a model...

Sobrietat

Agnes Martin 1959

"Potser als rituals i a les pregàries de les religions hi ha un excés de retòrica. Com si dient moltes coses grandiloqüents s'aconseguissin resultats màgics. O com si es volgués fer la rosca a Déu a base de lloar-lo. Caldria trobar una relació verbal més sòbria amb la divinitat."

(tuit d'en Rai de 30.06.2026)

La mort de l’inconscient

"El Senyor del Mar del Sud era tot fuga; el Senyor del Mar del Nord venia amb pressa; i el Senyor del Centre, era confús. El fugaç i el de la pressa de tant en tant es trobaven en la terra del confús, i el confús els rebia extremament bondadós. El fugaç i el de la pressa van rumiar com compensar la virtut del confús, dient: "Els homes, tots tenen set orificis, per mirar, escoltar, menjar, respirar... i només aquest d'aquí no en té: provem de perforar-l'hi?" I cada dia l'hi van perforar un orifici, i va arribar el setè dia, i el confús es va morir."

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)

El corrent de la vida

De Staël 1952

"El mateix corrent de vida que corre per les meves venes nit i dia

corre a través del món i balla en rítmics compassos.

És la mateixa vida que brolla amb alegria a través de la pols de la terra

en innombrables fulles d'herba

i es trenca en tumultuoses ones de fulles i flors.

És la mateixa vida que és moguda a l'oceà, bressol del naixement

i de la mort, en flux i reflux.

Sento que les meves extremitats es fan glorioses pel tacte d'aquest món de vida.

I el meu orgull prové del batec vital de les eres que ballen a la meva sang en aquest moment."

Rabindranath Tagore

Text en anglès:

     "The same stream of life that runs through my veins night and day 

runs through the world and dances in rhythmic measures.

     It is the same life that shoots in joy through the dust of the earth 

in numberless blades of grass 

and breaks into tumultuous waves of leaves and flowers.

     It is the same life that is rocked in the ocean-cradle of birth 

and of death, in ebb and in flow.

     I feel my limbs are made glorious by the touch of this world of life.

And my pride is from the life-throb of ages dancing in my blood this moment."

Rabindranath Tagore The Stream of Life 

Una copa

Derain 1943

"L'art no és un joc sinó una necessitat, i la seva essència, la forma, no és un ornament decoratiu sinó una copa on poder abocar la vida, alçar-la fins as llavis i tastar-la."

Rebecca West a Black lamb and grey falcon (1941)

(citat per Richard Flanagan a Question 7 (2023))

La llibertat individual

Dix 1932

"Tan sols aquell qui ha de viure en la seva pròpia ànima estremida una època que, amb la guerra, la violència i les ideologies tiràniques, amenaça la vida de l'individu i, dins d'aquesta vida, la seva essència més valuosa, la llibertat individual, tan sols aquest sap quant de coratge, quanta honradesa i determinació cal per a romandre fidel al seu jo més íntim en aquests temps de follia gregària, i sap que res al món és més difícil i problemàtic que conservar immaculada la independència intel·lectual i moral enmig d'una catàstrofe de masses."

Stefan Zweig a Montaigne, cap. I

(traducció de Joan Fontcuberta)

(Montaigne fou el darrer assaig, inacabat, de Stefan Zweig; possiblement aquest text està escrit el 1941 o a principis de 1942, poc abans del seu suïcidi el 23 de febrer de 1942 al Brasil. Cal recordar que, a més de les circumstàncies polítiques mundials, en un moment en que el nazisme estava al seu zenit, la mala salut tant de Zweig com de la seva segona esposa poden haver afavorit aquest dramàtic gest vital. El fragment transcrit, que ell considerava poc pensable quan era jove, cap al 1900, es torna a mostrar avui altament vigent).

Altruisme i idealisme

Bissier 1962

"Actualment a Catalunya (i potser al món en general) sembla haver-hi força altruisme (gent que ajuda els altres) però poc idealisme (gent que s'aplega per dur a terme un ideal, quelcom pur, transparent, preciós)."

(tuit d'en Rai de 24.03.2025)

Més regalims IV

Regalims de fang als murs del Mas de la Punta de Vallibona, fotografiats per Li Migara.

Gracián: Prevenció i consol

Rembrandt 1659

"No mostrar satisfacción de sí. Viva ni descontento, que es poquedad, ni satisfecho, que es necedad. Nace la satisfacción en los más de ignorancia, y para en una felicidad necia que, aunque entretiene el gusto, no mantiene el crédito. Como no alcanza las superlativas perfecciones en los otros, págase de cualquier vulgar medianía en sí. Siempre fue útil, a más de cuerdo, el recelo, o para prevención de que salgan bien las cosas, o para consuelo cuando salieren mal; que no se le hace de nuevo el desaire de su suerte al que ya se lo temía. (...) Dependen las cosas de muchas circunstancias, y la que triunfa en un puesto y en tal ocasión, en otra se malogra. Pero la incorregibilidad de lo necio está en que se convirtió en flor la más vana satisfacción, y va brotando siempre su semilla."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 107 (1647).

Lideratge espiritual

Rouault 1945

"La figura de Jesús de Natzaret és la d'un gran líder espiritual, que continua tenint molts seguidors dels seus passos, entre els quals m'incloc. El problema sorgeix quan alguns d'aquests seguidors, potser molts, el consideren l'únic veritable líder espiritual."

(tuit d'en Rai de 10.03.2026)

Economia, cultura, política i saviesa

Rothko 1957

A l'hora d'establir les finalitats de la nostra dinàmica social i personal, cal fer les coses amb calma, ja que ens hi juguem molt. Probablement la determinació d'aquestes finalitats sigui la tasca principal de tota societat i de tota persona, una tasca permanent perquè s'ha d'anar replantejant en funció de les noves realitats. Tant la història personal com la història col·lectiva són històries de canvi, de transformació i de replantejament (per exemple, que el control de l'impacte negatiu de les noves tecnologies, IA inclosa, sigui una de les nostres finalitats és quelcom de recent, però no per això menys important).

Si una de les característiques de les nostres societats actuals és precisament l'acceleració del ritme de canvi, la tasca de determinació de finalitats queda directament afectada: cal practicar-la amb encara més freqüència (amb el risc que acabi esdevenint esgotadora i això porti a no exercir-la suficientment). Per això val la pena diferenciar en el treball sobre finalitats un nivell més concret, més arrelat al dia a dia, als reptes que els canvis específics plantegen, i un àmbit més genèric que es plantejaria quins grans àmbits són prioritaris a l'hora d'organitzar aquesta tasca.

Aquest segon nivell més genèric té l'avantatge de poder ser abordat de manera més pausada, en estar menys sotmès a la pressió del canvi quotidià. El debat en aquets segon nivell pot ser més obert a més participants i permet un major diàleg amb la història, amb les discussions al respecte que hi ha hagut en altres temps. I és un debat important perquè els seus resultats emmarcaran el treball a fer al primer nivell, el més concret i immediat.

L'economia i la cultura són dos àmbits la presència dels quals resulta imprescindible i indiscutible en aquest procés d'establiment de finalitats. No costa gaire posar-se d'acord en que la nostra primera finalitat és sobreviure, i que així que es pot (així que es genera excedent suficient) això esdevé benestar, confort, riquesa. Aspirar a viure materialment bé és una finalitat força indiscutible.

Tampoc costa gaire posar-se d'acord en la conveniència de desenvolupar la capacitat d'aprenentatge, acumular coneixements i aprendre a elaborar creativament aquests coneixements acumulats. Ser cultes és certament millor que no ser-ho.

A nivell col·lectiu l'assumpció d'aquestes dues finalitats és clara: els països aspiren al màxim creixement econòmic i competeixen entre ells per tal d'aconseguir avantatges que els permetin esdevenir més rics. Aquesta dinàmica competitiva porta a que ningú es pugui aturar encara que ho desitgi, per evitar que els altres se n'aprofitin i el perjudiquin (és una d'aquelles situacions en les que només un acord global podria permetre trencar aquesta dinàmica d'inaturable i destructora competència).

L'aspiració al creixement econòmic no sembla estar relacionada amb el nivell de riquesa ja assolit: cap país ha decidit que ja és prou ric i que pot moderar el seu ritme de creixement (per molt que els criteris de sostenibilitat apuntin en aquesta direcció).  A més, les desigualtats internes de riquesa hi ajuden: "encara tenim pobres, hem de créixer més" (la producció de riquesa i la seva distribució són problemàtiques diferenciades però amb una forta interinfluència).

Els països aspiren alhora a maximitzar el seu nivell cultural, i més encara des que hi ha consciència que el coneixement està esdevenint un factor de producció i competitivitat (fent així més explícit el lligam entre economia i cultura). Per això parlem de "societat del coneixement". L'impacte econòmic de les inversions en el sistema educatiu està prou estudiat; la novetat actual és la transferència d'aquesta temàtica a nivell d'empresa (learning organizations, empreses intel·ligents).

Tot això és obvi, però cal recordar-ho per no desactivar la nostra reflexió en l'àmbit de les finalitats. Economia i cultura hi són indiscutiblement presents, hegemònics. A què més volem aspirar a banda de ser rics i erudits, tant personalment com col·lectivament? Hi ha algun altre àmbit de finalitats que hagi d'entrar en joc o amb aquests dos ja n'hi ha prou? Hi ha espai per a més àmbits? Quins? Com es relacionaran amb l'economia i la cultura?

Fem una pausa. El tipus de relació entre dues persones, la manera de tractar-se entre elles, depèn del grau de riquesa i de cultura d'aquestes persones? Com més rics i més coneixedors, més capaços d'interrelacionar-se de manera adient? Això no sembla pas cert. Que potser el percentatge de trencaments de parella és superior entre els pobres que entre els rics? O superior al que es dóna entre professors d'universitat? És que un major nivell econòmic o cultural comporten l'establiment de relacions humanes més sòlides, més fondes, més sinceres, més duradores, més generoses, més tendres?

Retornem al nostre raonament. Quins altres àmbits de finalitats afegir als d'economia i cultura? Un primer exemple podria ser l'àmbit dels ideals col·lectius, de les aspiracions compartides, dels somnis comuns. Què volem ser i on volem anar a parar com a societat, com a poble? Volem crear un entorn social on les persones gaudeixin d'un màxim de llibertat? Volem un entorn social presidit per la justícia, preocupat per una òptima redistribució dels béns? Volem establir unes relacions pacífiques, de coneixement i comprensió, d'intercanvi i cooperació, amb les altres societats? Volem proposar-nos col·lectivament noves fites de creativitat, d'imaginació, tant en l'àmbit de les estructures socials com en el de l'art, la diversió o els rituals col·lectius?

Aquest nou àmbit conformarà i condicionarà allò que en diem l'activitat política, encarregada de canalitzar aquestes aspiracions a més de procurar crear unes bones condicions per al desenvolupament de l'economia i de la cultura, així com facilitar al màxim la bona convivència entre els ciutadans. L'àmbit polític, entès així, completaria doncs l'econòmic i el cultural, configurant un triangle que sembla suficient per vertebrar bé una societat. És un àmbit imprescindible a nivell col·lectiu i important a nivell personal, que ofereix a les persones un conjunt de possibilitats de servei a la comunitat, de projecció pública, d'aplicació d'ideals, de compromís en tasques col·lectives que el completen com a ésser humà i li ofereixen més camins de realització personal.

Ens podem aturar en aquests tres àmbits? En quedaria un quart, que no és tant un àmbit separat sinó un àmbit transversal que pot impregnar els altres tres, i que té una dinàmica específica. Aquest àmbit té quatre sub-àmbits: 1) El de la qualitat de la nostra construcció personal, 2) El de la qualitat de les nostres relacions amb els altres, 3) el de la qualitat de les nostres relacions amb l'entorn natural i 4) El de l'obertura a dimensions de la realitat que ens depassen. En direm l'àmbit de la saviesa. Es pot ser molt savi amb un baix nivell cultural i amb un baix nivell econòmic. Això ha permès que la vida humana hagi tingut - i tingui - sentit en tot lloc i en tota circumstància. El caçador-recol·lector de fa 15.000 anys, el pagès egipci de fa 4.000 anys, el nen d'un suburbi bolivià d'avui en dia no eren ni són ni rics, ni cultes, ni políticament rellevants. Però podien i poden ser savis, i treure d'aquesta saviesa la dignitat i el sentit de la seva existència.

Es pot discutir si el terme "saviesa" és el més adient per aquest quart àmbit (alternatives podrien ser "qualitat", "profunditat"). Es pot discutir si els quatre sub-àmbits assenyalats són pertinents o suficients. Es pot analitzar com opera cada un d'ells. Es pot tenir en compte que és més fàcil analitzar-los a nivell personal que col·lectiu (excepte, potser, l'aspecte de la relació amb la natura, gràcies a la presa de consciència derivada de l'ecologisme, la preocupació per la sostenibilitat i la constatació del canvi climàtic i les seves conseqüències). Cal analitzar la incidència del quart àmbit en els altres tres. Són tasques importants que tenim al davant.

Imatges per al silenci XLIII

Delvaux 1935

"El silenci permet mirar cap a endins."

(tuit d'en Rai de 27.01.2025)

Les coses més boniques

Lorenzetti 1339

“Le cose più belle di questo mondo sono come breve sogno.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"Les coses més boniques d'aquest món són com un breu somni."

El futur de la religió

Franz Kline 1948

¿Com hauria de ser una religió capaç d'inserir-se operativament en el context sociocultural del nostre segle? Les religions han de dur a terme un procés de revisió d'aquesta mena si volen seguir transmetent les seves riqueses a la humanitat, ja que totes comparteixen el desafiament de mantenir la seva identitat i la originalitat del seu missatge alhora que es depuren d'elements secundaris que dificulten el seu impacte en un món tecnificat i globalitzat.

Totes les religions han de renunciar a considerar-se com "l'única veritat" per considerar-se a elles mateixes com una veritat que pot ser valuosa per la humanitat.

Els importants elements simbòlics acumulats al llarg de milers d'anys de reflexió i experiència hauran de ser considerats bàsicament com a precioses eines útils en la tasca d'ajudar a les persones a avançar en el seu procés de transformació per "obrir-se al misteri" i "accedir al Regne dels cels".

Pels cristians, la referència a la figura, il·luminada i il·luminadora, de Jesús de Nazaret i al missatge evangèlic -dur, exigent, radical- haurà de seguir essent central, en quant a nucli de la originalitat cristiana i contribució específica a la història religiosa de la humanitat. Les altres imatges i conceptes -el Pare, el Fill, l'Esperit, la Verge Maria, la creació, l'encarnació, la salvació, la gràcia, l'aliança, l'anyell de Déu, els àngels, el cel i l'infern, etc.- hauran de veure subratllat el seu caràcter simbòlic i instrumental. I serà important incorporar imatges i conceptes d'altres tradicions religioses. No oblidem que en el moment de la seva fundació el cristianisme ja va procedir a una tasca d'incorporació i d'imbricació d'elements simbòlics procedents de tradicions precedents (mesopotàmica, egípcia, jueva i grega, com a mínim). No es tracta d'"absorbir al seu sí" a altres tradicions sinó d'enriquir-se amb algunes de les seves aportacions més significatives sense per això perdre la pròpia identitat, en un bonic intercanvi que hauran de fer també les altres tradicions religioses.

Jesús de Nazaret, doncs, com a mestre que interpel·la, guia, acompanya. Amb un major o menor grau de devoció, d'implicació psicològica, d'"imitació", però amb una realitat d'apertura al seu testimoni i al seu missatge, de seguiment, i per tant amb una atenció primordial a les imatges evangèliques. I des d'aquesta referència central a Jesús i als evangelis, procedir a una relectura de la tradició cristiana, deixant per a la història el que només a ella pertanyi i recuperant i actualitzant tot el que continuï essent-nos instrument eficaç en el nostre actual trajecte d'apropament a Déu.

Eix central del nostre treball haurà de ser la recerca d'aquell coneixement obtingut des del silenci que ens apropa al rostre profund de la realitat i ens allibera de tota mena d'expectatives, ensenyant-nos a no esperar ni exigir res de res ni de ningú, a considerar que més que drets i deures el que tenim són oportunitats per a conèixer a fons i testimoniar aquest coneixement que ens porta a experimentar la vida en tot el que té de grandesa i profunditat, tot i el mal i el dolor, i a admirar el món i agrair el fet d'existir. La tradició mística i la tradició monacal, tant en la seva vessant eremítica com en la monàstica, se'ns mostraran probablement com a especialment vigents en aquesta recerca.

I caldrà accentuar la reflexió sobre el món efectuada des d'una perspectiva que incorpori la dimensió espiritual de la realitat. Començant per una reflexió sobre la condició humana que inclogui tant una reflexió sobre l'ànima -l'espai interior que ens configura com a éssers humans, espai cultivable i que caldrà diferenciar curosament de l'"ego", sempre tendent a ocupar la posició central de l'escena i de la que cal desplaçar-lo- com una reflexió sobre l'ambivalència de l'ésser humà -capaç de bondat i de maldat, fet de llum i d'ombra.

Continuant amb una reflexió sobre la petita comunitat, o comunitat de base, el grup de persones amb el que compartim més d'a prop l'aventura de viure i l'avenç pels incerts camins de la subtilitat.

Una reflexió sobre la societat serà també imprescindible, desdoblant-se en una reflexió sobre la cultura que assumeixi com a tasca una anàlisi crítica dels costums socials i dels productes culturals de la nostra època, i una reflexió sobre la política que afronti la dinàmica del poder a les nostres societats (geopolítica, pobresa i subdesenvolupament, dinàmica dels partits, maneig del poder per grups ocults, orientació i impacte dels medis de comunicació, etc.). Reflexió amb tres objectes d'estudi ineludibles: el paper de l'honestedat i de la coherència personal en la vida professional i en la vida social, el qüestionament del principi de maximització del benefici econòmic com a criteri central de funcionament de les empreses i la transparència en l'actuació, gestió i finançament dels partits polítics.

Finalment, caldrà desenvolupar una reflexió sobre la natura que analitzi l'equilibri ecològic i el desenvolupament sostenible, la preservació de l'entorn natural i de la biodiversitat, així com el diàleg necessari per a permetre una gestió global o conjunta del planeta.

Farà falta una reflexió compartida entre les diferents cultures sobre altres temes, especialment sobre la mateixa necessitat de mantenir la diversitat cultural en un món global que pot facilitar les temptacions d'hegemonia d'una cultura sobre les altres. Cal defensar que totes les cultures mereixen un mateix respecte; que totes comparteixen el desafiament d'assumir la modernitat sense perdre la seva identitat; que totes són capaces d'assimilar la ciència i la tècnica modernes, les quals no han de ser un vehicle de dominació occidental; que el diàleg en profunditat entre les cultures és necessari, i que comportarà per a tots els implicats canvi, adaptació, depuració i enfortiment; i que aquest diàleg no pot abordar-se des de posicions dogmàtiques i fonamentalistes de rebuig a la modernitat i a les altres cultures.

Juntament amb aquestes reflexions caldrà procedir a una profunda revisió en l'àmbit de la litúrgia, deixant enrere en l'àmbit cristià el debat sobre l'oportunitat i resultats de la reforma derivada del Concili Vaticà II i elaborant un ampli ventall de rituals i pregàries potencialment significatives per a l'home d'avui, capaços de commocionar-lo eficaçment i de situar-lo en una perspectiva adient per al seu progrés espiritual. Aquí caldrà aprendre molt de totes les tradicions, cristianes i no cristianes, en els tresors litúrgics de les quals hi ha una gran quantitat d'elements en els que inspirar-se. A aquesta tasca poden col·laborar-hi enormement els especialistes, aportant materials i reflexions, però la seva aplicació haurà de fer-se en un procés de baix a dalt en el que les comunitats es converteixin en "tallers d'experimentació" de l'expressió litúrgica. I així com fins ara la litúrgia cristiana havia incorporat a les seves celebracions la lectura de textos de la tradició jueva, no hauria de ser difícil incorporar lectures i reflexions de Gitas o Upanisads hindús, sutres buddhistes, textos sufís islàmics, etc. Així mateix, el yoga i la meditació zen, per exemple, podran enriquir l'oració individual i col·lectiva dels cristians. Ara bé, tot això no eximirà els cristians de la tasca de revisió crítica de la pròpia tradició per a reintegrar els elements pertinents, ni d'una tasca de creativitat per a generar una litúrgia expressiva de la realitat present i capaç de commoure als que en ella participin.

Finalment, en l'àmbit cristià caldrà revisar el funcionament organitzatiu de la "gran comunitat" formada pels deixebles de Jesús de Nazaret. Caldrà desenvolupar una nova reflexió sobre els carismes que permeti a cadascú assumir les funcions que millor pugui desenvolupar: tasques de formació, d'assistència pràctica, d'anàlisi i reflexió, de coordinació, etc. Les nocions de "sacerdot", “pastor”, "bisbe" i altres hauran de ser profundament revisades, oblidant tota aspiració a una vertebració piramidal i centralitzada de la comunitat; el model de "xarxa" pot ser també fecund en l'àmbit religiós. L'exemple convincent i l'argumentació lliurement acceptada, i no els dictàmens de certa superioritat, hauran de ser els motors de la vertebració comunitària. Molts problemes que ara poden semblar importants (sacerdoci femení, celibat sacerdotal o crisi de vocacions, per exemple) deixaran de ser-ho en el context d'aquesta revisió en profunditat. Fins i tot la separació de comunitats cristianes (ortodoxos, catòlics, protestants, etc.) podrà anar quedant superada; la diferència de tradicions deixarà d'erigir-se en factor de separació i enfrontament, passant a ser diversitat enriquidora.

El gran desafiament que tenim al davant és com ser cristians -o islàmics, o buddhistes, o jueus, o hinduistes, o taoistes, o el que sigui- en el món contemporani. El gran desafiament és com buscar i trobar Déu -o qualsevol altra expressió que preferim utilitzar per a expressar la unitat, l'absolut, la realitat última, el rostre subtil de la realitat, la profunditat de l'existent, la vivència de la plenitud...- en el context que suposa la cultura actual.