tag:blogger.com,1999:blog-21483562314799969502024-03-27T20:00:31.967+01:00AGLAIACelebrar l'esplendor de la realitatRaimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comBlogger4356125tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-53667528799917083142024-03-27T20:00:00.002+01:002024-03-27T20:00:00.163+01:00Un darrer gram de voluntat<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7euh3SmCzQXWcrnK7z44Tx9sc3Fc4HjUH4Dgnhw_7e9AFyDqRoOLdGy4cgDQ5nJ05TAZLh2fn5vSkYFVN9QnaRHibpof0mfqMNCPQCy9woE3-UY5IUMvniWiRay2cnxZdEH3oYWmaYIxggpuvyyYtx08VZ8d3knA3yaVDJUm-J9DMByF2mbrym03dn7S/s768/Kupka%201911%20Le%20miroir%20ovale%20108,3%20x%2088,6%20cm%20bis%20UB.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="627" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7euh3SmCzQXWcrnK7z44Tx9sc3Fc4HjUH4Dgnhw_7e9AFyDqRoOLdGy4cgDQ5nJ05TAZLh2fn5vSkYFVN9QnaRHibpof0mfqMNCPQCy9woE3-UY5IUMvniWiRay2cnxZdEH3oYWmaYIxggpuvyyYtx08VZ8d3knA3yaVDJUm-J9DMByF2mbrym03dn7S/w522-h640/Kupka%201911%20Le%20miroir%20ovale%20108,3%20x%2088,6%20cm%20bis%20UB.jpeg" width="522" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kupka 1911</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><b>Completas (II)</b></div><div style="text-align: center;"><i>(Hobre-hueco)</i></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">"Comparezco</div><div style="text-align: center;">exhausto</div><div style="text-align: center;">incapaz de sentir</div><div style="text-align: center;">de decir</div><div style="text-align: center;">nada</div><div style="text-align: center;">las manos vacías</div><div style="text-align: center;">muda mi alma</div><div style="text-align: center;">mi fe olvidada</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Qué rápido pasa todo</div><div style="text-align: center;">me digo</div><div style="text-align: center;">como un viejo</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">He aquí mi ofrenda</div><div style="text-align: center;">comparecer</div><div style="text-align: center;">elevar la mirada</div><div style="text-align: center;">abrazar</div><div style="text-align: center;">el horizonte incierto</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">He aquí mi ofrenda</div><div style="text-align: center;">un último gramo de voluntad</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Eso es todo</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">***</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Ahora mismo soy</div><div style="text-align: center;">este estar en Ti</div><div style="text-align: center;">en el silencio hueco</div><div style="text-align: center;">de un hombre cansado</div><div style="text-align: center;">muy cansado"</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Rafael <b>de Gispert</b> Boix a <i>Transfiguraciones</i> (2020)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-48497846005179827132024-03-26T20:00:00.002+01:002024-03-26T20:00:00.136+01:00No acció<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLI5_zGgDJLqKvI4eA-cL2qYPuUjpR0Vc-bhxIXSu2ODGe-6BbPvZh4xr1gxkKFrIowJAZRYRp13sYAprK28qI3mJwdPcw3DZlGzrhKC3YGgvZePprfnOoJj6i9nqn-cKkHzACZvY75XPuLDtHUuAsbTWTmQKf4Rk1DDy5ow1TFN-8ATAZoahMwvISEg/s700/Euan%20Uglow%201957%20Susan%20Sitting%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="546" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLI5_zGgDJLqKvI4eA-cL2qYPuUjpR0Vc-bhxIXSu2ODGe-6BbPvZh4xr1gxkKFrIowJAZRYRp13sYAprK28qI3mJwdPcw3DZlGzrhKC3YGgvZePprfnOoJj6i9nqn-cKkHzACZvY75XPuLDtHUuAsbTWTmQKf4Rk1DDy5ow1TFN-8ATAZoahMwvISEg/w500-h640/Euan%20Uglow%201957%20Susan%20Sitting%20UB.jpg" width="500" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Uglow 1957</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">"La més radical proposta dels taoistes és el <i>Wuwei </i>o No Acció. No és l'elogi del no fer res sinó, en una interpretació amable, una invitació a deixar-nos portar per les dinàmiques naturals profundes i no pel desig."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fèlix <b>Martí </b>a <i>Notes d'una tardor 2021-2022</i>, p. 56.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-40757466173139927342024-03-25T20:00:00.017+01:002024-03-25T20:00:00.198+01:00Krishnamurti i el desordre<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxKE3lizISbftMnPrGyK5-UgQEpl7ZtMkwqFp41EV1PlTS7_cIgGU_xnJI2YB8KtLbIj7S4ZTjCpmuCqu_1869FeMWTgDLq-ctv5Rq7QNeIzYwgu1G_MXPEKL1ViyBOtheL_4Lpu912IWORYGC-v9dB7eYS_4vF-mMczraFG9JmNlHx2dT9v2dnB23A/s1200/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%202000%20Sense%20t%C3%ADtol%2043%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="795" data-original-width="1200" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxKE3lizISbftMnPrGyK5-UgQEpl7ZtMkwqFp41EV1PlTS7_cIgGU_xnJI2YB8KtLbIj7S4ZTjCpmuCqu_1869FeMWTgDLq-ctv5Rq7QNeIzYwgu1G_MXPEKL1ViyBOtheL_4Lpu912IWORYGC-v9dB7eYS_4vF-mMczraFG9JmNlHx2dT9v2dnB23A/w640-h424/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%202000%20Sense%20t%C3%ADtol%2043%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 2000</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La causa del desordre és el perpetu esdevenir -esdevenir, buscar la pròpia identitat, aquesta lluita per arribar a ser. Mentre el cervell, que es troba densament condicionat, estigui mesurant -allò 'més', allò 'millor'- movent-se psicològicament d'això a allò, s'ha de generar inevitablement un sentit de conflicte, la qual cosa és desordre. No només les paraules 'més', 'millor', sinó el sentiment, la reacció d'aconseguir, de guanyar ‑mentre existeixi aquesta divisió, aquesta dualitat, hi ha d'haver conflicte. I a causa del conflicte, hi ha desordre."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">J. <b>Krishnamurti</b> a <i>El darrer diari</i>, entrada del 04.05.1983</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-36603708605605827922024-03-24T20:00:00.020+01:002024-03-24T20:00:00.137+01:00Porta oberta<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKRVfAs_mih3HXvLDsxJKpHpZI2pJwLnIVWDgo0rYCOffvTQloqFHHsMK7bU3M40GmXiKXxzDLisZYyflKGSS8_h26Q3isgsRGR3yD2y65jtxkucqBhzS-VChMC8NM6C8vfu3Yp-alKJ90UEG-Ikc5Q8N5sW2Pwr4NMJLAUzsm1ika5hgzpjXzFLnok8ou/s3000/Waterhouse%201914%20The%20Annunciation%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2189" data-original-width="3000" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKRVfAs_mih3HXvLDsxJKpHpZI2pJwLnIVWDgo0rYCOffvTQloqFHHsMK7bU3M40GmXiKXxzDLisZYyflKGSS8_h26Q3isgsRGR3yD2y65jtxkucqBhzS-VChMC8NM6C8vfu3Yp-alKJ90UEG-Ikc5Q8N5sW2Pwr4NMJLAUzsm1ika5hgzpjXzFLnok8ou/w640-h466/Waterhouse%201914%20The%20Annunciation%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Waterhouse 1913</td></tr></tbody></table><div><br /><div style="text-align: justify;">Una imatge com la de l'Anunciació, explica quelcom que va passar o "fa que passi" quelcom? Explica el missatge de Gabriel a Maria o és un missatge per a nosaltres? La gràcia de les imatges simbòliques, i d'aquí la seva importància, no està en que ens remetin a una història, a quelcom que va passar, per important que sigui, sinó que el que fan és "crear aquesta realitat", generar aquesta història, trencar el cercle hermètic (noció d'Eugenio Trias). No ens expliquen que algú va trencar el cercle hermètic: elles el trenquen, elles ens porten la Paraula, són la Paraula. El símbol -tant la narració simbòlica com la imatge simbòlica que la pugui plasmar- no remet a quelcom extern a ell, sinó que crea quelcom de rellevant per a nosaltres; d'aquí el seu valor excepcional. Quan contemplem una Anunciació tenim al davant una porta oberta al "més enllà" -o al "més enquí"-. La imatge "és" la porta oberta, no la descripció d'un moment en el que es va obrir la porta. Una porta per la que podem passar, que ens convida a passar-hi.</div></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-58378000237812561152024-03-23T20:00:00.441+01:002024-03-23T20:00:00.135+01:00Interpretacions de la Setmana Santa<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7a4oZrJF8aEVXn8SpkXRRBqeZbOvprEdg24QvtW7vI3wmLP6q-ltFMir2XnTKe9gY0xcIJDmTX67M416Cr4CzJVD3ZBkAMAlqKzsBpyLKS5IGoFnfPQY-c0mrhP-4pL1U7EpJV9aQ2ndyyckZTeX9LjYR90hMo5wuFHZuR_oN1gpxrRyIGbAu3tDfZkUy/s864/Masaccio%201424%20Getseman%C3%AD%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="774" data-original-width="864" height="574" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7a4oZrJF8aEVXn8SpkXRRBqeZbOvprEdg24QvtW7vI3wmLP6q-ltFMir2XnTKe9gY0xcIJDmTX67M416Cr4CzJVD3ZBkAMAlqKzsBpyLKS5IGoFnfPQY-c0mrhP-4pL1U7EpJV9aQ2ndyyckZTeX9LjYR90hMo5wuFHZuR_oN1gpxrRyIGbAu3tDfZkUy/w640-h574/Masaccio%201424%20Getseman%C3%AD%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Masaccio 1424</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El <i>Culturas</i> de <i>La Vanguardia</i> del 23.03,2024 publica un bon article de Joan-Carles Mèlich titulat "<i>On és Déu durant el Dissabte Sant?</i>". El text s'il·lustra amb unes curioses fotografies sobre una processó que se celebra a la platja de València per part de la Germandat del Crist Salvador i de l'Empara, fotografies dignes de publicació però que no s'escauen amb l'article; és una llàstima, donada la gran riquesa iconogràfica existent al voltant de la Setmana Santa. Potser haurien hagut de deixar a les mans d'Isabel Gómez Melenchón, col·laboradora del <i>Culturas</i>, la tria d'imatges per acompanyar la notable aportació de Joan-Carles Mèlich.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Voldria complementar les consideracions de l'article esmentat amb unes quantes consideracions més:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1.- La Setmana Santa es diu així perquè abasta tota una setmana, des del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua. Les interpretacions sobre la dimensió messiànica de Jesucrist subratllades amb les escenes del Diumenge de Rams són dignes de consideració, però ara no hi entrarem.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2.- Si no volem abastar tota la setmana, la reducció s'hauria de fer a quatre dies i no tres. El Dijous Sant és tan important com els altres tres. En ell hi ha tres moments clau: el Sant Sopar, Getsemaní i el prendiment de Jesús.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2.1.- El Sant Sopar és una celebració de la Pasqua jueva per part de Jesús i els seus deixebles. Subratlla, doncs, la "judeitat" de tots ells. Es troben per a una celebració religiosa jueva. A aquesta dimensió se n'hi han afegit d'altres, aprofitant l'escena: per una banda, el comiat de Jesús dels seus deixebles, ja que ell es tem que aviat serà objecte de detenció i mort; i, per altra banda, l'anomenada "institució de l'eucaristia", probable retroprojecció d'un ritual litúrgic creat pels primers cristians per celebrar el record de Jesús. Aquest ritual litúrgic s'hauria fet projectant sobre l'escena del darrer sopar una simbologia preexistent sobre el fet de "menjar" un déu, que formava part de tradicions simbòliques anteriors; es posa en boca de Jesús la oportunitat de celebrar el seu memorial compartint el pa i el vi vistos com a representació del cos i la sang del Crist. Les tradicions religioses en saben molt d'aquests reciclatges simbòlics i de projectar unes tradicions sobre unes altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2.2.- Getsemaní és l'escena, posterior al Sant Sopar, en la que Jesús, neguitejat pels seus pressentiments, vol retirar-se a pregar. Demana als seus tres deixebles més propers, Pere, Jaume i Joan, que l'acompanyin en la seva pregària. Però aquests, per dues vegades, s'adormen, i deixen a Jesús sol (es subratlla així la soledat amb que els humans afrontem sovint els moments més intensos, més dramàtics, més decisius). Jesús prega adreçant-se a Déu i li demana que li estalviï el que pressent què ha de passar. Ho fa molt angoixat ("suant sang", es diu, en una imatge molt gràfica). No obté resposta, però el seu neguit va minvant i es va transformant en acceptació; s'atribueix aquesta experiència íntima, subjectiva, d'apaivagament a la intervenció d'un element extern que hi ajuda, un àngel, una imatge simbòlica també interpretable.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2.3.- Assumida la situació, Jesús dóna per acabada la seva pregària, desperta als que dormien i van a reunir-se amb la resta de deixebles en el moment que arriben els guardians del Temple de Jerusalem i procedeixen a la detenció de Jesús per ordre del Sanedrí, les autoritats religioses jueves. És la coneguda escena del prendiment, iniciada amb la traïció de Judes, que l'assenyala fent-li un petó (el tema de Judes és objecte també de diverses lectures simbòliques). Els Evangelis de Mateu (26, 36-46), Marc (14, 32-42) i Lluc (22, 39-46) expliquen de manera molt sintètica però impactant aquestes escenes de Getsemaní i el prendiment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3.- La dinàmica que s'obre a continuació (mort-resurrecció) és també la projecció en Jesucrist d'una simbologia preexistent, amb la intenció de subratllar la seva divinitat. La tradició simbòlica indicava que molts herois o déus encarnats eren homes d'una trentena d'anys, en la plenitud de la seva humanitat, que morien, baixaven als inferns i ressuscitaven o eren ressuscitats. Això es projecta també en Jesucrist per emfatitzar la seva condició de Fill de Déu. De fet, aquesta tradició simbòlica té dos fonaments previs, cosmològics, en dos fenòmens naturals: el solstici d'hivern, quan sembla que el sol va escurçant la durada de la seva presència i durant tres dies no queda clar si la nit, la foscor acabarà essent hegemònica o bé el dia es tornarà a allargar i el sol, la llum, prevaldrà i recuperarà el seu protagonisme; i l'equinocci de primavera, quan el món vegetal ressorgeix després de l'hivern, quan flors i fulles surten de terra com si ressuscitessin després de l'hivern. Les tradicions religioses havien utilitzat aquests fenòmens còsmics per a les seves estructures simbòliques; els déus, com el sol, no moren, sinó que ressusciten. Representen el triomf del la claredat sobre la tenebra, de la calor sobre el fred, de la vida sobre la mort. I això conforta els humans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">4.- Per tant, la trilogia Divendres Sant (mort de Jesús a la creu) - Dissabte Sant (descens de Jesús als inferns, objecte també de diverses lectures simbòliques, entre elles la de salvar també als humans morts abans de la vinguda del Salvador) - Diumenge de Pasqua (resurrecció de Jesucrist, seguint l'esquema tradicional assenyalat) és interpretable en base a aquestes tradicions simbòliques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">5.- Sant Pau i la major part dels teòlegs cristians insistiran llavors en la centralitat pasqual, en la importància decisiva de la resurrecció. Però aquesta només és una de les possibles teologies cristianes. Certament, és una que ha tingut molt d'èxit, ja que no només recull la tradició de la resurrecció dels déus-herois sinó que encaixa amb l'espontani desig humà d'immortalitat, de pervivència, de sobreviure a la mort i accedir a una vida eterna. Els déus ressuscitats esdevenen així penyora, garantia d'aquesta resurrecció de tothom, sigui just després de morir, sigui "a la fi dels temps", quan el cosmos canviarà la seva condició, segons les visions apocalíptiques. Però em sembla que es pot ser cristià sense posar l'accent, la centralitat, en la resurrecció de Jesús, aquesta projecció de potents simbologies anteriors.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">6.- Mèlich fa una certa contraposició entre els Evangelis com una reflexió sobre allò sagrat o una revelació de la divinitat i els Evangelis com una meditació sobre l'ésser humà, subratllant que ambdues reflexions no s'exclouen entre elles. D'acord, però potser la contraposició no és tan marcada; potser tota reflexió sobre allò sagrat o una revelació és una meditació sobre l'ésser humà. Les imatges simbòliques religioses no ens parlen d'un altre món, sempre són maneres de parlar d'aquest món i de la humanitat. Maneres curioses, peculiars, amb la seva gràcia i les seves limitacions, però maneres de pensar la condició humana, no la condició divina. Fer referència a la divinitat és un recurs peculiar i oportú per ampliar o complementar la reflexió sobre el que som els humans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">7.- Mèlich diferencia en paral·lel entre escrits teològics i escrits ètics, i indica que Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Glòria són tres maneres "que té l'existència d'instal·lar-se en la vida quotidiana". És suggeridor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">7.1.- El Divendres Sant assenyalaria "la humiliació, el patiment, la passió i la mort". I es pregunta: com continuar vivint a partir d'aquesta mort? Com habitar un món en el qual la mort té l'última paraula? És un mirar la vida des de la mort, "som éssers relativament a la mort, perquè és ella, la mort, el que estructura la condició humana", "l'anticipació de la mort és el que és propi de l'existència". Em sembla ben expressat i ben cert.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">7.2.- El Diumenge de Glòria, diu Mèlich, gira al voltant de la resurrecció: "la resurrecció passa per la mort, assumeix la mort, la passió i el dolor, però el que afirma és la superació de la mort, el triomf de la vida", "la mort no té ni pot tenir l'última paraula, ni en el cas de Déu ni en el dels homes. La mort no és el final, però perquè hi hagi vida, hi ha d'haver mort." Ben dit, bonic. Una bella imatge, mentre no es confongui amb una descripció d'esdeveniments reals. Podem parlar simbòlicament de resurrecció, té les seves virtuts. Però no en podem fer un fonament de voluntarisme, de desdibuixament de la realitat de la condició humana. Pot ser útil la imatge de la resurrecció, però el cas és que de fet no ressuscitarem, per molt de greu que això pugui saber a certs creients i als no creients que en el fons esperen que aquests creients tinguin raó... i acabem ressuscitant tots (tot i que sovint aquests creients que veuen literal i no només simbòlica la resurrecció consideren que només ressuscitaran els qui hagin "cregut" en Jesucrist). Som éssers impermanents, volàtils, fugissers.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">7.3.- El Dissabte Sant, diu Mèlich, "és un dia que queda ocult, dissimulat, com si no tingués importància" (potser deixa massa de banda el tema de la baixada als inferns, de difícil interpretació). Dissabte Sant, diu suggeridorament, "expressa el buit, l'interrogant que no pot ser resolt, l'absència". "Som <i>éssers en falta"</i>, diu en una bonica formulació. "On és Déu el dissabte? I alhora, on és l'home en aquest buit de Déu? Com pot habitar un món en el qual s'ignora el lloc de Déu?" "La fe més radical és la que sorgeix en l'absència de Déu, i Dissabte Sant és el dia que expressa aquesta absència, aquest silenci." "Dissabte Sant fa referència a la qüestió de si es pot viure en aquest silenci, en aquest buit, si es pot habitar aquest silenci sense caure en la desesperació, si es pot existir en el dubte de Déu. Déu és mort o viu? I si és viu, on el podem trobar? I si al final no hi hagués res? I si no hi hagués més que mort?" "Dissabte és l'anhel de l'impossible, perquè malgrat tot no hi ha més remei que continuar esperant, perquè l'espera és el lloc que dóna sentit al disbarat de l'existència." Expressions encertades, motivadores, enriquidores, qua cal agrair a en Joan Carles Mèlich i que inciten a treballar en la interpretació simbòlica. Expressions amb una tonalitat existencial que subratlla un cert dramatisme de la condició humana. Un dramatisme real, però que pot ser assumit, acceptat, sense caure en la desesperança. La simbologia religiosa ens ajuda en aquesta acceptació. Perquè no es tracta de negar la realitat, de substituir-la per somnis, fantasies, vanes aspiracions. Les coses són com són. Però essent així, tenen gràcia i valor. Per mortals que siguem, tenim gràcia i valor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-38405172125263200912024-03-22T20:00:00.000+01:002024-03-22T20:00:00.157+01:00Jung sobre Déu<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7sw982rS0AcfzuM2hp_IvnA67fWOrPmRR4F3tJN3_TuaPzRAO5dNWlM-HRiH5HkhgIVsbQthsP8bxFMNPNkX3y5jFYZDTp00W7NeWYUdvWJpmEvDP7bdz_wY898lpI8u-Rjosz38zmV8/s1600/Rembrandt+1669+El+fill+pr%C3%B2dig+UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7sw982rS0AcfzuM2hp_IvnA67fWOrPmRR4F3tJN3_TuaPzRAO5dNWlM-HRiH5HkhgIVsbQthsP8bxFMNPNkX3y5jFYZDTp00W7NeWYUdvWJpmEvDP7bdz_wY898lpI8u-Rjosz38zmV8/s1600/Rembrandt+1669+El+fill+pr%C3%B2dig+UB.jpg" width="520" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rembrandt 1669</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Resum de les tesis de Carl Gustav <b>Jung </b>al pròleg a la seva obra "<i>Resposta a Job</i>" (1952), algunes d'elles lleugerament retocades segons el nostre criteri per fer-les més entenedores:<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif">El que alguna cosa sigui una realitat "física" no és l'únic criteri de veritat. També hi ha veritats anímiques, les quals no es poden ni explicar ni provar, però tampoc negar-se.<br /><br />- Les afirmacions religioses es refereixen a fets que no són verificables.<br /><br />- El fet que les afirmacions religioses estiguin sovint en contradicció amb fenòmens físicament comprovables indica la independència de l'esperit respecte de la percepció física; l'experiència anímica posseeix una certa autonomia enfront de les realitats físiques. L'ànima és un factor autònom.<br /><br />- Les afirmacions religioses són coneixements anímics, els quals, en darrer terme, tenen com a base processos inconscients.<br /><br />- Els processos inconscients són inaccessibles a la percepció física, però demostren la seva presència mitjançant les corresponents confessions de l'ànima.<br /><br />- Quan parlem de continguts religiosos, ens movem en un món d'imatges, les quals assenyalen cap a alguna cosa que és inefable.<br /><br />- A la base d'aquestes imatges (representacions, mites, símbols...) s’hi troba alguna cosa transcendent a la consciència.<br /><br />- Aquestes imatges es refereixen a uns pocs "principis" o arquetips. Aquests arquetips són incognoscibles per si mateixos, tal com ho són l'ànima o la matèria. L'únic que es pot fer al respecte és dissenyar models, dels que sabem per endavant que són insuficients (insuficiència que es troba confirmada també per les afirmacions religioses).<br /><br />- El nostre món d'idees religioses està format d'imatges antropomòrfiques, les quals, com a tals, no podrien resistir una crítica racional, però aquestes imatges es recolzen en arquetips numinosos, és a dir, en una base emocional, la qual és inexpugnable a la raó crítica.<br /><br />- Les afirmacions de les Sagrades Escriptures són afirmacions de l'ànima.<br /><br />- Les afirmacions de la consciència poden ser enganyoses, mentideres i capritxoses, però això no passa amb les afirmacions de l'ànima, que són transcendents a nosaltres, ja que apunten cap a realitats transcendents a la consciència (els arquetips de l'inconscient col·lectiu, els quals produeixen complexos d'idees en la forma de motius mitològics).<br /><br />- Els arquetips de l'inconscient col·lectiu no són idees inventades, sinó que es presenten a la percepció interna com a productes ja acabats; són fenòmens espontanis que se sostreuen al nostre caprici, i per això és just atribuir-los certa autonomia. En conseqüència, aquests fenòmens no poden ser considerats com a objectes, sinó com a subjectes autònoms, als quals cal concedir espontaneïtat i intencionalitat; cal observar el seu comportament i prestar atenció al que diuen.<br /><br />- Les imatges de Déu que nosaltres intuïm no són "només" imatges; l'experiència mostra l'extraordinària numinositat d'aquestes imatges. La seva eficàcia és tan extraordinària que no només tenim la sensació d'apuntar amb elles cap a la darrera realitat, sinó que arribem a estar convençuts de pensar, gràcies a elles, aquesta darrera realitat, i fins i tot de "generar-la", per dir-ho d'alguna manera. De tota manera, des d'un punt de vista més analític considerem que aquestes imatges són processos psíquics diferents del seu objecte transcendental, no el generen sinó que simplement fan al·lusió a ell.<br /><br />- No es pot fer palesa la realitat de Déu sinó fent ús d'imatges, les quals han sorgit la majoria de les vegades de manera espontània i han estat consolidades per la tradició.</span><br />
<div>
<span face="Arial, Helvetica, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<span face="Arial, Helvetica, sans-serif"><br /></span></div>
<div>
<i><span face="Arial, Helvetica, sans-serif"><br /></span></i></div>
</div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-39431148361485010232024-03-21T20:00:00.000+01:002024-03-21T20:00:00.144+01:00Timbals de guerra<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzaDbu2kdf7THrAeKJSCOO0QMbehfS1xLmpBd_yRShzWkIM7QBltJXB2p1grrt9fTTB4ZvnM-fUCsEpbZY2drkDjHJRQcz9vXo7QluCIpaI6w0ia40-9OOW_DYcxNxZUS4nRLMWzhssFh2EcDgMh9L-hF5GapmCpKFDeehgmTwI1H-TuCk5nAJQxYawq9y/s600/Dix%201915%20Selbstbildnis%20als%20Mars%20Freital%2081%20x%2066%20cm%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="458" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzaDbu2kdf7THrAeKJSCOO0QMbehfS1xLmpBd_yRShzWkIM7QBltJXB2p1grrt9fTTB4ZvnM-fUCsEpbZY2drkDjHJRQcz9vXo7QluCIpaI6w0ia40-9OOW_DYcxNxZUS4nRLMWzhssFh2EcDgMh9L-hF5GapmCpKFDeehgmTwI1H-TuCk5nAJQxYawq9y/w488-h640/Dix%201915%20Selbstbildnis%20als%20Mars%20Freital%2081%20x%2066%20cm%20UB.jpg" width="488" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dix 1915</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara que, malauradament, sonen cada cop amb més insistència els terribles timbals de guerra, podem tenir en compte aquest impactant autoretrat com a Mart que Otto Dix va pintar el 1915, en plena I Guerra Mundial. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-44427795681917941552024-03-20T20:00:00.004+01:002024-03-21T23:37:26.147+01:00Salvat-Papasseit: Si la despullava<p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNQripa3uU5kZUPr-Y60nrvlRbuyiA3zRlhBPgozpOivX-vbltZkbOFAg3JPpLxE3zfW1bfyZjK1hqJlYQLnwQOYo0yfIXpdPGdlgvxMJTUWFLTHCvh2YbwbbBMF1uAPiG7Skv8Fto8nFibJo4K4wOqWr9EHcFe8qjjQ6Dq0CqhDCqe0xg1tjdAJpo8A/s1599/Van%20Dongen%201916%20Mod%C3%A8le%20en%20buste%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="1130" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNQripa3uU5kZUPr-Y60nrvlRbuyiA3zRlhBPgozpOivX-vbltZkbOFAg3JPpLxE3zfW1bfyZjK1hqJlYQLnwQOYo0yfIXpdPGdlgvxMJTUWFLTHCvh2YbwbbBMF1uAPiG7Skv8Fto8nFibJo4K4wOqWr9EHcFe8qjjQ6Dq0CqhDCqe0xg1tjdAJpo8A/w452-h640/Van%20Dongen%201916%20Mod%C3%A8le%20en%20buste%20UB.jpg" width="452" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Van Dongen 1916</td></tr></tbody></table><br /><br /><div>"Si la despullava<br />oh, la meva amor!<br />un botó que queia<br />ja em donava goig<br />-ara la bruseta<br />i el cinyell tot pret,<br />mel rosada i fresca<br />la sina després:<br /><br />al mig de la toia<br />clavellets vermells. "<br /><br /><p>Joan <b>Salvat-Papasseit</b> (1923)</p><p><br /></p></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-75260457923128004102024-03-19T20:00:00.000+01:002024-03-19T20:00:00.135+01:00Nits de Mondrian<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIEFvQdTCtw4fZi0IPSwOICMbDfmDsfCjmctCcrS3GAZzzlw3TewAi7HqYO3UaYrmv8omGDYJ7nx8ql7lUytjFWSk9dEk_TsELEuJtwmOwOdmKBZqcZIBaF8dKZZ2ft-CuQbsBRXqki0/s1600-h/Mondrian+1907+Nit+d%27estiu.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" estiu.jpg="" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIEFvQdTCtw4fZi0IPSwOICMbDfmDsfCjmctCcrS3GAZzzlw3TewAi7HqYO3UaYrmv8omGDYJ7nx8ql7lUytjFWSk9dEk_TsELEuJtwmOwOdmKBZqcZIBaF8dKZZ2ft-CuQbsBRXqki0/s640/Mondrian+1907+Nit+d" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mondrian 1907</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGWOwSiepNXIz7CUHkoQK2yup8qUAW8H63IpfygqwlxxvsdEC9sgUDGI4oTrp3aYaG3fCzWfcKCp9_rV6XzdpM4FRDx4jyNq89uJF0JRLw9QKuplMa7g19qNUe9mmUON4nWSJGen8YU6c/s1600-h/Mondrian+1908+Arbres+al+Gein+al+sortir+la+lluna.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="531" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGWOwSiepNXIz7CUHkoQK2yup8qUAW8H63IpfygqwlxxvsdEC9sgUDGI4oTrp3aYaG3fCzWfcKCp9_rV6XzdpM4FRDx4jyNq89uJF0JRLw9QKuplMa7g19qNUe9mmUON4nWSJGen8YU6c/s640/Mondrian+1908+Arbres+al+Gein+al+sortir+la+lluna.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mondrian 1908</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CjxTkCszAJnf4UL7KfJ0g8sAkWtpPj52b3-kEs1omD_qbRoJD_VLE77HiBZraZjXxnxwEAMi8UXOa2NTSAweyKwiLJbKtzu6So1QvQgmskvjpTo_TKhetRH4H_LVcu8E-dl8fA1y3vNC/s750/Mondrian+1908+Paisatge+nocturn+UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="750" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2CjxTkCszAJnf4UL7KfJ0g8sAkWtpPj52b3-kEs1omD_qbRoJD_VLE77HiBZraZjXxnxwEAMi8UXOa2NTSAweyKwiLJbKtzu6So1QvQgmskvjpTo_TKhetRH4H_LVcu8E-dl8fA1y3vNC/w640-h432/Mondrian+1908+Paisatge+nocturn+UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mondrian 1908</td></tr></tbody></table><br />
<div><br /></div><div><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-49073504391702890152024-03-18T20:00:00.000+01:002024-03-18T20:00:00.456+01:00Martí i Pol: Aquest potser és el port<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpUNNhy8VQmIIPmqUNhBRuL4NePbopg4kBiod_ejtLb5BIkC08izhuv02YBD4uEhS2a_bnERsWt7mcSJfbB07TM9MyDEt1tVgXC_gGMPA5ed1GE6mlPWLFBGookbD0IZYFuzOMa59PoVNgPtdP_sPH__Xo7aemLq9lUVcXNVJHceiatWvF0nHfLPhbQ/s1451/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201990%20Casa%20sobre%20negre%20bis%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1451" height="536" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpUNNhy8VQmIIPmqUNhBRuL4NePbopg4kBiod_ejtLb5BIkC08izhuv02YBD4uEhS2a_bnERsWt7mcSJfbB07TM9MyDEt1tVgXC_gGMPA5ed1GE6mlPWLFBGookbD0IZYFuzOMa59PoVNgPtdP_sPH__Xo7aemLq9lUVcXNVJHceiatWvF0nHfLPhbQ/w640-h536/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201990%20Casa%20sobre%20negre%20bis%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 1990</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>"Aquest potser és el port, i la cadència </div><div>també podria ser la de les barques </div><div>que saplen i es dispersen, solitàries, </div><div>fendint l’espai a ritme lent d’onada. </div><div><br /></div><div>Algú, de terra estant, dibuixa signes </div><div>i assaja una remota singladura, </div><div>navegant de secà, que no pot dur-lo </div><div>més enllà de la taula i el paisatge </div><div>d’un vell cafè que el record magnifica. </div><div><br /></div><div>Jo, que m’ho miro tot des de les roques, </div><div>conjuraré endevins perquè em desxifrin </div><div>els camins que el vent traça damunt l’aigua </div><div>i els miratges de llum que l’home, en somnis, </div><div>dibuixa al marbre blanc. </div><div>Quan conflueixin, </div><div>potser el capvespre aombrarà la platja </div><div>i l’home s’alçarà i, amb passes lentes, </div><div>se n’anirà, mentre les barques tornen </div><div>una a una i la sorra, amorosida </div><div>per l’escuma, n’acull les confidències."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Miquel <b>Martí i Pol</b> a <i>Algú que espera</i> (1990) </div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-5829688057162769192024-03-17T20:00:00.006+01:002024-03-17T20:00:00.246+01:00La durada del temps<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GpKUYdc0aMwjkiH2pkEtzLzoP89jiZIioZQyR7vvKj5X88MCaCSoYbURaRJMHOYL5sR3VCTvI73imNgHkI5d3duWZixBl6UhLenO9BBqFAYR5PteL1p8XMXY2DzQAOTRAxC7DdBuH5XqwVJl4APnM-u2d6eAZ0kNli4-4P6Xp6JZiJXOWFPmRXcS9nax/s1200/Jawlensky%201936%20Grosse%20Meditation%20Before%20night%20comes%20%2025%20x%2018%20cm%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="884" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GpKUYdc0aMwjkiH2pkEtzLzoP89jiZIioZQyR7vvKj5X88MCaCSoYbURaRJMHOYL5sR3VCTvI73imNgHkI5d3duWZixBl6UhLenO9BBqFAYR5PteL1p8XMXY2DzQAOTRAxC7DdBuH5XqwVJl4APnM-u2d6eAZ0kNli4-4P6Xp6JZiJXOWFPmRXcS9nax/w472-h640/Jawlensky%201936%20Grosse%20Meditation%20Before%20night%20comes%20%2025%20x%2018%20cm%20UB.jpg" width="472" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jawlensky 1936</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El Mestre ja s'imaginava que les seves paraules sobrepassaven el nivell de comprensió dels deixebles. Tanmateix, les deia amb l'esperança que un dia arrelarien i germinarien en els cors que l'escoltaven.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En una ocasió digué:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El temps sempre es fa llarg quan esperes alguna cosa: les vacances, un examen, una cosa que anheles o que tems en el futur.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però per a aquells que gosen abandonar-se al moment present -sense pensar en l'experiència, en el desig que es repeteixi o no torni- el temps es transforma en el reflex de l'Eternitat.""</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anthony de <b>Mello</b> a <i>Uns moments per a l'absurd</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-26191656509921859532024-03-16T20:00:00.009+01:002024-03-16T20:00:00.136+01:00Sales: Vetlla d'hivern<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8kFNp3DQtaxeu9vEO1Plo4FFxLtIhd6swZa1CfXMcoqHDuWpX_k7U_k3My6odEyC_BEfm1E837hubpQzgO9D0bQvqI2PfilPmi5QyGDsJGFRe_22QdxIMjulOz2rI0viqQHxYZPzjFz1oGELqghhnZKzsirY3QxTwU-c3ctzFj8DTbSg0NbvD36MNg/s2521/Sunyer%201922%20La%20meva%20fam%C3%ADlia%20MNAC%20bis%20UB.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2521" data-original-width="2172" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY8kFNp3DQtaxeu9vEO1Plo4FFxLtIhd6swZa1CfXMcoqHDuWpX_k7U_k3My6odEyC_BEfm1E837hubpQzgO9D0bQvqI2PfilPmi5QyGDsJGFRe_22QdxIMjulOz2rI0viqQHxYZPzjFz1oGELqghhnZKzsirY3QxTwU-c3ctzFj8DTbSg0NbvD36MNg/w552-h640/Sunyer%201922%20La%20meva%20fam%C3%ADlia%20MNAC%20bis%20UB.JPG" width="552" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sunyer 1922</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>"Em sembla de vegades que ens veuen els difunts</div><div>com, les vetlles d’hivern, veu l’ull dels transeünts</div><div>¡tan a prop i tan lluny!- darrera la finestra</div><div>les famílies unides al volt de la minestra.</div><div>I l’estufa palpita com un cor de la nit</div><div>i damunt les tovalles que l’amor ha sargit</div><div>el pa del pobre cruix i fumeja la sopa</div><div>i té un perfum de bosc el vi que omple la copa.</div><div>L’ull invisible ens veu a través d’un envà</div><div>de vidre que ens separa més que un negre oceà.</div><div>D’un cantó la pantalla, que la llum delimita,</div><div>i de l’altre la fosca, per essència infinita</div><div>-així la nostra vida, pobre llumet remot</div><div>al fons de la gran nit que ens envolta pertot-.</div><div>El noctàmbul se’n va sota la fina pluja;</div><div>i com un gra de blat al fons de la tremuja,</div><div>es perd en aquell pou sense fons de l’espai...</div><div>¡Seríem tan amics i no l’haurem vist mai!"</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Joan <b>Sales</b>, <i>Viatge d'un moribund</i>, Coyoacan, 1948.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-164507380116228532024-03-15T20:00:00.000+01:002024-03-15T20:00:00.136+01:00El diàleg interior<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcO3ywP7-u7kHu-1qQXAHzqHwVi4VhqDYhsF71ssDkQgMTJb_w7zGYmwIHtfTRG5wsmo35pUQUoc9pLl3zudspxeOVat1HvFe4QdfrFpAO8QnGWRCWPklZL45NYCb8RQd9IVX9f4Sru0rX1k3ZBAy7Q_rJI4bSnSP1NROTHHFl8Rcauvmz9iyyQX5CZw/s750/C%C3%A9zanne%201893%20Les%20joueurs%20de%20cartes%20bis%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="750" height="534" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcO3ywP7-u7kHu-1qQXAHzqHwVi4VhqDYhsF71ssDkQgMTJb_w7zGYmwIHtfTRG5wsmo35pUQUoc9pLl3zudspxeOVat1HvFe4QdfrFpAO8QnGWRCWPklZL45NYCb8RQd9IVX9f4Sru0rX1k3ZBAy7Q_rJI4bSnSP1NROTHHFl8Rcauvmz9iyyQX5CZw/w640-h534/C%C3%A9zanne%201893%20Les%20joueurs%20de%20cartes%20bis%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cézanne 1893</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>"- Piensas y hablas demasiado. Debes dejar de hablar contigo mismo.</div><div><br /></div><div>- ¿Qué quiere usted decir?</div><div><br /></div><div>- Hablas demasiado contigo mismo. No eres único en eso. Cada uno de nosotros lo hace. Sostenemos una conversación interna. Piensa en eso. ¿Qué es lo que siempre haces cuando estás solo?</div><div><br /></div><div>- Hablo conmigo mismo.</div><div><br /></div><div>- ¿De qué te hablas?</div><div><br /></div><div>- No sé; de cualquier cosa, supongo.</div><div><br /></div><div>- Te voy a decir de qué nos hablamos. Nos hablamos de nuestro mundo. Es más, mantenemos nuestro mundo con nuestra conversación interna.</div><div><br /></div><div>- ¿Cómo es eso?</div><div><br /></div><div>- Cuando terminamos de hablar con nosotros mismos, el mundo es siempre como debería ser. Lo renovamos, lo encendemos de vida, lo sostenemos con nuestra conversación interna. No sólo eso, sino que también escogemos nuestros caminos al hablarnos a nosotros mismos. De allí que repetimos las mismas preferencias una y otra vez hasta el día en que morimos, porque seguimos repitiendo la misma conversación interna una y otra vez hasta el día en que morimos. Un guerrero se da cuenta de esto y lucha por parar su habladuría. Este es el último punto que debes saber si quieres vivir como guerrero.</div><div><br /></div><div>- ¿Cómo puedo dejar de hablar conmigo mismo?</div><div><br /></div><div>- Antes que nada debes usar tus oídos a fin de quitar a tus ojos parte de la carga. Desde que nacimos hemos estado usando los ojos para juzgar el mundo. Hablamos a los demás, y nos hablamos a nosotros mismos, acerca de lo que vemos. Un guerrero se da cuenta de esto y escucha el mundo; escucha los sonidos del mundo."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Carlos <b>Castaneda</b>, <i>Una realidad aparte</i>, cap. XIV, p. 251-252</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-28578452651632374792024-03-14T20:00:00.000+01:002024-03-14T20:00:00.126+01:00Raffaello: llum i foscor<div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FlfYzQKAKmCcQPfHL1v0fd6yCtzXYAKLwwObdXghS4JS8ofWJfPtzDDav0pNMdi_3maurd9y1Ssgd63VmXpF8z6ZAVn_jy2zvIsoJe_UjWzzWvR4_EXJX7um5-tgFusIqP4-jb2hags/s1600/Raffaello+1505+Ritratto+di+dama+con+licorno+(Madalena+Strozzi)+UB.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_FlfYzQKAKmCcQPfHL1v0fd6yCtzXYAKLwwObdXghS4JS8ofWJfPtzDDav0pNMdi_3maurd9y1Ssgd63VmXpF8z6ZAVn_jy2zvIsoJe_UjWzzWvR4_EXJX7um5-tgFusIqP4-jb2hags/s640/Raffaello+1505+Ritratto+di+dama+con+licorno+(Madalena+Strozzi)+UB.jpg" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
Raffaello 1505 </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgonLo1i7ztkscuxDCmmDcoNa4kowz6ki2mNMcCBvl8vCFAbw7iTZHVFXlaKhbJUiebltXXEPEHDYb8ueK9b_w6ptbFdAgKKz5P_pIG7VCuVmYwW1yg8uqz5jKZKNGlINCn09E1xEqlQRMM/s801/Raffaello+1506+Maddalena+Strozzi+UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="801" data-original-width="539" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgonLo1i7ztkscuxDCmmDcoNa4kowz6ki2mNMcCBvl8vCFAbw7iTZHVFXlaKhbJUiebltXXEPEHDYb8ueK9b_w6ptbFdAgKKz5P_pIG7VCuVmYwW1yg8uqz5jKZKNGlINCn09E1xEqlQRMM/w430-h640/Raffaello+1506+Maddalena+Strozzi+UB.jpg" width="430" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raffaello 1506</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTpykYu7IQfW6_LB_7onf4Rij3dsSbI6apTTEuk2NGhHFbbihQn7poSSgvHVeeDJGh7go0er1ibqI57NnlqjAcy5es48AM9O_bJVQNrBbOVjgkrmoe-ll6SkM_BQpn4Y6B1RsVhPoLlc/s1600/Raffaello+1508+La+muta+UB.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTpykYu7IQfW6_LB_7onf4Rij3dsSbI6apTTEuk2NGhHFbbihQn7poSSgvHVeeDJGh7go0er1ibqI57NnlqjAcy5es48AM9O_bJVQNrBbOVjgkrmoe-ll6SkM_BQpn4Y6B1RsVhPoLlc/s640/Raffaello+1508+La+muta+UB.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Raffaello 1508 </div>
<div style="text-align: center;"><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4QVpaLbLuoigHBmQlfj1k5VKGBUjzzk9fmmRXUWpYhy8Kh4pQ9pA_X6ohBNRQCj5kUg7E9fUBQddgqUXXufX1AbTQOjaoIeXY6wt0I8S4PGWk3S_4o4QtPyorKrfyNbTHthJW7l8y0eT/s1000/Raffaello+1513+La+donna+velata+UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="746" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4QVpaLbLuoigHBmQlfj1k5VKGBUjzzk9fmmRXUWpYhy8Kh4pQ9pA_X6ohBNRQCj5kUg7E9fUBQddgqUXXufX1AbTQOjaoIeXY6wt0I8S4PGWk3S_4o4QtPyorKrfyNbTHthJW7l8y0eT/w478-h640/Raffaello+1513+La+donna+velata+UB.jpg" width="478" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Raffaello 1513</td></tr></tbody></table><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-15527947252028565612024-03-13T20:00:00.000+01:002024-03-13T20:00:00.126+01:00Cohèlet<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdGNqxAMMie82tUcCoUrv87crFEOtaUBsd5B4MnNUBMzaguxtekGsT3Ublf7LBeeTdT0RUpjBZAtnr0EjaHNKCXCD2Kg8AjmEzjeh7VRVIRAaIQG1zILldK6dnF3lujKHNq_NbekJ8ugYP/w640-h504/Chagall+1916+La+festa+dels+Tabernacles+UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Chagall 1916</td></tr></tbody></table><br /><div><div style="text-align: justify;"><br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="color: #660000;">"Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol? Una generació se'n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s'omple mai; però els rius no cessen d'anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l'ull no s'acontenta del que veu ni l'orella del que sent. Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol. Quan d'una cosa diuen: «Mira, això és nou!», segur que ja existia abans, en el temps que ens ha precedit. De les generacions passades no en queda cap record, ni en quedarà cap de les futures; el seu record s'haurà esvaït entre els qui vindran després."</span><br />
<br />
<br />
<b>Cohèlet</b><em> 1, 2-11</em><br />
<br />
</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-14110455232180751252024-03-12T22:00:00.000+01:002024-03-12T22:00:00.120+01:00V.O.<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5yoozNTRFXNEWM9SEiklXPTokKyqDrvXQJh-pJmd2_iRJxYF7dqIQbmvJLxf-4MMlIF2PmDyhvBTJ_anoY7i6D1QUNLDAwbSY6fJC3viRNcJrlZu3WTSfPag8vCDy7GR6onirkGxPALxKtXqaui3v06E9836jtBnGgiulULihkEvVYPe_D2JzZWZi9Jk/s742/Delaunay%20Sonia%201908%20Femme%20finlandaise%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="742" data-original-width="557" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5yoozNTRFXNEWM9SEiklXPTokKyqDrvXQJh-pJmd2_iRJxYF7dqIQbmvJLxf-4MMlIF2PmDyhvBTJ_anoY7i6D1QUNLDAwbSY6fJC3viRNcJrlZu3WTSfPag8vCDy7GR6onirkGxPALxKtXqaui3v06E9836jtBnGgiulULihkEvVYPe_D2JzZWZi9Jk/w480-h640/Delaunay%20Sonia%201908%20Femme%20finlandaise%20UB.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sonia Delaunay 1908</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">
Les pel·lícules de cinema i les sèries s'haurien de veure sempre en versió original, encara que ens sigui totalment desconeguda la llengua en que estan parlades. Siguin en suec o en japonès, en rus o en àrab. Els subtítols ja ens permetran seguir els continguts, i podrem gaudir de la música de la llengua original, de l'entonació, del matís tímbric que caracteritza cada llengua. Alhora, podrem gaudir de la interpretació dels actors, sempre malmesa pels doblatges, per bons que siguin. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això representa, certament, l'esforç de llegir els subtítols, però aquesta és més una barrera psicològica que real, ja que acaba essent un automatisme del que ni prens consciència.<br />
<br />
El tema és especialment delicat a Catalunya, on pràcticament no hi ha doblatge en català i es considera que aquesta és una batalla important per a la supervivència de la nostra llengua. Crec que seria millor fer exactament el contrari: no doblar res al català, i fer-ho tot amb subtítols en català. Al cinema i a la televisió. A la llarga, gaudiríem dels resultats d'aquesta política: un increment del nivell de sensibilitat i de cultura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És una opció per un alt nivell de qualitat cultural. Alguns la consideren una posició elitista; no crec que ho sigui, més aviat em sembla una posició democratitzadora, ja que vol posar un producte cultural de qualitat a l'abast de tothom. Alguns la consideren una posició extrema, radical; però sense radicalitat no trencarem les dinàmiques de conformitat i esllanguiment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sense esforç i sense qualitat no tenim possibilitats de continuar existint com a cultura; la cultura catalana no pot sobreviure si no ofereix un espai qualitativament interessant, atractiu. Altres generacions han fet esforços equivalents, en entorns difícils (pensem en la normalització lingüística de Pompeu Fabra). Tenim el repte al davant.<br />
<br />
<br /><br /></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-53795249006781167772024-03-11T20:00:00.004+01:002024-03-11T20:00:00.136+01:00Essencial<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjttjKBIQRzh7uQVafdHuIYZ3D3g_uKKGYsbmv3Ej4TP0viVFfE4zDPb_qSeeP6h-dJ1P9AAXEP_WrJlUMU8tIa8mPGTpy5l1pYP88JR9fK6co62bAzYiIUGyYtfkAPD-yUH5k0ZDuy7DffCnYUJ1gKJhDv2nzRvmM6I3q62rCJToWA4X2fjF1IjYh4QLsG/s2200/Franz%20Kline%201956%20Buttress%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1827" data-original-width="2200" height="532" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjttjKBIQRzh7uQVafdHuIYZ3D3g_uKKGYsbmv3Ej4TP0viVFfE4zDPb_qSeeP6h-dJ1P9AAXEP_WrJlUMU8tIa8mPGTpy5l1pYP88JR9fK6co62bAzYiIUGyYtfkAPD-yUH5k0ZDuy7DffCnYUJ1gKJhDv2nzRvmM6I3q62rCJToWA4X2fjF1IjYh4QLsG/w640-h532/Franz%20Kline%201956%20Buttress%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Franz Kline 1956</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><i>Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):</i></div><div><br /></div><div><br /></div><div>"Res no és essencial, excepte la veritat."</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-25661234160021854392024-03-10T20:00:00.000+01:002024-03-10T20:00:00.142+01:00Petrarca: Sonet 112<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEimfmRrXa9Szwc3z4lnuWf232H6HJqIGINeXygpDR7y8sMHh0v7fmKYEniim2A8ffIgs6mF6ThzkBLaxyGlDEQFxHeqYzmUFx-GrF8EQPCOYc275VXVzqFrWEdNh6pQfxiUEBt7YmR5xZbIHUHE6hN9eOfpkdTJyFvmOVYnTZJTh2wsoddmLmg3lDmV3Q=w640-h602" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Simone Martini 1315</td></tr></tbody></table><br /><br />"Sennuccio, i’ vo’ che sapi in qual manera<br />tractato sono, et qual vita è la mia:<br />ardomi et struggo anchor com’io solia;<br />l’aura mi volve, et son pur quel ch’i’m’era.<br /><br />Qui tutta humile, et qui la vidi altera,<br />or aspra, or piana, or dispietata, or pia;<br />or vestirsi honestate, or leggiadria,<br />or mansüeta, or disdegnosa et fera.<br /><br />Qui cantò dolcemente, et qui s’assise;<br />qui si rivolse, et qui rattenne il passo;<br />qui co’ begli occhi mi trafisse il core;<br /><br />qui disse una parola, et qui sorrise;<br />qui cangiò ’l viso. In questi pensier’, lasso,<br />nocte et dí tiemmi il signor nostro Amore."<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /><b>Petrarca</b>, Sonet CXII</p><p><br /></p><p><i>Versió catalana de Miquel <b>Desclot </b>(2003):</i></p><br />"Sennuccio, vull que vegis la manera<br />com sóc tractat, i el viure que em mustia:<br />em consumeixo encara com solia;<br />l’aura m’emmena, i sóc el mateix que era.<br /><br />Adés humil, adés com estrangera,<br />ara aspra, ara gentil, o acerba i pia;<br />ara vestint modèstia i gallardia;<br />adés mansoia, adés altiva i fera.<br /><br />Aquí cantà un bell aire, aquí s’asseia;<br />aquí es girà, i aquí deturà el pas;<br />aquí amb l’esguard m’encomanà el dolor;<br /><br />aquí un moment parlà, i aquí somreia;<br />aquí mudava el rostre. Talment, las<br />nit i dia em té l’amo nostre, Amor."<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-849721215052892242024-03-09T20:00:00.002+01:002024-03-09T20:00:00.128+01:00La cara oculta<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" border="0" height="320" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283341618923477410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjgiPQXA4BmWVVW5jjVX9OAJUL-ASFVT9lQ93ZtQDpsQnWvLRFVjXws4zhgVi6iI3Mdv4-x30XeyolsTbF_HxC8kF8_nL76VvRr2k_q4LaawunFzG1dGQPqZMNeyX-En7kgODhR2UL7w0/w320-h320/Yin+yang+2.bmp" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" width="320" /> <span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta imatge és la més clàssica representació del <i>yin </i>i el <i>yang</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui la va crear? És fruit del geni d'un dissenyador afortunat? Més aviat no.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sembla ser que la imatge té un fonament cosmològic:</div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;">Per seguir el curs de la durada del dia durant l’any, els xinesos utilitzaven sis cercles concèntrics, els dividien en 24 sectors i cada dia anotaven la llargada de l’ombra d’un pal. L’ombra més curta es donava el dia del solstici d’estiu. La més llarga el dia del solstici d’hivern. En connectar les línies fetes diàriament, apareixia la figura següent (amb una eclíptica de 23º 26' 19'‘):</span></span><br />
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"><span style="color: black; font-size: 85%;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span><span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283323118595304050" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz2hvzG75GQ2g8etoAZ2k1VUUmLUmKbnPMdr9n1Dls-NHaPmY41Y8rAze6qznEcI_vBhtFg7Vklgk9bZu-k_04GvhXMAjkOF-TjAqI5dfKJ9C9JJK0yPPP7jn0q_uzlbWFd23McNOb514/s400/Yin+yang+natural.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 345px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 355px;" /> <span style="color: #003300; font-family: "trebuchet ms";"></span></div>
<div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquesta imatge, i incorporant al cor de cada zona, en el seu punt màxim, la referència a l'altra, s'arriba a aquest logotip tan difós i potent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">La relació entre el yin i el yang no és de simple contraposició o confrontació, sinó que és una relació ben peculiar:</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1. És <i>dinàmica </i>(gira, alterna; de l'un es passa a l'altre, quan un arriba al màxim apareix l'altre, en un moviment incessant, expressat pel cercle, la roda que gira)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2. És <i>complementària </i>(la suma dels dos és sempre la mateixa, es complementen fins arribar a la totalitat)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3. És <i>equitativa </i>(n'hi ha tant de l'un com de l'altre; a la superfície del cercle hi ha tant de blanc com de negre, no es dóna preeminència a cap dels dos, ni se'ls avalua diferentment, no n'hi ha un de més important que l'altre)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">4. La línia que els engloba és <i>tan llarga</i> com la que els separa (d’aquí la peculiar forma corba que agafen les dues figures interiors. Això representa que és tant el que els uneix com el que els separa; és tan important la seva unió com la seva diferenciació o distinció)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">5. És <i>nuclear </i>(l'un es troba al cor de l'altre, quan un arriba a la plenitud apareix o es genera l'altre des del seu mateix interior, generat per ell mateix)</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Diu l'aforisme 42 del <i>Daodedjing</i>: “<i>Tot porta el </i>yin <i>al darrera i el </i>yang <i>al davant</i>.” O sigui: tot té una cara oculta, font d’una dinàmica interna. Cal saber llegir aquesta cara oculta, detectar aquesta dinàmica interna (de vegades ho podrem fer amb el llenguatge lògic, de vegades necessitarem el llenguatge simbòlic...).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això assenyala a una de les expressions de la dinàmica del <i>yin </i>i el <i>yang</i>: la distinció entre <i>exotèric</i> i <i>esotèric</i>. L'exotèric seria el visible, el manifest, el que tenim al davant, el que portem als braços (<i>yang</i>); l'esotèric seria l'ocult, l'amagat, el que roman a l'ombra, el que tenim al darrera o a dins, el que portem a l'esquena (<i>yin</i>).</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tota realitat significativa tindria així un aspecte exotèric i un aspecte esotèric, tot aniria més enllà del que es veu, tot parlaria d'alguna cosa més, tot tindria una cara oculta. I és important mirar d'accedir a aquesta cara oculta per tenir un coneixement complet de la realitat. Si ens quedem amb el que veiem a primera vista, sense preguntar-nos què més hi ha, que hi ha al darrere, quin és el seu significat o propòsit ocult, ens quedem en una visió massa superficial, incompleta, de la realitat.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div></div>
Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-75943295887365936922024-03-08T20:00:00.000+01:002024-03-08T20:00:00.136+01:00Uccello: Perfil de dona<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjxjxsJlScxfNoUDHOE_cuWr_3vyAOOSnDBdXDO_B3nP7wgisxEk0Y2nfFe1Cs3kYyiJmwwL6Rs0MYipxuvNx2RkGcYZPaxc5V9sVxX68XgRToNlUrSi2Ajg3GSq0XGj2v1SVYl--Jt89EETLL4PmJFoivNLRHaQHIoAgXhUINpAdPIR08_NaCz5mqIDA=s944" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="944" data-original-width="700" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjxjxsJlScxfNoUDHOE_cuWr_3vyAOOSnDBdXDO_B3nP7wgisxEk0Y2nfFe1Cs3kYyiJmwwL6Rs0MYipxuvNx2RkGcYZPaxc5V9sVxX68XgRToNlUrSi2Ajg3GSq0XGj2v1SVYl--Jt89EETLL4PmJFoivNLRHaQHIoAgXhUINpAdPIR08_NaCz5mqIDA=w474-h640" width="474" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Uccello 1436</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-66287754305050995692024-03-07T20:00:00.000+01:002024-03-07T20:00:00.124+01:00Acció desinteressada<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBUgsEY9pHJt-VmLNJa5bH5FhyphenhyphenPsBxBFN1MKVczyHbIkKnGW9TGME5BUw26JqGDkdEsf7_rczsLVxn6wCXQdmARZUSGMGtKnHKzCTZyEI4V2mh-LB5l55Lb55AD99POuq9wz46UxWXZDp/s1200/Brahma+5+UB.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="843" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBUgsEY9pHJt-VmLNJa5bH5FhyphenhyphenPsBxBFN1MKVczyHbIkKnGW9TGME5BUw26JqGDkdEsf7_rczsLVxn6wCXQdmARZUSGMGtKnHKzCTZyEI4V2mh-LB5l55Lb55AD99POuq9wz46UxWXZDp/w450-h640/Brahma+5+UB.jpg" width="450" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l’acció és superior a la inacció. Que cal treballar sempre, però no per obtenir un resultat, sinó com un oferiment a la divinitat, com un sacrifici sagrat. El recurs simbòlic de l’oferiment a la divinitat, al Suprem, és adient per assenyalar quelcom que no deriva del nostre raonament, sinó que ve d'una saviesa profunda, com si vingués de més enllà de nosaltres; no es correspon amb l’espontaneïtat de la condició humana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que sempre cal actuar, però no s’ha de posar el cor en la recompensa. S’ha de reaccionar igual davant dels èxits que davant dels fracassos (equanimitat). Això porta pau i joia. Fer això és correcte, és legítim experimentar aquesta pau, no és dolent experimentar-la, en aquesta mena d’acció no hi ha elements foscos, no hi ha “pecat”; no és la pau de la indiferència i la insensibilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per dir tot això amb més precisió la tradició hindú diu que es tracta d'una acció “pura”, i per tant digne de ser oferta a la divinitat. Aquesta acció pura (equànime i sense recompensa) és “inhumana”, no sorgeix de l'espontaneïtat humana, és com si vingués d'un altre àmbit, un àmbit sobrehumà, i per això cal la referència a Déu per parlar-ne. Però aquesta conclusió és fruit de l’experiència humana, una experiència humana que per la seva peculiaritat necessita – i fa servir – una formulació que fa referència a la divinitat. És, doncs, una acció “inhumana”, que va més enllà de l’espontàniament humà, però també podríem dir que és una acció “veritablement humana”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que cal anar més enllà dels parells de contraris. Ni atracció ni aversió, el camí del mig. Això és font de pau i joia, de llibertat i d’harmonia. Compte amb les passions obnubiladores, les esperances inútils, els pensaments egoistes. No esperar res, no confiar en res. Això porta joia. És important el coneixement d’un mateix, conèixer la pròpia ànima. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que cal tenir l’ànima en pau per a preparar bé l'acció, la lluita. L’acció és inevitable. Acció sí, recompensa no; cal oferir les accions al Suprem, a Déu (no a mi mateix, als meus interessos). O sigui, en llenguatge simbòlic: l’acció com a sacrifici sagrat, que porta a la puresa i a la pau. L'acció és compatible amb el silenci.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com portar, doncs, la pau a l’ànima? Amb l’equanimitat davant les situacions confrontades (la “saviesa serena” del camí del mig, ni atracció ni repulsió). Estant content amb qualsevol cosa que ens vingui (“tot ve de Déu”, o sigui “tot està més enllà del control de la nostra voluntat”). Això porta joia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha, doncs, tres camins: 1) el de la passivitat i la marginació del món, 2) el de la passió i l’acció interessada que ens porta a dependre d’èxits i fracassos, i 3) el camí del mig: l’acció desinteressada, l’acció sense finalitat, l’acció que no està lligada al resultat, l’acció lliure... Aquest camí del mig és inhumà; o, dit amb precisió, transhumà; d’aquí la necessitat de referència a la divinitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l'harmonia porta a la contemplació, la qual porta a la pau, la qual porta a la joia. Un itinerari ascendent i lluminós que convida a ser seguit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que l'experiència religiosa és l'assoliment d'un estadi situat just més enllà de la racionalitat. Molt a prop d'ella, però una mica més enllà. Mantenir aquesta proximitat a la racionalitat és important. Ser conscient d'anar un pas més enllà d'ella també. Només un pas.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu la tradició hindú que hi ha tres maneres complementàries d'accedir a la divinitat: el camí del coneixement, el camí de la devoció (amor, emoció), el camí de l'acció. Es donen a totes les religions? La resposta sembla més aviat afirmativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I la tradició hindú ens porta a plantejar-nos molts altres temes, i ens ajuda a fer-ho. Com ara el de la relació entre religió i ascetisme. Fins a quin punt es demanen l'un a l'altre? En totes les religions hi ha corrents ascètiques, però en moltes tradicions hi ha hagut alhora expressions religioses que en són ben lluny, plenes de pompa i ostentació de riquesa. També hi ha corrents que propugnen la senzillesa sense necessitat d'arribar a l'ascetisme. És una qüestió a treballar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre tema rellevant és el de la relació entre religió i purificació. És imprescindible la puresa per assolir l'experiència religiosa? Què fer amb les faltes comeses? Es pot deixar enrere la mala consciència? De la confusió, de la foscor, es pot accedir a la claredat? Com? Els banys rituals al Ganges poden ser un gest simbòlic d'aquest procés: la immersió en l'aigua com a signe de purificació, de deixar enrere les impureses acumulades. Un altre signe significatiu de l'hinduisme és el de considerar el lotus com a imatge de la netedat, de la puresa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Van lligades la religió i la distanciació o distanciament (<i>detachment</i>), el no aferrament, el mirar les coses amb perspectiva, l'alliberament de les dependències? Aquest és un altre aspecte compartit per diverses tradicions. Ens podem preguntar doncs si hi ha similitud entre la <i>vairagya</i> hindú i l'ataràxia grega (que, segons la Viquipèdia, "és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També és significatiu plantejar-se la relació entre religió, docilitat i humilitat. Cal ser dòcil, humil, obedient, per assolir l'experiència religiosa? Algunes tradicions ho consideren així, tot i que des de l'humanisme s'ha considerat aquest vincle com una possible font d'alienació i manipulació. Com conjuminar la llibertat personal i el vot d'obediència, per exemple?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La tradició hindú subratlla el vincle existent entre religió i respecte per a totes les criatures vivents, una de les manifestacions més visibles del qual és la veneració de les vaques. Aquest respecte s'ha d'estendre a tots els animals i plantes, i es manifesta en el manament de no matar, no només a d'altres humans, sinó a altres éssers vius. De vegades no és de fàcil aplicació: tots els animals sacrificats per menjar són una interpel·lació colpidora. I els jardiners (i totes les persones que conreen plantes) estan sovint alhora preservant uns éssers i destruint-ne uns altres. Com fem també amb tots els éssers vivents transmissors de malalties.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'hinduisme reconeix la vinculació entre religió i cos, cosa que altres tradicions tenen més dificultat en fer. La gran pregunta aquí és si la tendència del cos al plaer esdevé un obstacle per a l'elevació espiritual, o bé, convenientment tractat, la pot afavorir. La corrent tàntrica de l'hinduisme reflexiona al respecte. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la religió un alliberament de les limitacions humanes? Aquest és un dels oferiments més atractius de les religions, però el camí per tal que ho sigui no és tan evident. Una versió simplista, elemental, d'aquest camí pot convertir la religió en manipulació i alienació de les consciències; cal anar amb molt de compte amb el que es promet, amb el que s'ofereix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les expressions més conegudes i boniques de l'hinduisme és <i>Sat-xit-ananda </i>(literalment puresa-subtilitat-èxtasi, també claredat de comprensió (coneixement)-consciència-plenitud). La pregunta és si aquest itinerari és una dinàmica automàtica (el coneixement porta necessàriament a la plena consciència, la qual porta necessàriament a la felicitat) o bé s'han de seguir determinats passos per tal que això sigui així. Per això és lícit preguntar-se si la consciència és sempre una font de joia, o pot ser també una font de sofriment o fins i tot de desesperació. Com tampoc no és clar que molt de coneixement comporti una plena lucidesa respecte a un mateix i a la naturalesa del món i de la vida. Aquest itinerari es pot donar, però cal saber fer-ho.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que no es pot oblidar que cal treballar bé un mateix sobre un mateix per assolir la transcendència, l'experiència religiosa. És cert que de vegades aquesta es presenta com una irrupció espontània (la famosa caiguda del cavall de Sant Pau) però normalment cal un camí laboriós per assolir-la, i sense garanties que aquest camí laboriós acabi amb èxit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La tradició hindú és molt antiga i molt rica, i explorar-la és una gran font de coneixement i de joia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-51738759673147951142024-03-06T20:00:00.002+01:002024-03-06T20:00:00.250+01:00Schelling i Hegel<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7Nmf3jTRQwJONw_DcwkWaiB-J5eHm6B0aHsGknC1IkGYiFX0n8mUo5pmS9wa5JzZXFh-BzYoVqJ-10QRHZ_alKy5PQOvMNb-gtEQARINoCQ3pFByXhPqj6EvSkC7zyfZ4vdgyPlLcvAIXj-F6hw-5Oy1sEePbbzLWrxUQHwGQmBkEr-O-mDSTEG8nJOn/s1024/G%C3%A9ricault%201824%20The%20Wreck%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="759" data-original-width="1024" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7Nmf3jTRQwJONw_DcwkWaiB-J5eHm6B0aHsGknC1IkGYiFX0n8mUo5pmS9wa5JzZXFh-BzYoVqJ-10QRHZ_alKy5PQOvMNb-gtEQARINoCQ3pFByXhPqj6EvSkC7zyfZ4vdgyPlLcvAIXj-F6hw-5Oy1sEePbbzLWrxUQHwGQmBkEr-O-mDSTEG8nJOn/w640-h474/G%C3%A9ricault%201824%20The%20Wreck%20UB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Géricault 1824</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu Frederick <b>Copleston </b>a la seva <i>Historia de la filosofia</i>, vol.7, cap.X (1963):</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Hegel rebutjava l'opinió, exposada per Schelling en el seu anomenat sistema d'identitat, que l'Absolut en si mateix és, per al pensament conceptual, el punt en el que desapareixen totes les diferències, una identitat absoluta que no es pot descriure excepte en termes negatius i que només es pot copsar, si és que es pot, per mitjà de la intuïció mística. Hegel estava convençut que la raó especulativa pot penetrar l'essència interior de l'Absolut, l'essència que es manifesta en la naturalesa i en la història de l'esperit humà."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui té raó, Schelling o Hegel? Només es pot accedir a l'Absolut a través de la mística, o bé el coneixement racional també hi té alguna mena d'accés?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qui no té el do de la visió mística, no pot establir cap vinculació amb la divinitat? Qui no experimenta emocionalment Déu, no hi pot tenir cap mena d'accés?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi pot haver un coneixement trans-racional (que vagi més enllà de la raó) que no sigui intuïtiu, emocional o místic? Quina mena de coneixement seria aquest? Com se'l podria designar?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com es relaciona tot això amb les tres vies tradicionals d'accés a la divinitat segons la tradició hindú: coneixement, devoció, acció?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-32599082323271505432024-03-05T20:00:00.005+01:002024-03-05T20:00:00.350+01:00Vinyoli: El vell i el mar<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSTyYDjUNa9WNAO36PHMhw-f7PfcoRpXnVg_Fx1FQ9FVOjmH47uH7_BB7jp9KPqfl1Rth5E40lYEjLhwy1l8GZ_OY3-8piV1h-9AiFqRLwFfTOjRCnBbr_UVYOpfuUOW_DBxOKjENIz7_fjgw5DHQHr6x8_-zqInlVZnKrtp6X06Fu0ov23M4ffrRX5g/s800/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201984%20Planta%20al'interior%203%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="561" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSTyYDjUNa9WNAO36PHMhw-f7PfcoRpXnVg_Fx1FQ9FVOjmH47uH7_BB7jp9KPqfl1Rth5E40lYEjLhwy1l8GZ_OY3-8piV1h-9AiFqRLwFfTOjRCnBbr_UVYOpfuUOW_DBxOKjENIz7_fjgw5DHQHr6x8_-zqInlVZnKrtp6X06Fu0ov23M4ffrRX5g/w448-h640/Hern%C3%A1ndez%20Pijuan%201984%20Planta%20al'interior%203%20UB.jpg" width="448" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hernández Pijuan 1984</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><br /></div><div>"El mar és ple, però jo em passo dies</div><div>omplint-lo de mirada.</div><div>Cal saber-ho fer:</div><div>que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis</div><div>i el seu saber-se dur i compacte, ric</div><div>com la balena, que tot d'una en surt</div><div>i que amb un cop de cua els pescadors afona.</div><div>No, que romangui llis, indiferent</div><div>a la teva enyorança, a la teva recança.</div><div>Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.</div><div>Estalvia gemecs i fes més ample el mar."</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Joan <b>Vinyoli</b>, <i>Domini màgic</i> (1984)</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-61945013331222996172024-03-04T20:00:00.001+01:002024-03-14T19:19:23.843+01:00Preludis de Chopin<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGoK5eAvvxKqhX6WfahyuaTmQ64jg-utp6OPzy4SqV-6f2HJ8WN6zmv6407bbq1RKPcq72CGjv4Ig_u1LBze8e5LqLc75F3WhGhlfIFOVsA4qT4uEiB3WW8KEVl7gDJBfhrNtp0pLk99eCqxPnJCdzOFseUdhlUl45J5KzobgL2rySJkEpcW2CPGc-vRx/s753/Delacroix%201838%20Chopin%20UB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="560" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGoK5eAvvxKqhX6WfahyuaTmQ64jg-utp6OPzy4SqV-6f2HJ8WN6zmv6407bbq1RKPcq72CGjv4Ig_u1LBze8e5LqLc75F3WhGhlfIFOVsA4qT4uEiB3WW8KEVl7gDJBfhrNtp0pLk99eCqxPnJCdzOFseUdhlUl45J5KzobgL2rySJkEpcW2CPGc-vRx/w476-h640/Delacroix%201838%20Chopin%20UB.jpg" width="476" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Delacroix 1838</td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Chopin va composar els 24 Preludis que formen el seu Op. 28 entre 1836 i 1839. Alguns d'ells van ser composats a Mallorca l'hivern de 1838-1839. Són una de les grans fites de la música romàntica. El 4 i el 6 varen ser interpretats en el funeral de Chopin. És molt recomanable familiaritzar-s'hi. N'hi ha moltes versions interessants: Pollini 1980, Pollini 2011, Argerich, Arrau, Kissin, Pogorelich, Belchatz, Barenboim, Achúcarro, Perlemuter, Pires, Richter, Rubinstein, Cortot...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un exercici interessant és mirar de designar el to emocional de cada un d'aquests breus Preludis. En mirar de fer-ho, m'han fet falta dues paraules per indicar més o menys per on va per a mi la cosa... Aquest és, de moment, el meu resultat:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>1.- Vibrant solemnitat</div><div><br /></div><div>2.- Dolça serenitat</div><div><br /></div><div>3.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>4.- Dolça tendresa</div><div><br /></div><div>5.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>6.- Dolça serenitat</div><div><br /></div><div>7.- Dolça solemnitat</div><div><br /></div><div>8.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>9.- Dolça solemnitat</div><div><br /></div><div>10.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>11.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>12.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>13.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>14.- Vibrant evocació</div><div><br /></div><div>15.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>16.- Joiosa vibració</div><div><br /></div><div>17.- Dolça evocació</div><div><br /></div><div>18.- Desconcertada vibració</div><div><br /></div><div>19.- Vibrant evocació</div><div><br /></div><div>20.- Serena solemnitat</div><div><br /></div><div>21.- Serena solemnitat</div><div><br /></div><div>22.- Desconcertada vibració</div><div><br /></div><div>23.- Joiosa serenitat</div><div><br /></div><div>24.- Vibrant solemnitat</div><div><br /></div><div><br /></div></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-17596644894934446572024-03-03T20:00:00.012+01:002024-03-03T20:00:00.126+01:00La llibertat de l'àliga<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI58IhAe6JOZCnNtuiZajQFgCWkT_VEINLDXocXH0IzlLrgiklF5DoKrvQa9vMEpT4FiGJFZ2ij7TZpv1pS_ZvAa5orpa3M-nTtM8CiiZCDx8WxEb0Dz0BIh5mfk-HeulWxAPRZnqAj-9Kl8nhXy3O2Z5jfwHEKXnh3DCax5Cqrz1JQhmx5MHcgeOu1vG1/s864/Jawlensky%201936%20Meditation%204%20UB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="570" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI58IhAe6JOZCnNtuiZajQFgCWkT_VEINLDXocXH0IzlLrgiklF5DoKrvQa9vMEpT4FiGJFZ2ij7TZpv1pS_ZvAa5orpa3M-nTtM8CiiZCDx8WxEb0Dz0BIh5mfk-HeulWxAPRZnqAj-9Kl8nhXy3O2Z5jfwHEKXnh3DCax5Cqrz1JQhmx5MHcgeOu1vG1/w422-h640/Jawlensky%201936%20Meditation%204%20UB.jpg" width="422" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jawlensky 1936</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">""Què significa estar Il·luminat?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Veure."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"El què?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La fatuïtat de l'èxit, la buidor dels guanys, la vanitat dels esforços humans", digué el Mestre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El deixeble es quedà consternat. "Però això no és pessimisme i desesperació?"</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"No. És l'agitació i la llibertat de l'àliga quan plana per sobre d'un barranc sense fons."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anthony de <b>Mello</b> a <i>Uns moments per a l'absurd</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Raimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.com0