![]() |
| De Chirico 1914 |
"Em passa de recordar perfectament de coses i èpoques que no han existit mai. Veig els més petits gestos d'éssers que no han mai viscut, sento totes les variacions d'entonació de paraules que no han mai dit. Resplendeix un somriure, que no ha sigut mai. Moren éssers mai nascuts. Éssers mai morts estan ajaguts, amb les mans juntes, tallats en una bella pedra, sobre llargs sarcòfags polits, en la penombra d'esglésies mai construïdes. Campanes que no han tocat mai, que són encara metall informe i amagat a les muntanyes, toquen. Tocaran: ja que el que no ha estat mai és el que ve, el que ve sobre nosaltres, l'a- venir, la novetat. Recordo avenirs llunyans, potser, quan el que no ha estat mai s'eleva en mi, i parla."
Rainer Maria Rilke, 14.12.1900, Diari de Worpswede, un dels Diaris de joventut.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada