Gibran: Aprenentatge

Max Ernst 1926

“He après el silenci dels xerraires, la tolerància dels intolerants i la bondat dels dolents; és estrany, però, que em mostri ingrat amb aquests mestres.”

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

Prudents i astuts

Heckel 1912

"Un bon comportament moral inclou no posar-se en situacions en les que no saps què acabaràs fent, com acabaràs reaccionant. No sempre som capaços de mantenir el que en principi ens sembla correcte fer, cal ser prudents i astuts amb nosaltres mateixos."

(tuit d'en Rai de 30.07.2026)

Ser Crist

Rouault 1949

"Entre aquells milers i milers d'homes morts certament hi havia algun Crist. Què hauria estat del món, de tots nosaltres, si entre tants morts no hi hagués hagut cap Crist?

- Quina necessitat tenim d'un altre Crist? -va dir en Jimmy-. Crist ja va salvar el món una vegada per sempre.

- Oh Jimmy, per què no vols entendre que tots aquests morts serien inútils, si no hi hagués cap Crist entre ells? Per què no vols entendre que segur que hi ha milers i milers de Cristos, entre tots aquests morts? Ho saps tu i tot, que no és veritat que Crist salvés el món una vegada per sempre. Crist va morir per ensenyar-nos que cadascun de nosaltres pot arribar a ser Crist, que cada ésser humà pot salvar el món amb el seu sacrifici. Crist també hauria mort inútilment, si cada ésser humà no pogués arribar a ser Crist i salvar el món.

- Un ésser humà només és un ésser humà, va dir en Jimmy.

- Oh Jimmy, per què no vols entendre que no cal ser el fill de Déu, ressuscitar de la mort el tercer dia ni seure a la dreta del Pare, per ser Crist? Són aquests milers i milers de morts, Jimmy, que han salvat el món."

Curzio Malaparte a La pelle (1949)

La pelle és una gran obra, a cavall entre la novel·la i l'autobiografia, com també ho és la seva antecessora Kaputt (1944).

Pregària pels metges

Chagall 1924

Es diu que Maimònides (1135-1204), metge, jurista i filòsof jueu, va llegir aquest text, en àrab, en un concurs organitzat per l'Escola de medecina del Marroc que tenia per tema: ·"Pregària que haurien de dir cada matí els qui exerceixen la medicina." (Hi ha qui considera que és un text del segle XVIII, però que recull les posicions de Maimònides).

"Déu de bondat! Has format el cos humà amb una saviesa infinita, hi has composat forces innombrables, sempre en acció per a conservar la unió tan admirable del cos amb la seva ànima immortal, de manera que cada funció s'executa pacíficament amb ordre, harmonia i concòrdia incomparables.

Però si la fragilitat de la matèria i la impetuositat de les passions arriben a descompassar aquest admirable conjunt, les forces actuen llavors en sentit contrari i el cos torna a aquesta pols de la que ha estat fet. Llavors tu envies a la persona els teus advertiments benefactors, les malalties, que l'adverteixen de la proximitat dels perills i el porten a aturar-los, si no a prevenir-los.

Al si de la terra, les muntanyes i les aigües has creat substàncies curatives que permeten a les teves criatures alleujar els patiments i curar les malalties. Tu has dotat els humans de saviesa per alleujar el dolor dels seus semblants; els has fet capaços de conèixer bé el cos huma, sà o malalt, per diagnosticar les malalties, i de trobar als llocs més amagats les substàncies curatives, per descobrir-ne els efectes i per preparar-les i aplicar-les com millor convingui en cada malaltia.

I com que la teva eterna providència m'ha destinat a vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures, així em preparo amb totes les meves forces per dedicar-me als deures de la meva professió. Recolza'm, Déu Totpoderós, en aquest gran treball perquè hi pugui tenir èxit, ja que sense la teva ajuda res del que faci pot anar bé.

Inspira'm un gran amor al meu art i a les teves criatures. No permetis que la set de guanys o que l'ambició de renom i admiració facin malbé la meva feina, ja que són enemigues de la veritat i de l'amor a la humanitat i poden enganyar-me fàcilment i desviar-me del noble deure d'atendre el benestar de les teves criatures.

Dóna vigor al meu cos i al meu esperit, per tal que estigui sempre disposat a ajudar igualment el pobre i el ric, el dolent i el bo, l'enemic igual que l'amic; fes que no em preocupi la meva imatge davant del sofriment dels malalts, ja que tu ets igualment el Creador i el Pare del pobre i el ric, del bo i el dolent, del teu amic i del teu enemic. Fes que en el que pateix jo vegi sempre un ésser humà.

Il·lumina la meva ment perquè reconegui el que es presenta als meus ulls i perquè sàpiga destriar el que està absent i amagat. Que no deixi de veure allò que és visible, però no permetis que m'arrogui el poder d'inventar allò que no existeix; doncs els límits de l'art de preservar la vida i la salut de les teves criatures són tènues i indefinits.

No permetis que em distregui: que cap pensament estrany desviï la meva atenció quan estigui a la capçalera del malalt o pertorbi la meva ment en la seva silenciosa deliberació, ja que són grans i complicades les reflexions que es necessiten per no fer malbé les teves criatures.

Concedeix-me que els meus pacients tinguin confiança en mi i en el meu art i segueixin les meves prescripcions i consell. Allunya del seu costat els falsos metges i la multitud dels parents, consellers i pretesos experts, gent cruel que amb arrogància fa malbé els millors propòsits del nostre art i sovint porten a la mort prematura a les teves criatures.

Si altres metges més instruïts i experts que jo em volen guiar i aconsellar, inspira'm envers ells confiança, obediència i reconeixement; ja que l'estudi del nostre art és immens, i certament no és donat a un de sol de veure-ho tot. Però si, al contrari, uns ignorants em censuren i se'n riuen de mi, fes que l'amor del meu art afermi el meu esperit i el torni invulnerable, de manera que, sense tenir en compte la reputació, l'edat o la alta posició dels meus adversaris, jo persisteixi en el que hagi reconegut com a veritable, ja que la complaença seria en aquest cas un delicte i provocaria la mort de les teves criatures.

Omple la meva ànima de delicadesa i serenitat si algun col·lega de més anys, orgullós de la seva experiència més gran, vol desplaçar-me, em menysprea o es nega a ensenyar-me. Que això no em faci un ressentit, perquè saben coses que jo ignoro. Que no m'entristeixi la seva arrogància. Perquè, encara que són ancians, l'edat avançada no els estalvia les passions i les bogeries. Jo espero, Déu de bondat, assolir la vellesa servint-te de la mateixa manera tota la meva vida.

Feu que sigui modest en tot excepte en el desig de conèixer l'art de la meva professió. No permetis que m'enganyi el pensament que ja en sé prou. Per contra, concediu-me el temps, la força, la voluntat, les ocasions de confirmar els coneixements adquirits i de saber-ne més cada dia, ja que si l'art és inacabable, la ment humana sempre pot créixer i enriquir-se cada dia amb coneixements nous.

Oh Déu de bondat! Tu m'has triat per vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures. Estic ara preparat per dedicar-me als deures de la meva professió. Ajuda'm en aquest gran treball, ja que sense el teu auxili res del que faci tindrà èxit."

Gracián: Discreció

Rembrandt 1635

"La discreción en el hablar importa más que la elocuencia."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 148 (1647).

El camí d'enmig

"Sona Kolivisa era el fill d'un ric marxant que s'havia incorporat a l'orde dels monjos del Buddha. Amb un zel excessiu havia estat caminant sobre espines i el camí per on havia passat quedà cobert de sang. Llavors pensà: "I si tornés a casa meva i fes servir la meva riquesa per fer bones obres?"

Buddha, el Mestre, conegué els seus pensaments, i anà cap a ell i li demanà:

"Quan eres a casa teva, Sona, tocaves el llaüt? - "Sí, Mestre".

"Quan les cordes del llaüt eren massa tenses, sonava bé?" - "No, Mestre".

"Quan les cordes del teu llaüt no eren ni massa tenses ni massa fluixes sonava bé, no és així?" - "Així és, Mestre".

"Igualment, Sona, un excés de zel mena a la autoexaltació, i la manca de zel mena a la indolència. Tingues un equilibri en el zel, domina els teus poders en harmonia. Que aquest sigui el teu objectiu".

I Sona Kolivisa escoltà les paraules del Mestre i les obeí; i passat un breu temps assolí el Nirvana."

Vinaya I, 5

(el Vinaya és la primera divisió del Tipitaka o canon pali, que constitueix el suport de la vida monàstica del Sangha).

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Imatges per al silenci LI

Bissier 1959

"El silenci ens fa pensar en els vius i en els morts."

(tuit d'en Rai de 26.02.2025)

Lleialtat

De Chirico 1934

"La lleialtat no consisteix només a portar a terme actes de coratge durant la guerra; la lleialtat és sinònim de respecte envers els pares, d'unió entre els germans, de pau entre els esposos, de fidelitat entre els amics, d'estalvi, de caritat, d'estudi i de treball; de pràctica de les virtuts; és també afavorir el benestar de la societat; és també el respecte de les lleis; és igualment garantir el desenvolupament de la indústria i el comerç. Tot està inclòs en la lleialtat envers el sobirà."

Un dels principis del xintoisme d'Estat publicat com a Kokutai honghi el 1937 pel Ministeri d'Educació nacional del Japó.

Fama

Bartolo di Fredi 1360

“Vana è la gloria di chi cerca la fama solo nel luccicare delle parole.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"Vana és la glòria d'aquell que cerca la fama només en la brillantor de les paraules."

Paper de les religions

Kupka 1928

"Del que es tracta és de trobar els camins pràctics i teòrics que facin possible que les religions puguin continuar fent una aportació positiva a la humanitat tot deixant de fer aportacions negatives."

(tuit d'en Rai de 22.10.2025)