Dolor espiritual

Pietro Nelli 1365

"Però ara em demanes com pots destruir aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu propi ésser. Perquè per ventura penses que si fos destruït, tots els altres obstacles serien destruïts; i si penses així, en veritat penses bé. Però en això et responc i et dic que sense una plena gràcia especial donada lliurement per Déu i, sense una plena disponibilitat per part teva de rebre aquesta gràcia, aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu ésser no poden ser destruïts de cap manera, i aquesta disponibilitat no és més que un dolor espiritual fort i profund.

Però en aquest dolor cal que tinguis discreció d'aquesta manera: has d'estar alerta, en el moment d'aquest dolor, de no forçar ni el teu cos ni el teu esperit amb brusquedat, sinó que has de seure totalment quiet com si estiguessis dormint, tot submergit i enfonsat en el dolor. Aquest és el veritable dolor; aquest és el perfecte dolor; i benaurat aquell qui pot obtenir aquest dolor. Cada ésser humà té un objecte de sofriment: però més especialment sent com a matèria de sofriment el fet de conèixer i sentir que ell és. Tots els altres dolors en comparança amb aquest són com si fossin jocs de penyores. Perquè li produeix dolor saber i sentir no només què és sinó que ell és. Aquest dolor, quan s'obté, neteja l'ànima, no només del pecat sinó també de la pena que ha merescut pel pecat; i també fa l'ànima capaç de rebre aquella joia que l'humà havia perdut pel coneixement i la sensació del seu ésser."

El Núvol de la Ignorància (s. XIV), del cap. 44

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Kierkegaard: La Paraula de Déu

Eckersberg 1824

"Quan llegeixis la Paraula de Déu, has d'estar sempre dient-te a tu mateix: "Està parlant amb mi i sobre mi".

Soren Kierkegaard (1813-1855)

Gibran: Setial

Kirchner 1926

“Un veritable príncep és aquell que té el seu setial en el cor dels seus súbdits.”

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

Humanitzar

Kupka 1946

"L'any 1958, el pare Yves Congar deia: "Malgrat la il·lusió que pot crear en aquest sentit, la tècnica (actualment diríem "la tecnologia") per ella mateixa no civilitza pas, no humanitza pas.""

(tuit d'en Rai de 25.03.2025)

Sanniasin

A la seva magnífica obra Koljós (2025), Emmanuel Carrère ens recorda que sanniasin vol dir "aquell que ha deixat l'equipatge", una bonica manera d'assenyalar aquell que ha assolit la llibertat.

Dotze grans escenes

Redon 1897

Dotze grans escenes del cristianisme:

1.- L'anunciació de Gabriel a Maria (Lluc 1, 26-38)

2.- La visita de Maria a Elisabet i el Magnificat (Lluc 1, 39-56)

3.- El naixement de Jesús a Betlem (Lluc 2, 1-20)

4.- El bateig de Jesús per Joan (Mateu 3, 13-17; Marc 1, 9-11; Lluc 3, 21-22; Joan 1, 32-34)

5.- Les temptacions de Jesús al desert (Lluc 4, 1-13)

6.- La transfiguració de Jesús (Marc 9, 2-10; Lluc 9, 28-36)

7.- L'entrada de Jesús a Jerusalem (Mateu 21, 1-11; Marc 11, 1-11; Lluc 19, 28-38; Joan 12, 12-19)

8.- L'últim sopar (Mateu 26, 26-29; Marc 14, 22-25; Lluc 22, 15-20)

9.- La pujada de Jesús al Calvari i la crucifixió de Jesús (Mateu 27, 32-44; Marc 15, 21-32; Lluc 23, 26-43; Joan 19, 17-27)

10.- La resurrecció de Jesús (Mateu 28, 1-8; Marc 16, 1-8; Lluc 24, 1-12)

11.- L'ascensió de Jesús (Marc 16, 19-20; Lluc 24, 50-53; Fets dels Apòstols 1, 3-11)

12.- La Pentecosta (Fets dels Apòstols 2, 1-11)

L'Anunciació (1) se celebra el 25 de març, nou mesos exactes abans de la celebració del naixement de Jesús el 25 de desembre (3), base de la festa de Nadal.

L'entrada a Jerusalem (7) es celebra el Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa, la qual inclou el sant sopar (8), celebrat el Dijous sant - el qual inclou al seu torn la institució de l'eucaristia, nucli central de la Missa i base de la festa del Corpus Christi-; la pujada de Jesús al Calvari (9) -un dels fonaments del Rosari i dels Via Crucis- i la crucifixió de Jesús -celebrades el Divendres sant-; i la resurrecció de Jesús (10) -celebrada el Diumenge de Pasqua-.

El naixement de Jesús (3) es fa coincidir amb el solstici d'hivern, i el bateig de Jesús (4) amb el solstici d'estiu.

Gracián: Senyoriu

Rembrandt 1638

"Señorío en el decir y en el hacer. Hácese mucho lugar en todas partes y gana de antemano el respeto. En todo influye: en el conversar, en el orar, hasta en el caminar y aun el mirar, en el querer. Es gran victoria coger los corazones. No nace de una necia intrepidez, ni del enfadoso entretenimiento; sí en una decente autoridad, nacida del genio superior y ayudada de los méritos."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 122 (1647).

Dues butxaques

Chagall 1966

"Que l'ésser humà tingui sempre dues butxaques.

A l'una hi escriurà: "Només soc pols i cendra."

A l'altra hi escriurà: "El món ha estat creat per a mi.""

Bunam de Pzhysha

Pregària d'un pare

Jasper Johns 1955

"Construeix-me un fill, oh Senyor, que sigui prou fort per saber quan és feble i prou valent per afrontar-se a si mateix quan té por; un que sigui orgullós i inflexible en la derrota honesta, i humil i gentil en la victòria.

Construeix-me un fill els desitjos del qual no substitueixin els fets; un fill que et conegui, i que aquesta és la pedra fonamental del coneixement.

Guia'l, et prego, no pel camí de la facilitat i la comoditat, sinó sota l'estrès i l'esperó de les dificultats i els reptes. Que aprengui aquí a resistir-se a la tempesta; que aprengui aquí la compassió pels qui fallen.

Construeix-me un fill el cor del qual sigui clar, l'objectiu del qual sigui elevat; un fill que es domini a si mateix abans de buscar dominar altres homes; un que arribi al futur, però que mai oblidi el passat.

I després que totes aquestes coses siguin seves, afegeix-li, et prego, prou sentit de l'humor, perquè sempre sigui seriós, però que mai es prengui massa seriosament.

Dona-li humilitat, perquè sempre recordi la simplicitat de la veritable grandesa, la ment oberta de la veritable saviesa i la feblesa de la veritable força.

Aleshores jo, el seu pare, gosaré xiuxiuejar: «No he viscut en va»."

General Douglas MacArthur (maig de 1952)

Text original:

"Build me a son, O Lord, who will be strong enough to know when he is weak and brave enough to face himself when he is afraid; one who will be proud and unbending in honest defeat, and humble and gentle in victory.

Build me a son whose wishes will not take the place of deeds; a son who will know Thee – and that it is the foundation stone of knowledge.

Lead him, I pray, not in the path of ease and comfort, but under the stress and spur of difficulties and challenge. Here let him learn to stand up in the storm; here let him learn compassion for those who fail.

Build me a son whose heart will be clear, whose goal will be high; a son who will master himself before he seeks to master other men; one who will reach into the future, yet never forget the past.

And after all these things are his, add, I pray, enough of a sense of humor, so that he may always be serious, yet never take himself too seriously.

Give him humility, so that he may always remember the simplicity of true greatness, the open mind of true wisdom, and the weakness of true strength.

Then I, his father will dare to whisper, “I have not lived in vain."

Imatges per al silenci XLV

Friedrich 1806

"El silenci torna la mirada serena."

(tuit d'en Rai de 06.02.2025)