"Per vèncer els nostres desigs i per negar-nos en totes les coses, el nostre amor i inclinació per a les quals sol inflamar la voluntat que s'hi complau, ens cal un altre foc més gran d'un altre amor més noble - el de l'Espòs - de manera que tenint tota la nostra joia en ell i prenent d'ell tota la nostra força, obtinguem una resolució i un coratge que ens permeti fàcilment abandonar i negar tots els altres. Era necessari per subjugar els nostres desigs sensitius, no només tenir aquest amor per a l'Espòs sinó també estar inflamada i amb ànsies. Perquè el fet és que la nostra natura sensitiva és influenciada per desigs tan vehements i és atreta per objectes tan sensibles, que si la nostra natura espiritual no estigués inflamada amb altres ansietats més nobles - ansietats per les coses espirituals - mai no venceríem les nostres satisfaccions naturals i sensibles, ni seriem capaços d'entrar en la nit del sentit, ni tindríem el coratge de quedar-nos en la fosca, en la negació de tots els desigs."
Sant Joan de la Creu (1542-1591) a Pujada al Mont Carmel I, 14
(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).









