Fautrier 1958
Arriba un moment en la vida, tot i que potser tota ella hauria d'estar presidida per aquesta experiència, en que el més rellevant és veure com voldrem esmerçar el temps que ens queda o, dit com cal, veure com podem fer més possibles, més freqüents, moments d'eternitat, aquests moments en que precisament sortim del temps i ens endinsem en un present extàtic, suficient.
Es diu que la celebració comunitària ens vincula amb la fi dels temps, ens fa viure com a present aquest mític retrobament comunitari de tots els humans que esdevé una mena d'horitzó desitjat (digueu-li resurrecció, judici final, fi dels temps, apocalipsi o com li vulgueu dir). Els moments d'eternitat se situarien en aquesta mateixa òrbita.
Es tractaria, doncs, de fer possibles més d'aquests moments intemporals, acollidors i inspiradors. Ho pot fer cadascú pel seu compte, però són més potents si es fan en el marc d'una trobada amb altra gent; el grup potencia l'experiència, la fa més accessible i més poderosa. És clar que, quan et fas gran, portes molta càrrega a sobre, molta personalitat definida, i això fa més difícil el trobament amb altres, trobament que demana un punt d'innocència, d'espontaneïtat, d'immediatesa, d'obertura, de disponibilitat, de gratitud, d'acceptació, d'acolliment del que és diferent, de benvolença.
Aquest deu ser el repte dels vells: retrobar aquestes dimensions tot i l'encarcarament amb que ens ha anat carregant la vida. Pot semblar una aspiració una mica adolescent, i segurament ho és; però potser la vellesa és una segona adolescència, abans d'endinsar-se en la senectut, reflex invertit de la infantesa.
La música, la música per al silenci, en podríem dir, aquella música compatible o afavoridora de la meditació, la introversió, la contemplació, el viatge interior o com li vulguem dir, hi pot ajudar, tant individualment com en grup. Aquestes músiques no poden ser rítmiques ni melòdiques/emocionals, han d'acompanyar sense destorbar, han de ser-hi i alhora no ser-hi, han de tenir impacte sense ser el focus d'atenció. Trobar-ne és un art.
Es tracta, doncs, de veure si amb serenitat i intel·ligència encara podem mirar de crear moments d'anar més enllà del temps, moments d'eternitat, per a la qual cosa podrem comptar amb l'ajuda inestimable de la natura, les arts i els amics, els tres grans aliats a l'hora de mirar de sortir del temps, ni que només sigui uns breus instants. És la nostra tasca, és el nostre deure i és la nostra salvació, per dir-ho amb ressonàncies litúrgiques.
Entrades
