dijous, 29 d’octubre del 2026

Ser Crist



Rouault 1949


"Entre aquells milers i milers d'homes morts certament hi havia algun Crist. Què hauria estat del món, de tots nosaltres, si entre tants morts no hi hagués hagut cap Crist?

- Quina necessitat tenim d'un altre Crist? -va dir en Jimmy-. Crist ja va salvar el món una vegada per sempre.

- Oh Jimmy, per què no vols entendre que tots aquests morts serien inútils, si no hi hagués cap Crist entre ells? Per què no vols entendre que segur que hi ha milers i milers de Cristos, entre tots aquests morts? Ho saps tu i tot, que no és veritat que Crist salvés el món una vegada per sempre. Crist va morir per ensenyar-nos que cadascun de nosaltres pot arribar a ser Crist, que cada ésser humà pot salvar el món amb el seu sacrifici. Crist també hauria mort inútilment, si cada ésser humà no pogués arribar a ser Crist i salvar el món.

- Un ésser humà només és un ésser humà, va dir en Jimmy.

- Oh Jimmy, per què no vols entendre que no cal ser el fill de Déu, ressuscitar de la mort el tercer dia ni seure a la dreta del Pare, per ser Crist? Són aquests milers i milers de morts, Jimmy, que han salvat el món."


Curzio Malaparte a La pelle (1949)


La pelle és una gran obra, a cavall entre la novel·la i l'autobiografia, com també ho és la seva antecessora Kaputt (1944).



dimecres, 28 d’octubre del 2026

Pregària pels metges



Chagall 1924


Es diu que Maimònides (1135-1204), metge, jurista i filòsof jueu, va llegir aquest text, en àrab, en un concurs organitzat per l'Escola de medecina del Marroc que tenia per tema: ·"Pregària que haurien de dir cada matí els qui exerceixen la medicina." (Hi ha qui considera que és un text del segle XVIII, però que recull les posicions de Maimònides).


"Déu de bondat! Has format el cos humà amb una saviesa infinita, hi has composat forces innombrables, sempre en acció per a conservar la unió tan admirable del cos amb la seva ànima immortal, de manera que cada funció s'executa pacíficament amb ordre, harmonia i concòrdia incomparables.

Però si la fragilitat de la matèria i la impetuositat de les passions arriben a descompassar aquest admirable conjunt, les forces actuen llavors en sentit contrari i el cos torna a aquesta pols de la que ha estat fet. Llavors tu envies a la persona els teus advertiments benefactors, les malalties, que l'adverteixen de la proximitat dels perills i el porten a aturar-los, si no a prevenir-los.

Al si de la terra, les muntanyes i les aigües has creat substàncies curatives que permeten a les teves criatures alleujar els patiments i curar les malalties. Tu has dotat els humans de saviesa per alleujar el dolor dels seus semblants; els has fet capaços de conèixer bé el cos huma, sà o malalt, per diagnosticar les malalties, i de trobar als llocs més amagats les substàncies curatives, per descobrir-ne els efectes i per preparar-les i aplicar-les com millor convingui en cada malaltia.

I com que la teva eterna providència m'ha destinat a vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures, així em preparo amb totes les meves forces per dedicar-me als deures de la meva professió. Recolza'm, Déu Totpoderós, en aquest gran treball perquè hi pugui tenir èxit, ja que sense la teva ajuda res del que faci pot anar bé.

Inspira'm un gran amor al meu art i a les teves criatures. No permetis que la set de guanys o que l'ambició de renom i admiració facin malbé la meva feina, ja que són enemigues de la veritat i de l'amor a la humanitat i poden enganyar-me fàcilment i desviar-me del noble deure d'atendre el benestar de les teves criatures.

Dóna vigor al meu cos i al meu esperit, per tal que estigui sempre disposat a ajudar igualment el pobre i el ric, el dolent i el bo, l'enemic igual que l'amic; fes que no em preocupi la meva imatge davant del sofriment dels malalts, ja que tu ets igualment el Creador i el Pare del pobre i el ric, del bo i el dolent, del teu amic i del teu enemic. Fes que en el que pateix jo vegi sempre un ésser humà.

Il·lumina la meva ment perquè reconegui el que es presenta als meus ulls i perquè sàpiga destriar el que està absent i amagat. Que no deixi de veure allò que és visible, però no permetis que m'arrogui el poder d'inventar allò que no existeix; doncs els límits de l'art de preservar la vida i la salut de les teves criatures són tènues i indefinits.

No permetis que em distregui: que cap pensament estrany desviï la meva atenció quan estigui a la capçalera del malalt o pertorbi la meva ment en la seva silenciosa deliberació, ja que són grans i complicades les reflexions que es necessiten per no fer malbé les teves criatures.

Concedeix-me que els meus pacients tinguin confiança en mi i en el meu art i segueixin les meves prescripcions i consell. Allunya del seu costat els falsos metges i la multitud dels parents, consellers i pretesos experts, gent cruel que amb arrogància fa malbé els millors propòsits del nostre art i sovint porten a la mort prematura a les teves criatures.

Si altres metges més instruïts i experts que jo em volen guiar i aconsellar, inspira'm envers ells confiança, obediència i reconeixement; ja que l'estudi del nostre art és immens, i certament no és donat a un de sol de veure-ho tot. Però si, al contrari, uns ignorants em censuren i se'n riuen de mi, fes que l'amor del meu art afermi el meu esperit i el torni invulnerable, de manera que, sense tenir en compte la reputació, l'edat o la alta posició dels meus adversaris, jo persisteixi en el que hagi reconegut com a veritable, ja que la complaença seria en aquest cas un delicte i provocaria la mort de les teves criatures.

Omple la meva ànima de delicadesa i serenitat si algun col·lega de més anys, orgullós de la seva experiència més gran, vol desplaçar-me, em menysprea o es nega a ensenyar-me. Que això no em faci un ressentit, perquè saben coses que jo ignoro. Que no m'entristeixi la seva arrogància. Perquè, encara que són ancians, l'edat avançada no els estalvia les passions i les bogeries. Jo espero, Déu de bondat, assolir la vellesa servint-te de la mateixa manera tota la meva vida.

Feu que sigui modest en tot excepte en el desig de conèixer l'art de la meva professió. No permetis que m'enganyi el pensament que ja en sé prou. Per contra, concediu-me el temps, la força, la voluntat, les ocasions de confirmar els coneixements adquirits i de saber-ne més cada dia, ja que si l'art és inacabable, la ment humana sempre pot créixer i enriquir-se cada dia amb coneixements nous.

Oh Déu de bondat! Tu m'has triat per vetllar sobre la vida i la salut de les teves criatures. Estic ara preparat per dedicar-me als deures de la meva professió. Ajuda'm en aquest gran treball, ja que sense el teu auxili res del que faci tindrà èxit."


dimarts, 27 d’octubre del 2026

Gracián: Discreció



Rembrandt 1635


"La discreción en el hablar importa más que la elocuencia."


Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 148 (1647).




dilluns, 26 d’octubre del 2026

El camí d'enmig





"Sona Kolivisa era el fill d'un ric marxant que s'havia incorporat a l'orde dels monjos del Buddha. Amb un zel excessiu havia estat caminant sobre espines i el camí per on havia passat quedà cobert de sang. Llavors pensà: "I si tornés a casa meva i fes servir la meva riquesa per fer bones obres?"

Buddha, el Mestre, conegué els seus pensaments, i anà cap a ell i li demanà:

"Quan eres a casa teva, Sona, tocaves el llaüt? - "Sí, Mestre".

"Quan les cordes del llaüt eren massa tenses, sonava bé?" - "No, Mestre".

"Quan les cordes del teu llaüt no eren ni massa tenses ni massa fluixes sonava bé, no és així?" - "Així és, Mestre".

"Igualment, Sona, un excés de zel mena a la autoexaltació, i la manca de zel mena a la indolència. Tingues un equilibri en el zel, domina els teus poders en harmonia. Que aquest sigui el teu objectiu".

I Sona Kolivisa escoltà les paraules del Mestre i les obeí; i passat un breu temps assolí el Nirvana."


Vinaya I, 5

(el Vinaya és la primera divisió del Tipitaka o canon pali, que constitueix el suport de la vida monàstica del Sangha).


(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)



diumenge, 25 d’octubre del 2026

Imatges per al silenci LI



Bissier 1959


"El silenci ens fa pensar en els vius i en els morts."


(tuit d'en Rai de 26.02.2025)



dissabte, 24 d’octubre del 2026

Lleialtat



De Chirico 1934


"La lleialtat no consisteix només a portar a terme actes de coratge durant la guerra; la lleialtat és sinònim de respecte envers els pares, d'unió entre els germans, de pau entre els esposos, de fidelitat entre els amics, d'estalvi, de caritat, d'estudi i de treball; de pràctica de les virtuts; és també afavorir el benestar de la societat; és també el respecte de les lleis; és igualment garantir el desenvolupament de la indústria i el comerç. Tot està inclòs en la lleialtat envers el sobirà."


Un dels principis del xintoisme d'Estat publicat com a Kokutai honghi el 1937 pel Ministeri d'Educació nacional del Japó.



divendres, 23 d’octubre del 2026

Fama



Bartolo di Fredi 1360


“Vana è la gloria di chi cerca la fama solo nel luccicare delle parole.”


Petrarca (1304-1374)


Possible traducció:

"Vana és la glòria d'aquell que cerca la fama només en la brillantor de les paraules."



dijous, 22 d’octubre del 2026

Paper de les religions



Kupka 1928


"Del que es tracta és de trobar els camins pràctics i teòrics que facin possible que les religions puguin continuar fent una aportació positiva a la humanitat tot deixant de fer aportacions negatives."


(tuit d'en Rai de 22.10.2025)




dimecres, 21 d’octubre del 2026

Himne al sol



Chagall 1971


"T'aixeques preciós en l'horitzó del cel,
sol vivent que vius des de l'origen.
Has omplerta tots els països amb la teva bellesa.
Hets bonic, gran, brillant,
t'eleves per damunt de tots els països.
Els teus raigs besen els països,
fins als confins de la teva creació.
Tu que ets Ra, els sotmets tots sencers,
els lligues amb el teu amor.
Ets lluny, però els teus raigs són sobre la terra;
ets sobre els rostres dels humans,
i no es coneixen les teves arribades.
Quan reposes a occident, sota l'horitzó,
la terra és dins d'una ombra
semblant a la de la mort.
Els humans dormen en les seves cases,
els seus caps estan coberts, els seus narius bloquejats,
cap ull en veu un altre.
Es podrien robar als que dormen tots els seus bens
que han posat sota els seus caps
sense que se'n donessin compte.
Tots els lleons surten dels seus caus
i tota bèstia verinosa es posa a mossegar.
Tot és fosc,
la terra és en silenci,
aquell que ha fet els éssers és dins del seu horitzó, en repòs.
A l'alba resplendeixes a l'horitzó.
Tu il·lumines, tu, el sol.
En el dia, foragites la foscor,
quan dones els teus raigs;
els Dos Països es desperten en festa,
els humans s'aixequen sobre els seus peus,
els seus braços s'aixequen per adorar la teva sortida
després d'haver rentat el seu cos i haver-se vestit.
Després cadascú se'n va a la seva feina.
Tota la terra fa la seva obra.
Tot bestiar està content amb el seu menjar.
Els arbres i les plantes verdegen,
i els ocells s'envolen dels seus nius:
les seves ales s'obren, adorant la teva ànima.
Tots els cabirols salten damunt les seves peülles,
tot el que vola i bat les seves ales viu,
quan tu resplendeixes per a ells.
Els vaixells pugen i baixen pel riu.
Tot camí s'obre perquè tu apareixes.
Els peixos en el riu salten davant el teu rostre,
els teus raigs penetren fins el fons del mar.
Tu desenvolupes el germen al si de les dones
i fas créixer la llavor dels homes,
tenint cura del fill al si de la seva mare,
i calmant-lo per tal que no plori;
com una dida,
dones al que crees l'alè que l'anima,
per mantenir-lo en vida, en el si de la seva mare.
Quan l'infant surt del si,
el dia del seu naixement,
tu li obres la boca
i proveeixes les seves necessitats.
El pollet que és dins l'ou parla dins de la closca,
ja que tu li dones l'alè a l'interior,
per fer-lo viure. Tu el fas perfecte:
tu li has donat dins de l'ou el poder de trencar-lo;
surt de l'ou per cridar tant com pot,
i, des de que surt, camina sobre les seves potes.
Que en són de nombroses les teves obres,
misterioses als nostres ulls!
Només Déu, tu que no tens semblants,
has creat la terra segons el teu cor,
quan estaves sol:
els humans, totes les bèsties domèstiques i salvatges,
tot el que hi ha a la terra
i camina sobre els seus peus;
tot el que hi ha al cel
i vola amb les seves ales.
Els països estrangers, Síria i Núbia,
i la terra d'Egipte.
Has posat tots els humans al seu lloc
i proveeixes les seves necessitats.
A cadascú el seu aliment i el seu temps de vida.
Les seves llengües són diverses en les paraules,
els seus caràcters difereixen
i el seu color de pell també,
ja que tu, dispensador, has diferenciat els pobles.
Has diferenciat les contrades.
Crees el Nil dels inferns
i el fas surgir segons la teva voluntat
per amor, per tal que visquin els habitants,
ja que tu els has fet per a tu,
el seu Senyor; a causa de la teva sol·licitud.
O amo de tots els països,
tu resplendeixes per a ells,
sol del dia, gran en poder,
terror dels països llunyans.
Tots els països més llunyans, tu els fas viure;
els hi has donat un Nil en el cel,
per tal que caigui sobre ells,
que bati els turons amb els seus ruixats,
com el gran mar,
i que regui els seus camps entre les viles.
Que en són de grans els teus designis, oh Senyor de l'eternitat!
El Nil celestial és per als estrangers
i per a les criatures de tots els països
que caminen sobre les seves potes.
Però el Nil que ve dels inferns
flueix per a l'Egipte.
Els teus raigs nodreixen els camps:
tu resplendeixes i ells viuen,
abunden per a tu.
Tu has creat les estacions
per tal de mantenir en vida tot el que has creat.
L'hivern per a refrescar-los,
la calor a l'estiu.
Tu has fet el cel llunyà
per tal de resplendir-hi i de mirar
tot el que has creat.
Només tu resplendeixes
sota els teus aspectes de sol vivent.
Que només treguis el cap
i que estiguis al màxim del teu esclat,
tan si ets lluny com si t'apropes,
has creat milions de formes només teves,
ciutats i viles, els camps,
els camins i els rius.
Tots els ulls et contemplen al seu davant,
quan tu ets el sol del dia, allà dalt, oh Senyor!
Tu ets al meu cor;
ningú més et coneix,
excepte el teu fill Akhenaton.
Tu li has donat la saviesa, segons els teus designis.
Els éssers de la terra es formen sota la teva mà,
tal com tu els has volgut.
Tu resplendeixes i ells viuen;
tu te'n vas a dormir i ells moren.
Tu ets la durada de la vida per tu mateix;
tots viuen de tu.
I els ulls contemplen la teva bellesa
fins que te'n vas a dormir.
I tota feina s'acaba
quan te'n vas a dormir a l'occident.
Els éssers que has creat després de la terra,
els has fet créixer per al teu fill, sortit de la teva carn,
el rei dels Dos Egiptes,
que viu de Veritat, 
la durada del qual és gran,
i per la seva gran esposa reial, que ell estima,
la mestressa dels Dos Països, Nefertiti,
vivent i florint
per sempre sens fi."


Himne atribuït al faraó Amenhotep IV (o Amenofis IV, en versió hel·lènica), que regnà a Egipte de 1350 a 1335 aC. Es canvià el nom per Akhenaton i instaurà l'únic període monoteista de la història d'Egipte, on es venerà com a únic déu Aton (o Atèn), simbolitzat pel sol.



dimarts, 20 d’octubre del 2026

Sense vergonya



Clyfford Still 1936


"Gran Esperit que ets dins el vent, escolta'm:
deixa'm caminar en la bellesa de l'alba
i de les rogenques postes de sol;
fes que les meves mans només matin
el que és necessari per viure.
Fes que no sigui mai superior als meus germans
i que sàpiga, quan toqui,
combatre coratjosament, fins i tot contra mi mateix...
Per tal que pugui, a la posta de sol,
cavalcar vers tu, a les immenses praderies,
sense vergonya."


Pregària dels nadius nord-americans iroquesos

(recollida per P. Studiati Berni a la revista Vie del Mondo, juliol de 1966)