Màrius Torres: Els núvols

Eckersberg 1826

Els núvols

 

"Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins  

passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci  

i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!  

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,  

l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó  

del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva  

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus  

fan i desfan per sempre meravelles tan breus..."

Màrius Torres, setembre de 1938.

Causa de Déu

Mondrian 1932

"A mi em sembla que parlar de Déu sense tenir consciència del caràcter simbòlic d'aquest llenguatge és incorrecte i perillós. No és una bona contribució a la causa de Déu."

(tuit d'en Rai de 07.03.2026)

Imatges per al silenci XXXVI

Vallotton 1923

"El silenci fa aflorar la nostra identitat real."

(tuit d'en Rai de 15.12.2024)

L'ull de la intenció

Baldovinetti 1470

"Fill, no confiïs en el teu desig; aviat es canviarà en alguna altra cosa. Mentre visquis, et trobes subjecte al canvi fins i tot contra la teva voluntat, de manera que una vegada estàs content i una altra trist; ara en pau, ara torbat; ara devot, ara no-devot; ara ple de xel, ara peresós; ara greu, ara alegre. Però aquell qui és savi i ben instruït en esperit és per damunt d'aquestes coses que canvien, no considera com se sent dintre seu, ni per on bufa el vent de la inconstància; de manera que tota la intenció de la seva ment va cap a la finalitat deguda i desitjada. Perquè així serà capaç de ser u i el mateix i inamovible en tants diferents casos i dirigirà únicament a mi l'únic ull de la seva intenció. I com més únic sigui l'ull de la seva intenció, més estable passarà a través de les diverses tempestes."

Tomàs de Kempis (1380-1471) III 33

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).

Tot per tot

Castagno 1455

"Fill, cal que ho donis tot per tot, i que no hi hagi res que sigui teu. Sàpigues que l'amor de tu mateix et fa més mal que res en aquest món. Segons l'amor i l'afecte que tens per les coses, així et penetraran més o menys. Si el teu amor és pur, senzill i ben ordenat, no estaràs lligat a res.

No desitgis allò que no pots tenir, allò que et pot posar obstacles i privar-te de la llibertat interior. És estrany que no confiïs en mi des del fons del teu cor amb tot allò que pots desitjar o tenir. Per què et consumeixes en vana aflicció? Per què et canses amb inquietuds inútils? Espera el meu bon plaer i no sofriràs cap mal. Si cerques això o allò, o voldries ésser aquí o allà per la teva pròpia conveniència o plaer, mai no reposaràs ni seràs lliure dels disturbis de la ment; ja que en totes les coses es troba alguna mancança i a tot arreu hi haurà algú que et contrariï. Per tant, no és útil l'obtenció ni l'increment de cap cosa exterior, sinó que aquesta sigui menyspreada i despresa del cor. I això no ho has d'entendre només de la possessió de diners i de riqueses, sinó també de la recerca d'honors i del desig de lloances inútils; totes aquestes coses passen amb el món. El lloc no és més que una feble defensa, si manca l'esperit de fervor. Ni aquesta pau que cerques a l'exterior durarà molt si l'estat del teu cor no té uns veritables fonaments. És a dir, si no ets en mi, pots canviar però no millorar-te tu mateix."

Tomàs de Kempis (1380-1471) III 27

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).

Schönberg sobre la música

Kokoschka 1924

"Música és una simultaneïtat i successió de tons i combinacions de tons ordenats de manera que produeixin un efecte agradable a l'oïda i un efecte intel·ligent sobre la capacitat de percepció, de tal manera que aquestes impressions puguin exercir alguna influència sobre regions ocultes de l'esfera dels nostres sentiments, i que aquesta influència ens faci viure en un país somniat de desigs satisfets o en un infern somniat."

Arnold Schönberg, en una carta al Dr. Walter E. Koons, de la NBC de Nova York, d'abril de 1934.

(citat per H.H. Stuckenschmidt a Schönberg. Vida, context i obra (1974)).

Equanimitat de ment

Poussin 1627

"L'ordre de la Providència de Déu manté una perpètua vicissitud en el material d'aquest món: el dia contínuament es converteix en nit, la primavera en estiu, l'estiu en tardor, la tardor en hivern, l'hivern en primavera. No hi ha dos dies exactament iguals: n'hi ha d'ennuvolats, plujosos, n'hi ha de secs o ventosos; i aquesta varietat infinita augmenta en gran manera la bellesa de l'univers. I això mateix passa amb l'ésser humà que, així com digueren els antics, és un món en miniatura, perquè mai no es troba molt de temps en el mateix estat, i la seva vida a la terra flueix com les aigües poderoses onejant i fluctuant amb una varietat infinita de moviments; els uns el fan enlairar amb esperança, els altres l'abaten amb temor; ara el duen cap a la dreta amb joia, ara el duen cap a l'esquerra amb dolor; i no hi ha cap dia ni cap hora d'aquesta vida que sigui exactament igual que una altra.

Tot això és un avís molt important i ens ensenya a tenir com a objectiu una constant i permanent equanimitat de ment enmig d'una varietat tan gran d'esdeveniments; i mentrestant tot va canviant al voltant nostre; hem de voler quedar inamovibles sempre mirant, cercant i desitjant Déu. Sia quina sia la ruta que prengui el vaixell, tant si el seu curs va cap a l'est, cap a l'oest, cap al nord o cap al sud, sigui quin sigui el vent que infli les veles, la seva brúixola mai no deixarà d'assenyalar la mateixa estrella del nord. Si totes les coses que ens envolten se'n van per avall, i encara més, tot el nostre interior: vull dir que tant si la nostra ànima està trista o alegre, amb amargor o amb joia, en pau o inquieta, àrida i seca o plàcida i fèrtil, si el sol la crema, o si la rosada la refresca; sempre l'imant del nostre cor i de la nostra ment, la nostra voluntat superior, que és la nostra brúixola moral, ha d'assenyalar contínuament cap a l'Amor de Déu, el nostre Salvador, el nostre Bé suprem. "Si vivim, vivim en el Senyor, si morim, morim en el Senyor; tant si vivim com si morim som del Senyor." Qui ens separarà de l'amor de Crist?"

Sant Francesc de Sales (1567-1622), I.V.D. part IV 13

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).

Superació

Agnes Martin 1990

"La paradoxa de la condició humana és que no hi ha res que ens sigui tan contrari com l'exigència de superar-nos, i res que sigui tan essencialment nosaltres mateixos com el fons d'aquesta exigència o el fruit d'aquesta superació."

"Superar-se: aquest és el gran imperatiu de la condició humana. I n'hi ha un altre que l'anticipa i alhora el prolonga; dominar-se. L'ésser humà noble és el que es domina; l'esser humà sant és el que es supera. La noblesa i la santedat són els imperatius de l'estat humà."

Frithjof Schuon a Les perles del pelegrí (1990). 

El gran no-res

Saenredam 1646

"No-res i no-res fan no-res. Compreneu i recordeu aquesta dita mística treta de la pràctica de l'aritmètica, on quan s'han de sumar dues xifres es diu, tal com jo he dit: "No-res i no-res fan no-res".

I això significa la unió mística: perquè quan l'ànima ha fet fora de la seva comprensió totes les imatges i temors naturals i fora de la seva voluntat i de l'amor l'afecte a les criatures, llavors esdevé com totes les coses naturals, com si no fos res, lliure, nua i neta de tot... I quan ella és no-res i comprèn també Déu com a no-res, és a dir com a cosa no imaginable i intel·ligible, sinó com a cosa que és per damunt de totes les imatges i de totes les espècies i que no és expressable per cap espècie... llavors dóna i suma el seu no-res al no-res de Déu, i queda allà, ni amb l'ànima ni amb Déu, només en un cert buit o no-res. No hi ha res més que una unió entre Déu i l'ànima... I així hi ha no-res i no-res, i fan no-res... Aquest és l'estat d'unió perfecta, que n'hi ha que l'anomenen estat de no-res, i d'altres, amb igual raó, estat de totalitat; perquè Déu és vist i fruït, i és com si ell contingués totes les coses i l'ànima estigués perduda en ell."

Pare A. Baker (1575-1641)

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Santedat

Clyfford Still 1977

"La santedat és el bé més gran: és joia eterna.

El qui cerca santedat, troba joia."

Ashem vohu, una de les tres pregàries més sagrades del zoroastrisme (600 aC).

Les altres dues pregàries són:

Yatha ahu vairyo:

"La voluntat del Senyor és la llei de santedat.

Els tresors de la saviesa són per al qui treballa per al Senyor.

El poder del Senyor, Ahura, és donat al qui ajuda al pobre."

Yemhe Hatam:

"Venereu tots els homes sants!

Venereu totes les dones santes!"

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc)