 |
| Quentin de la Tour 1766 |
"Possiblement no es pot concebre res en aquest món, o fora del món, que es pugui anomenar bo sense objeccions excepte una bona voluntat. La intel·ligència, enginy, seny i altres talents de la ment o com sigui que es diguin, o el coratge, la decisió, la perseverança, com a qualitats del temperament, són indubtablement bones i desitjables en molts d'aspectes; però aquests dons de la natura també poden esdevenir extremadament dolents i perjudicials si la voluntat amb els quals se'ls usa, i que per tant constitueix el que s'anomena caràcter, no és bona. Passa el mateix amb els béns de la fortuna. Poder, riqueses, honor i fins i tot la salut, i el benestar general i la satisfacció amb el propi estat que s'anomena felicitat, inspiren orgull i sovint presumpció si no hi ha una bona voluntat que corregeixi llur influència a la ment, i també que rectifiqui el principi d'acció i l'adapti a la seva finalitat.
També hi ha algunes qualitats al servei d'aquesta bona voluntat que poden facilitar la seva acció, tot i que tinguin un valor incondicional, però sempre pressuposen una bona voluntat i això justifica l'estima que justament tenim per a elles i no ens permet que les mirem com a absolutament bones. Moderació en els afectes i en les passions, autocontrol i reflexió serena no només són bones en molts d'aspectes sinó que també formen part del mèrit intrínsec de la persona; però són lluny d'ésser anomenades bones sense objeccions, tot i que han estat incondicionalment preuades pels antics. Perquè sense els principis d'una bona voluntat, poden esdevenir extremadament dolentes; i la serenitat d'un brivant no només el fa més perillós sinó que també el fa més abominable als nostres ulls que si no n'hagués tinguda.
Una bona voluntat és bona no només per allò que fa o realitza ni per la seva aptitud per aconseguir alguna finalitat que es proposi, sinó simplement per la virtut de la volició, és a dir, és bona en ella mateixa i ha d'ésser molt més preuada que la suma de totes les tendències. Fins i tot si succeís que, a causa d'una desgràcia especial, o a la disposició mesquina d'una madrastra, aquesta voluntat perdés tot el seu poder per aconseguir els seus propòsits, si tot i amb els seus grans esforços no pogués aconseguir res, i només quedés la bona voluntat -no, de ben segur, un simple desig, sinó la unió de tots els mitjans que tenim a l'abast- llavors, com una joia, brillaria amb la seva pròpia llum, com una cosa que té tot el seu valor en ella mateixa."
Kant, Crítica de la raó pràctica.
(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció al català d'Elisabet Abeyà).
Entrades
