dimecres, 18 de novembre del 2026

Autenticitat i publicitat



Van Dongen 1903


"¿Perquè les nostres societats accepten tan passivament l'omnipresència d'una publicitat que majoritàriament prescindeix espectacularment de l'autenticitat, de la veritat? És com si ens agradés que ens enganyin, que ens engatussin..."


(tuit d'en Rai de 06.11.2026)


"¿Som prou conscients de l'erosió gradual de la fibra moral col·lectiva que comporta el flux constant de publicitat al que estem sotmesos? ¿Com podem pensar que es tracta d'un fenomen insignificant, irrellevant, sense conseqüències per a les persones i les societats?"


(tuit den Rai de 10.11.2026)


dilluns, 16 de novembre del 2026

Advent



Simone Martini 1333


La tradició ens parla de l’Advent com a temps per preparar el Nadal. Per preparar-nos per rebre l’infant Jesús, el Messies, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, l'anyell de Déu.

Com tots els símbols, aquest permet diverses interpretacions, que poden ser complementàries. Una d’elles seria veure l’Advent com la preparació per a acollir dins nostre quelcom que ens canviarà la vida, que ens farà fer un salt qualitatiu, que ens permetrà passar de viure “com sempre”, “com de costum”, a viure diferent, a viure amb sentit i plenitud, a viure des de l’esperança i la confiança. Estem ansiosos i expectants davant de la possibilitat que es produeix aquesta irrupció, aquest esdeveniment vitalment clau, excepcional, extraordinari. L’Advent seria llavors el temps per gestionar aquesta expectativa, aquest neguit. Temps de foscor, temps de nit: la llum encara no és aquí. Però temps, precisament, per veure com canalitzar l’extraordinària energia generada per l’expectativa de manera que faci possible que es produeixi l’esdeveniment, el naixement, la irrupció de la llum, de l’infant lluminós. Si això fos així, l’Advent seria cabdal, seria el gran temps; i tota la nostra vida podria ser llegida en termes d’Advent, de la nostra contribució (esforç, encert) a fer possible el gran canvi. És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “salvació”? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo?

I l’Advent és també un temps d’evocació. De mirar enrere, de retrobar les arrels, de veure què ens “marca”, quines imatges portem a dins que ens commouen, que ens connecten amb el més profund de la nostra identitat. Temps de pensar en la importància dels moments “fundacionals”, el record de la història, la realitat del present, la projecció del futur des d’una identitat que es va construint i reinterpretant… Temps de pensar en els “moments fundacionals” de la nostra tradició, i concretament en el Nadal, moment del naixement de Jesús, aquell qui ha estat anomenat el Messies, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, l'anyell de Déu i que d’alguna manera és l’inici d’una de les grans aventures de l’esperit humà, d’una de les construccions simbòliques i històriques més fecundes de la història de la humanitat, la que ens és més propera, fills com som d’un temps i un espai concrets.

Vivim en aquesta actitud d’Advent, de nit que es vol transfigurar, de temps de cercar i de trobar, de “gran temps” per fer possible el “gran canvi”? És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “fe” i “salvació” (“la teva fe t’ha salvat”)? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres (del nostre esforç, del nostre encert)? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo? Contemplem atentament l’horitzó? Desitgem que un raig de llum entri a casa nostra? Obrim la finestra per tal que això sigui possible? Volem que un infant neixi al nostre cor, fer del cor una establia, un humil racó on es pot produir la meravella? Mirem a les arrels, al passat, a la història a les institucions, amb respecte i agraïment? Ens sentim “hereus” i responsables de transmetre aquesta ”herència”?




diumenge, 15 de novembre del 2026

Compartir contemplació



Scmidt-Rottluff 1919


"Una de les activitats més valuoses a les que té accés la condició humana és la de compartir contemplació; trobar-se amb algú o alguns no per interactuar sinó per observar plegats la vida, l'entorn, el que passa, alguna cosa; per viure junts un moment de distància contemplativa."


(tuit d'en Rai de 02.11.2026)


dissabte, 14 de novembre del 2026

Màrius Torres: L'àngel del vespre



Blake 1794


L'àngel del vespre

/Thou, fair-haired Angel of the Evening\...
Blake

"Pàl·lid àngel del vespre, que duus, en la penombra,  
als teus cabells els últims raigs de sol,  
i encens, sobre la llum que mor, estels sens nombre,  
alta estela de glòria del teu vol;

ara que reflecteix l'aigua mig adormida  
la tenebrosa alçària dels teus ulls,  
com una absència d'ànima s'estén la nostra vida  
en la cansada pau on ens aculls.

Ara que inflama els núvols la resplendor que exhales,  
els núvols, estrangers com el meu cor,  
com enveja la càlida llum de les teves ales  
tot el que viu, i pesa més quan mor!

Tot el que viu, mortal, i en un sol dia gasta  
l'alegria d'una alba virginal.  
Àngel silenciós, amb la teva ombra casta  
torna'ns a la puresa matinal.

Esventa, amb la tenebra vibrant com una espasa,  
la cendra d'aquest jorn que fou tan breu.  
Fes, un instant només, pura com una brasa  
la minúscula mort que creix dins meu."


Màrius Torres, 30 de desembre de 1938.




divendres, 13 de novembre del 2026

Fi suprem



Fautrier 1943


"El poder (i els diners, que són la clau mestra del poder) és el mitjà pur. I, per això mateix, és el fi suprem de tots els que no han comprès res". 


Simone Weil a La pesanteur et la grâce (1940-1942)

(traducció de Pau Matheu, Fragmenta Editorial 2021)


Text original:

"La puissance (et l’argent, ce passe-partout de la puissance) est le moyen pur. Par là même, c’est la fin suprême pour tous ceux qui n’ont pas compris."


dimecres, 11 de novembre del 2026

Marc Aureli VI, 30: Esforç





"Procura mantenir-te senzill, honest, íntegre, reservat, natural, amic de la justícia, pietós, benèvol, afectuós, tenaç en l’acompliment del teu deure.

Esforça’t a mantenir-te tal com la filosofia ha volgut fer-te. Respecta els déus. Fes el bé als homes. La vida és breu. L’únic fruit de la vida terrenal és la disposició a observar la llei divina i una  actitud ben predisposada envers el bé comú."


Marc Aureli, Meditacions VI, 30

(traducció de Joan Alberich i Mariné)



dimarts, 10 de novembre del 2026

Maritain i Mounier



Marquet 1931


"Davant l'esgotament d'un sistema polític que més aviat mostra a gairebé tot arreu un gruix humà insuficient, seria bo reivindicar políticament, no només com a filosofia, el personalisme. I aniria bé que hi hagués com a mínim un partit personalista a la dreta i un a l'esquerra.

Però no sembla haver-hi indicis d'això ni tan sols a França, que n'és el lloc d'origen (Maritain, Mounier) i un dels grans laboratoris polítics de la història. 

Es tracta de posar de fet, no només de paraula, la persona humana al centre, com a valor màxim."


(tuit d'en Rai de 21.10.2026)



Adjunto una aportació de ChatGPT comparant ambdós autors:

"El personalisme de Jacques Maritain i el d’Emmanuel Mounier comparteixen una mateixa arrel: la voluntat de posar la persona humana al centre de la filosofia, la política i la vida social, des d’una perspectiva cristiana. Tots dos rebutgen tant l’individualisme liberal —que aïlla l’individu— com el col·lectivisme —que subordina la persona a l’Estat o a la societat.

La diferència principal és on posen l’accent i com proposen transformar la societat: Maritain desenvolupa sobretot una filosofia de la persona i una teoria política basada en la dignitat humana i el bé comú; Mounier posa més èmfasi en el compromís, la transformació de les estructures socials i la construcció d’una comunitat de persones.


Diferències principals


Fonament filosòfic


Maritain: Aristotelisme i tomisme, especialment sant Tomàs d’Aquino.


Mounier: Pensament més existencial i comunitari, centrat en l’experiència concreta de la persona.


Concepte de persona

Maritain: La persona és un ésser espiritual, lliure i dotat d’una dignitat intrínseca.

Mounier: La persona es construeix i es realitza mitjançant la vocació, el compromís i la relació amb els altres.


Relació amb la societat

Maritain: Defensa una societat política orientada al bé comú, que respecti la dignitat i els drets personals.

Mounier: Defensa una comunitat de persones i critica les estructures socials que deshumanitzen.


Acció política

Maritain: Desenvolupa una teoria de l’humanisme cristià, la democràcia i el pluralisme.

Mounier: Insisteix més en l’acció militant, la renovació social i el compromís amb els més desfavorits.


Mètode i estil

Maritain: Més sistemàtic i filosòfic, amb una fonamentació metafísica.

Mounier: Més mobilitzador i orientat a la transformació de la vida quotidiana i de les estructures socials.


Aquestes diferències són de tendència: tots dos comparteixen una preocupació filosòfica i política, i les seves propostes no són completament oposades.


1. Maritain: la persona, la dignitat i el bé comú




Per a Jacques Maritain (1882-1973), la persona té una dignitat que no depèn de l'Estat ni de la societat, sinó de la seva naturalesa espiritual. La societat ha de permetre que cada persona es desenvolupi plenament.

La seva proposta d'humanisme integral vol superar tant l'individualisme com els sistemes totalitaris, i promou una societat democràtica, pluralista i orientada al bé comú.

Una idea clau de Maritain és que la persona no ha de quedar subordinada a la comunitat política, però tampoc no pot desenvolupar-se al marge d'aquesta. La política ha de servir el desenvolupament humà integral.

Obres destacades: "Humanisme integral" (1936) i "La persona i el bé comú" (1947).


2. Mounier: la persona, la comunitat i el compromís




Per a Emmanuel Mounier (1905-1950), no n'hi ha prou amb reconèixer la dignitat de la persona en teoria: cal fer-la efectiva en les relacions humanes i en les condicions socials.

La persona es realitza a través de tres dimensions fonamentals: vocació, encarnació i comunió. És a dir, descobrir la pròpia identitat, comprometre's amb la realitat concreta i obrir-se als altres.

Mounier considera que la societat burgesa, l'individualisme i les estructures econòmiques injustes poden impedir una vida realment personal. Per això, proposa un personalisme comunitari que exigeix compromís ètic i transformació social.

Va impulsar la revista Esprit, fundada el 1932, com a espai de debat i renovació intel·lectual i social.


En síntesi, la diferència es pot recordar amb aquesta fórmula:

Maritain: com fonamentem filosòficament la dignitat de la persona i organitzem una societat política al servei del bé comú?

Mounier: com fem que aquesta dignitat es realitzi concretament mitjançant el compromís, les relacions personals i la transformació social?

Per tant, Maritain destaca més la fonamentació filosòfica i política de la persona; Mounier, la seva realització existencial, comunitària i transformadora. Tots dos, però, entenen que una societat justa ha d'estar al servei de les persones, i no a l'inrevés.



dilluns, 9 de novembre del 2026

Desgràcies



Lucian Freud 2003


"Tothom carrega desgràcies. La gràcia està en que aquestes no aconsegueixin prevaldre sobre l'actitud vital d'agraïment. Hi ha qui considera això tan difícil que només ho veu possible amb una referència a la divinitat. Que cadascú ho confronti amb la seva experiència."


(tuit d'en Rai de 07.11.2025)