diumenge, 19 de juliol del 2026

Som una família



Clyfford Still 1956


"Esperit dels segles, llum de la vida,

Ens reunim aquest vespre des de moltes tradicions i moltes formes de vida
per parlar amb una sola veu forta - per donar gràcies i reverenciar junts.

Que la nostra pregària sigui escoltada, perquè oi que som tots una sola família,
amb els mateixos desitjos i necessitats?
Ajudeu-nos a lluitar per un planeta saludable, a treballar per aconseguir relacions
pacífiques i amoroses amb tota la humanitat;
per aconseguir la nostra visió de veure totes les persones
alimentades en el cos i nodrides en l'ànima,
protegides de la pluja i lliures de pors innecessàries.

Que el nostre agraïment sigui escoltat, perquè oi que som tots una sola família,
amb les mateixes alegries i tristeses?
Escolteu la nostra lloança a l'amor i la bellesa;
accepteu la nostra gratitud per la promesa dels fills;
escolteu les nostres cançons de celebració:
per la música, per l'aprenentatge, per la terra sòlida sota els nostres peus,
i pel cel clar i distant a dalt, donem gràcies.

Que els nostres esforços estiguin entrellaçats per sempre,
perquè oi que som tots una sola família,
reunits aquí aquesta nit, junts, agraïts per la calidesa i reconeixement
que trobem en els cors i les cares dels altres?

Així preguem i així donem gràcies, i així estimem. Que així sigui. Amén."


L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)



Text original:


"Spirit of ages, light of life,

We gather this evening from many traditions and many ways of life
to speak with one strong voice - to give thanks and to worship together.

Let our prayer be heard, for aren't we all one family,
with the same wants and needs?
Help us to strive for a healthy planet, to work toward peaceful,
loving relationships with all of humankind;
to achieve our vision of seeing all people
fed in body and nourished in soul,
sheltered from the rain, and free from unn ecessary fears.

Let our thanks be heard, for aren't we all one family,
with the same joys and sorrows?
Hear our praise of love and beauty;
accept our gratitude for the promise of children;
harken to our songs of celebration
- for music, for learning, for the solid earth beneath our feet,
and for the clear distant sky above, we offer thanks.

Let our efforts to be forever interwined,
for aren't we all one family,
gathered here this night, together, grateful for the warmth and recognition
we find in one another's hearts and faces?

Thus we pray and thus we offer thanks, and thus we love. So be it. Amen."



dissabte, 18 de juliol del 2026

Màrius Torres: L'ala més lleu




Corot 1853



/¿Por qué é triste una fonte que secou? ¿E o sol quando anoitece?\  
Teixeira de Pascoaes


"¿Per què és trista la font que s'ha estroncat  
i el sol quan va a la posta?  
¿És que més que el futur, Déu meu, em costa  
rendir-te el meu passat?

Si et sacrifico l'ímpetu de la meva esperança,  
si el meu timó sols navega al teu vent,  
¿per què l'ala més lleu d'una recança,  
folla igualment,

voldria sempre dur la meva nau enrera,  
cap al país perdut  
on són joves les fonts i el sol totjust nascut?  
¿Què val el que m'espera?  
No sóc avar sinó del que he viscut.

Però l'oblit esborra la llum de cada dia.

Si en l'ànima més feta al teu servei  
el teixit més subtil d'orgull i melangia  
encara és rebel·lia  
contra la teva llei,

¿per què has fet, o diví Pare de la ironia,  
tan bells els sentiments humans?  
¿tan dolça la tristor, tan rara l'alegria  
que mor abans?

¿Per què els poses tan dins de l'ànima que ens costa  
creure en el seu pecat?  
¿Per què és bella la font que s'ha estroncat  
i el sol quan va a la posta?"


Màrius Torres, 18 de juliol de 1939.



dijous, 16 de juliol del 2026

Nihilisme



Denis 1893


"El gran enemic és el nihilisme, conscient o inconscient. No se'l combat invocant grans paraules com l'esperança, sinó amb una aproximació profunda a la realitat. I per assolir aquesta aproximació la dimensió religiosa és rellevant."


(tuit d'en Rai de 03.03.2026)




dimecres, 15 de juliol del 2026

Glòria





Aquest "Glòria" és un himne cristià molt antic pertanyent a la litúrgia del matí:


"Glòria a Déu a dalt del cel!
Pau a la terra!
Benvolença als éssers humans!
Et lloem,
et beneïm,
t'adorem,
et glorifiquem,
et donem gràcies,
per la teva immensa glòria.

Oh Senyor, Rei celestial,
Déu totpoderós,
Senyor, Fill únic,
Jesucrist,
i Esperit Sant!

Senyor Déu,
Anyell de Déu,
Fill del Pare,
tu que esborres els pecats del món,
tingues pietat de nosaltres!
Acull la nostra súplica.
Tu que seus a la dreta del Pare:
tingues pietat de nosaltres!

Sí, només tu ets sant,
només tu ets Senyor,
oh Jesucrist,
per la glòria de Déu Pare.
Amén."


dimarts, 14 de juliol del 2026

El millor camí



Hernández Pijuan 1987


"Hauríem d'acceptar sense ràbia que no som immortals, reconciliar-nos amb la nostra condició evanescent, estimar a fons el món i la vida mentre existim i agrair aquesta existència. No és fàcil, però és el millor camí."


(tuit d'en Rai de 19.03.2026)




dilluns, 13 de juliol del 2026

Honors



Chagall 1911


"Un home es planyia al rabí Bunam tot dient: "Diu el Talmud que si algú menysprea i fuig dels honors, els honors li van al darrere. Doncs bé, ja fa molt de temps que fujo dels honors, però aquests no em van al darrere."

"És que no et contentes amb fugir, sinó que continues mirant enrere", li explicà el rabí."


De la tradició hassídica



diumenge, 12 de juliol del 2026

Imatges per al silenci XLIV



Denis 1894


"El silenci afavoreix el diàleg a fons amb l'altre."


(tuit d'en Rai de 01.02.2025)




dissabte, 11 de juliol del 2026

Records del futur



De Chirico 1914


"Em passa de recordar perfectament de coses i èpoques que no han existit mai. Veig els més petits gestos d'éssers que no han mai viscut, sento totes les variacions d'entonació de paraules que no han mai dit. Resplendeix un somriure, que no ha sigut mai. Moren éssers mai nascuts. Éssers mai morts estan ajaguts, amb les mans juntes, tallats en una bella pedra, sobre llargs sarcòfags polits, en la penombra d'esglésies mai construïdes. Campanes que no han tocat mai, que són encara metall informe i amagat a les muntanyes, toquen. Tocaran: ja que el que no ha estat mai és el que ve, el que ve sobre nosaltres, l'a- venir, la novetat. Recordo avenirs llunyans, potser, quan el que no ha estat mai s'eleva en mi, i parla."


Rainer Maria Rilke, 14.12.1900, Diari de Worpswede, un dels Diaris de joventut.




divendres, 10 de juliol del 2026

El món i la vida



Denis 1892


"Hem d'aconseguir estimar el món i la vida i procurar ajudar els altres per tal que puguin estimar el món i la vida."


(tuit d'en Rai de 14.03.2026)