Màrius Torres: Bon dia d'octubre

Maillol 1943

Bon dia d'octubre

  

"Sobre les branques que s'allarguen, quasi mortes,  

o sol d'octubre, melangiosa delícia,  

tu portes  

a la seva tristesa la pàl·lida carícia  

d'una esperança.  

Tu, per als seus sentits ja gairebé acabant-se,  

l'antiga meravella  

d'una llum d'or, d'un aire suau, refàs, més bella,  

com per fer-les morir més amb recança.

¿Pensen, al teu escalf, que una altra primavera  

ja arriba, i que l'hivern, cridat per tants avisos,  

sols era  

la sorpresa de plata dels primers dies grisos?  

Ànima abrupta  

de les arrels, que guardes dintre teu, incorrupta,  

l'anhel de viure enlaire,  

¿no veus els núvols tebis que passen, a mig aire  

d'un cel on l'última oreneta dubta?

Ara és el temps que a aquells que han viscut sense amor,  

els covards, els malalts, d'una altra joventut  

l'enyor  

els pren. I trèmuls, com si no haguessin viscut  

més que dins seu,  

tornen al somni tèrbol d'un vell abril, més lleu  

ara, sol llangorós.

Ah, si encara l'amor, prop de l'hivern, els fos  

daurat com tu, dia feliç i breu!"

Màrius Torres, 16 d'octubre de 1938.

El que és bell

Derain 1925

"Tot el que és bell a la vida ho és perquè reflecteix quelcom més profund que l'aparença."

Simone Weil

(en Jordi Labanda va fer servir aquesta cita al Magazine de La Vanguardia de 23 de maig de 2026. No hem sabut trobar la font, el text original en francès.)

Luditas i gravitas

Morrris Louis 1960

"Hi ha una polaritat entre "luditas" i "gravitas", entre la festa i la reflexió seriosa; no hi pot haver l'una sense una vinculació amb l'altra. Separades, no tenen ni entitat, ni consistència, ni força. Llavors, la festa esdevé disbauxa sense sentit, buida i degradadora."

(tuit d'en Rai de 14.10.2025)

Esquinçar el firmament

Chagall 1924

"Quan una pregària ve del cor, ni que el que prega no en comprengui el sentit, ella puja amunt i esquinça el firmament."

Baal Shem Tov, de la tradició hassídica

Imatges per al silenci L

Hammershoi 1896

"El silenci ajuda a veure l'harmonia del món."

(tuit d'en Rai de 21.02.2025)

Utilitarisme

Frankenthaler 1992

"L'utilitarisme no té sentit en l'àmbit religiós; creure per salvar-se és improcedent. El que passa és que creure en segons què ens pot fer sentir salvats ara i aquí. No creus en Jesús per salvar-te, sinó que creure en Jesús et pot fer sentir salvat."

(tuit d'en Rai de 30.09.2026)

Confessió

Chagall 1952

"Que et plagui, Déu nostre i Déu dels nostres pares, rentar-nos de tot pecat, acordar indulgència a les nostres prevaricacions i perdonar les nostres faltes.

Perdona els pecats que haguem comès forçats o voluntàriament;

i els que hem comès per duresa de cor,

els que hem comès per ignorància,

els que hem comès amb paraules reprensibles,

els que hem comès obertament o en secret,

els que hem comès en la incontinència,

els que hem comès amb mots impurs,

els que hem comès amb intencions pèrfides i una astúcia maligna,

els que hem comès amb mals pensaments,

els que hem comès enganyant el nostre pròxim,

els pecats comesos amb confessions hipòcrites,

a llocs lascius,

amb arrogància o per imprudència,

menyspreant els pares o els mestres,

amb la violència,

profanant el nom de Déu i el sàbat,

amb discursos vans i insípids,

amb llavis obscens,

amb males passions,

amb escàndol o sense.

Oh Déu misericordiós, perdona tots aquests pecats i reconcilia't amb nosaltres.

Perdona tots els pecats que hem comès tot rebent regals de corrupció,

amb les mentides i la falsedat,

amb la difamació, les detraccions o la calúmnia,

amb les burles,

amb les bromes i els sarcasmes feridors,

en les nostres negociacions i en el nostre comerç,

amb la intemperància en la carn i en la beguda,

amb l'instint de la usura,

amb la capacitat orgullosa i la impudència,

amb mirades lascives,

parlant estúpidament,

amb l'orgull,

amb la descaradura i la insolència,

amb les insubordinacions, la indisciplina,

sacsejant tot jou i tot fre,

amb la temeritat, amb la falsedat dels nostres judicis,

posant paranys al nostre pròxim,

amb l'enveja i l'avarícia,

amb la lleugeresa, amb l'obstinació,

amb la diligència en la maldat,

amb les denúncies i l'espionatge a altres,

amb el perjuri i els falsos juraments,

amb els odis, les antipaties i les aversions del cor,

amb intervencions il·lícites,

abusant de la confiança d'altres,

per estupidesa o per despreocupació del cor.

Oh Déu misericordiós, perdona tots aquests pecats i reconcilia't amb nosaltres.

Perdona'ns els pecats que hauríem hagut d'expiar en diferents suplicis, sigui per haver transgredit les teves interdiccions, sigui per haver negligit les teves prescripcions, sigui fent el que estava prohibit, sigui ometent fer el que ens havia estat indicat, sigui, en fi, pels pecats coneguts com pels que ens són desconeguts. Tots els pecats coneguts els hem confessat davant teu, i els que ignorem tu els coneixes, Etern, Déu nostre, però les coses revelades ens pertanyen a nosaltres i als nostres infants, a perpetuïtat, per tal que posem en pràctica totes les paraules d'aquesta llei."

Pregària de la tradició jueva

Marc Aureli IX, 31: Bé comú

"Impertorbabilitat per allò que és determinat pels esdeveniments exteriors. Justícia en les obres la causa de les quals deriven de tu. És a dir, la voluntat i l’acció, que tenen com a únic objectiu el fet d’actuar pel bé comú. Perquè això és conforme a la teva naturalesa.”

Marc Aureli, Meditacions IX, 31

(traducció de Joan Alberich i Mariné)

Sortir d'un mateix

"Oh Déu! Deslliura'ns de la preocupació per les vanitats d'aquest món; mostra'ns la realitat de les coses, tal com són; enretira el vel de la negligència davant la mirada del nostre esperit; no ens facis aparèixer el que no és sota l'aparença del que és i no baixis sobre l'esplendor de l'existència la cortina de la inexistència. Fes que le vanes aparences d'aquest baix món siguin el mirall de les manifestacions de la teva bellesa, però que elles no ens amaguin la teva existència ni ens allunyin de tu. Fes que aquestes figuracions imaginàries no siguin instruments de la nostra ignorància i de la nostra ceguesa, sinó que siguin la base del nostre coneixement i de la nostra clarividència. És de nosaltres que venen la privació i el distanciament de tu. No ens abandonis a nosaltres mateixos; mostra't generós salvant-nos de nosaltres mateixos i atorga'ns el coneixement de tu.

Oh Déu meu! Dona'm un cor pur i una ànima desperta! Que sospiri durant la nit i que plori a l'alba! Fes-me per començar sortir de mi mateix per tal que em pugui encaminar cap a tu; deslliura'm de mi mateix, fes que m'acosti a tu..."

Jami (1414-1492), poeta sufí persa, a Raigs de llum.

El camí

"1. Sofriment. 2. La causa del sofriment. 3. La fi del sofriment. 4. El camí que mena a la fi del sofriment. Aquestes són les quatre veritats del buddhisme.

El fill de Malunkya era vell, i estava ansiós per conèixer la doctrina de Buddha en resum. Anà cap al Mestre, i aquest li demanà:

"Sents algun desig, oh fill de Malunkya, per coses que mai no has vist, per coses que no veus, o per coses que no desitges veure en el futur?" - "No, Mestre."

""Sents algun desig per coses que mai no has sentit, per coses que no sents, o per coses que no vols sentir?" - "No, Mestre."

"I el mateix es podria demanar sobre els altres sentits. Ara bé, sents algun desig per coses que mai no has pensat, per coses que no penses, o per coses que no vols pensar en el futur?" - "No, Mestre."

"Així com no tens cap desig per coses que no són als teus pensaments ni als teus sentits, no tinguis cap desig per coses que són als teus sentits o als teus pensaments. Aquest és el camí que mena a la fi del sofriment."

"Ho he comprès, Mestre".

I el fil de Malunkya veié la veritat, i deixà el Mestre amb joia al seu cor."

Samyutta Nikaya (segons la Viquipèdia, col·lecció de 2.889 sutres buddhistes que forma part del Sutta Pitaka, la col·lecció d'antics textos buddhistes escrits en idioma pali que constitueix el cos doctrinal i fundacional del buddhisme theravāda i que està format majoritàriament per sutres o discursos pronunciats pel Buddha i, de vegades, algun dels seus deixebles més propers).

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)