Sortir d'un mateix

"Oh Déu! Deslliura'ns de la preocupació per les vanitats d'aquest món; mostra'ns la realitat de les coses, tal com són; enretira el vel de la negligència davant la mirada del nostre esperit; no ens facis aparèixer el que no és sota l'aparença del que és i no baixis sobre l'esplendor de l'existència la cortina de la inexistència. Fes que le vanes aparences d'aquest baix món siguin el mirall de les manifestacions de la teva bellesa, però que elles no ens amaguin la teva existència ni ens allunyin de tu. Fes que aquestes figuracions imaginàries no siguin instruments de la nostra ignorància i de la nostra ceguesa, sinó que siguin la base del nostre coneixement i de la nostra clarividència. És de nosaltres que venen la privació i el distanciament de tu. No ens abandonis a nosaltres mateixos; mostra't generós salvant-nos de nosaltres mateixos i atorga'ns el coneixement de tu.

Oh Déu meu! Dona'm un cor pur i una ànima desperta! Que sospiri durant la nit i que plori a l'alba! Fes-me per començar sortir de mi mateix per tal que em pugui encaminar cap a tu; deslliura'm de mi mateix, fes que m'acosti a tu..."

Jami (1414-1492), poeta sufí persa, a Raigs de llum.

El camí

"1. Sofriment. 2. La causa del sofriment. 3. La fi del sofriment. 4. El camí que mena a la fi del sofriment. Aquestes són les quatre veritats del buddhisme.

El fill de Malunkya era vell, i estava ansiós per conèixer la doctrina de Buddha en resum. Anà cap al Mestre, i aquest li demanà:

"Sents algun desig, oh fill de Malunkya, per coses que mai no has vist, per coses que no veus, o per coses que no desitges veure en el futur?" - "No, Mestre."

""Sents algun desig per coses que mai no has sentit, per coses que no sents, o per coses que no vols sentir?" - "No, Mestre."

"I el mateix es podria demanar sobre els altres sentits. Ara bé, sents algun desig per coses que mai no has pensat, per coses que no penses, o per coses que no vols pensar en el futur?" - "No, Mestre."

"Així com no tens cap desig per coses que no són als teus pensaments ni als teus sentits, no tinguis cap desig per coses que són als teus sentits o als teus pensaments. Aquest és el camí que mena a la fi del sofriment."

"Ho he comprès, Mestre".

I el fil de Malunkya veié la veritat, i deixà el Mestre amb joia al seu cor."

Samyutta Nikaya (segons la Viquipèdia, col·lecció de 2.889 sutres buddhistes que forma part del Sutta Pitaka, la col·lecció d'antics textos buddhistes escrits en idioma pali que constitueix el cos doctrinal i fundacional del buddhisme theravāda i que està format majoritàriament per sutres o discursos pronunciats pel Buddha i, de vegades, algun dels seus deixebles més propers).

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Societats i religions

Sam Francis 1974

"Les societats necesiten la referència espiritual per afrontar els seus reptes. Però l'espiritualitat es materialitza a través de les religions. Societats i religions han de fer els canvis necessaris per a establir una relació fecunda. No és fàcil, hi ha moltes coses a revisar."

(tuit d'en Rai de 28.09.2026)

Silenci vivent

Dubuffet 1959

"Au soir de la vie, lorsqu'il n'existe plus pour nous d'avenir terrestre, comment l'art nous parlerait-il de cette éternité que déjà nous contemplons? A cette contemplation, la musique seule s'accorde. Encore doit-elle très tôt le céder au silence - à ce silence vivant qui est, dès ici-bas, l'éternité commencée..."

François Mauriac a Mémoires intérieurs (1959), cap. V

Possible traducció:

"Al crepuscle de la vida, quan ja no hi ha futur terrenal per a nosaltres, com podria l'art parlar-nos d'aquesta eternitat que ja contemplem? Només la música està en sintonia amb aquesta contemplació. I fins i tot ella, molt aviat, ha de cedir el lloc al silenci, a aquell silenci vivent que és, ja aquí baix, l'eternitat començada..."

Desaparèixer

Frankenthaler 1972

"Tots sabem que som impermanents, evanescents, espurnes de foc, bombolles de sabó, que estem destinats a desaparèixer, però no ens agrada gens que ens ho recordin, ens ho prenem molt malament, no suportem als que ho fan."

(tuit d'en Rai de 30.04.2026)

Glòria

"Jo et contemplava una vegada i una altra,

elevava la meva crida a tu, oh Senyor,

et sabia

idèntic a l'univers sencer

que s'estén

des d'aquest món fins a més enllà dels cels.

Jo et projectava a la pantalla de la meva intel·ligència

i jo cridava vers tu:

"Per què no vens, Senyor de la meva vida?"

I una vegada i una altra, identificant-me amb tu,

conscient només de tu,

en la sola recerca de tu,

amb l'esperit sufocat pel dolor,

submergit en mars de llàgrimes,

amb tot el meu esser fet miques

com qui viu en la desesperació,

jo romania immòbil,

oblidant-me a mi mateix,

sense pensar.

Tal com fan per a mortificar-se els Grans Savis,

beneïts per la unió amb tu, la unió inseparable

amb tu, intel·ligència pura,

vaig viure dies de tenebres

on d'altres déus em temptaren.

Glòria, glòria a tu, harmonia que subsisteix,

en el temps, en l'espai i en tot el que ens envolta!

Glòria a tu, gràcia!

Glòria a tu, veritat beneïda

que les religions transmeten,

que transcendeix les religions!

Glòria a tu, o natura benevolent

que ha permès a aquest pobre d'esperit

dir el que ha dit!

Glòria al Mestre sota el plataner (el Buddha)!

Glòria als seus sants devots

encantats en el seu riu de joia!"

Thayumanavar (1705-1742), asceta, filòsof i poeta místic tamil del sud de l'Índia.

Ren

"Es pot dir que ren és la gran idea nova de Confuci, la cristal·lització de la seva aposta per l'ésser humà. El caràcter ren es compon del radical "ésser humà" i del signe "dos": hi podem veure l'ésser humà, que només esdevé humà per la seva relació amb els altres. En el camp relacional que obre la mateixa grafia del terme, el jo no es pot concebre com una entitat aïllada de  les altres, retirada dins de la seva interioritat, sinó més aviat com un punt de convergència d'intercanvis personals. Un gran exegeta va definir el ren com "la consideració que els humans tenen els uns envers els altres pel fet de conviure".

El ren -que, a falta d'un terme millor, es podria traduir com a "qualitat humana" o "sentit de l'humà"- és un valor que Confuci sembla situar en un lloc molt elevat, tan elevat que no el reconeix en pràcticament ningú (ni, sobretot, en ell mateix) si no és, com a molt, en els sants mítics de l'antiguitat. I al mateix temps afirma que és molt proper: "És veritablement inaccessible, el ren Desitja'l amb fervor i el trobaràs aquí mateix, a dintre teu" (Analectes VII, 29)."

Anne Cheng a Confuci, filòsof, dins del catàleg de l'exposició "Confuci, El naixement de l'humanisme a la Xina" presentada al CaixaForum de Barcelona del 27 de maig al 29 d'agost de 2004, en el marc del Fòrum Barcelona 2004.

Gibran: Llum i so

Marquet 1926

“Si només podeu veure el que la llum revela, i només podeu sentir el que el so anuncia, aleshores no hi veieu ni hi sentiu veritablement.” 

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

L'Eva de van Eyck

Van Eyck 1432

Millorar i retenir

Hodler 1916

"Quan et fas vell, veus que has passat de l'esgotadora lluita per millorar a la impossible lluita per retenir... Cal acceptar-ho, tot i que no és fàcil."

(tuit d'en Rai de 30.09.2025)