dimecres, 24 de febrer de 2021

Carner: A hora foscant



Fautrier 1927



"És tard, els camins ja no em tempten.
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent."


Josep Carner (1957)




dimarts, 23 de febrer de 2021

Música bona

 

Schönberg 1910


"Escoltar jazz i música clàssica ha estat i és encara un estímul efectiu i una font de serenitat tant per al meu cor com per a la meva ment. Si em diguessin que només puc escoltar un d'aquests dos estils, deixés el que deixés la meva vida seria força més trista. Tal com va dir Duke Ellington, al món només hi ha dos tipus de música: la "bona" i la "no tan bona". En aquest sentit, tant el jazz com la música clàssica pertanyen al mateix tipus. L'alegria pura que provoca escoltar música "bona" transcendeix els gèneres."


Haruki Murakami a Quan la música ho és tot (Converses musicals amb Seiji Ozawa) (2011)



dilluns, 22 de febrer de 2021

Daodejing 11





"Trenta radis convergeixen al centre d'una roda
però és el buit que deixen al mig
el que permet funcionar al carro.

Es treballa el fang per fer una gerra,
però la seva utilitat depèn
de l'espai buit del seu interior.

S'obren portes i finestres a les parets d'una casa,
però és el buit que emmarquen
el que les fa útils per a l'habitatge.

Ens interessem pel que és,
però la seva utilitat depèn del que no és."


Daodejing 11


Text sencer a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html

 

 

diumenge, 21 de febrer de 2021

Moments d'eternitat



Fautrier 1958



Arriba un moment en la vida, tot i que potser tota ella hauria d'estar presidida per aquesta experiència, en que el més rellevant és veure com voldrem esmerçar el temps que ens queda o, dit com cal, veure com podem fer més possibles, més freqüents, moments d'eternitat, aquests moments en que precisament sortim del temps i ens endinsem en un present extàtic, suficient. 

Es diu que la celebració comunitària ens vincula amb la fi dels temps, ens fa viure com a present aquest mític retrobament comunitari de tots els humans que esdevé una mena d'horitzó desitjat (digueu-li resurrecció, judici final, fi dels temps, apocalipsi o com li vulgueu dir). Els moments d'eternitat se situarien en aquesta mateixa òrbita.

Es tractaria, doncs, de fer possibles més d'aquests moments intemporals, acollidors i inspiradors. Ho pot fer cadascú pel seu compte, però són més potents si es fan en el marc d'una trobada amb altra gent; el grup potencia l'experiència, la fa més accessible i més poderosa. És clar que, quan et fas gran, portes molta càrrega a sobre, molta personalitat definida, i això fa més difícil el trobament amb altres, trobament que demana un punt d'innocència, d'espontaneïtat, d'immediatesa, d'obertura, de disponibilitat, de gratitud, d'acceptació, d'acolliment del que és diferent, de benvolença.

Aquest deu ser el repte dels vells: retrobar aquestes dimensions tot i l'encarcarament amb que ens ha anat carregant la vida. Pot semblar una aspiració una mica adolescent, i segurament ho és; però potser la vellesa és una segona adolescència, abans d'endinsar-se en la senectut, reflex invertit de la infantesa.

La música, la música per al silenci, en podríem dir, aquella música compatible o afavoridora de la meditació, la introversió, la contemplació, el viatge interior o com li vulguem dir, hi pot ajudar, tant individualment com en grup. Aquestes músiques no poden ser rítmiques ni melòdiques/emocionals, han d'acompanyar sense destorbar, han de ser-hi i alhora no ser-hi, han de tenir impacte sense ser el focus d'atenció. Trobar-ne és un art.

Es tracta, doncs, de veure si amb serenitat i intel·ligència encara podem mirar de crear moments d'anar més enllà del temps, moments d'eternitat, per a la qual cosa podrem comptar amb l'ajuda inestimable de la natura, les arts i els amics, els tres grans aliats a l'hora de mirar de sortir del temps, ni que només sigui uns breus instants. És la nostra tasca, és el nostre deure i és la nostra salvació, per dir-ho amb ressonàncies litúrgiques.



dissabte, 20 de febrer de 2021

Successió



Sunyer 1915


"Successió, referida a un precedent, que no imitació, és l'expressió exacta per a tot influx que els productes d'un creador exemplar han de tenir sobre altres creadors, la qual cosa vol dir: beure de la mateixa font en la qual aquell begué i aprendre del predecessor a comportar-se en la cosa."


Kant a Crítica del judici

(citat per Antoni Marí a L'esperit clàssic i el retorn a la Mediterrània, Saber n. 2, 2ª època, març-abril 1985, p. 37)




divendres, 19 de febrer de 2021

Publicitat



Warhol 1965


Tot i que tots sabem que la publicitat no diu la veritat, les seves edulcorades i persistents mentides ens van fent malbé. És un dels mals més estesos i menys denunciats del nostre temps. (18.12.2020)



dijous, 18 de febrer de 2021

Moments crucials



Bissier 1961


"Ni el temps és homogeni, ni la vida humana és una successió indiferenciada d'esdeveniments. Hi ha moments especials en la vida de cada home, com també hi ha moments de més pes en la mateixa vida humana.

El naixement, una mort, la iniciació, el matrimoni, una malaltia, una trobada, un amor, el descobriment enlluernador d'una experiència estètica o intel·lectual i tants altres esdeveniments en la vida humana ens desperten a una dimensió que semblava adormida en el més recòndit del nostre ésser. No imaginàvem que poguéssim viure amb tanta intensitat i profunditat."


Raimon Panikkar a "Espiritualitat, el camí de la vida", Opera Omnia vol. I, tom 2, pp. 86-87, Fragmenta Editorial (2012)



dimecres, 17 de febrer de 2021

El sector públic


Ibarrola


El sector públic no gaudeix de la bona reputació que hauria de tenir. L'àmbit polític, tampoc. Es critica molt l’actuació dels representants polítics i de les institucions públiques. Aquestes institucions són sovint percebudes com a distants, ineficients, poc transparents, poc sensibles al bé comú. Presenten dèficits en els processos de tria de personal, en les funcions de gestió (incompetència, solapaments, sobrerregulació, burocratització, incompliments, rigidesa...) i en l'avaluació de resultats. En part, això deriva del paper dels partits polítics en la designació dels càrrecs directius del sector públic, considerat com un espai de col·locació dels seus quadres polítics, de repartiment de càrrecs. Els casos de corrupció han acabat de disminuir la seva credibilitat. 

Davant d'això es poden fer moltes propostes regeneradores, però és molt difícil anar més enllà del wishful thinking. Per part dels que ja som grans hi ha molta frustració acumulada per anys i anys de demanar millores en el sector públic sense cap progrés real, fins i tot amb un possible increment del nivell de degradació. No es veu gens clar d'on podria sorgir una dinàmica real, operativa, de regeneració del sector públic i de l'àmbit polític. No és bo ser pessimistes, però si no es veuen indicis de millorament cal manifestar-ho. Fan falta noves propostes viables i gent capaç d'impulsar-les.



dimarts, 16 de febrer de 2021

El món modern



Rouault 1948

"Le monde moderne n'a pas le temps d'espérer, ni d'aimer, ni de rêver."


Georges Bernanos



Possible traducció:



"El món modern no té temps per esperar, ni per estimar, ni per somniar."




dilluns, 15 de febrer de 2021

Dansar i pintar



Antonio Saura 1959


"El pintor dansa, quan pinta."


Antonio Saura

(a l'entrevista que li fa Pau Soler a la revista Saber n.2, 2ª etapa, març-abril 1985, p. 69)