 |
| Bissier 1958 |
Entenem per "tradició" aquells productes culturals preexistents que una generació ha considerat com a mereixedors de ser coneguts i valorats per la pròpia generació i per altres generacions futures. Coses fetes per generacions anteriors que una determinada generació valora i creu digne de ser transmès a properes generacions.
La "tradició" és enriquida a posteriori per allò no heretat que una generació produeix i que una generació posterior considera digne de ser incorporat a la tradició.
Alhora, cada generació revisa l'herència, i coses fins llavors considerades com a tradició poden ser eliminades de la mateixa. Alhora, una generació pot reincorporar a la tradició coses que una generació anterior havia suprimit. D'aquí la importància de mantenir el màxim de fonts sempre disponibles.
Entenem per "transmissió" l'activitat de fer arribar uns coneixements i experiències a gent que no les té, a les noves generacions. Es tracta d'una difusió deliberada i no demanada d'aquests coneixements i experiències. Va més enllà de tenir coses a disposició de qui s'hi interessi.
Entenem per "suficient" una transmissió, selectiva, limitada al necessari per crear un lligam, un vincle entre la generació receptora i la tradició. Un vincle caracteritzat per la complicitat, la connexió, la continuïtat, l'admiració, l'agraïment. Que generi una certa "veneració dels avantpassats" i que aquesta veneració passi a ser un dels components de la pròpia cultura.
Simultàniament amb la creació d'aquest vincle, la transmissió suficient ha de fer veure i viure a la generació receptora que la gràcia i el sentit de l'existència es troben en l'àmbit de la cultura, amb les seves múltiples facetes (concepció del món, art, espiritualitat...).
El conjunt de la tradició només pot ser conegut pel col·lectiu d'especialistes que el preserven i el fan abastable. La transmissió suficient de la tradició es limita a fer arribar al conjunt de la població la part de la tradició necessària per generar les dues dinàmiques assenyalades: generar un vincle real amb el passat i valorar la cultura com a dimensió clau a l'hora de donar riquesa i sentit a l'experiència humana.
Cal fer bandera d'aquesta transmissió suficient de la tradició en un context socio-cultural que de vegades sembla menysprear o com a mínim voler ignorar l'herència del passat, emmirallada com està per un futur d'innovació tecnològica que sembla l'únic capaç d'aportar respostes i sentit. O que considera l'interès per la tradició com una opció voluntària d'aquells que desitgin apropar-s'hi, ignorant que aquest desig no pot néixer espontàniament ni casualment, que necessita ser promogut.
Formarien part de la tradició, com assenyalàvem, tres grans àmbits: concepció del món, art i espiritualitat. Dins de la concepció del món hi podem ubicar el coneixement de la història, dels conceptes científics fonamentals tant de les ciències exactes com de les naturals i les socials (sociologia, economia, política, psicologia social...), els grans àmbits de la filosofia (teoria del coneixement, estètica, ètica, filosofia de la ciència, filosofia social, antropologia filosòfica...), l'antropologia cultural, la psicologia... Dins de l'art hi podem ubicar la música, la literatura, la pintura, l'escultura, l'arquitectura, les arts escèniques (teatre, dansa...), el cinema, la fotografia... I dins de l'espiritualitat hi podem ubicar el coneixement de les tradicions religioses (ancestrals, xinesa, hindú, buddhista, judaica, cristiana, islàmica...), el diàleg interreligiós i el món del silenci, la indagació de la interioritat, la mística...
Entrades
