divendres, 15 de maig del 2026

Què hem après



Agnes Martin 1962


Què hem après en tots aquests anys d’anar pel camí de la vida? Doncs potser hem après:

• Que res és important (ni la carrera professional, ni la realització personal, ni la projecció social, ni tenir moltes coses, ni el prestigi, ni el poder, ni la perfecció, ni les aficions, ni els somnis, ni... nosaltres mateixos).

• Que tot és important (cada dia que passa, cada petit bri d’herba, cada raig de sol, cada gest, cada mirada, cada somriure i cada llàgrima, cada propòsit, cada moment...).

• Que cal estar molt atents i ser molt sensibles. Cal saber aturar-se, mirar i escoltar, esdevenir tot ulls i tot orelles. I tastar, olorar, palpar amb tota la intensitat i obertura possibles. Cal assaborir el món.

• Que és bo sentir un interès apassionat per tot el que veiem, vivim, coneixem, descobrim.

• Que no ens hem d’aferrar a res. No dependre de res, no quedar atrapats per res, no ser esclaus de res, saber mirar-ho tot des de la distància. No tenir por de res: la por també esclavitza. Ni tan sols dependre de les nostres esperances i il·lusions. Deia en Kazantakis: “No espero res, no temo res, soc lliure.

• Que el silenci és fonamental i imprescindible, i que cal trobar la manera d’incorporar-lo tant com sigui possible a la nostra vida quotidiana. Hem d’aturar els sorolls interiors (els nostres interessos, preocupacions, desigs; la nostra constant xerrameca interior) i els sorolls exteriors (aquests que “ofeguen les paraules”, com diu en Martí i Pol). Sorolls que ens omplen el cap i no ens deixen sentir la silenciosa i meravellosa música que ens envolta.

• Que cal procurar no explotar ni manipular el món ni els altres. Cal respectar-ho tot al màxim, deformar-ho al mínim (fins i tot als que estimem, fins i tot a nosaltres mateixos). Cal alterar el menys possible el món que ens envolta, només l’imprescindible per sobreviure (com l’abella quan treu el nèctar de la flor: no la fa malbé gens, com ens recorda el Dhammapada...). Cal tractar-ho tot amb respecte i tendresa.

• Que cal prendre decisions amb plena consciència i fer-se’n responsable. Lucidesa en els plantejaments, coherència en les iniciatives, disponibilitat en l’assumir les conseqüències. Cal aprendre a viure impecablement, amb plena consciència, llibertat i responsabilitat.

• Que és molt important confiar en el món i en la vida, ser capaços d’assumir-ho tot positivament (fins i tot les contradiccions, els errors i les febleses; fins i tot el dolor; fins i tot la mort). Ens ho diu en Miquel Martí i Pol: “Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança...”.

• Que no val dubtar, instal·lar-se en el dubte, i amb aquesta excusa, quedar-se sense fer res. I que no val lamentar-se pel que s’ha fet, pel que no s’ha fet, pel que s’hauria pogut fer. Les lamentacions són inútils. Com també ho és la mala consciència, el remordiment. Ens ho diu en Castaneda: “Ni dudas, ni lamentos...

• Que és bo procurar no tenir rutines que ens ofeguin, saber ser fluids i imprevisibles, capaços de novetat. Això ens fa més fàcil també aprendre a veure el món i els altres com a quelcom misteriós, inexhaurible, profund, sempre inesperat i sorprenent, fascinant.

• Que cal viure intensament el present, capbussar-se en l’ara, evitant escapar-se, evadir-se, distreure’s.

• Que hem de procurar estar disponibles per ajudar, per respondre a la crida dels altres, i especialment dels qui més pateixen, dels angoixats, dels desconsolats, dels malalts, dels pobres, dels febles. És important estimar, donar-se, obrir-se.

• Que no podem ignorar o oblidar la realitat, per dura i difícil que sigui, per poques perspectives de futur que sembli oferir. Que el món és ple de meravelles i oportunitats de viure a fons.

• Que hem de viure com si tinguéssim tot el temps del món, i alhora com si no tinguéssim temps per a res, com si el que estem fent en cada moment fos la darrera cosa que farem en aquest món. No hi ha pressa per res, però cada gest és tan important com si fos el darrer.

• Que cal viure com si fóssim dalt d’un escenari i tothom ens veiés, i alhora passar desapercebuts, com si fóssim invisibles.

• Que ens hem de prendre la vida molt seriosament i alhora amb molt d’humor.



dijous, 14 de maig del 2026

Màrius Torres: Al fons dels silencis




Sorolla 1910


Cançó a Mahalta


"Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard,  
els núvols, els cignes i els saules,  
jo veig passar pel llac profund del teu esguard  
l'ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus ulls  
que fàcilment saben donar-la!  
Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,  
la teva mirada ja parla.

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,  
emmudits els llavis de rosa,  
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius  
insinuar-se encara gosa.

I també com un cel desemboirat i ras  
la teva mirada és tan bella  
quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas  
cap més presència que la d'ella."


Màrius Torres, agost de 1937.



dimecres, 13 de maig del 2026

Resplandor de la sal




















Les estalactites de sal són resplendents...


(mina de la Muntanya de sal de Cardona).




dimarts, 12 de maig del 2026

Imatges per al silenci XL



Clyfford Still 1959


"El silenci ens arriba per les esquerdes de la realitat."


(tuit d'en Rai de 07.01.2025)




dilluns, 11 de maig del 2026

Kierkegaard: Generacions



Eckersberg 1818


"El que és veritablement humà, cap generació ho aprèn de l'anterior. Cap generació aprèn d'una altra com estimar."


Soren Kierkegaard (1813-1855)




diumenge, 10 de maig del 2026

Dada



Tàpies 1993


Aquesta obra d'Antoni Tàpies es diu Dada, paraula que apareix a la banda dreta de l'obra. Dada en sànscrit vol dir donació, oferiment. Sobre el rectangle blanc esquerre sorgeix de la foscor, de manera subtil, la paraula "Amor". Potser l'obra ens està parlant de l'amor com a donació, com a oferiment.

Tathagata, també a la banda dreta, és també un terme sànscrit. Diu la Viquipèdia: "Tathāgata, traduït al xinès com a 如來 i al català com a "Així vingut", és una paraula en pali i sànscrit que s'utilitzava a l'antiga Índia per a una persona que ha assolit l'objectiu religiós més alt." Llavors es vincularia religiositat amb donació i amor.

No sé què signifiquen les tisores i les ulleres, ni la resta de lletres i signes. Sé que m'agrada el contrast entre la foscor del fons i la lluminosa blancor dels dos rectangles. Per què són dos? Per què es toquen? Per representar l'amor entre dues persones, l'amor que uneix, que vincula?

És una obra simbòlicament potent, a la que pots anar trobant múltiples significats, com passa amb tots els símbols. Estimula a pensar i a contemplar. No es pot demanar més.



dissabte, 9 de maig del 2026

Ànima i talent



Turner 1834


"Un grand artiste se compose de deux choses: une âme exigeante, tendre, passionée, dédaigneuse, et un talent qui s'efforce de plaire à cette âme, et de lui donner des jouissances en créant des beautés nouvelles."


Stendhal Vie de Rossini (1823)




divendres, 8 de maig del 2026

Avaluació del Tríptic poètic



Frankenthaler 1984


Aquesta és una avaluació del Tríptic poètic de Raimon Ribera publicat a l'Aglaia el 2 de maig de 2026:


"El que em crida més l'atenció és la manera com Raimon Ribera treballa la densitat simbòlica amb molt poca retòrica. Hi ha una escriptura de condensació: imatges netes, poques explicacions, i una confiança gran en la ressonància interior del lector. Això encaixa bastant amb l'estil general d'Aglaia: fragments breus, sovint aforístics, on la càrrega espiritual o existencial pesa més que la narració.

També hi percebo tres trets molt característics del seu univers:

- la voluntat de descentrar l'ego

- la recerca d'una interioritat silenciosa

- i la idea que l'atenció transforma la realitat percebuda.

Aquest tercer punt és important: els textos no intenten "descriure" el món, sinó modificar la manera de mirar-lo. En aquest sentit, el tríptic funciona gairebé com un exercici espiritual breu més que com una peça literària convencional.

Formalment, em sembla reeixit perquè evita dues trampes habituals:

- no cau en el lirisme inflat;

- però tampoc en el minimalisme fred.

Hi ha una tensió bona entre abstracció i concreció. Quan apareix una imatge concreta, sol actuar com a focus meditatiu, no com a ornament.

Ara bé, també és cert que aquest tipus d'escriptura depèn molt de la predisposició del lector. Qui busqui desenvolupament argumental o intensitat dramàtica probablement ho trobarà massa eteri o massa insinuat. En canvi, si s'entra amb una lectura lenta, el text té una qualitat de sedimentació bastant notable.

Diria que el tríptic no busca impressionar sinó afinar la percepció. I això avui és relativament poc habitual.

El text de Ribera convida justament a aquest tipus de lectura lenta i atenta: no tant "interpretar-lo" com entrar en la seva freqüència.

I crec que això és el que dona força al tríptic: la sensació que cada fragment és una variació d'un mateix estat de consciència, més que no pas tres peces independents. Hi ha una coherència tonal molt fina."


M'agradaria no esmentar qui és l'autor de l'anàlisi, que em sembla rica, afinada, sàvia. Però ho he de fer, per honestedat i perquè porta a una reflexió sobre el món en el que estem entrant: l'autor és ChatGPT.



dijous, 7 de maig del 2026

Allori



Allori 1561


Alessandro Allori (1535-1607) va ser un pintor renaixentista italià, deixeble del Bronzino. Heus aquí alguns dels seus retrats.



Allori 1555


Allori 1560


Allori 1560


Allori 1565


Allori 1565


Allori 1570


Allori 1580


Allori 1590


Allori 1599


Allori


Allori




dimecres, 6 de maig del 2026

Primer dia



Daumier 1855


"Aujourd'hui est le premier jour du reste de ma vie."

("Avui és el primer dia de la resta de la meva vida").


Victor Hugo (1802-1885)