divendres, 20 de novembre del 2026

Interlocutor



Soulages 1959


"Inesperadament, sorprenentment, la fondària de la realitat, que és també la seva alçada, pot ser tractada simbòlicament com a interlocutor; llavors podem parlar de Déu, viscut i representat com una consciència personal a la qual ens podem adreçar en diàleg íntim o en pregària."


(tuit d'en Rai de 16.11.2026)



dijous, 19 de novembre del 2026

Aquest moment sagrat



Clyfford Still 1957


"Aquest és un moment fora del temps. Agafeu-lo,
i amb la vostra presència feu-lo sant.

Aquesta és una morada fora de l'espai. Habiteu-la,
i amb la vostra presència, feu-la sagrada.

No és una cosa ordinària el que estem cridats a fer aquesta nit.
I no som persones ordinàries les que ho fem.
Si invertiu en aquest moment, li podeu prestar
l'esperit de les vostres esperances i somnis,
atorgar-li l'ànima de la vostra visió i desig,
donar-li l'empoderament de la vostra saviesa i amor.

Us crido a l'ordenació d'un d'entre nosaltres.
Us crido a la celebració del seu compromís,
la seva cura i la seva preocupació.
Us crido no a exaltar-lo, sinó a acceptar-lo;
no a reverenciar-lo, sinó a estimar-lo;
no a glorificar-lo, sinó a acollir-lo;
i no a apartar-lo, sinó a sostenir-lo.

En aquest temps sant, en aquest espai sagrat,
us crido a fer el que només vosaltres podeu fer:
entrar plenament i sense reserves
en aquest pacte d'ordenació,
i en aquesta col·laboració del ministeri.

Beneït sigui aquest moment sagrat."


L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)



Text original:


"This is a moment outside of time. Grasp it,
and with your presence make it holy.

This is a dwelling outside of space. Inhabit it,
and with your presence, make it sacred.

This is no ordinary thing we are called to do this evening.
And we are no ordinary people who do it.
If you invest in this moment, you can lend
in the spirit of your hopes and dreams,
grant it the soul of your vision and desire,
give it the empowerment of your wisdom and love.

I call you to the ordination of one among us.
I call you to the celebration of his commitment,
his caring amd his concern.
I call you not to exalt him, but to accept him;
not to worship him, but to cherish him;
not to glorify him, but to welcome him;
and not to set him apart, butb to sustain him.

In this holy time, in this sacred space,
I call you to do  what only you can do:
to enter fully and unreservedly
into this covenant of ordination,
and into this partnership of ministry.

Blessed be this sacred moment."



dimecres, 18 de novembre del 2026

Autenticitat i publicitat



Van Dongen 1903


"¿Perquè les nostres societats accepten tan passivament l'omnipresència d'una publicitat que majoritàriament prescindeix espectacularment de l'autenticitat, de la veritat? És com si ens agradés que ens enganyin, que ens engatussin..."


(tuit d'en Rai de 06.11.2026)


"¿Som prou conscients de l'erosió gradual de la fibra moral col·lectiva que comporta el flux constant de publicitat al que estem sotmesos? ¿Com podem pensar que es tracta d'un fenomen insignificant, irrellevant, sense conseqüències per a les persones i les societats?"


(tuit den Rai de 10.11.2026)


dilluns, 16 de novembre del 2026

Advent



Simone Martini 1333


La tradició ens parla de l’Advent com a temps per preparar el Nadal. Per preparar-nos per rebre l’infant Jesús, el Messies, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, l'anyell de Déu.

Com tots els símbols, aquest permet diverses interpretacions, que poden ser complementàries. Una d’elles seria veure l’Advent com la preparació per a acollir dins nostre quelcom que ens canviarà la vida, que ens farà fer un salt qualitatiu, que ens permetrà passar de viure “com sempre”, “com de costum”, a viure diferent, a viure amb sentit i plenitud, a viure des de l’esperança i la confiança. Estem ansiosos i expectants davant de la possibilitat que es produeix aquesta irrupció, aquest esdeveniment vitalment clau, excepcional, extraordinari. L’Advent seria llavors el temps per gestionar aquesta expectativa, aquest neguit. Temps de foscor, temps de nit: la llum encara no és aquí. Però temps, precisament, per veure com canalitzar l’extraordinària energia generada per l’expectativa de manera que faci possible que es produeixi l’esdeveniment, el naixement, la irrupció de la llum, de l’infant lluminós. Si això fos així, l’Advent seria cabdal, seria el gran temps; i tota la nostra vida podria ser llegida en termes d’Advent, de la nostra contribució (esforç, encert) a fer possible el gran canvi. És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “salvació”? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo?

I l’Advent és també un temps d’evocació. De mirar enrere, de retrobar les arrels, de veure què ens “marca”, quines imatges portem a dins que ens commouen, que ens connecten amb el més profund de la nostra identitat. Temps de pensar en la importància dels moments “fundacionals”, el record de la història, la realitat del present, la projecció del futur des d’una identitat que es va construint i reinterpretant… Temps de pensar en els “moments fundacionals” de la nostra tradició, i concretament en el Nadal, moment del naixement de Jesús, aquell qui ha estat anomenat el Messies, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, l'anyell de Déu i que d’alguna manera és l’inici d’una de les grans aventures de l’esperit humà, d’una de les construccions simbòliques i històriques més fecundes de la història de la humanitat, la que ens és més propera, fills com som d’un temps i un espai concrets.

Vivim en aquesta actitud d’Advent, de nit que es vol transfigurar, de temps de cercar i de trobar, de “gran temps” per fer possible el “gran canvi”? És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “fe” i “salvació” (“la teva fe t’ha salvat”)? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres (del nostre esforç, del nostre encert)? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo? Contemplem atentament l’horitzó? Desitgem que un raig de llum entri a casa nostra? Obrim la finestra per tal que això sigui possible? Volem que un infant neixi al nostre cor, fer del cor una establia, un humil racó on es pot produir la meravella? Mirem a les arrels, al passat, a la història a les institucions, amb respecte i agraïment? Ens sentim “hereus” i responsables de transmetre aquesta ”herència”?




diumenge, 15 de novembre del 2026

Compartir contemplació



Scmidt-Rottluff 1919


"Una de les activitats més valuoses a les que té accés la condició humana és la de compartir contemplació; trobar-se amb algú o alguns no per interactuar sinó per observar plegats la vida, l'entorn, el que passa, alguna cosa; per viure junts un moment de distància contemplativa."


(tuit d'en Rai de 02.11.2026)


dissabte, 14 de novembre del 2026

Màrius Torres: L'àngel del vespre



Blake 1794


L'àngel del vespre

/Thou, fair-haired Angel of the Evening\...
Blake

"Pàl·lid àngel del vespre, que duus, en la penombra,  
als teus cabells els últims raigs de sol,  
i encens, sobre la llum que mor, estels sens nombre,  
alta estela de glòria del teu vol;

ara que reflecteix l'aigua mig adormida  
la tenebrosa alçària dels teus ulls,  
com una absència d'ànima s'estén la nostra vida  
en la cansada pau on ens aculls.

Ara que inflama els núvols la resplendor que exhales,  
els núvols, estrangers com el meu cor,  
com enveja la càlida llum de les teves ales  
tot el que viu, i pesa més quan mor!

Tot el que viu, mortal, i en un sol dia gasta  
l'alegria d'una alba virginal.  
Àngel silenciós, amb la teva ombra casta  
torna'ns a la puresa matinal.

Esventa, amb la tenebra vibrant com una espasa,  
la cendra d'aquest jorn que fou tan breu.  
Fes, un instant només, pura com una brasa  
la minúscula mort que creix dins meu."


Màrius Torres, 30 de desembre de 1938.




divendres, 13 de novembre del 2026

Fi suprem



Fautrier 1943


"El poder (i els diners, que són la clau mestra del poder) és el mitjà pur. I, per això mateix, és el fi suprem de tots els que no han comprès res". 


Simone Weil a La pesanteur et la grâce (1940-1942)

(traducció de Pau Matheu, Fragmenta Editorial 2021)


Text original:

"La puissance (et l’argent, ce passe-partout de la puissance) est le moyen pur. Par là même, c’est la fin suprême pour tous ceux qui n’ont pas compris."


dimecres, 11 de novembre del 2026

Marc Aureli VI, 30: Esforç





"Procura mantenir-te senzill, honest, íntegre, reservat, natural, amic de la justícia, pietós, benèvol, afectuós, tenaç en l’acompliment del teu deure.

Esforça’t a mantenir-te tal com la filosofia ha volgut fer-te. Respecta els déus. Fes el bé als homes. La vida és breu. L’únic fruit de la vida terrenal és la disposició a observar la llei divina i una  actitud ben predisposada envers el bé comú."


Marc Aureli, Meditacions VI, 30

(traducció de Joan Alberich i Mariné)