dissabte, 2 de maig del 2026

Tríptic poètic



Francis Bacon 1972


Tríptic de les postrimeries



Tres poemes dramàtics de Raimon Ribera



Primavera de 2026



Franz Kline 1951


Ara que ens fem vells


"Ara ens fem vells,
i ens anem morint de mica en mica.

No vull pas dir que ara mori l'un
i ara mori l'altre, no.
Vull dir que anem perdent,
perdent la memòria,
perdent les emocions,
perdent la força i l'energia,
a poc a poc, gairebé imperceptiblement,
però implacablement.

Es desfan aquelles intel·ligències que admiràvem,
aquelles sensibilitats que ens sorprenien,
aquelles amabilitats que ens acompanyaven.

Deixem de ser qui érem,
ens anem esfumant dins de no se sap quina boira;
ja no som capaços ni d'enyorar,
tot el que sabíem es perd en el no-res,
tot el que sentíem no és ja ni un record,
i anem d'aquí cap allà perduts, desorientats,
sense saber on som ni què ens passa.

Aquest morir gradual,
que sembla discret però és cruel,
que sembla preferible però enganya,
que t'ho va prenent tot sense que ho notis,
fins i tot el més preuat, la lucidesa;
que ni tan sols porta dolor,
que et va minant per dins sense que te n'assabentis,
com un corc que va fent la seva feina;
aquest morir que ni tan sols genera desconcert,
però et va esborrant,
lentament, imparablement,
és dur, molt dur, d'assimilar.

Et pren fins i tot la capacitat de plany,
la possibilitat de revolta;
ni tan sols et deixa consciència per interioritzar-lo.

Ara ens fem vells,
i anem desapareixent,
discretament, subtilment,
com la rosada en l'aire."



Van Dongen 1911


Quan arribi l'hora


"Quan els metges us diguin
que m'estic morint,
quan la mort tregui, humil,
el rostre per la porta,
si us plau, no m'ho amagueu.
No vull estalviar-me la pena de morir.
La pena, sí, la pena, que no la por;
sap greu no continuar vivint,
però espantar, la mort no espanta,
no és entrar en cap lloc desconegut,
ni emprendre cap viatge ves a saber on,
ni que sigui cap a un paradís inexistent.

Això deu voler dir que m'ha agradat viure:
sí, més aviat sí.
No dic que sigui fàcil,
que no hi hagi moments durs,
situacions doloroses, neguit i cansament;
però el món i les persones
tenen rostres meravellosos,
moments d'esplendor,
i quan la joia es fa present
viure és un goig.

Estem, però, pensats
per a desaparèixer
sense deixar cap rastre,
petjada ni càrrega;
cosa que ens hauria d'alegrar,
ja que la terra no podria suportar
que no ens moríssim.
A l'hora de pensar com estar al món,
hauríem de tenir sempre present
la crida sagrada a ser com les abelles,
que fan servir les flors sense malmetre-les,
sense que es noti que les han visitat.

Quan arribi, doncs, l'hora,
vull ser-ne ben conscient,
si l'estat del meu cervell ho fa possible;
i m'agradarà que m'acompanyeu
en aquest darrer pas,
en aquest darrer gest,
en aquesta darrera inspiració,
i que després quedi només silenci
i quatre records esmaperduts
que aniran esvaint-se en les memòries.
Així és, i és bo que així sigui.
Amén."



Clyfford Still  1952


A Salvador Juncà

Persona molt estimada


"Persona molt estimada,
no vull fer-te un homenatge quan t'hagis mort,
o quan la teva consciència hagi desaparegut
en un mar de neurones avariades.

És ara que vull dir-te com t'agraeixo el temps compartit,
el llarg camí fet amb tu, a prop teu,
el que has representat en la meva vida.
És ara que vull dir-te que has estat per a mi
una persona de referència,
algú a qui voldria haver-me assemblat,
algú que ha sabut construir-se
una vida plena com poques,
rica, reeixida, exemplar.
Que ha sabut ser un testimoniatge de serenor, de lucidesa,
de delicadesa, de respecte, de generositat.

La mort, la senyora mort, la germana mort,
ho vulguem o no, certament arribarà
i quan això hagi de passar
crec que val més enfrontar-la de cara,
com fan els metges quan tenen males notícies per donar.
Per què ens costa tant parlar-ne,
viure-la com un fet a entomar, i si pot ser, a compartir?

Llavors mirem de dissimular,
d'estalviar-nos patiment,
d'ignorar discretament les situacions,
la duresa de les situacions,
perquè la vida comporta inevitablement
una dimensió de duresa.
I, més o menys conscientment, 
mig perquè volem i mig perquè,
ja se sap, les coses van així,
i no ens agraden els drames,
ni els plors, ni les llàgrimes,
ni les situacions amb cert aire de transcendència,
que acabem considerant com a melodrames,
aleshores optem per finals discrets,
silenciosos, respectuosos,
que tenen tot el valor,
que potser són exemplars,
però que per a mi
són una mica massa llunyans,
distants, reservats,
i que deixen massa sentiments
per posar sobre la taula.

Això és, doncs, persona molt estimada,
el que et vull dir ara,
no demà ni demà passat;
ara que encara hi som,
ara que encara ens podem dir
el goig que ha estat viure plegats,
el privilegi que ha esta haver-te conegut
i haver gaudit del teu guiatge i companyia.

Però no tindré el coratge de dir tot això,
i quedarà aquí, escrit en un racó,
com una mena de poema de comiat."



divendres, 1 de maig del 2026

Kierkegaard: Hivern i estiu



Eckersberg 1814


"En la profunditat de l'hivern, finalment vaig aprendre que dins meu hi havia un estiu invencible."


Soren Kierkegaard (1813-1855)




dijous, 30 d’abril del 2026

Dignitat del treball





Aquesta fotografia de noies i dones treballadores de la fàbrica de Can Batlló a La Bordeta el 1918 és extraordinària. Alguns dels rostres són d'una força colpidora. Quantes històries de vida, quantes personalitats, quanta dignitat...



dimecres, 29 d’abril del 2026

Dret a la diferència



Clyfford Still 1960


"És important el dret a la diferència (de gènere, d'identitat nacional i religiosa, de gustos artístics...). Però ha d'anar precedit d'una reflexió sobre allò que compartim (la concepció del món i de la vida, els valors que ens ajuden a ser veritables éssers humans...)."


(tuit d'en Rai de 30.01.2025)

dimarts, 28 d’abril del 2026

Més regalims II









Regalims de fang als murs del Mas de la Punta de Vallibona, fotografiats per Li Migara.



dilluns, 27 d’abril del 2026

Gracián: Brevetat

 

Rembrandt 1632


"No cansar. Suele ser pesado el hombre de un negocio y el de un verbo. La brevedad es lisonjera y más negociante: gana por lo cortés lo que pierde por lo corto. Lo bueno, si breve, dos veces bueno; y aun lo malo, si poco, no tan malo. (...) Lo bien dicho se dice presto."


Baltasar GraciánOráculo manual y arte de prudencia, 105 (1647).




diumenge, 26 d’abril del 2026

Aridesa





"Al prat del meu pensament no hi creix més que dolor,
el meu jardí no porta cap més flor que la del lament;
tan àrid és el desert del meu cor,
que ni tan sols hi creix l'herba de la desesperació."


Baba Taher (poeta persa, s. XI)



dissabte, 25 d’abril del 2026

Veus humanes



David 1824


"Les voix humaines n'ont pas moins de diversités entre elles que les physionomies. Ces diversités, que nous trouvons dans les voix parlées, deviennent cent fois plus frappantes encore dans les voix qui chantent.

(...)

Toutes les voix ont dans leur son naturel (dans leur metallo) une correspondance plus ou moins manifeste avec l'expression de tel ou tel sentiment. J'entends par metallo  le timbre d'une voix, sa qualité native, laquelle est tout à fait indépendante du talent que le chanteur qui emploie cette voix peut avoir ou ne pas avoir."


Stendhal, a Vie de Rossini (1823)


Possible traducció:


"Les veus humanes no tenen menys diversitat entre si que les fisonomies. Aquestes diversitats, que trobem en les veus parlades, es tornen cent vegades més impactants en les veus cantades.

(...)

Totes les veus tenen en el seu so natural (en el seu metal·lo) una correspondència més o menys òbvia amb l'expressió d'aquest o aquell sentiment. Per metal·lo, entenc el timbre d'una veu, la seva qualitat nativa, que és completament independent del talent que el cantant que utilitza aquesta veu pugui tenir o no."



divendres, 24 d’abril del 2026

Imatges per al silenci XXXIX



Cézanne 1906


"El silenci porta a copsar el resplendor de la realitat."


(tuit d'en Rai de 02.01.2025)




dijous, 23 d’abril del 2026

Bellesa i virtut



Lorenzetti 1339


“Raramente la grande bellezza e la grande virtù dimorano assieme.”


Petrarca (1304-1374)


Possible traducció:

"Rarament la gran bellesa i la gran virtut conviuen."