Crear una pregària

Clyfford Still 1962

"Creem una pregària junts.

Al centre de la comunitat reunida hi habita el Sant. Som la pregària, tots i cadascun.

Un per un, arribem a aquest lloc – sencers i trencats, començant i concloent, rient i plorant. I ànima per ànima comença la pregària. «Esperit de Vida i Amor...»

De dos en dos, ens saludem – somrient, assentint, parlant, abraçant-nos. I en relació, la pregària continua. «Esperit de Vida i Amor, on ens trobem és un espai sagrat...»

Moment a moment, el cercle es construeix, pulsant com una massa de batecs de cor. Omplim el cercle amb la nostra respiració: inspirem. El cercle ens omple de riquesa: estem inspirats. La pregària s'eleva amb la nostra mateixa respiració compartida. «Esperit de Vida i Amor, on ens trobem és un espai sagrat i estem inspirats per la presència mútua...»

Aquest cercle no durarà, no pot durar per sempre, però aquest cercle mai morirà. El que cadascun de nosaltres troba aquí és el que no som. Ens fa complets. Ens dóna força per sortir al món més enllà d'aquesta comunitat sagrada, més enllà d'aquest espai sagrat, per començar encara una altra pregària. Preguem:

"Esperit de Vida i Amor, on ens trobem és un espai sagrat i estem inspirats per la presència mútua. Al centre de la comunitat reunida hi habita el Sant. Som la pregària, tots i cadascun. Som la pregària, tots i cadascun. Amén."

L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)

Text original:

“Let us create a prayer together.

At the center of the gathered community dwells the Holy. We are the prayer, each and all.

One by one, we come to this place – whole and broken, commencing and concluding, laughing and weeping. And soul by soul the prayer begins. “Spirit of Life and Love…”

Two by two, we greet one another – smiling, nodding, speaking, embracing. And in relationship, the prayer continues. “Spirit of Life and Love, where we meet is a sacred space…”

Moment by moment the circle builds, pulsing like a mass of heartbeats. We fill the circle with our breath: we inspire. The circle fills us with wealth: we are inspirited. The prayer rises on our very breathing together. “Spirit of Life and Love, where we meet is a sacred space and we are inspired by one another’s presence…”

This circle will not, cannot, go on forever, yet this circle will never die. What each of us finds here is what we are not. It makes us whole. It gives us strength to go out in the world beyond this holy community, beyond this sacred space, to begin yet another prayer: Let us pray:

Spirit of Life and Love, where we meet is sacred space and we are inspired by one another’s presence. At the center of the gathered community dwells the Holy. We are the prayer, each and all. We are the prayer, each and all. Amen."

Escolta-ho en el vent

Aquesta versió de Blowin' in the wind és d'una actuació a la televisió de Bob Dylan el març de 1963. Em sembla d'una gran frescor i autenticitat.

Unes característiques que es mantenen el 1964 al Newport Folk Festival cantant Mr. Tambourine Man:

Núvols i lluna 4

Sobre l'esperança

Velázquez 1630

"Esperanza desabrida,

poco mejoras mi suerte;

que importa excusar la muerte,

si matas toda la vida.

Eres sombra del deseo,

jamás hablaste verdad;

muy cruel para piedad,

cuerda para devaneo.

Falso esfuerzo de paciencia,

pecado de fantasía,

placer con la hipocresía,

mal cubierto de apariencia:

Del dolor falsa cubierta

que entretiene la razón;

fuerza de imaginación,

que sueña estando despierta.

Eres un largo morir,

ciega a los inconvenientes;

no ves los tiempos presentes

y allanas los por venir.

Yo siempre te conocí,

aunque me dejé engañar;

pero no se puede estar

ni contigo ni sin ti.

Con tus fiados placeres

el alma traes engallada;

eres nada y con ser nada,

todas estas cosas eres."

Diego de Silva y Mendoza (1564-1630)

Pensaments

"Tot allò que som ve d'allò que hem pensat: es troba en els nostres pensaments passats; es fa amb els nostres pensaments presents. Si un ésser humà parla o actua amb un mal pensament, el dolor el segueix, així com la roda segueix les potes del bou que mena el carro.

Tot allò que som ve d'allò que hem pensat: es troba en els nostres pensaments passats; es fa amb els nostres pensaments presents. Si un home parla o actua amb un pensament pur, l'alegria el segueix com una ombra que mai no l'abandona."

Dhammapada 1 i 2.

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció al català d'Elisabet Abeyà).

Màrius Torres: Al Present

Sunyer 1908

Al Present  

"Tal com un Déu es dreça davant l'Eternitat  

i la mesura tota amb el seny i amb els braços,  

jo em dreço davant teu, o Present!, despullat  

de somnis massa vells i de records ja lassos.

El passat se'm desfà. M'enlluerna el futur.  

Cal un petit espai a la meva poquesa.  

¿Un moment que flueix, gota d'un riu obscur,  

podrà ser, solament, la meva eterna presa?

Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,  

m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:  

—L'eternitat és sols un present que s'eixampla.—

Potser l'arrel divina que és soterrada en mi  

¿és sols aquest afany, tan difícil de dir,  

de viure en un present una mica més ample?"

Màrius Torres, gener de 1938.

Colors de sal

 

Colors i formes de la sal a la mina de la Muntanya de sal de Cardona.

Imatges per al silenci XXXVIII

Bicci di Lorenzo 1435

"El silenci convida al recolliment."

(tuit d'en Rai de 23.12.2024)

El mal de la bona fusta

"Al regne de Song hi ha una contrada anomenada "Senyoriu d'Espina", on creixen catalpes, xiprers i moreres. D'aquests arbres, els que tenen un tronc de més d'un pam de diàmetre els tallen els qui venen buscant barres per a tenir-hi els seus micos fixats; els de tres o quatre pams de diàmetre els tallen els qui volen columnes per als seus palaus; i els de set i vuit pams els tallen nobles i rics mercaders per a fer-se els costats de sola placa dels seus sarcòfags. Així, sense acabar els anys de vida natural, són presa de les destrals, encara joves, a meitat del camí; és el mal de la bona fusta. Així, també consta en el llibre Jie sobre Ofrenes rituals que vedells amb el front blanc, porcs amb el musell repujat i gent amb hemorroides no poden ser sacrificats al déu del Riu. Tots els xamans i mestres de sacrifici bé que saben identificar-los, i per això els consideren de mal auspici - per bé que, amb això precisament, els homes de geni els consideren ben afortunats."

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)

Un foc més gran

"Per vèncer els nostres desigs i per negar-nos en totes les coses, el nostre amor i inclinació per a les quals sol inflamar la voluntat que s'hi complau, ens cal un altre foc més gran d'un altre amor més noble - el de l'Espòs - de manera que tenint tota la nostra joia en ell i prenent d'ell tota la nostra força, obtinguem una resolució i un coratge que ens permeti fàcilment abandonar i negar tots els altres. Era necessari per subjugar els nostres desigs sensitius, no només tenir aquest amor per a l'Espòs sinó també estar inflamada i amb ànsies. Perquè el fet és que la nostra natura sensitiva és influenciada per desigs tan vehements i és atreta per objectes tan sensibles, que si la nostra natura espiritual no estigués inflamada amb altres ansietats més nobles - ansietats per les coses espirituals - mai no venceríem les nostres satisfaccions naturals i sensibles, ni seriem capaços d'entrar en la nit del sentit, ni tindríem el coratge de quedar-nos en la fosca, en la negació de tots els desigs."

Sant Joan de la Creu (1542-1591) a Pujada al Mont Carmel I, 14

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).