dilluns, 31 d’agost del 2026

Gibran: L'escombriaire i el filòsof



Kupka 1926


“Un filòsof digué a un escombriaire del carrer: “Us compadeixo, la vostra tasca és molt dura i molt bruta.” I l’escombriaire digué: “Gràcies, senyor. Però digueu-me, quina és la vostra tasca?” I el filòsof respongué dient: “Estudiar la ment dels homes, llurs accions i llurs desigs.” Aleshores l’escombriaire continuà fent la seva tasca i digué amb un somriure: “Jo també us compadeixo.”


Halil Gibran Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)




diumenge, 30 d’agost del 2026

Jovent



Euan Uglow 2000


"¿Com es pot considerar que el Lux de la Rosalía representa un renaixement de l'espiritualitat en el jovent actual? Què caram considerem que és l'espiritualitat?"


(tuit d'en Rai de 15.04.2026)




divendres, 28 d’agost del 2026

Caixes d'eines



Clyfford Still 1944


"Les religions són caixes d'eines, i aquestes eines són símbols. Cadascú fa servir els que necessita en cada situació i els interpreta segons el seu recte criteri; els símbols poden tenir diverses interpretacions, i totes elles són valuoses, no hi ha "la" interpretació."


(tuit d'en Rai de 14.04.2026)




dijous, 27 d’agost del 2026

Lentament



Chagall 1936


"Vés amb compte: el creixement s'ha de realitzar lentament i contínuament. Molt sovint volem millorar nosaltres i millorar les nostres relacions tan ràpidament que només aconseguim frustrar-nos i confondre'ns.”


Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) a La cadira buida, J.J. de Olañeta, Els petits llibres de la saviesa, 12




dimecres, 26 d’agost del 2026

Empresariat catalanista



Tàpies 1996


"La poca incidència de l'empresariat catalanista es dóna quan l'única cosa que el diferencia d'altres empresariats és el catalanisme. Hi hauria d'afegir elements com la sensibilitat social i ecològica, els valors humanistes, l'interès per la cultura o l'obertura espiritual."


(tuit d'en Rai de 05.01.2026)




dimarts, 25 d’agost del 2026

Gracián: Afectació



Rembrandt 1634


"Hombre desafectado. A más prendas, menos afectación, que suele ser vulgar desdoro de todas. Es tan enfadosa a los demás cuan penosa al que la sustenta, porque vive mártir del cuidado y se atormenta con la puntualidad. Pierden su mérito las mismas eminencias con ella, porque se juzgan nacidas antes de la artificiosa violencia que de la libre naturaleza, y todo lo natural fue siempre más grato que lo artificial. Los afectados son tenidos por extranjeros en lo que afectan: cuanto mejor se hace una cosa se ha de desmentir la industria, porque se vea que se cae de su natural la perfección. Ni por huir la afectación se ha de dar en ella, afectando el no afectar. Nunca el discreto se ha de dar por entendido de sus méritos, que el mismo descuido despierta en los otros la atención. Dos veces es eminente el que encierra todas las perfecciones en sí y ninguna en su estimación; y por encontrada senda llega al término de la plausibilidad."


Baltasar GraciánOráculo manual y arte de prudencia, 123 (1647).




dilluns, 24 d’agost del 2026

diumenge, 23 d’agost del 2026

El savi i el talòs



Gaddi 1345


“Il saggio muta consiglio, ma lo stolto resta della sua opinione.”


Petrarca (1304-1374)


Possible traducció:

"El savi canvia de parer, però el ximple s'aferra a la seva opinió."



dissabte, 22 d’agost del 2026

Maniqueus xinesos






És interessant aquest himne dels maniqueus xinesos:

"Oh Gran Sant, soc un anyell de la llum, he vessat llàgrimes, he patit, he escampat plors, l'angoixa m'ha turmentat, ja que he estat víctima dels llops i de tots els quadrúpedes salvatges. M'han esquinçat i m'han allunyat de la bona família de la llum.

Oh Gran Sant, soc una llavor perfumada de la llum, sembrada en un bosc espès entre els esbarzers. Acorda'm una abundant misericòrdia, recull-me, porta'm al territori de la llei, a la granja de la llum.

Oh Gran Sant, soc un cep de vinya, plantat al principi en un jardí pur, a l'hort de la llei, i després oprimit pels pàmpols, ofegat pels cercells que m'han esgotat i turmentat per la sequera.

Oh Gran Sant, soc una terra rica i fèrtil, on el dimoni ha plantat cinc arbres enverinats. Per caritat, agafa la llança, el ganivet esmolat, la falç de la llei: talla'ls, crema'ls, concedeix-me la puresa.

Oh Gran Sant, soc un vestit nou, magnífic, que els dimonis estan embrutant amb porqueria. Per caritat, purifica'm amb l'aigua de la llei, refresca'm per tal de fer-me un cos ple de joia, transcendent, i amb membres purs.

Oh Gran Sant, tu ets la vida eterna esperada, la planta sempre vivent que pot infondre la vida al jo transcendent, la saviesa, l'arbre pur, el qui és etern i vetlla. Ets el rei de coneixement, i coneixes totes les distincions. Per les meves altes queixes, et prego lleialment, o rei de la llei, que ho coneix tot, oh Déu Jesús. Atorga al meu cos de carn el repòs i la joia perpètues, i fes que cap taca no contamini el meu jo diví."


Diu la xarxa:

Els himnes maniqueus xinesos a Crist, principalment trobats al Xiabuzan (下部讚) descobert a Dunhuang, veneren Jesús com el «Jesús Esplendor» (夷數和意, Yishu heyi), un salvador celestial i emanació de la llum. Aquests textos celebren el Crist en tant que guia espiritual alliberador, distint del Jesús històric, sovint associat a la Lluna i a la saviesa còsmica.
El manuscrit S.2659 de la British Library conté càntics maniqueus, dels quals himnes a Jesús (夷數讚).
El Crist és descrit com el "Messies", el "Fill de Déu" i el "Rei de la Virtut", una figura de llum salvadora que baixa al món matèries per alliberar les espurnes divines. És el guia de l'ànima, una figura de compassió que ajuda a la redempció, sovint invocat en els rituals de dol. És un ésser espiritual que no ha conegut un naixement humà físic, una visió docètica on el cos només és una aparença.
Aquests himnes reflecteixen una síntesi única entre la teologia maniquea i el context cultural xinès de principis de l'Edat Mitjana.