 |
| Rembrandt 1657 |
"La majoria de la gent es pensa que són lliures en la mesura que poden obtenir llurs desigs, i que renuncien a llurs drets en la mesura que estan obligats a viure d'acord amb la llei divina...
Si els humans creguessin que la ment mor amb el cos, retornarien a llurs pròpies inclinacions i ho controlarien tot d'acord amb llurs desigs, i desitjarien obtenir la fortuna més que ells mateixos. Aquest camí em sembla tan absurd com si un humà, perquè no creu que amb menjar sà pugui mantenir el seu cos, per sempre s'atipés de verins i de viandes mortíferes; o si perquè veu que la ment no és eterna i immortal, preferís ésser fora de la seva ment per sempre i viure sense l'ús de la raó.
La felicitat no és la recompensa de la virtut: és la virtut mateixa. No és que trobem joia en la virtut perquè controlem els nostres desigs: sinó al contrari, perquè trobem joia en la virtut som capaços de controlar els nostres desigs.
La felicitat consisteix en l'amor cap a Déu. Com més joia troba la ment en aquest amor diví, més comprèn; com més poder té sobre les emocions, menys subjecta està a les emocions dolentes.
L'ignorant no només està distret de diverses maneres per causes externes sense guanyar mai la veritable harmonia del seu esperit, sinó que a més a més viu com si fos inconscient d'ell mateix i de Déu. Mentre que el savi gairebé no és destorbat en esperit, i és conscient d'ell mateix i de Déu.
El camí sembla dur, però pot ser descobert. Deu ser difícil, ja que se'l troba tan rara vegada. Si la salvació fos tan a mà i pogués ser trobada sense un gran treball, com seria possible que fos rebutjada per gairebé tots els humans?"
Spinoza, Ètica
(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc).
Entrades
