El corrent de la vida

De Staël 1952

"El mateix corrent de vida que corre per les meves venes nit i dia

corre a través del món i balla en rítmics compassos.

És la mateixa vida que brolla amb alegria a través de la pols de la terra

en innombrables fulles d'herba

i es trenca en tumultuoses ones de fulles i flors.

És la mateixa vida que és moguda a l'oceà, bressol del naixement

i de la mort, en flux i reflux.

Sento que les meves extremitats es fan glorioses pel tacte d'aquest món de vida.

I el meu orgull prové del batec vital de les eres que ballen a la meva sang en aquest moment."

Rabindranath Tagore

Text en anglès:

     "The same stream of life that runs through my veins night and day 

runs through the world and dances in rhythmic measures.

     It is the same life that shoots in joy through the dust of the earth 

in numberless blades of grass 

and breaks into tumultuous waves of leaves and flowers.

     It is the same life that is rocked in the ocean-cradle of birth 

and of death, in ebb and in flow.

     I feel my limbs are made glorious by the touch of this world of life.

And my pride is from the life-throb of ages dancing in my blood this moment."

Rabindranath Tagore The Stream of Life 

Una copa

Derain 1943

"L'art no és un joc sinó una necessitat, i la seva essència, la forma, no és un ornament decoratiu sinó una copa on poder abocar la vida, alçar-la fins as llavis i tastar-la."

Rebecca West a Black lamb and grey falcon (1941)

(citat per Richard Flanagan a La pregunta 7 (2023))

La llibertat individual

Dix 1932

"Tan sols aquell qui ha de viure en la seva pròpia ànima estremida una època que, amb la guerra, la violència i les ideologies tiràniques, amenaça la vida de l'individu i, dins d'aquesta vida, la seva essència més valuosa, la llibertat individual, tan sols aquest sap quant de coratge, quanta honradesa i determinació cal per a romandre fidel al seu jo més íntim en aquests temps de follia gregària, i sap que res al món és més difícil i problemàtic que conservar immaculada la independència intel·lectual i moral enmig d'una catàstrofe de masses."

Stefan Zweig a Montaigne, cap. I

(traducció de Joan Fontcuberta)

(Montaigne fou el darrer assaig, inacabat, de Stefan Zweig; possiblement aquest text està escrit el 1941 o a principis de 1942, poc abans del seu suïcidi el 23 de febrer de 1942 al Brasil. Cal recordar que, a més de les circumstàncies polítiques mundials, en un moment en que el nazisme estava al seu zenit, la mala salut tant de Zweig com de la seva segona esposa poden haver afavorit aquest dramàtic gest vital. El fragment transcrit, que ell considerava poc pensable quan era jove, cap al 1900, es torna a mostrar avui altament vigent).

Altruisme i idealisme

Bissier 1962

"Actualment a Catalunya (i potser al món en general) sembla haver-hi força altruisme (gent que ajuda els altres) però poc idealisme (gent que s'aplega per dur a terme un ideal, quelcom pur, transparent, preciós)."

(tuit d'en Rai de 24.03.2025)

Més regalims IV

Regalims de fang als murs del Mas de la Punta de Vallibona, fotografiats per Li Migara.

Gracián: Prevenció i consol

Rembrandt 1659

"No mostrar satisfacción de sí. Viva ni descontento, que es poquedad, ni satisfecho, que es necedad. Nace la satisfacción en los más de ignorancia, y para en una felicidad necia que, aunque entretiene el gusto, no mantiene el crédito. Como no alcanza las superlativas perfecciones en los otros, págase de cualquier vulgar medianía en sí. Siempre fue útil, a más de cuerdo, el recelo, o para prevención de que salgan bien las cosas, o para consuelo cuando salieren mal; que no se le hace de nuevo el desaire de su suerte al que ya se lo temía. (...) Dependen las cosas de muchas circunstancias, y la que triunfa en un puesto y en tal ocasión, en otra se malogra. Pero la incorregibilidad de lo necio está en que se convirtió en flor la más vana satisfacción, y va brotando siempre su semilla."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 107 (1647).

Lideratge espiritual

Rouault 1945

"La figura de Jesús de Natzaret és la d'un gran líder espiritual, que continua tenint molts seguidors dels seus passos, entre els quals m'incloc. El problema sorgeix quan alguns d'aquests seguidors, potser molts, el consideren l'únic veritable líder espiritual."

(tuit d'en Rai de 10.03.2026)

Economia, cultura, política i saviesa

Rothko 1957

A l'hora d'establir les finalitats de la nostra dinàmica social i personal, cal fer les coses amb calma, ja que ens hi juguem molt. Probablement la determinació d'aquestes finalitats sigui la tasca principal de tota societat i de tota persona, una tasca permanent perquè s'ha d'anar replantejant en funció de les noves realitats. Tant la història personal com la història col·lectiva són històries de canvi, de transformació i de replantejament (per exemple, que el control de l'impacte negatiu de les noves tecnologies, IA inclosa, sigui una de les nostres finalitats és quelcom de recent, però no per això menys important).

Si una de les característiques de les nostres societats actuals és precisament l'acceleració del ritme de canvi, la tasca de determinació de finalitats queda directament afectada: cal practicar-la amb encara més freqüència (amb el risc que acabi esdevenint esgotadora i això porti a no exercir-la suficientment). Per això val la pena diferenciar en el treball sobre finalitats un nivell més concret, més arrelat al dia a dia, als reptes que els canvis específics plantegen, i un àmbit més genèric que es plantejaria quins grans àmbits són prioritaris a l'hora d'organitzar aquesta tasca.

Aquest segon nivell més genèric té l'avantatge de poder ser abordat de manera més pausada, en estar menys sotmès a la pressió del canvi quotidià. El debat en aquets segon nivell pot ser més obert a més participants i permet un major diàleg amb la història, amb les discussions al respecte que hi ha hagut en altres temps. I és un debat important perquè els seus resultats emmarcaran el treball a fer al primer nivell, el més concret i immediat.

L'economia i la cultura són dos àmbits la presència dels quals resulta imprescindible i indiscutible en aquest procés d'establiment de finalitats. No costa gaire posar-se d'acord en que la nostra primera finalitat és sobreviure, i que així que es pot (així que es genera excedent suficient) això esdevé benestar, confort, riquesa. Aspirar a viure materialment bé és una finalitat força indiscutible.

Tampoc costa gaire posar-se d'acord en la conveniència de desenvolupar la capacitat d'aprenentatge, acumular coneixements i aprendre a elaborar creativament aquests coneixements acumulats. Ser cultes és certament millor que no ser-ho.

A nivell col·lectiu l'assumpció d'aquestes dues finalitats és clara: els països aspiren al màxim creixement econòmic i competeixen entre ells per tal d'aconseguir avantatges que els permetin esdevenir més rics. Aquesta dinàmica competitiva porta a que ningú es pugui aturar encara que ho desitgi, per evitar que els altres se n'aprofitin i el perjudiquin (és una d'aquelles situacions en les que només un acord global podria permetre trencar aquesta dinàmica d'inaturable i destructora competència).

L'aspiració al creixement econòmic no sembla estar relacionada amb el nivell de riquesa ja assolit: cap país ha decidit que ja és prou ric i que pot moderar el seu ritme de creixement (per molt que els criteris de sostenibilitat apuntin en aquesta direcció).  A més, les desigualtats internes de riquesa hi ajuden: "encara tenim pobres, hem de créixer més" (la producció de riquesa i la seva distribució són problemàtiques diferenciades però amb una forta interinfluència).

Els països aspiren alhora a maximitzar el seu nivell cultural, i més encara des que hi ha consciència que el coneixement està esdevenint un factor de producció i competitivitat (fent així més explícit el lligam entre economia i cultura). Per això parlem de "societat del coneixement". L'impacte econòmic de les inversions en el sistema educatiu està prou estudiat; la novetat actual és la transferència d'aquesta temàtica a nivell d'empresa (learning organizations, empreses intel·ligents).

Tot això és obvi, però cal recordar-ho per no desactivar la nostra reflexió en l'àmbit de les finalitats. Economia i cultura hi són indiscutiblement presents, hegemònics. A què més volem aspirar a banda de ser rics i erudits, tant personalment com col·lectivament? Hi ha algun altre àmbit de finalitats que hagi d'entrar en joc o amb aquests dos ja n'hi ha prou? Hi ha espai per a més àmbits? Quins? Com es relacionaran amb l'economia i la cultura?

Fem una pausa. El tipus de relació entre dues persones, la manera de tractar-se entre elles, depèn del grau de riquesa i de cultura d'aquestes persones? Com més rics i més coneixedors, més capaços d'interrelacionar-se de manera adient? Això no sembla pas cert. Que potser el percentatge de trencaments de parella és superior entre els pobres que entre els rics? O superior al que es dóna entre professors d'universitat? És que un major nivell econòmic o cultural comporten l'establiment de relacions humanes més sòlides, més fondes, més sinceres, més duradores, més generoses, més tendres?

Retornem al nostre raonament. Quins altres àmbits de finalitats afegir als d'economia i cultura? Un primer exemple podria ser l'àmbit dels ideals col·lectius, de les aspiracions compartides, dels somnis comuns. Què volem ser i on volem anar a parar com a societat, com a poble? Volem crear un entorn social on les persones gaudeixin d'un màxim de llibertat? Volem un entorn social presidit per la justícia, preocupat per una òptima redistribució dels béns? Volem establir unes relacions pacífiques, de coneixement i comprensió, d'intercanvi i cooperació, amb les altres societats? Volem proposar-nos col·lectivament noves fites de creativitat, d'imaginació, tant en l'àmbit de les estructures socials com en el de l'art, la diversió o els rituals col·lectius?

Aquest nou àmbit conformarà i condicionarà allò que en diem l'activitat política, encarregada de canalitzar aquestes aspiracions a més de procurar crear unes bones condicions per al desenvolupament de l'economia i de la cultura, així com facilitar al màxim la bona convivència entre els ciutadans. L'àmbit polític, entès així, completaria doncs l'econòmic i el cultural, configurant un triangle que sembla suficient per vertebrar bé una societat. És un àmbit imprescindible a nivell col·lectiu i important a nivell personal, que ofereix a les persones un conjunt de possibilitats de servei a la comunitat, de projecció pública, d'aplicació d'ideals, de compromís en tasques col·lectives que el completen com a ésser humà i li ofereixen més camins de realització personal.

Ens podem aturar en aquests tres àmbits? En quedaria un quart, que no és tant un àmbit separat sinó un àmbit transversal que pot impregnar els altres tres, i que té una dinàmica específica. Aquest àmbit té quatre sub-àmbits: 1) El de la qualitat de la nostra construcció personal, 2) El de la qualitat de les nostres relacions amb els altres, 3) el de la qualitat de les nostres relacions amb l'entorn natural i 4) El de l'obertura a dimensions de la realitat que ens depassen. En direm l'àmbit de la saviesa. Es pot ser molt savi amb un baix nivell cultural i amb un baix nivell econòmic. Això ha permès que la vida humana hagi tingut - i tingui - sentit en tot lloc i en tota circumstància. El caçador-recol·lector de fa 15.000 anys, el pagès egipci de fa 4.000 anys, el nen d'un suburbi bolivià d'avui en dia no eren ni són ni rics, ni cultes, ni políticament rellevants. Però podien i poden ser savis, i treure d'aquesta saviesa la dignitat i el sentit de la seva existència.

Es pot discutir si el terme "saviesa" és el més adient per aquest quart àmbit (alternatives podrien ser "qualitat", "profunditat"). Es pot discutir si els quatre sub-àmbits assenyalats són pertinents o suficients. Es pot analitzar com opera cada un d'ells. Es pot tenir en compte que és més fàcil analitzar-los a nivell personal que col·lectiu (excepte, potser, l'aspecte de la relació amb la natura, gràcies a la presa de consciència derivada de l'ecologisme, la preocupació per la sostenibilitat i la constatació del canvi climàtic i les seves conseqüències). Cal analitzar la incidència del quart àmbit en els altres tres. Són tasques importants que tenim al davant.

Imatges per al silenci XLIII

Delvaux 1935

"El silenci permet mirar cap a endins."

(tuit d'en Rai de 27.01.2025)

Les coses més boniques

Lorenzetti 1339

“Le cose più belle di questo mondo sono come breve sogno.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"Les coses més boniques d'aquest món són com un breu somni."