Ren

"Es pot dir que ren és la gran idea nova de Confuci, la cristal·lització de la seva aposta per l'ésser humà. El caràcter ren es compon del radical "ésser humà" i del signe "dos": hi podem veure l'ésser humà, que només esdevé humà per la seva relació amb els altres. En el camp relacional que obre la mateixa grafia del terme, el jo no es pot concebre com una entitat aïllada de  les altres, retirada dins de la seva interioritat, sinó més aviat com un punt de convergència d'intercanvis personals. Un gran exegeta va definir el ren com "la consideració que els humans tenen els uns envers els altres pel fet de conviure".

El ren -que, a falta d'un terme millor, es podria traduir com a "qualitat humana" o "sentit de l'humà"- és un valor que Confuci sembla situar en un lloc molt elevat, tan elevat que no el reconeix en pràcticament ningú (ni, sobretot, en ell mateix) si no és, com a molt, en els sants mítics de l'antiguitat. I al mateix temps afirma que és molt proper: "És veritablement inaccessible, el ren Desitja'l amb fervor i el trobaràs aquí mateix, a dintre teu" (Analectes VII, 29)."

Anne Cheng a Confuci, filòsof, dins del catàleg de l'exposició "Confuci, El naixement de l'humanisme a la Xina" presentada al CaixaForum de Barcelona del 27 de maig al 29 d'agost de 2004, en el marc del Fòrum Barcelona 2004.

Gibran: Llum i so

Marquet 1926

“Si només podeu veure el que la llum revela, i només podeu sentir el que el so anuncia, aleshores no hi veieu ni hi sentiu veritablement.” 

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

L'Eva de van Eyck

Van Eyck 1432

Millorar i retenir

Hodler 1916

"Quan et fas vell, veus que has passat de l'esgotadora lluita per millorar a la impossible lluita per retenir... Cal acceptar-ho, tot i que no és fàcil."

(tuit d'en Rai de 30.09.2025)

Pregària a Rama

"Senyor, gira el teu ull per mirar-me, ja que tot sol no puc res. On puc anar? A qui puc confiar els meus neguits? Només soc una ofrena votiva llançada als teus peus. Quina pregària pot adreçar el mirall al vivent que té al davant? Mira't primer a tu mateix i recorda la teva misericòrdia i la teva força: llavors, gira els ulls cap a mi i dóna ordres als teus esclaus, als que et pertanyen! Ja que el nom del Senyor és un refugi segur i el que hi arriba és salvat.

Senyor, els teus camins il·luminen el meu cor; Talasi només és teu. O Déu de misericòrdia, fes d'ell el que et plagui."

Tulsidas (1532-1623), de l'Índia.

Gracián: Accessibilitat

Rembrandt 1633

"No ser inaccesible. Ninguno hay tan perfecto que alguna vez no necesite de advertencia. Es irremediable de necio el que no escucha. El más exento ha de dar lugar al amigable aviso: ni la soberanía ha de excluir la docilidad. Hay hombres irremediables por inaccesibles, que se despeñan porque nadie osa llegar a detenerlos. El más entero ha de tener una puerta abierta a la amistad, y será la del socorro; ha de tener lugar un amigo para poder con desembarazo avisarle y aun castigarle; la satisfacción le ha de poner en esta autoridad, y el gran cncepto de su fidelidad y prudencia. No a todos se les ha de facilitar el respeto, ni aun el crédito, pero tenga en el retrete de su recato un fiel espejo de un confidente a quien deba y estime la corrección en el desengaño."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 147 (1647).

L'ull de Déu

"El sol resplendeix i ens envia aquí baix la seva escalfor;

la lluna s'aixeca amb el seu esplendor;

la pluja cau i el sol torna i resplendeix.

Però l'ull de Déu ho domina tot:

res li és amagat.

Tant si ets a casa teva com a la vora de l'aigua,

o bé en l'ombra espessa dels arbres,

ell és a tot arreu sobre teu.

Tu en creus prevaldre sobre un pobre orfe,

l'ataques en els seus bens si l'enganyes

tot pensant: ningú no em veu.

Reflexiona: ets davant l'ull de Déu.

Ell et farà expiar,

no avui, no avui, no avui..."

Himne dels Akan o Ashantes del Sudan al déu Onyame, l'Omniscient

(recollit per R. Pestazzoni a L'Ésser suprem en les religions primitives)

Més Epictet

Algunes frases més d'Epictet:

1. De les coses que existeixen, unes depenen de nosaltres i unes altres no. 

2. No ens pertorben les coses, sinó el judici que fem sobre les coses.

3. No pretenguis que els esdeveniments passin com vols; els has de voler tal com passen. 

4. No diguis mai: "Ho he perdut", sinó "Ho he retornat".

5. Si consideres lliure el que per naturalesa és esclau, i propi el que és d’altri, toparàs amb obstacles i et doldràs. 

6. Recorda que ets actor d’una obra el paper de la qual decideix un altre.

7. Si algú et parla malament, no et defensis; respon només: "No coneix tots els meus defectes". 

8. Quan algú et provoqui o t’insulti, recorda que és el teu judici el que et fa sentir ofès. 

9. Qui vol ser lliure no ha de desitjar res que depengui d’un altre. 

10. Cap gran cosa s’aconsegueix de cop.

11. Quan vegis algú plorar per una desgràcia, vigila de no deixar-te arrossegar per l’aparença que és un mal.

12. Quan et sentis irritat, recorda que la ira no només és un mal, sinó també un hàbit. 

13. Si vols millorar, estigues disposat a semblar ingenu o ridícul davant dels altres. 

14. Si beses el teu fill o la teva dona, recorda que beses un ésser mortal. 

(tret de la Revista Catorze)

Imatges per al silenci XLIX

Gauguin 1896

"El silenci porta al centre d'un mateix."

(tuit d'en Rai de 16.02.2025)

Escoltar-se

Maso di Banco 1340

“A che ti giova insegnare agli altri, se intanto tu per primo non ascolti te stesso?”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"De què es serveix ensenyar als altres, si primer no t'escoltes a tu mateix?"