Tres amics

   

Bissier 1962

"Zi Sang Hu, Meng Zi Fan i Zi Qin Zhang eren tres amics que es portaven bé entre ells.

Un d'ells va dir: "Qui pot unir-se amb els altres mantenint la independència dels altres, actuar amb els altres sense sotmetre's als altres? Qui pot ascendir al cel, passejar per sobre dels núvols, fer coses sense cap finalitat a la vista, tot oblidant-se de la vida sense esgotar-se?"

Tots tres es van mirar i van riure. En sentir una profunda intimitat entre ells al cor, sabien que havien format una profunda amistat entre ells.

Poc després va morir Zi Sang Hu. Quan encara no havia estat enterrat, Kong Zi ho va saber i va enviar el seu deixeble Zi Gong a veure què estava passant. Un dels amics estava component una melodia que l'altre acompanyava amb el llaüt. Van cantar junts:

"Oh, Sang Hu ha arribat!

"Oh, Sang Hu ha arribat!

"Ja retroba la seva veritable naturalesa,

"Mentre nosaltres encara som humans!"

Zi Gong es va precipitar a l'habitació i va preguntar: "Com dimonis podeu estar cantant tots dos sobre un cadàver, és això una conducta adequada?"

Els dos amics es van mirar i van riure, després van dir: "Com podeu saber quina és la conducta adequada?"

Zi Gong va tornar i va explicar a Kong Zi què havia passat, tot preguntant-li: "Quina mena de gent són aquests? Ni tan sols poden controlar el seu comportament i no tenen respecte pel cos físic del seu amic. S'asseuen just al costat del cadàver cantant sense mostrar cap signe d'adaptar la seva actitud a la situació, impassibles. La seva conducta és inqualificable. Quina classe de persones són?"

Kong Zi va dir: "Tots dos deambulen fora dels límits establerts, mentre que jo ho faig dins dels límits establerts per la societat. Els de fora i els de dins no es barregen entre ells, i va ser estúpid de la meva part enviar-vos allà per presentar les meves condolences. Els únics límits als quals s'adhereixen aquests dos són els que la natura estableix a les persones, i es mouen per l'essència singular de l'univers. Consideren que la vida és un annex insignificant que penja per allà com una berruga, i la mort és l'eliminació definitiva d'aquest tumor. Si les coses són així, com podrien ells tenir alguna concepció de la vida i la mort o del passat i el futur! Viuen d'altres elements, amb els quals construeixen la seva pròpia substància. S'obliden dels seus òrgans interns com el fetge o la vesícula biliar, no presten gaire atenció a les seves orelles i als seus ulls. Experimenten com es van repetint els finals i els inicis, sense tenir ni idea de perquè això passa. Van amunt i avall lliurement per la pols i la brutícia del nostre món sense ser afectats per això. Lliures i sense traves, actuen com si no tinguessin alguna cosa a guanyar. Com podrien estar preocupats o inquiets per les regles i els mandats de la societat, o estar preocupats per ser observats pels ulls i les orelles dels altres!"

Zi Gong va dir: "Sent així, mestre, per què confieu en els límits?"

Kong Zi va dir: "Sóc un anyell de sacrifici del cel. Això és un coneixement que podria compartir amb tu".

Zi Gong va dir: "Llavors m'agradaria escoltar més coses sobre els límits".

Kong Zi va dir: "Els peixos neixen i viuen dins de l'aigua, tal com la gent neix i viu dins del Dao. Els que neixen i viuen dins de  l'aigua penetren fins a les profunditats de l'estany i hi troben aliment. Els que neixen i viuen dins del Dao no actuen i accedeixen a la serenitat. Per això s'ha dit: "Els peixos s'obliden els uns dels altres quan estan als rius i llacs. Els humans s'obliden els uns dels altres quan estan al camí del Dao". "

Zi Gong va dir: "Puc preguntar pel que no es conforma?"

Kong Zi va dir: "El que no es conforma sembla estrany als altres, però està sintonitzat amb el cel. Per això s'ha dit: "Aquell que és mesquí segons el cel és un humà admirat pels humans; l'humà admirat pels humans és mesquí segons el cel."

Zhuangzi, del capítol 6 (versió de Raimon Ribera, a partir de la traducció a l'anglès de Nina Correa i al francès de Liou Kia-hway)

Versió anglesa de Nina Correa:

"Zi Sang Hu (Great Silkworm Cultivator), Meng Zi Fan (Elder Great Mercenary) and Zi Qin Zhang (Great Lute Stringer) were three friends who got along well with each other.

One of them said: "Who can join with others while not joining with others; act with others while not acting with others? Who can ascend to the heavens, travel on the mist, stirring up things without any end in sight, all the while forgetting about life without getting exhausted?"

The three of them all looked at each other and laughed. Feeling a profound intimacy with each other in their hearts, they knew they'd formed a deep friendship with each other.

Not long after that Zi Sang Hu died. When he had not yet been buried, Kong Zi (Confucius) heard about it and sent Zi Gong (a disciple of Confucius) to go see what was going on. One of the friends was composing a tune while the other was playing music.

They sang together:

"Oh, Sang Hu has arrived!

"Oh, Sang Hu has arrived!

"And already returned to his original being,

"While we're still serving as humans!"

Zi Gong rushed into the room and asked: "How in the world could you both be singing over a dead body - is that proper conduct?"

The two friends looked at each other and laughed, then said: "How could that guy know what proper conduct is?"

Zi Gong returned to tell Kong Zi what had happened: "What kind of people are those guys? They can't even control their behavior and have no respect for their friend's physical body. They sit right next to the dead body singing without showing any signs of adapting their demeanor to the situation, in complete disorder. What kind of people are they?"

Kong Zi said: "They both wander around outside the set boundaries, whereas I wander within the limits set by society. Those outside and those inside don't mingle with each other, and it was stupid of me to send you there to console them. The only boundaries those two adhere to are those set on people by Nature, and they wander among the singular essence of the universe. They consider life to be an insignificant attachment hanging there like a wart, and death to be the final removal of the ulcerated growth. Being that way, how would they have any conception of life and death or past and future! They avail themselves of the strange anatomy of their bodies, rely on the harmony of their vessel, forget about their internal organs, don't pay much attention to their ears and eyes, and repeatedly experience endings and beginnings without having a clue what's going on. In that way they pace back and forth through the dust and dirt while not being affected by it - free and unfettered without acting like they have something to gain. How could they be troubled or anxious about society's rules and mandates, or be troubled about being observed by everybody else's eyes and ears!"

Zi Gong said: "That being so, Master, why do you rely on the boundaries?"

"I'm the heaven's sacrificial lamb. That's something I could share with you."

Zi Gong said: "Then I'd appreciate hearing more about boundaries."

Kong Zi said: "Fish were established together in water. People were established together in Dao. Those who are established together in water penetrate to the depths of a pond and find nourishment. Those who are established together in Dao don't cater to others and their lives are easier. Therefore it's been said: 'Fish forget about each other when in rivers and streams. People forget about each other when on the path of Dao.' "

Zi Gong said: "May I ask about the non-conformist?"

"As for the nonconformist, he seems odd to other people, but is tuned in to the heavens. Therefore it's been said: 'Someone who has little to do with Nature would be looked up to by people. Someone who is looked up to by people would have little to do with Nature.' "