El sacrifici de l’intel·lecte

Sacchis Giovani

"Demà passat, 31 de juliol, el santoral commemora Ignasi de Loiola. A sant Ignasi se’l recorda, sobretot, com a fundador de la Companyia de Jesús. Però també va ser, a més d’un escriptor d’estil aspre, dramàtic i funcional, un tecnòleg més que notable de la direcció de les consciències i el definidor per antonomàsia d’una manera d’entendre l’exercici del poder i l’obediència que ha transcendit les fronteres d’aquest orde religiós. Sense ell, la teoria puntual i la pràctica comuna de l’obediència cega entesa com a sacrifici de l’intel·lecte no serien el que són.

Sovint es parla de sacrifici de l’intel·lecte per descriure l’exigència que l’Església fa als fidels quan els exigeix que acceptin com a objectes de creença miracles, dogmes i sagraments que sembla que contradiuen la racionalitat. Però a Ignasi de Loiola, com es pot comprovar a la carta que el 26 de març de 1553 va enviar des de Roma als jesuïtes portuguesos, aquest sacrifici va prendre un forma més perfilada i característica. A la carta, en què aquest sacrifici es classifica com el tercer i més alt grau de l’obediència, Ignasi hi prescriu seguir el mètode de pressuposar i creure que “tot el que el superior ordena és una ordre de Déu nostre Senyor, i la seva santíssima voluntat”. I, tot seguit, per acabar de pintar la mena de capteniment que s’espera cap als qui manen, afegeix: “A cegues, sense cap inquisició, procedir, amb l’ímpetu i la rapidesa de la voluntat desitjosa d’obeir, a l’execució del que s’ha manat”.

Ignasi il·lustra aquesta actitud que promou amb l’exemple de la submissió d’Isaac a l’ordre divina de matar el seu fill o dels gloriosos monjos que durant mesos seguien ordres del tot inútils, com ara regar un pal sec o arrossegar pedres molt pesants. Les constitucions de la Companyia de Jesús, publicades cinc anys després, precisaven molt gràficament que qui viu en l’obediència s’ha de deixar guiar i conduir per la providència divina a través del superior “com si fos un cadàver que pot ser portat a qualsevol lloc i tractat de qualsevol manera”.

La teoria de l’obediència d’Ignasi de Loiola es va alimentar de les velles doctrines cristianes sobre el poder pastoral dels papes, els bisbes i els abats, que concebien l’art de governar els humans a semblança de l’art de pasturar les ovelles. Però el sant de demà passat, que havia estat militar i va projectar el seu orde com un exèrcit disciplinat, va imprimir un aire més marcial a aquestes doctrines. Actualment, a les escoles de negocis on els jesuïtes continuen forjant líders s’ensenyen altres tècniques de dirigir les ànimes i es promouen exercicis espirituals diferents dels que sant Ignasi va indicar al famós manual d’instruccions que portava aquest títol. Però la idea de l’obediència cega entesa com a sacrifici de la intel·ligència forma part de les arrels cristianes d’Europa i perviu secularitzada, com una herència de la Contrareforma, per totes bandes i en moltes ments."

Josep Maria Ruiz Simon a La Vanguardia del 29.07.2025