Repte, no rapte

Moreau 1888

"Creadors de cultura, agents culturals, cada vegada us estimo menys. No perquè estigueu demostrant excés de paciència o incapacitat per llegir la realitat més propera. No perquè insistiu en la gran afició barcelonina de generar mirades tant més insubstancials com més sofisticades. Tampoc per la vostra acrítica submissió als dictats dels poders públics, en contrast amb murmuris ocults de desaprovació. A tot això, ex amics, ja hi estic acostumat. El que no esperava de vosaltres, de molts de vosaltres, d'un nombre creixent entre vosaltres, és que hagueu deixat de trobar repugnant la passivitat de l'espectador, del lector, del contemplador de l'art. Els que hagueu traspassat la frontera sagrada de la recepció com a forma de completar l'obra d'art, els que estigueu ja a l'altra banda, clamant perquè les produccions, ja no propostes, us envaeixin i se us emportin en comptes de exigir-vos, esteu, per mi, al camp dels enemics de la cultura. Dit amb més exactitud però no menys contundència, en el terreny de l'entreteniment com a substitut de la cultura.

Per si cal recordar-vos-ho, no estic contra l'entreteniment, com no estic contra prendre unes copes o sortir el cap de setmana. Però considero que la defensa de l'entreteniment com a espai únic, els discursos que advoquen pel rapte en comptes del repte, no pretenen altra cosa que posar fi a la cultura. Si sou els meus enemics és perquè us heu fet enemics de la cultura, usurpadors de la cultura en nom de la ignorància i la manipulació dels individus. És vana la vostra pretensió de convertir l'ascensió que suposa tot accés a la cultura en tobogan pel que lliscar, amb destinació a la vacuïtat complaguda pels torrents emocionals. Que et donin un massatge electritzant en el cerebel pot gratificar, però no és cultura. Els que animeu a escollir això i rebutjar tota la resta pertanyeu a les forces de l'anticultura. Que són forces perdedores, us avanço. No que l'entreteniment vagi a retrocedir, és clar. Però sí que porteu les de perdre els qui lluiteu per que només hi hagi entreteniment, que tota l'àgora estigui ocupada per l'entreteniment, sense lloc per a la cultura.

Per si no us en havíeu assabentat o esteu a punt de oblidar-ho, descriuré una mica més la frontera entre el rapte i el repte. A una banda, la de l'entreteniment, ser portat a coll, oblidar-se d'un mateix, posar la ment en blanc i les emocions a flor de pell, abandonar els comandaments del propi sistema emocional per lliurar-los als productors. Això és el rapte, el Dragon Khan, al qual només cal pujar per tenir garantit un temps d'intensitat i alienació, descàrregues d'adrenalina i altres hormones, provocades i controlades des de l'exterior, amb la seguretat que mai deixa el consumidor d'estar en bones mans, que al final serà dipositat al punt de sortida amb la falsa sensació d'haver viscut quelcom insuperable. El repte és tot el contrari. L'art i la cultura mai són fàcils, mai es proposen proporcionar plaer barat i superficial. Exigeixen. Abans de res exigeixen que caminis sobre els teus propis peus, que estiguis sempre atent al fons i al rerefons, que no t'abandonis i et deixis portar, sinó que facis la teva pròpia experiència, que els interioritzis i els analitzis com a condició per al gaudi. Que els comparis, que solquis espais poc o gens transitats de tu mateix. Fins i tot que t'anticipis i tinguis marge de comparació entre les teves previsions i la prossecució del viatge proposat per l'autor.

Mitjançant les últimes tècniques de estudi de la topografia cerebral, seria fàcil saber quines regions estan actives en cada moment. No crec que s'hagin aplicat encara a la diferència entre entreteniment i cultura, però us puc assegurar que tenen una contundent base científica. La cultura, l'art, encenen múltiples i importants regions de la ment. L'entreteniment és plaent, però les deixa més a les fosques que a la vida real."

Xavier Bru de Sala al Culturas de La Vanguardia del 17.05.2006