L'Eva de van Eyck

Van Eyck 1432

Millorar i retenir

Hodler 1916

"Quan et fas vell, veus que has passat de l'esgotadora lluita per millorar a la impossible lluita per retenir... Cal acceptar-ho, tot i que no és fàcil."

(tuit d'en Rai de 30.09.2025)

Pregària a Rama

"Senyor, gira el teu ull per mirar-me, ja que tot sol no puc res. On puc anar? A qui puc confiar els meus neguits? Només soc una ofrena votiva llançada als teus peus. Quina pregària pot adreçar el mirall al vivent que té al davant? Mira't primer a tu mateix i recorda la teva misericòrdia i la teva força: llavors, gira els ulls cap a mi i dóna ordres als teus esclaus, als que et pertanyen! Ja que el nom del Senyor és un refugi segur i el que hi arriba és salvat.

Senyor, els teus camins il·luminen el meu cor; Talasi només és teu. O Déu de misericòrdia, fes d'ell el que et plagui."

Tulsidas (1532-1623), de l'Índia.

Gracián: Accessibilitat

Rembrandt 1633

"No ser inaccesible. Ninguno hay tan perfecto que alguna vez no necesite de advertencia. Es irremediable de necio el que no escucha. El más exento ha de dar lugar al amigable aviso: ni la soberanía ha de excluir la docilidad. Hay hombres irremediables por inaccesibles, que se despeñan porque nadie osa llegar a detenerlos. El más entero ha de tener una puerta abierta a la amistad, y será la del socorro; ha de tener lugar un amigo para poder con desembarazo avisarle y aun castigarle; la satisfacción le ha de poner en esta autoridad, y el gran cncepto de su fidelidad y prudencia. No a todos se les ha de facilitar el respeto, ni aun el crédito, pero tenga en el retrete de su recato un fiel espejo de un confidente a quien deba y estime la corrección en el desengaño."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 147 (1647).

L'ull de Déu

"El sol resplendeix i ens envia aquí baix la seva escalfor;

la lluna s'aixeca amb el seu esplendor;

la pluja cau i el sol torna i resplendeix.

Però l'ull de Déu ho domina tot:

res li és amagat.

Tant si ets a casa teva com a la vora de l'aigua,

o bé en l'ombra espessa dels arbres,

ell és a tot arreu sobre teu.

Tu en creus prevaldre sobre un pobre orfe,

l'ataques en els seus bens si l'enganyes

tot pensant: ningú no em veu.

Reflexiona: ets davant l'ull de Déu.

Ell et farà expiar,

no avui, no avui, no avui..."

Himne dels Akan o Ashantes del Sudan al déu Onyame, l'Omniscient

(recollit per R. Pestazzoni a L'Ésser suprem en les religions primitives)

Més Epictet

Algunes frases més d'Epictet:

1. De les coses que existeixen, unes depenen de nosaltres i unes altres no. 

2. No ens pertorben les coses, sinó el judici que fem sobre les coses.

3. No pretenguis que els esdeveniments passin com vols; els has de voler tal com passen. 

4. No diguis mai: "Ho he perdut", sinó "Ho he retornat".

5. Si consideres lliure el que per naturalesa és esclau, i propi el que és d’altri, toparàs amb obstacles i et doldràs. 

6. Recorda que ets actor d’una obra el paper de la qual decideix un altre.

7. Si algú et parla malament, no et defensis; respon només: "No coneix tots els meus defectes". 

8. Quan algú et provoqui o t’insulti, recorda que és el teu judici el que et fa sentir ofès. 

9. Qui vol ser lliure no ha de desitjar res que depengui d’un altre. 

10. Cap gran cosa s’aconsegueix de cop.

11. Quan vegis algú plorar per una desgràcia, vigila de no deixar-te arrossegar per l’aparença que és un mal.

12. Quan et sentis irritat, recorda que la ira no només és un mal, sinó també un hàbit. 

13. Si vols millorar, estigues disposat a semblar ingenu o ridícul davant dels altres. 

14. Si beses el teu fill o la teva dona, recorda que beses un ésser mortal. 

(tret de la Revista Catorze)

Imatges per al silenci XLIX

Gauguin 1896

"El silenci porta al centre d'un mateix."

(tuit d'en Rai de 16.02.2025)

Escoltar-se

Maso di Banco 1340

“A che ti giova insegnare agli altri, se intanto tu per primo non ascolti te stesso?”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"De què es serveix ensenyar als altres, si primer no t'escoltes a tu mateix?"

Quatre maleïts gats

Franz Marc 1913

"Quan defenses la vigència de les religions la gent que els hi té al·lèrgia et maleeix els ossos. Quan propugnes una relectura simbòlica de les religions la major part de la gent religiosa et maleeix els ossos. Quedem quatre maleïts gats que proposem ambdues coses..."

(tuit d'en Rai de 24.08.2026)

Te Deum

El "Te Deum" és una altra de les molt antigues pregàries cristianes:

"Déu, nosaltres et lloem,

Senyor, nosaltres et cantem,

Pare etern, la terra sencera et reverencia.

Els àngels, els cels i totes les potències,

els querubins i els serafins, proclamen:

"Sant, sant, sant és el Senyor, Déu dels exèrcits.

El cel i la terra són plens de la majestat de la teva glòria.

El cor gloriós dels apòstols,

el cos d'elit dels profetes,

l'exèrcit esclatant dels màrtirs,

et canten amb la santa Església,

escampada per tota la terra.

Pare, d'infinita majestat,

venerable és el teu Fill únic i veritable;

i sant és l'Esperit que ens assisteix.

Tu ets, oh Crist, el rei de la glòria!

Tu ets el Fill etern del Pare.

Vas voler revestir l'home per salvar-lo,

sense horror pel si d'una verge.

Tu vences l'agulló de la mort:

tu obres als creients el regne del cel.

Tu seus a la dreta de Déu

i en l'esplendor del Pare.

Creiem en el teu retorn i judici.

Així et preguem, socorre els servidors

que has rescatat amb la teva sang preciosa.

Compta'ns entre els teus sants,

en la glòria eterna.

Salva el teu poble, Senyor,

beneeix la teva nissaga.

Governa'l i porta'l, fins l'eternitat.

Al llarg dels temps, nosaltres et beneïm;

nosaltres lloem per sempre el teu nom

i pels segles dels segles.

Digna't, oh Senyor, en aquest dia,

preservar-nos de tota falta.

Tingues pietat de nosaltres, Senyor,

de nosaltres tingues pietat.

Que vingui la teva misericòrdia,

que respon a la nostra esperança.

En tu, Senyor, he esperat:

la mort no em podrà confondre."

La versió catalana més habitual és:

"A Tu, oh Déu, et lloem,

a Tu, Senyor, et reconeixem.

A Tu, etern Pare,

et venera tota la creació.

Els àngels tots, els cels

i totes les potestats t'honoren.

Els querubins i serafins

et canten sense cessar:

Sant, Sant, Sant

és el Senyor, Déu de l'univers;

Els cels i la terra

estan plens de la majestat de la teva glòria.

A Tu t'enalteix el gloriós cor dels apòstols,

la multitud admirable dels profetes,

el blanc exèrcit dels màrtirs.

A Tu l'Església santa,

estesa per tota la terra, t'aclama:

Pare d'immensa majestat,

I al teu venerat, veritable i únic Fill, digne de adoració,

Esperit Sant, Defensor.

Tu ets el Rei de la glòria, Crist.

Tu ets el Fill únic del Pare.

Tu, per a alliberar a l'home, vas acceptar la condició humana

no vas menysprear l'úter de la Verge.

Tu, trencades les cadenes de la mort,

vas obrir als creients el regne del cel.

Tu et sentis a la dreta de Déu en la glòria del Pare.

Creiem que un dia has de venir com jutge.

Et preguem, doncs, que vinguis en ajuda dels teus serfs,

a qui redimires amb la teva preciosa sang.

Fes que en la glòria eterna ens associem als teus sants.

Salva el teu poble,

Senyor, i beneeix el teu hereu.

Sigues el seu pastor i enalteix-ho eternament.

Dia rere dia et beneïm

i lloem el teu nom per a sempre, per eternitat d'eternitats.

Digna't, Senyor, en aquest dia guardar-nos del pecat.

Tingues pietat de nosaltres, Senyor, tingues pietat de nosaltres.

Que la teva misericòrdia, Senyor, vingui sobre nosaltres,

com ho esperem de Tu.

En Tu, Senyor, espero,

no deixis que mai em confongui."

Diàleg sobre el Déu personal

Morris Louis 1960

Un diàleg recent per escrit amb bons amics:

"Benvolguts amics, parlem d’això del Déu personal. La vostra posició és clara, precisa, ben formulada i poèticament rica:

“No creiem que aquest u sigui Algú. La idea de personificar l’u no ens convenç. Ens quedem amb l’u misteri. Ens sentim acompanyats, que vetllen per nosaltres, que no som una barca a la deriva en el mar de la vida. No ens inquieta no saber qui/què vetlla per nosaltres.”

Em sembla un tema important. Hi faré algunes consideracions a dos nivells: el Déu 1 i el Déu 3.

Déu 1

L’espontaneïtat politeista ancestral, que fa déus d’elements naturals, o d’emocions, o de situacions vitals, o del que sigui, tendeix a assignar-los un nom, amb la qual cosa els personalitza. Això permet dialogar amb aquests déus, adreçar-s’hi, pregar a cada un d’ells, establir-hi una relació personal.

Llavors ve la maduració de la reflexió que va a parar al monoteisme. És menys espontània, necessita més elaboració, fins i tot una reflexió acumulada de moltes generacions. Possiblement el més reeixit d’aquests processos d’elaboració sigui el jueu, el del poble d’Israel, en un itinerari que es manifesta de manera més o menys clara en els llibres bíblics, llargament treballats sota diverses influències (Egipte, Babilònia, Grècia...) però que van construint una reflexió pròpia, potent i prou ben formulada (tot i les possibles contradiccions). De Déu només n’hi ha un, i no se’l pot identificar amb res tangible (d’aquí la seva condició de misteri). Aquest Déu és “sant”, o sigui “separat”, o sigui “diferent de qualsevol cosa”. I això es vol deixar tan clar que aquesta santedat es repeteix tres vegades: “Sant, sant, sant, sant és el Senyor”, com recull el Sanctus de la missa catòlica: no n’hi ha prou amb una vegada, s’ha de dir tres vegades. Però tot i aquesta diferenciació de tot, se li manté la característica personal: s’hi pot parlar, és possible adreçar-se a ell, de maneres diverses ben recollides al llibre dels Salms (el qual inclou, però, algunes concepcions terribles d’aquesta divinitat única: el poble jueu podia ser molt pietós però també molt egocèntric i molt cruel i violent). I aquest Déu únic és objecte d’amor (estimaràs Déu sobre totes les coses), tot i no identificar-se amb res del que normalment estimem.

Anem a parar doncs, a un Déu únic i personal. Si entenem la divinitat com una construcció simbòlica humana, aquesta opció no representa gaire problema. No és que hi hagi un Déu únic i personal, dotat de plena intel·ligència i consciència, preexistent al nostre Cosmos i creador d’aquest Cosmos. D’aquest Déu preexistent no sembla haver-n’hi indicis: si l’anomenem preexistent i creador és com a forma de lloança, és una opció litúrgica, forma part de la dinàmica de la pregària. Ara bé, com a símbol creat pels humans mereix consideració. Em sembla un símbol potent i útil, beneficiós, i per tant possible i respectable com a opció. Creure en aquest Déu personal no és considerar-lo objectivament existent i preexistent al Cosmos, sinó com una bona construcció simbòlica, per a alguns la més excel·lent de les construccions simbòliques de la humanitat. Déu és símbol, Déu és el gran símbol. I per tant, és possible utilitzar aquest símbol, fer-se’l propi, fer-ne part de la pròpia caixa d’eines simbòliques. I des d’aquesta òptica poder “parlar amb ell”, per dir-ho d’alguna manera, en el diàleg íntim, en la pregària, en la litúrgia.

Déu 3

Aquesta divinitat única i personal sembla tenir certa tendència a utilitzar el número tres. Tres exemples: la Trinitat, els tres arcàngels i les tres “omnis”.

1) La Trinitat. La tradició cristiana es formula parlant del Déu trinitari (un Déu únic manifestat en tres persones diferenciades: el Pare, el Fill i l’Esperit sant). És un refinament simbòlic complex, al que s’ha dedicat molta reflexió teològica, bona part d’ella amb poca consistència o fonament. La meva interpretació de la Trinitat és que intenta divinitzar alhora tres coses diverses: 1) un ésser humà (Jesús de Natzaret), 2) una visió del Déu únic com a acollidor i just, com a Pare, fins i tot com a “papà”, “abba” (íntim i carinyós) i 3) una constatació de la importància de la vivència personal íntima de la relació tant amb Jesús com amb aquest Déu Pare amorós que oferia la tradició jueva, dimensió amorosa subratllada per Jesús com a una bona notícia: Déu ens estima. Aquesta vivència personal que ens divinitza, que ens connecta amb la divinitat, s’anomenà Esperit sant i es considerà manifestada en la Pentecosta.

El símbol trinitari és un símbol una mica difícil de manejar però també ric i útil. Amb un problema greu de fons: només està disponible per als cristians o pot ser objecte d’una traducció més universal? ¿És un reflex de qualsevol dinàmica religiosa consistent, en la qual alguna persona humana formula una visió determinada de la divinitat i mou els cors d’altra gent a relacionar-se amb ella i amb aquesta visió de la divinitat? Aquí el problema és que moltes sectes, incloses les destructives, s’apropien d’aquesta dinàmica trinitària, la manipulen i en fan un vehicle de manipulació. El que cal no oblidar és que la Trinitat també és un símbol de creació humana.

2) Els tres arcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael. Aquest Déu únic es manifesta als humans amb tres rostres diferents, de tres maneres principals diferents:

a. En l’acció, en la lluita contra el mal, en la transformació positiva de les estructures, en la lluita en defensa dels grans valors: Miquel i la seva espasa. Déu que actua.

b. En la paraula, en la formulació de símbols, en la inspiració de la reflexió humana: Gabriel, que inspira als evangelistes, a Muhammad o a qualsevol que fa un bon ús de la reflexió sobre la divinitat i la formula amb encert. Déu que parla.

c. En la cura, en la lluita contra la malaltia, contra el sofriment, contra el dolor, contra la pena, contra la tristor. Rafael i la seva capacitat de consol. Déu que cura, que guareix les ferides del cos i del cor.

3) Els tres “omnis”: la divinitat vista com a omnipresent, omniscient i omnipotent. Un altre símbol elaborat però potent.

a. Omnipresent. La divinitat personal és diferent de tot però tot és manifestació seva i camí per accedir-hi. Se la pot trobar a tot arreu, si es treballa bé, si es mira bé. Fins i tot en el sofriment. El gran dubte: també en la maldat que nia al cor dels humans?

b. Omniscient. La divinitat personal tot ho sap de nosaltres: per a ella no hi ha secrets, penetra fins al més íntim del nostre cor i de la nostra ment, ens coneix exactament tal com som. No ens en podem amagar. Sempre és l’interlocutor disponible, en qualsevol situació.

c. Omnipotent. Si s’utilitza bé la referència a la divinitat, qualsevol cosa és possible, es pot superar qualsevol barrera personal i col·lectiva, es pot anar més enllà de tota limitació de la condició humana en relació al comportament humà. Podem arribar a ser plenament bons, perfectes, tant personalment com col·lectivament: la referència a la divinitat ho fa possible."

Intent

Maillol 1940

"Jo més aviat diria que no hi ha bones persones i males persones. El que hi ha, em sembla, són persones que intenten ser bones i persones que no ho intenten. I això només ho sap cadascú."

(tuit d'en Rai de 17.09.2026)

Democràcia humanista

Maillol 1888

"El "sistema" és regeix per la lògica del poder. L'alternativa hauria de ser una "democràcia humanista" fonamentada en els valors. La Democràcia cristiana ho deia, però no ho va fer. Seria possible fer-ho ara, contra tots els escepticismes? Qui ho podria impulsar?"

(tuit d'en Rai de 15.09.26)

Democràcia humanista

Maillol 1888

"El "sistema" és regeix per la lògica del poder. L'alternativa hauria de ser una "democràcia humanista" fonamentada en els valors. La Democràcia cristiana ho deia, però no ho va fer. Seria possible fer-ho ara, contra tots els escepticismes? Qui ho podria impulsar?"

(tuit d'en Rai de 15.09.26)

Aprendre la pau

Clyfford Still 1949

"La pau és més que l'absència de preocupació.

És la creació de refugis segurs per a tothom;

és la construcció de seguretat per a tothom;

és el perdó d'un mateix, així com d'aquell que et voldria fer mal.

Busquem el contentament; aprenguem la pau.

La pau és més que l'absència de discordança.

És la intenció d'escoltar diversos punts de vista;

és el parlar intencionadament de totes les veus, una per una;

és la tensió dins del silenci que acull tots els pensaments.

Busquem l'harmonia; aprenguem la pau.

La pau és més que l'absència de tensió.

És estudiar la dura lliçó de deixar anar;

és respirar a través del dolor cap a la tranquil·litat;

és formar amistat a partir de l'enemistat.

Busquem la serenitat; aprenguem la pau.

La pau és molt més que l'absència de guerra.

És observar la treva promesa quan la ira diria "no";

és trobar el compromís just quan l'ego diria "a la meva manera";

és lluitar per la reconciliació quan el cor diria: "venjança".

Busquem l'amistat per a tota la terra; aprenguem la pau."

L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)

Text original:

"Peace is more than the absence of worry.

It is the creation of safe havens for all;

It is the building of security for everyone;

It is the forgiveness of self, as well as one who would harm you.

Let us seek contentment; let us learn peace.

Peace is more than the absence of discordance.

It is the intent listening to diverse points of view;

It is the intentional speaking of all voices, one at a time;

It is the tension within silence that welcomes all thoughts.

Let us seek harmony; let us learn peace.

Peace is more than the absence of tension.

It is studying the hard lesson of letting go;

It is breathing through pain into tranquility;

It is forming friendship out of enmity.

Let us seek serenity; let us learn peace.

Peace is much more than the absence of war.

It is observing the promised truce when anger would say, “no”;

It is finding the just compromise when the ego would say, “my way”;

It is striving for reconciliation when the heart would say, “revenge.”

Let us seek amity for all the earth; let us learn peace."

Sostre

"Com la pluja s'obre camí en una casa amb un mal sostre, així les passions s'obriran camí en la ment del foll.

Com la pluja no es pot obrir camí en una casa amb un bon sostre, així les passions no s'obriran camí en la ment del savi."

Dhammapada 13 i 14.

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció al català d'Elisabet Abeyà).

Núvols i lluna 9

Pietat

Chagall 1954

"La pietat d'una persona que cerca l'aprovació dels altres o la publicitat no és sincera."

Rabí Nachman de Bratzlav, de la tradició hassídica

Bellesa i divinitat

Fautrier 1944

"En tot el que suscita en nosaltres el sentiment pur i autèntic de la bellesa, hi ha realment presència de Déu. Hi ha com una mena d'encarnació de Déu en el món, de la que la bellesa és la marca."

Simone Weil a La pesanteur et la grâce (1940-1942)

Text original:

"En tout ce qui suscite chez nous le sentiment pur et authentique du beau, il y a réellement présence de Dieu. Il y a comme une espèce d'incarnation de Dieu dans le monde, dont la beauté est la marque."

Camins

Rouault 1938

"Es pot escriure per complaure o per mirar de remoure consciències. Si s'agafa el segon camí, apareixen la incomprensió, l'hostilitat o la indiferència. Més val saber-ho."

(tuit d'en Rai de 09.10.2024)

Màrius Torres: Música llunyana

Friedrich 1821

Música llunyana, en la nit 

"Altiva, suplicant, lírica, greu i tosca,  

suau com un murmuri, rígida com un crit,  

una música ve de molt lluny, en la nit,  

fins a la meva vida que madura en la fosca.

Flueix amb la mesura vivent d'un esperit  

que sap el seu camí —si bé no tan llunyana—.  

La nit no li fa por. O música, germana  

de tot allò que en mi valgui més que l'oblit!

Però tota la cendra que la música deixa  

crema en la flama de la música mateixa;  

de mi, és sols la meva ànima que pot endur-se el vent!

Guarda'm de la follia d'una veu massa forta  

mentre vulguis donar-me, Senyor, per instrument  

una vida que sempre té alguna cosa morta."

Màrius Torres, 12 de setembre de 1938.

Imatges per al silenci XLVIII

Fautrier 1927

El silenci és intens.

Catalunya humanista

Maillol 1891

"Potser haurem de dir que Catalunya serà humanista o no serà. El pregó d'enguany de la Festa major de Vilafranca, dit per Joan Raventós Rafecas, periodista de TV3, el dia 28 d'agost, no només va ser un bon pregó, sinó també un excel·lent manifest humanista."

(tuit d'en Rai de 11.09.2026)

Salvar el català

Tàpies 1974

"Salvarem el català si el que fem en català és més humanament consistent i atractiu que el que es faci en altres llengües."

(tuit d'en Rai de 13.05.2026)

Més Marc Aureli

Algunes frases més de les Meditacions de Marc Aureli:

1. Quan et llevis, t'has de dir: avui toparé amb indiscrets, desagraïts, insolents, mentiders, envejosos i egoistes.

2. Quan et llevis, pensa en el privilegi que tens d'estar viu: de poder respirar, pensar, gaudir i estimar.

3. La millor venjança és no assemblar-te a qui t'ha fet mal.

4. Si et turmenta alguna cosa externa, no és la cosa mateixa la que et pertorba, sinó el teu judici que en fas. Tens el poder d’esborrar aquest judici ara mateix.

5. No perdis més temps discutint sobre com ha de ser un bon home. Sigues-ho. 

6. La teva ment serà com els pensaments que hi deixis habitar.

7. El que no és bo per al rusc no és bo per a l’abella.

8. No actuïs com si haguessis de viure deu mil anys, la mort és a prop teu: mentre visquis, mentre sigui possible, sigues bo.

9. Recorda que tot el que existeix està destinat a canviar.

10. Tot el que sentim és una opinió, no un fet; tot el que veiem és una perspectiva, no la veritat.

11. L’obstacle que impedeix l’acció fa avançar l’acció. El que s’interposa en el camí esdevé el camí.

12. El millor remei contra la ira és retardar-la. 

13. Si no és correcte, no ho facis; si no és veritat, no ho diguis.

14. Tot és efímer: tant qui recorda com allò que és recordat.

(tret de la Revista Catorze)

I encara alguns pensaments més de Marc Aureli, tot i que no en puguem esmentar la font:

"No és la mort la que un home ha de témer, sinó que ha de tenir por de no començar a viure mai".

"Tal com són els vostres pensaments habituals, també serà el caràcter de la vostra ment; perquè l'ànima està tenyida pels pensaments".

"La felicitat de la vostra vida depèn de la qualitat dels vostres pensaments: per tant, vigileu en conseqüència i tingueu cura que no tingueu nocions inadequades a la virtut i la naturalesa raonable".

"Executeu tots els actes de la vostra vida com si fos el vostre últim".

"En cap part l'home pot trobar un refugi més silenciós o més intacte que no pas en la seva pròpia ànima".

"L'ordre universal i l'ordre personal no són res més que expressions i manifestacions diferents d'un principi subjacent comú".

Durada

Guido Reni 1620

"¡Oh si las horas de placer durasen

como duran las horas del tormento!

¡Oh si, como se van las del contento,

las de pesar tan presto se pasasen!

¡Oh si en algo los tiempos se mudasen,

de mal en bien, siquiera algún momento,

o, ya que no se muden en su intento,

en aumentarnos el dolor cesasen!

¡Oh si el mal se midiese con la fuerza

del que padece su trabajo fiero,

o fuese el sufrimiento cual la pena!

O, ya que no hay quien la desgracia tuerza,

un daño no nos fuese mensajero

de mil, a quien, viniendo, nos condena."

Pedro Téllez Girón (1574 - 1624)

Dir la veritat

Frankenthaler 1965

""N'hi ha prou que una única persona tingui el valor de dir la veritat per augmentar la veracitat en tot l'univers."

Stefan Zweig a "La curació a través de l'esperit" (1931), l'excel·lent part del qual dedicada a Freud fou publicada en català per Fragmenta Editorial el 2025."

(tuit d'en Rai de 06.04.2026)

Benestar espiritual

Franz Kline 1955

"Hi ha qui parla de "benestar espiritual". Puc entendre la intenció, però el terme és desencertat. L'espiritualitat més aviat sacseja, interpel·la, qüestiona. Aporta dimensions de profunditat, d'obertura d'horitzons, però benestar... És de l'ordre del "benésser"."

(tuit d'en Rai de 27.01.2026)

Humor sagrat

"Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des del cel superior: només ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat. Només ell ho sap, i potser no ho sap."

Rig Veda X 129

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció al català d'Elisabet Abeyà).

Aquest text té gràcia per dues coses: d'una banda, dubta, es pregunta, es manté en la incertesa. De l'altra, al final afegeix una nota d'humor, cosa estranya en textos sagrats! Aquest insòlit "i potser no ho sap..."

Dia i nit

Van Dongen 1912

El 1932, Cole Porter va escriure la cançó Night and Day per al musical Gay Divorce, on la va interpretar Fred Astaire, esdevenint ben aviat tot un clàssic. El 1934 va aparèixer a la pel·lícula The Gay Divorcée, feta a partir del musical, també amb Fred Astaire com a protagonista i amb Ginger Rogers al seu costat. Aquesta és la lletra de la cançó, i el nostre intent de fer-ne una versió catalana que es pugui cantar.

"Like the beat, beat, beat of the tom tom

when the evening shadows fall,

like the tick, tick, tock of the stately clock

as it stands against the wall,

like the drip, drip drip of the rain drops

when the summer shower is through,

so a voice within me keeps repeating,

"You, you, you."

Night and day, you are the one

only you beneath the moon and under the sun.

Whether near to me or far, it's no matter, darling,

where you are.

I think of you

night and day.

Day and night, why is it so that this longing for you

follows where ever I go?

In the roaring traffic's boom, in the silence of my lonely room,

I think of you

night and day.

Night and day,

under the hide of me, there's an oh-so-hungry yearning burning

inside of me.

and its torment won't be through

'til you let me spend my life making love to you,

day and night, night and day."

Possible versió catalana cantable:

"Com el ritme insistent del tam-tam

quan cauen les ombres del vespre,

com el tic-tac greu del rellotge

recolzat a la paret,

com el degoteig de l'aigua

quan s'acaba un ruixat d'estiu,

una veu dins meu continua dient:

"Tu, tu, tu."

Dia i nit,

ets el que em cal,

ningú més em dóna tot 

allò que tu em dones,

tan se val si ets lluny o a prop,

tan se val perquè jo et porto al cor

i penso en tu

dia i nit.

Nit i dia, com pot ser això,

que aquest enyorament meu

em segueixi arreu,

al brogit de la ciutat,

o en la calma del meu cau amagat,

jo penso en tu

dia i nit.

Dia i nit,

sota la meva pell,

hi ha un anhel que és com un foc

que crema dins meu,

i aquest foc no pararà,

fins que em deixis viure al teu costat,

nit i dia, dia i nit."

El gest just

Morris Louis 1958

"No fan falta les mortificacions, les penitències, les austeritats; només cal el gest just, un comportament exacte, que prescindeix de la noció d'objectiu i de l'idea de guany, en unitat, en fusió amb el sistema còsmic."

Taisen Deshimaru a L'esprit du ch'an, Albin Michel, Paris 2000

Mala ideologia

Dubuffet 1947

"A la Bíblia no només hi ha símbols, hi ha també ideologia. Bona ideologia (com ara el principi del Salm 41: "Feliç el qui s'interessa pels febles") i mala ideologia (com ara el terrible final del Salm 137: "Feliç el qui et prendrà les criatures per esclafar-les a la roca!")."

(tuit d'en Rai de 18.04.2026)

Humà de bé

"El gran objectiu d'aprendre és, doncs, esdevenir un "humà de bé". En altres paraules, manllevades a un gran pensador confucià del segle XI, "aprendre és aprendre a fer d'un mateix un ésser humà". No es podria haver expressat millor la idea que el ser humà és quelcom que s'aprèn i que constitueix un fi en si mateix. És fins i tot el valor suprem, no n'hi ha cap de més elevat. Com tots els pensadors xinesos, Confuci parteix d'una observació força simple i a l'abast de tothom: la nostra "humanitat" no ens ve donada, sinó que es construeix poc a poc a partir dels intercanvis entre els éssers i la recerca d'una harmonia col·lectiva. Tota la història humana, com també la nostra experiència individual, ens confronten amb l'evidència que, d'humans, mai no en som prou i que mai no acabem d'esdevenir-ne cada cop més."

Anne Cheng a Confuci, filòsof, dins del catàleg de l'exposició "Confuci, El naixement de l'humanisme a la Xina" presentada al CaixaForum de Barcelona del 27 de maig al 29 d'agost de 2004, en el marc del Fòrum Barcelona 2004.