Ser bona persona

Simone Martini 1320

"Quan jo era petita, socialment es deia que era una bona persona aquella que no robava ni matava i no s'hi afegia res més. Una simplificació absurda perquè ser bona persona vol dir moltes coses més, per exemple ser amable, respectuosa amb una mateixa i amb els altres, generosa, comprensiva, disposada a ajudar si cal (i gairebé sempre cal), responsable, flexible, que valora les persones per damunt de les coses, sensata, cordial, honesta i mil coses més que es van decidint en el dia a dia quan es presenten. I amb sensibilitat per poder comprendre la realitat i els seus matisos i ancorada en la cerca de la veritat en cada moment de la seva vida.

I no és una bona persona la que només pensa en el seu profit i que posa el seu narcisisme per damunt de qualsevol decisió, al preu que sigui. La que menteix per sistema per obtenir guanys per si mateixa, la que pensa que els altres només són uns objectes que li reforcen la supèrbia, la que tant se li'n dóna el que els pugui passar als altres, la cobdiciosa de béns i de fama, la que utilitza l'astúcia per comptes de la comunicació, la que creu que està per damunt de qualsevol altre com tocada per la divinitat, la que s'aferra al poder malgrat que això suposi l'empobriment dels altres (de fet, els altres no existeixen per ella com a subjectes), la que demana submissió per comptes de conversa, la que adora els poderosos i menysté els més febles.

Les bones persones transmeten bones vibracions, és a dir, amb elles una se sent senzillament segura i entesa i desprenen una certa serenitat que s'encomana. I a l'inrevés, quan una està al costat d'una persona inquietant, en el sentit que encomana desconcert, animadversió cap a la gent, amb un llenguatge de ràbia latent, i tracte de superioritat envers el que sigui, està al costat d'una presència tòxica, és a dir, d'una mala persona."

Remei Margarit a La Vanguardia del 30.12.2017