Hodgkin 2015 |
"Sol torno a estar i vull estar-hi, sol amb el cel pur i amb el mar lliure; i de nou la tarda m'envolta.
Antany, una tarda, vaig trobar per primera vegada els meus amics, també una tarda la segona vegada: - a l'hora en què tota llum es torna més silenciosa.
Perquè allò que de felicitat es troba encara fent camí entre el cel i la terra, és el que es busca com a alberg una ànima lluminosa: a causa de la felicitat tota llum s'ha tornat ara més silenciosa.
Oh tarda de la meva vida! Antany també la meva felicitat davallà a la vall per buscar un alberg: allà hi trobà aquestes ànimes obertes i hospitalàries.
Oh tarda de la meva vida! Què no he donat a canvi de tenir una sola cosa: aquest planter vivent dels meus pensaments i aquesta llum del matí de la meva esperança més alta!
Companys de viatge buscà antany el creador, i fills de la seva esperança: i vet aquí que ocorregué que no els podia trobar, si, doncs, no els creava ell mateix."
Friedrich Nietzsche a Així parlà Zaratustra (1885), "De la benaurança no volguda"
(traducció de Manuel Carbonell)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada