Intercanvi

“Un home va morir, deixant una gran fortuna repartida entre els seus dos fills. Però ambdós eren cobejosos i en les seves ments malaltes s’hi va instal·lar la sospita que l’altre havia estat afavorit amb una part més quantiosa. Per aquest motiu van discutir de tal manera que van decidir elevar la seva disputa al jutge de la localitat.

Aquest, després de prendre nota de tots els arguments presentats per ambdós, els hi va preguntar:

- "Tu" – li va dir al primer germà – "ets capaç de jurar que el teu germà ha rebut en herència una part més gran que la teva?"

- "Sí" – va respondre l'al·ludit sense vacil·lar.

- "I tu" – es va adreçar al segon germà – "ets capaç de jurar també que el teu germà ha rebut una part més gran que la teva?"

- "Sí" – va contestar l'interpel·lat de manera igualment categòrica.

- "Doncs si tots dos esteu convençuts de tal cosa,  la meva sentència és que ambdós intercanvieu les vostres respectives herències. Que s'executi immediatament el dictat" – va manar el jutge.”

Conte oriental recollit per Ramiro Calle i Sebastián Vázquez a la recopilació que van publicar a EDAF, Arca de sabiduría, el 1999.