Lletra i música

Fautrier 1928

Moltes coses tenen lletra i música. Les cançons, per exemple. I els poemes. En el cas de les cançons, la música acostuma a ser més important que la lletra: hi ha bones cançons amb lletres irrellevants. En el cas dels bons poemes, hi acostuma a haver un equilibri entre lletra i música, entre forma i fons. Un dels casos més reeixits és quan un bon poema esdevé una bona cançó (com ara l'Inici de càntic en el temple de l'Espriu musicat per en Raimon): llavors la lletra i la doble música (la del mateix poema i la de la cançó) se sumen en un resultat fantàstic.

Pel que fa als articles, n'hi ha que tenen música i n'hi ha que no. Molts articles científics no en tenen. En canvi, reflexions més filosòfiques o polítiques en poden tenir. De vegades, l'autor n'és conscient, o fins i tot li posa deliberadament. De vegades li surt sense ni donar-se'n compte. Els articles amb música tenen un impacte diferent dels que no en tenen. Aquests darrers apel·len només a la raó. En canvi, els que en tenen, tenen un impacte emocional paral·lel i simultani al racional. Aquest impacte, en els seus extrems, pot generar adhesió o aversió; més enllà del contingut, ens trobem còmodes o incòmodes amb la música d'aquell text. Ens afalaga o ens ofen, no tant pel que diu com per com ho diu.

Hi ha autors que no són conscients de la música del seu text; es desconcerten davant de determinades reaccions, no entenen que la gent s'hagi pogut sentir ofesa, que resti dolguda pel que han dit. Perquè no veuen prou clar que el que ha provocat aquestes reaccions no és tant la lletra com la música, que va directa al cor.