El sentit de la vida

Uccello 1435

Què pot donar sentit a la vida dels humans?

Fer créixer la pròpia qualitat humana i la dels altres. La vida no té sentit per ella mateixa, però els humans n'hi podem donar treballant la qualitat humana.

Com es pot fer créixer la pròpia qualitat humana?

Pacificant la ment, aprofundint la pròpia consciència, incorporant el més possible els grans valors a la pròpia vida, ampliant la pròpia cultura, treballant la dimensió espiritual/religiosa, aprenent a conviure i compartir amb els altres i estimar-los.

Com es pot fer créixer la qualitat humana dels altres?

Tractant-los de la manera més humana possible,  posant al seu servei eines que facilitin l'increment de la seva qualitat humana personal i creant un entorn social que potenciï aquest increment de la qualitat humana.

Quins són els grans valors que caldria procurar incorporar a la pròpia vida?

La pau, la justícia, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la bellesa, la bondat, la veritat, l'amor.

Què aporta la cultura?

Una major capacitat d'ubicar-se en el món a través del coneixement (aquí les diverses ciències i la filosofia són fonamentals), un creixement de la sensibilitat (aquí són fonamentals les arts).

Què aporta l'espiritualitat?

Prendre consciència de la possibilitat d'incorporar una capacitat d'anar més enllà d'un mateix i del món donat, obrint-se a dinàmiques que obren el que considerem com a humà, que assenyalen al que designem com a diví. Humanitat i divinitat resulten llavors dimensions indestriables que interaccionen, generant una dinàmica que porta a esdevenir encara més profundament humans. Això inclou la possibilitat de deixar-se ajudar per símbols (creacions culturals amb capacitat d'impactar-nos més enllà del raonament).

Quines són les principal fonts de bellesa?

La natura i l'art.

Quins elements de la natura tenen capacitat d'aportar bellesa?

Gairebé tots: el cel, els núvols i les llums que generen, les muntanyes, el mar, els rius i els llacs, la neu i el gel, la sorra, les roques, els minerals, les plantes i els arbres, les flors i els fruits, els animals, els cossos humans...

Quines són les arts amb més capacitat d'aportació de bellesa?

No es poden fer jerarquies entre les arts, totes tenen una capacitat similar d'impacte. La música, la literatura (novel·la, poesia...), la pintura, l'escultura, l'arquitectura i les arts decoratives, la fotografia, el cinema, el teatre, el ballet... No tot el que ofereixen les arts és bellesa, les arts tenen també altres funcions i dimensions, però ofereixen bellesa. L'apreciació d'aquesta bellesa pot canviar segons les generacions i les cultures, però les arts segueixen oferint bellesa.

Condicionen la supervivència i la seguretat el desplegament de la qualitat humana?

No hauria de ser així. No són etapes cronològicament consecutives:  no es tracta de primer sobreviure (que inclou també tenir seguretat, i un cert nivell de benestar, i gaudir de la vida) i després treballar la qualitat humana. Cal sobreviure treballant alhora la qualitat humana. Això val a nivell individual i col·lectiu; a aquest segon àmbit, sobretot, sembla que la qüestió de la supervivència porta a deixar de banda la de la qualitat humana, quan haurien de ser preocupacions simultànies i equivalents.

Es pot treballar l'espiritualitat sense la intermediació religiosa?

És difícil. Els símbols religiosos han estat generats en el sí de religions històriques i tenen un seguit de connexions, formen entramats, tenen lògiques que varien de religió en religió. I estan relacionats amb textos i rituals que també són propis de cada tradició religiosa. Més que deixar de banda les religions, més val interessar-se per elles, submergir-s'hi i treure'n els elements que ens resultin significatius, que no són tots ni molt menys. No es tracta de barrejar-les, sinó d'explorar-ne algunes, o una de sola si es prefereix.

Quins períodes de creació artística resulten més significatius?

Aquí tampoc es poden fer jerarquies, afortunadament avui en dia tant ens pot impactar una obra de fa tres mil anys com una de fa cent anys o una d'actual. Tota la tradició artística esdevé un enorme panorama simultani on pouar. Són precioses les arts dels pobles primitius i les dels grans imperis. El llegat greco-romà ens marca molt. L'Edat Mitjana ens ha deixat les extraordinàries catedrals, la pintura romànica i gòtica, escultures delicioses, el cant gregorià. El Renaixement explota en pintura i escultura; el període 1400-1600 és d'una creativitat magnífica. La música barroca obre un període d'efervescència musical que abasta fins a mitjans del segle XX, amb la música clàssica, la romàntica, la postromàntica i les avantguardes. L'impressionisme obre una efervescència pictòrica extraordinària: fauves, expressionistes, cubistes, abstractes... El món de l'art és tan ric que desborda. Cal acceptar les pròpies limitacions i anar trobant allò que enriqueix.

És favorable l'actual explosió de les tecnologies?

Et posa a l'abast força elements artístics amb facilitat i a un cost molt baix, tot i que probablement cal tenir una formació prèvia per a poder-ne treure tot el partit; si no, et trobes davant d'una massa informe i confusa per la qual és difícil moure's. La tecnologia actual pot generar mandra de sortir de casa i anar a la natura, a museus, a concerts, al teatre, fins i tot al cinema; amb una bona pantalla i uns bons auriculars et pot semblar que ja ho tens tot a l'abast. Cal saber utilitzar la tecnologia amb mesura i encert.


Quin és el paper de la relació amb els altres propers en el desenvolupament de la qualitat humana?

Les relacions amb els altres són imprescindibles i alhora ambivalents. No totes les reaccions que generen són positives; els humans tenim inevitablement un cantó fosc, fet d'enveges i gelosies, de rivalitats i ressentiments, de temptacions de manipulació egocèntrica. No és fàcil trobar la manera encertada de relacionar-se. Això passa fins i tot a nivell de parella: no és fàcil saber estimar.


Hi ha un afebliment dels col·lectius propers?

Els grups d'amics segueixen operant, tot i que la vida quotidiana (la feina, la família) sovint n'alenteix el ritme de trobada. Els col·lectius amb un propòsit d'acció social o política esdevenen més puntuals, cosa no gaire positiva. Els col·lectius per impulsar institucions (associacions i altres), que requereixen un compromís continuat en el temps, troben un encaix difícil en l'estil de vida actual, atrafegat i amb tendència a prioritzar el món de l'individu. Els col·lectius per compartir la dinàmica espiritual/religiosa també passen per dificultats, ja que en aquest àmbit ens trobem en un moment de certa confusió i desorientació; això es trist, perquè afebleix la pregària compartida, els rituals litúrgics, el fer camí acompanyats, que són elements bàsics del procés religiós. Segurament estem en una etapa massa eremítica i dispersa, que caldria anar deixant enrere.