El millor tresor

Botticelli 1484

"Sent contrari des de l'adolescència a l'ús de la cultura com a instrument ideològic, en aquesta edat i situació en la que m'ha correspost ser etiquetat com a 'madur terrible', no puc per menys que enfadar-me contra la incombustible i desvergonyida ideologia de la cultura de masses. El que de debò pretenen aquests ideòlegs és que les masses, lloc on la persona és despersonalitzada, posseeixin el menor nivell cultural possible. Així seran de més fàcil manipulació, pensen. El seu propòsit és banalitzar la cultura, reduir-la al nivell de l'entreteniment i de la icona desproveït de càrrega significativa, desprestigiar no a tal o qual intel·lectual sinó a la paraula intel·lectual, de manera que s'assimili a un insult. Per a aquesta dreta pro analfabetista, una persona culta és algú indesitjable, llevat que desvinculi la cultura adquirida de qualsevol mirada sobre el món. Però fins i tot en aquest supòsit, tant se val haver afinat el gust com bressolar-se en el discurs que tot és igual a tot i no hi ha diferències de valor. A les arrels del moviment neoconservador s'entén la cultura, posseir cultura un mateix, com una condició preciosa per al domini de les ments alienes, en especial del populatxo. Ara ja ni això, la finor expositiva està sent desacreditada a marxes forçades, i el descrèdit afecta també els intel·lectuals conservadors de tota la vida, hereus de Chateaubriand. L'ús i gaudi de la bellesa, abans privilegi d'uns pocs entre els que podien, per naixement, tenir accés a ella, és substituït per la qualificació de bell a tot el que proporcioni gaudi (amb l'única condició que sigui innocu en tots els sentits).

La dreta cultural és extrema perquè el que pretén és emparar-se de Walter Benjamin per forçar la fi de la cultura. En comptes d'aprofitar la increïble millora en termes d'accessibilitat per induir al major nombre de persones a conrear-se, mitjançant un esforç personal imprescindible, constant, en el qual no falten disgustos, estan obstinats a que disminueixi al màxim el nombre de ciutadans interessats en entretenir-se de maneres no banals, és a dir les preestablertes, sense intencionalitat, per les indústries. La dreta cultural s'ha tornat igualitarista d'una manera mai somiada, de manera que indueix als que ocupen bones posicions en l'escala social a acontentar-se amb objectes de luxe però abstenir-se, igual que els d'en mig i de baix, de considerar que les generacions anteriors han deixat a la nostra disposició el millor tresor de la humanitat, l'art, la cultura, el pensament acumulats en els últims dos mil·lennis i mig.

El que la dreta cultural pretén, en definitiva, és que tots tinguem el mateix nivell cultural, ja que ha arribat a la conclusió que un nivell cultural acceptable o alt és una càrrega i no un avantatge per a funcionar en aquest món i fer-lo funcionar. Per això, ha passat a ser el mateix col·leccionar art que segells o cotxes esportius, ja que totes aquestes coses no passen de manies personals sense sentit, més enllà de marcadors d'estatus.

Molt al contrari, els partidaris del humanisme, de l'esforç per aprendre i conèixer com a condició per gaudir, hem d'esforçar-nos a posseir el nivell de formació més alt que ens sigui possible, dins de les facultats i disponibilitat de cadascú. De la mateixa manera, hem d'incitar als nostres éssers propers o estimats a imitar la nostra conducta, a llegir o apropar-se al tresor cultural al·ludit tot i les dificultats inicials, demostrant a cada pas, sense sofisticacions ni menyspreu, que no pertanyem a una tribu en extinció sinó que hem de ser imitats i envejats, ja que tenim major coneixement i millor gust per la vastitud d'experiència aliena adquirida i assimilada gràcies a la cultura humanista. L'única cosa que pot derrotar la dreta cultural és mostrar com la cultura, la bellesa i l'art del passat posseeixen un valor vital i humà immens i incomparable, i que sense ells l'existència és encara més vegetativa."

Xavier Bru de Sala al Culturas de La Vanguardia del 21.12.2005