Axiomes alfa

De vegades es parla del ioga, del tai xi, de la meditació o de l'autoconeixement com a eines per incrementar el rendiment o per fer més suportable la tensió professional. Se'ls considera com a recursos per a millorar la rendibilitat, la generació de guanys. Aquesta posició denota que es considera com a axioma alfa el de "guanyar els màxims diners possibles".

En canvi, si l'axioma alfa és "desenvolupar una vida humanament digne" els recursos esmentats també són invocables, però des d'una perspectiva ben diferent. La justificació del seu ús passa a ser una altra. Són recursos al servei de la persona, no de la generació de guanys.

Quan es recomana a directius l'apropament a aquests recursos, és diferent fer-ho des del primer axioma o des del segon. Es pot considerar que els resultats són els mateixos, que les accions resultants són les mateixes, però això no és cert. Aquesta mena de recursos queden condicionats per la mena d'ús que se'n fa, per l'axioma des del qual se'ls fa servir. Utilitzar-los des del primer axioma és manipular-los i degradar-los; de fet, és inutilitzar-los, convertir-los en quelcom contradictori amb la seva pròpia naturalesa. No van ser pensats per a fer diners, i no se'ls pot fer servir per a fer diners si no és anant contra la seva mateixa essència, fent-los deixar de ser el que són. Si algú vol generar tècniques anti-stress fent servir alguns dels exercicis mecànics que s'utilitzen en aquestes disciplines, que ho faci, però que no invoqui el seu nom, que no digui que s'està fent ioga, tai xi, meditació o autoconeixenent. És important utilitzar bé el nom i la naturalesa de les coses.

Si s'utilitzen aquestes disciplines o altres de semblants en el marc de la funció directiva s'ha de fer des de la perspectiva de considerar que un directiu ha de ser abans que res un ésser humà de qualitat, amb tot el que això comporta, inclosa certament la "self-awareness", l'autoconsciència. En aquest cas no s'utilitzen aquestes disciplines per guanyar més diners, sinó per generar una major qualitat humana en els éssers humans implicats.

Cal subratllar que els directius no estan "rebaixats" de la condició humana, no tenen llicència per a ser "inhumans". Ser éssers humans com cal no és un recurs al servei de res (com ara guanyar els màxims diners possibles), sinó una condició prèvia i una convicció prèvia, aplicable a tots els éssers humans (inclosos directius, polítics i tots aquells que poden estar temptats de considerar-se més enllà del compromís d'humanitat).

Cal recordar que els directius "també són éssers humans", o "són primordialment éssers humans", amb les conseqüències que això comporta. Que per a ser coherents amb aquesta consideració sobre la seva "humanitat de base" i la seva maduració com a éssers humans facin servir els recursos esmentats al principi i similars, és correcte i convenient. Que ho facin per incrementar el seu rendiment, és manipulació desnaturalitzadora i indigne.

És això filar massa prim, ser massa purità, especular amb el matís? No. Les conseqüències de manipular i degradar coses venerables són nefastes. Si es volen utilitzar a partir del primer axioma, val més no fer-ho. Per respecte a aquestes coses venerables i per no enganyar a les persones implicades.