Simone Martini 1333 |
"Pace non trovo, et non ò da far guerra;
e temo, et spero; et ardo, et son un ghiaccio;
Tal m’à in pregion, che non m’apre né serra,
né per suo mi riten né scioglie il laccio;
et non m’ancide Amore, et non mi sferra;
né mi vuol vivo, né mi trae d’impaccio.
Veggio senza occhi, et non ò lingua et grido;
et bramo di perir, et cheggio aita;
et ò in odio me stesso, et amo altrui.
Pascomi di dolor, piangendo rido;
egualmente mi spiace morte et vita:
in questo stato son, donna, per voi."
e temo, et spero; et ardo, et son un ghiaccio;
et volo sopra ’l cielo, et giaccio in terra;
et nulla stringo, et tutto ’l mondo abbraccio.
et nulla stringo, et tutto ’l mondo abbraccio.
Tal m’à in pregion, che non m’apre né serra,
né per suo mi riten né scioglie il laccio;
et non m’ancide Amore, et non mi sferra;
né mi vuol vivo, né mi trae d’impaccio.
Veggio senza occhi, et non ò lingua et grido;
et bramo di perir, et cheggio aita;
et ò in odio me stesso, et amo altrui.
Pascomi di dolor, piangendo rido;
egualmente mi spiace morte et vita:
in questo stato son, donna, per voi."
Petrarca, Sonet CXXXIV
Versió catalana de Miquel Desclot (2003):
"Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.
Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma i em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.
Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.
Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós."
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.
Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma i em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.
Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.
Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós."
Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):
"No trobo pau ni tinc per què fer guerra;
temo i espero; cremo i soc un glaç;
volo pel cel i vaig rodant per terra;
no estrenyo res i el món cenyeix mon braç.
Qui em té en presó no em solta ni m'aferra,
i no em reté ni vol desfer-me el llaç,
i no em mata l'Amor ni em lleva el ferre.
Ni em vol vivent ni em salva en el mal pas.
Hi veig sense ulls i sense llengua clamo;
deliro per la mort i ajut reclamo;
estimo algú i a mi em soc odiós.
Em peixo de dolor; ploro per riure;
igual m'és desplaent morir que viure:
amada, m'he tornat així per vós."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada