Crisis espirituals

Pontormo 1528

"S´ha dit -i és cert- que la crisi del nostre temps és primordialment una crisi espiritual. Les crisis espirituals són les més profundes perquè, de fet, comprenen la totalitat de l'ésser humà i de la societat. Resoldre la crisi espiritual dels nostres dies no és quelcom que pugui limitar-se a introduir una major racionalització dels mercats, per exemple. Cal alguna cosa que equival a la guarició de les relacions humanes. I actualment les relacions humanes prenen cos, individualment i col·lectivament, en les qüestions que atenyen a l'ecologia i la pau. I qui parla de relacions humanes, naturalment, parla del poder, de la seva conquesta, del seu exercici. Europa, amb una indubtable tradició religiosa i humanista, cal que recobri la salut. Però la salut, en el pla dels individus i de les societats, té a veure amb bones o males relacions, car l'ésser humà i els grups humans gaudeixen de bona o de mala salut segons la bonesa o la maldat de llurs relacions."

Lluís Duch a Europa: conflicte i realitat, Qüestions de Vida Cristiana n. 150-151, febrer de 1990, pp. 28-29.