Emoció universal

 

Maillol 1884

"Fondejat en el present i dominat per la incertesa de quin serà el final del procés, l'acte artístic pot traduir-se en termes de moralitat: eròtica i ascètica es donen la mà en la recerca. Hi ha un plaer inicial de contacte amb l'inefable, que es transforma en exigència dolorosa -per la seva impossibilitat- de comunicació. Voluntat, sensibilitat i coneixement s'agermanen en la lluita del pas de l'arbitrari i abstracte al necessari i concret. Des de la intimitat del seu arbitrari, l'artista anhela la seva necessitat, la busca, la reclama, "desitja l'afecte que produirà en ell allò que pot néixer d'ell" (Paul Valéry, Oeuvres vol. I, 1957, Ed. Gallimard, Paris, p. 1.309). El part és dolorós: cal sacrificar totes les possibilitats excepte una, que es concretarà en l'obra i que la farà excepcional, en tant que alliberadora del quotidià. Llibertat i necessitat esdevenen misteriosament còmplices en el seu procés d'elecció: seduït per l'inefable, l'artista vol comunicar la seva emoció, confiant que aquesta pot arribar a ésser universal. Lliure per triar el camí, té l'exigència d'un únic accés que plasmarà finalment en la seva obra com a única i injustificable possibilitat."

Jèssica Jaques a La comunicació artística contemporània, Qüestions de Vida Cristiana n. 154, octubre de 1990, pp. 75-76.