Vocatiu

 

Bissier 1957

"L'única manera de parlar de Déu és el vocatiu; el nominatiu no existeix i la resta de casos són antropomorfismes o idolatria. El vocatiu és l'exclamació que surt del fons de l'ànima, tant del fons que ni tan sols s'atreveix a ser escoltada per un mateix: només quan la mà esquerra no sap el que fa la dreta, és autèntica l'acció de la dreta (Mt 6,3); la pregària només és autèntica quan em surt del fons de l'ànima i roman al meu interior (Mt 6, 5 i s.). La resta, diu Crist, ja ho feien els pagans (Mt 5, 47; 6, 32), que resen, salmodien, lloen, canten, però res de tot això no arriba a oïdes de Déu. Tot això no són sinó aproximacions, gestos que tal vegada aniran bé si es fan amb bona voluntat, però que ens tempten a creure que podem manipular Déu."

Raimon Panikkar a "Espiritualitat, el camí de la vida", Opera Omnia vol. I, tom 2, p. 92, Fragmenta Editorial (2012)