Autoconeixement madur

 

Morris Louis 1959

"L'autoconeixement, quan assoleix la maduresa, quan nosaltres mateixos anem més enllà de la negació i la projecció -negació de les nostres limitacions i faltes, motivacions ocultes; projecció en el sentit de jutjar els altres en comptes de maldar per superar els obstacles en el camí de la plenitud espiritual/humana, per tant, "projectar" cap als altres aquesta necessitat de tasca interna- esdevé la base d'uns canvis molt profunds en el nostre interior. Aquesta qualitat de canvi intern és allò a que ens referim en parlar de "transformació". Es tracta d'una alteració radical de la nostra "forma" interna, del nostre caràcter i de tots els nostres antics hàbits de pensament i pràctica.

Aquesta possibilitat de transformació és el que proporciona la prova d'autenticitat i maduresa en el mateix viatge espiritual; en efecte, resulta difícil considerar que l'espiritualitat, en actuar al si de la vida de la persona, només pugui ser autèntica o madura si conté un coneixement d'un mateix que porti a uns canvis reals a l'interior de la persona. D'aquesta manera, l'espiritualitat està pensada per fer-nos millors -considerablement millors- en alliberar el nostre potencial per a la divinitat en certa manera, per ser com Déu en determinada forma de participació o bé, tal com deien els teòlegs cristians de l'Església ortodoxa grega al principi de l'Evangeli, teosi o deïficació: convertir-se en igual que Déu!!!"

Wayne Teasdale a Entrem a l'era espiritual, a Qüestions de Vida Cristiana n. 178, setembre 1995, p. 68