Esprit

 

Mounier

Esprit fou una revista francesa creada el 1932 per Emmanuel Mounier (1905-1950). Una revista de filosofia, pensament polític i qüestionament espiritual, emmarcada en la reflexió personalista impulsada per Mounier. El personalisme mira de posar la persona al centre de la reflexió, diferenciant-la de l'individu i confrontant-la amb la dinàmica col·lectiva. Mounier considerava que en els nostres dies el creixement o maduració de les persones està afectat negativament per la societat de caire individualista i prioritzadora de l'aspecte econòmic que apareix amb el Renaixement, o sigui per la societat capitalista.

Mounier defineix així la persona: "Una persona és un ésser espiritual constituït com a tal per una manera de subsistència i independència del seu ser; manté aquesta subsistència per la seva adhesió a una jerarquia de valors lliurement adoptats, assimilats i viscuts per un compromís responsable i una conversió constant: unifica així tota la seva activitat en la llibertat i desenvolupa a més a cop d'actes creadors la singularitat de la seva vocació."

Ramon Alcoberro resumeix en un interessant article sobre Mounier (http://www.alcoberro.info/V1/mounier.pdf) els cinc punts necessaris per a que es pugui arribar a desenvolupar una societat personalista i comunitària (punts presentats per Mounier al capítol "La comunicació" de la seva obra "El personalisme"):

1.- Sortir de sí mateix: lluitar contra l'“amor propi”, que avui denominem egocentrisme, narcisisme, individualisme.

2.- Comprendre: situar-se en el punt de vista de l'altre, no buscar en l'altre a un mateix, ni veure'l com a quelcom genèric, sinó acollir l'altre en la seva diferència.

3.- Prendre sobre sí mateix, assumir: en el sentit de no només compadir, sinó de sofrir amb el dolor, el destí, la pena, la joia i la tasca dels altres.

4.- Donar: sense reivindicar-se com en l'individualisme petit-burgès i sense lluita a mort amb el destí, com els existencialistes. Una societat personalista es basa, en canvi, en la donació i el desinterès. D'aquí el valor alliberador del perdó.

5.- Ser fidel: considerant la vida com a una aventura creadora, que exigeix fidelitat a la pròpia persona.

En llegir coses sobre Esprit i el personalisme no puc evitar la sensació de trobar-me davant d'una temàtica i unes posicions encara vigents, encara actuals, tot i que habitualment són tractades com a simple història passada. I als que ens sorgeixen aquests sentiments, als que ens sentim d'alguna manera "personalistes", se'ns designarà fàcilment com a nostàlgics, passats de moda o ancorats en el passat. Pot ser ben cert, però el que s'hi diu ens ressona. Fins al punt que de vegades ens sembla que l'única alternativa desitjable al capitalisme seria un personalisme radical com el de Mounier Si a més de desitjable és possible és la gran discussió oberta: quines condicions s'haurien de donar per a procedir a un canvi social d'aquesta envergadura? Els desencadenants del canvi serien processos de transformació personal o bé modificacions estructurals? Quina meda de transformacions i fetes per qui? A partir de quin poder?

El corresponsal d'Esprit a Catalunya fou Maurici Serrahima, amic personal de Mounier. Un altre pensador català influenciat per Mounier fou l'estimat i admirat Alfonso Carlos Comín (1933-1980). Esprit es continua publicant.

L'any 2001 es va crear l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, el qual atorga des de l'any 2009 el Reconeixement Emmanuel Mounier a persones o institucions que destaquen per actituds i activitats que expressin les qualitats més apreciades de la persona humana, tant en l’àmbit intel·lectual com pràctic; el 2011 fou atorgat a Arcadi Oliveres, el 2015 a José Ignacio González Faus i el 2019 a Viqui Molins. No conec directament les activitats d'aquest Institut; pel que he vist a la seva pàgina web (mouniercatalunya.wordpress.com), tot i fer una tasca de projecció, sembla tenir un caire més aviat acadèmic, lligat a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. És possible que s'emmarqui en un context confessional cristià, cosa molt respectable però que li pot suposar limitacions temàtiques i de projecció.

Diu Alcoberro que Mounier, "líder del moviment personalista i sens dubte el seu principal ideòleg, corre el perill de convertir-se en un autor oblidat, només apte per a ús en contextos clericals; certament va morir amb només 45 anys i bona part de la seva obra és estrictament “de combat”, però tot i que la seva retòrica té alguna cosa de crispat i el seu vocabulari sona avui a “anys 30”, la seva obra no hauria d'interessar només en el món eclesiàstic."

Diu també Alcoberro: "És difícil valorar avui la “actualitat del personalisme” per moltes raons. En qualsevol cas queda clar que la filosofia personalista, como també l'existencialisme, va quedar al marge del corrent de pensament central en el segle XX. (...) És significatiu que els actuals pensadors «comunitaristes», molts d'ells catòlics, pràcticament mai reconeixen el seu deute amb el moviment personalista tot i que aquest es basava molt especialment en la reivindicació de la “comunitat”. I l'explicació és senzilla: el comunitarisme actual és de tipus liberal, mentre que Mounier abominava del liberalisme que considerava anticristià per posar l'home sota el diner."

Potser la Fundació Alfons Comín podria fomentar alguna iniciativa al voltant del personalisme enfocada principalment a l'àmbit socio-polític, des d'una òptica tant d'anàlisi crítica com de divulgació. Ara no sembla ser temps de crear revistes, però potser es podria promoure una revista virtual o un blog dedicat a debatre l'actualitat dels plantejaments personalistes i la seva possible concreció política en el moment actual a casa nostra.

Comín