Tendències

Diu Nicole Vandier-Nicolas al primer volum, dedicat al pensament prefilosòfic i oriental, de la Història de la filosofia de l'Encyclopédie de la Pléiade (1969, Éditions Gallimard) que "hi ha a la Xina dues tendències filosòfiques oposades: una, positiva i pràctica, és la dels "lletrats"; l'altra, metafísica i sobretot mística, és la dels taoistes. Els "lletrats", ju, estudiaven els Sis clàssics i el Cerimonial; les responsabilitats socials, el respecte a les jerarquies, la pràctica de les grans virtuts humanes requerien la seva atenció. Els taoistes professaven el menyspreu de les convencions, preconitzaven el natural, la puresa personal, i només donaven valor a la unió amb el principi invisible. El més gran dels "lletrats" va ser Confuci, a qui el ju kia va prendre com el seu fundador. Els taoistes van triar com a patró Lao tsé, però el més gran d'ells va ser, potser, Tchuang tseu, que va néixer al segle IV i va morir a principis del segle III (aC)."

Dos comentaris:

- aquests dos accents (el moral i l'espiritual, per dir-ho amb altres paraules) es troben a totes les grans tradicions religioses, no només a la xinesa.

- no són tendències oposades, sinó complementàries, o més ben dit, entrelligades i que es necessiten mútuament; no poden prescindir l'una de l'altra, amb una relació com la que la tradició xinesa denomina yin-yang, representada pel famosíssim dibuix: