La naturalesa essencial

"Actuar d'acord amb l'essència s'anomena l'encarnació de la divinitat; aconseguir aquesta essència natural s'anomena virtut. Quan es perd l'essència, es valoren la humanitat i la justícia; quan es defineixen la humanitat i la justícia, s'ignora la virtut. Quan desapareix la simplicitat pura, s'adornen les maneres i la música; quan prenen forma el correcte i l'incorrecte, les persones ordinàries queden encegades. Quan es valoren perles i jades, tothom lluita per ells.

L'etiqueta és una manera de distingir els nobles del poble comú; la justícia és una manera d'harmonitzar les relacions humanes. L'etiqueta de la societat actual vol dir actuar amb cortesia, i que els que practiquen la justícia donin i rebin; però els governants i els ministres es critiquen entre si sobre aquests assumptes, i els parents es barallen sobre els mateixos. (...) Quan s'adornen les maneres i la música, aquestes produeixen engany i artifici.

Els governs recents no han previst les necessitats de la vida; han diluït la puresa del món, destruït la seva simplicitat i fet que el poble estigui confús i famolenc, convertint la claredat en foscor. La vida és passatgera i tothom s'esforça esbojarradament. L'honradesa i la confiança han desaparegut, les persones han perdut la seva naturalesa essencial; la llei i la justícia estan renyides, les accions són contràries al que és beneficiós. (...) Si hi ha més que suficient, les persones cedeixen; si hi ha menys que suficient, competeixen. Quan cedeixen, es desenvolupen la justícia i la cortesia; quan competeixen, sorgeixen la violència i la confusió. Així doncs, quan hi ha molts desitjos, no disminueixen les preocupacions, ja que per als que busquen l'enriquiment, mai cessa la lluita. Per això, quan una societat està en ordre, les persones ordinàries són constantment honrades i no poden ser seduïdes pels guanys o els avantatges. Quan una societat està esvalotada, els membres de les classes governants fan el mal, però la llei no pot detenir-los."

Del Wenzi 176

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)