La cortesia i la justícia

"Quan els savis van fer música per primera vegada, va ser per restaurar l'esperit, aturar la vida llicenciosa i fer tornar la ment celestial. Quan es va fer decadent, la música va seguir tendències sense reflexió, llicencioses i apassionades, oblidant el camí just. Aquestes tendències van afectar a les últimes celebracions, fins al punt fins i tot de destruir països.

(...)

Quan els governants són savis, guien i jutgen amb justícia; persones sàvies i honrades s'ocupen del funcionariat, persones capacitades i eficaces s'ocupen del treball. La riquesa es distribueix cap avall, i tothom és conscient de les seves benediccions. Quan degeneren, les camarilles i les faccions promouen cadascuna als seus companys, substituint l'interès públic pel privat. Amb persones de dins i persones de fora derrocant-se entre si, les posicions de poder estan ocupades pels astuts i traïdors, mentre que les persones virtuoses i sàvies romanen marginades.

(...)

D'acord amb la manera d'encarnar la divinitat dels savis, és impossible romandre sense conrear la cortesia, la justícia i la consciència. Si el poble no té consciència, no pot ser governat; si no coneix la cortesia i la justícia, les lleis no poden corregir-lo. És possible executar el no fidel, però no pot fer-se que el poble sigui fidel. És possible castigar els lladres, però no és possible fer que el poble sigui honrat.

Quan els reis savis són els que dirigeixen, mostren al poble el que és bo i el que és dolent, i el guien sense censura ni afalac. Afavoreixen als que són virtuosos i els promouen, mentre que rebaixen i degraden als que no són virtuosos. Així, els càstigs s'aparten i no s'utilitzen; es practica la cortesia i la justícia, i es confien les responsabilitats als savis i virtuosos."

Del Wenzi 174

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)