Sobre el Tao

Diu Nicole Vandier-Nicolas al primer volum, dedicat al pensament prefilosòfic i oriental, de la Història de la filosofia de l'Encyclopédie de la Pléiade (1969, Éditions Gallimard), parlant del taoisme:

"En la recerca de l'absolut, [a l'asceta] la intuïció li serveix més que les facultats intel·lectuals; el raonament discursiu no aprofundeix en el misteri, la intuïció que es nodreix en les fonts profundes de la vida és l'únic que permet assolir l'essència de les coses. Per això va escriure Txuang Tse:

"Huang-ti (l'Eperador Groc) va perdre la seva Perla negra. Va enviar la Ciència a buscar-la, però aquesta no la trobà; va enviar el Discerniment a trobar-la, però aquest no el va trobar; va enviar la Discussió a trobar-la; però aquesta no la trobà; llavors va enviar la Intuïció a buscar-la, i la Intuïció la va trobar. Huang-ti va dir: "Que estrany que la Intuïció l'hagi trobada!"

La Intuïció l'havia trobat perquè és aprehensió immediata de l'inefable. L'Absolut supera el marc de l'intel·lecte humà. Qui situa entre el Tao i ell mateix una pantalla intel·lectual està destinat al fracàs. L'expressió més elevada del Principi no és a les paraules ni a les idees que aquestes transmeten, és més enllà d'elles. Per això l'asceta s'ha de buidar de tot coneixement per tal d'esdevenir capaç de l'Absolut. Tornar a trobar "el seu cor d'acabat de néixer", recrear en ell mateix l'agilitat, la senzillesa, l'espontaneïtat de la infantesa, això és el que prepara per a la Unió."

(...)

"La llum que il·lumina l'asceta en èxtasi és completament interior; tancada sobre ella mateixa, irradia per ella mateixa, però des de fora, resulta invisible. Així passa amb el savi, que manca d'atractiu, i encara més amb el Tao, que es designa com el Fosc (Hiuan)."

(...)

"Tao, no ho oblidem, és la "Mare del món", però també l'Avantpassat de tots els éssers. Ni és ni femení (Yin) ni masculí (Yang) sinó Allò la naturalesa del qual és indeterminada:

"Es mira i no se'l veu: se l'anomena l'Indistint. Se l'escolta i no se'l sent: se l'anomena el Silenciós. Es tempta sense arribar a palpar res: se l'anomena el Subtil. Aquests tres aspectes defugen qualsevol interrogació. Per això es forma la unitat aplegant-los. No és ni lluminós per sobre ni fosc per sota. És continuïtat d'acció i de reacció, de manera que jo no el podria anomenar. Ja ha tornat a l'absència de tot objecte sensible. Ell és també la Forma del que encara no està format, la Imatge del que encara no està configurat."

Tao és l'Origen primer que no ve d'enlloc i d'on venen totes les coses per un procés de "deveniment". La "Vall" és el símbol del Buit, i l'Esperit que ell encobreix es raig vital. "El Tao -continua dient Lao Tse- dóna vida a tots els éssers, i després la seva Virtut (Tö) els nodreix, els fa créixer, en té cura, els acaba, els porta a la seva maduresa, els conserva i els engoleix." Els éssers surten d'Ell, però entren necessàriament al seu si. Després d'haver recorregut el cicle evolutiu que els és propi, "tornen a la seva condició original." Tao, principi animador del moviment vital, és la llei que regeix la seva evolució i el mitjà en el que aquesta té lloc."