Feixisme i emocions

Motherwell 1971

"El feixisme es pot definir de moltes maneres. Per Loewenstein, el feixisme no és una ideologia, sinó una tècnica política. I, més concretament, una tècnica política orientada a la mobilització emocional dels ciutadans. Això no vol dir, evidentment, que en el discurs del feixisme no es trobin idees, sinó que, en aquest discurs, les idees tenen un caràcter instrumental i que, per aquesta raó, quan convé, es poden substituir per d'altres que resultin més eficaces per mobilitzar les emocions i conquerir o conservar el poder per mitjà d'aquesta mobilització. Aquesta manera de considerar el feixisme no posa en el punt de mira el contingut d'un programa, sinó la forma de la propaganda. I, segons Lowenstein, el que caracteritza formalment la propaganda feixista és el recurs incendiari a les repeticions, a les exageracions i a les simplificacions excessives a fi de generar una matèria emotiva i sentimental políticament manipulable. Un recurs que va lligat a l'assenyalament d'objectius ben perfilats (jueus, maçons, banquers...) per focalitzar el descontentament. I també, quan el feixisme no té el poder, a l'aprofitament dels episodis de desafiament a l'Estat per alimentar sentiments de persecució, traïció i martiri.

Aquesta caracterització del feixisme pot semblar, en una primera mirada, massa imprecisa. Però potser resulta insensat menystenir-la precipitadament. Lowenstein no parla del feixisme com un historiador o un assagista allunyat generacionalment d'uns fets que només coneix per mitjà dels llibres i d'altres documents. És un intel·lectual alemany d'origen jueu que ha viscut el procés que ha permès la conquesta del poder pels nazis i que, l'any 1937, a l'exili, reflexiona sobre com es pot evitar que processos semblants arribin al mateix port. I, per ell, la forma, una forma totalment orientada a la mobilització de les emocions, és el contingut del feixisme. El fet que aquesta forma que ell reconeixia com a feixista s'assembli a algunes formes de la política actual és, evidentment, un altre tema. Aquest tema no és el de Loewenstein, sinó el nostre. I té diversos apartats. No es tracta només de la dreta populista, que recicla algunes idees que ja havien estat instrumentalitzades per algunes modalitats del vell feixisme. També podria ser el tema d'aquella esquerra que aposta estratègicament per unes propostes populistes com les de Laclau, que semblen rigorosament pensades a partir de la definició del feixisme de Loewenstein. O el dels moviments socials que miren d'imposar una dictadura del cor posant tota la carn a la graella de la mobilització emocional. O el del nacionalisme que converteix l'exacerbació artificial de les emocions i l'explotació dels sentiments en el seu mètode de treball principal. Malgrat que, per ells, els feixistes són sempre els altres, tots ells també podrien ser feixistes segons la definició de Loewenstein. Que el feixisme es pugui definir de moltes maneres no fa impertinent preguntar-se si la política orientada a la mobilització intensiva de les emocions no torna a ser un dels grans problemes de la democràcia liberal."

Josep Maria Ruiz Simón a La Vanguardia del 26.02.2109