Ritual i obertura

Malevich 1911

El ritual, la litúrgia, el culte és un fruit de l'obertura a la divinitat i no és possible ni té sentit sense obertura a la divinitat. És com si fos l'expressió, la manifestació de l'obertura a la divinitat.

Alhora, el ritual és l'acció, el gest, la pràctica, el comportament que produeix, comporta, construeix, elabora, fa possible, facilita, potencia l'obertura a la divinitat.

No hi pot haver ritual sense obertura a la divinitat, ni hi pot haver obertura a la divinitat sense ritual. Aquesta és la punyent paradoxa, el cercle indestriable. Sense "primer una cosa, i després, com a conseqüència, l'altra". Una simultaneïtat, una polaritat, una el·lipsi amb el seus dos centres.

Nota addicional: El ritual té una evident dimensió col·lectiva, és una pràctica fonamentalment comunitària (tot i que hi ha espai per a rituals personals). I el ritual està lligat a tradicions d'antiga procedència, els seus orígens s'enfonsen en el passat. I el ritual, amb la seva materialitat (no és només una idea, una reflexió), es produeix en l'espai i en el temps. Per tant, necessita "temples", espais cerimonials, de la mena que siguin (des d'un racó d'una roca a una catedral). I necessita oferiment de temps, dedicació de temps vital propi per dur-lo a terme. Tot això permet comprendre la crisi dels rituals que es viu actualment. I comprendre la necessitat de superar-la.