Avui fa 800 anys de la batalla de Muret, en que les tropes catalanes del comte-rei Pere el Catòlic que donaven suport a la causa càtara (i volien tenir una major presència a Occitània) foren derrotades per les tropes croades franceses manades pel normand Simó de Monfort. El mateix Pere hi perdé la vida (es diu que havia tingut una nit de disbauxa just abans de la batalla; també es considera que fou el primer comte-rei que, a principis del segle XIII, gosà manipular la moneda, fent una falsificació oficial que li va sortir malament). Muret fou un moment important en la geopolítica de l'època i marcà l'orientació futura de la política exterior catalana medieval, que hagué de mirar a l'est i al sud i oblidar el nord.
El nostre món és, evidentment, un altre món. No hi ha projecció política possible de Catalunya a Occitània (podríem dir, amb humor, que l'herència de Muret es manté...). Queda, però, un doble espai sobre el que bastir un entramat de relacions exteriors: la convergència d'interessos en temes econòmics (infrastructures, turisme, etc.) i una certa fraternitat cultural, molt malmesa però amb alguns elements que ens fan propers (fonètica, toponimia, etc.).
Tan de bo en algun moment sigui possible reactivar l'Euroregió mediterrània/pirinenca per donar lloc a nous lligams amb els nostres veïns. Una euroregió que idealment inclouria des de l'Aquitània a la Provença pel que fa al nord dels Pirineus, i l'Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears pel que fa al sud (i si no, els que es pugui d'aquests territoris...). És un entorn de projecció econòmica i cultural que a Catalunya li aniria bé de potenciar, si és que troba alguna complicitat que ho faci possible.
El nostre món és, evidentment, un altre món. No hi ha projecció política possible de Catalunya a Occitània (podríem dir, amb humor, que l'herència de Muret es manté...). Queda, però, un doble espai sobre el que bastir un entramat de relacions exteriors: la convergència d'interessos en temes econòmics (infrastructures, turisme, etc.) i una certa fraternitat cultural, molt malmesa però amb alguns elements que ens fan propers (fonètica, toponimia, etc.).
Tan de bo en algun moment sigui possible reactivar l'Euroregió mediterrània/pirinenca per donar lloc a nous lligams amb els nostres veïns. Una euroregió que idealment inclouria des de l'Aquitània a la Provença pel que fa al nord dels Pirineus, i l'Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears pel que fa al sud (i si no, els que es pugui d'aquests territoris...). És un entorn de projecció econòmica i cultural que a Catalunya li aniria bé de potenciar, si és que troba alguna complicitat que ho faci possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada