dissabte, 14 de setembre del 2013

Joyce: Música de cambra XXII



Munch 1893


Of that so sweet imprisonment
My soul, dearest, is fain—
Soft arms that woo me to relent
And woo me to detain.
Ah, could they ever hold me there,
Gladly were I a prisoner!

Dearest, through interwoven arms
By love made tremulous,
That night allures me where alarms
Nowise may trouble us;
But sleep to dreamier sleep be wed
Where soul with soul lies prisoned.



Possible traducció:


D'aquest tan dolç empresonament
la meva ànima, estimadíssima, es complau.
Braços suaus que em conviden a cedir
i em conviden a aturar-me.
Ah, tan de bo em poguessis retenir sempre aquí,
de gust seria un presoner!

Estimadíssima, amb braços entrellaçats
que l'amor fa tremolosos,
aquesta nit em fascina, nit en que cap alarma
ens pot destorbar;
que el son s'aplegui, però, amb un son més somniador,
allà on ànima amb ànima reposa empresonada.