Màrius Torres: Una música greu

Hodler 1906

"Espectres de rosa i glicina,  

invisibles, als tanys,  

mediten, subtils, la divina  

successió dels anys.

—La branca és tèbia. Hi ha per l'aire  

una música greu.  

La primavera ens parla, al caire  

d'una vida tan breu!

O sobirana ¿per què ens crides  

a la llum del teu hort?  

¿De què et valdran les nostres vides  

demà, quan haurem mort?

El sol, però, nodreix i fibla  

els tanys sense delit;  

i en un instant, lleu, invencible,  

cada branca ha florit.

Tu, que demà colliràs roses  

i glicines també,  

diràs, davant les flors descloses:  

—La Primavera ve!—

Ignores que entre l'alegria  

alguna cosa mor,  

i que les flors, amb melangia,  

neixen a contracor."

Màrius Torres, juliol de 1935.