Cant

Odilon Redon 1895

"És l'hora de la nostàlgia més intensa; i llavors s'eleva des de les profunditats, com un somni, un cant melancòlic acompanyat per la mandolina, que no gosem atribuir a llavis humans; sentim massa bé que sorgeix directament d'aquest vast paisatge, la felicitat estranya i nostàlgica del qual no li permet de restar mut més temps. Canta com una dona solitària que fa retrunyir en la fondària de la nit el nom del seu amic llunyà i mira de posar en aquest pobre mot específic tota la seva tendresa, tot el seu ardor, tots els tresors del seu ésser profund."

Rainer Maria Rilke, Diari florentí (1898, el primer dels seus Diaris de joventut)