Samuel Daniel: Bellesa, temps i amor

Van Dyck 1628

"Quan vegin que se't fonen la florida i la glòria
i seguis solitària i, amb front de melangia,
rebis del teu mirall aquest darrer missatge
que et diu la veritat dient-te: "Res no et queda",
les ferides que em feies veuràs encara vives,
que si et fugí la flama, l'escalf en mi perdura.
Jo, que vaig estimar-te talment, abans que fossis
marcida, tindré fe més ardent quan declinis.
El món trobarà en mi llavors aquest miracle:
que el foc, no tenint res per a cremar, flameja.
Aleshores veuràs la fe que jo tenia
i potser dels desdenys et vindrà una recança.
Potser d'haver fet burla dels meus plors penedida
estaràs, quan l'hivern al fosc cabell et nevi."


Samuel Daniel (1562-1619)


(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Text original:

"When men shall find thy flow'r, thy glory, pass,

And thou with careful brow, sitting alone,

Received hast this message from thy glass,

That tells the truth and says that All is gone;

Fresh shalt thou see in me the wounds thou mad'st,

Though spent thy flame, in me the heat remaining:

I that have loved thee thus before thou fad'st—

My faith shall wax, when thou art in thy waning.

The world shall find this miracle in me,

That fire can burn when all the matter 's spent:

Then what my faith hath been thyself shalt see,

And that thou wast unkind thou may'st repent.—

    Thou may'st repent that thou hast scorn'd my tears,

    When Winter snows upon thy sable hairs."