 |
| Fra Angelico 1432 |
"A Montserrat tot plora,
tot plora d'ahir ençà,
que allí a l'Escolania
s'és mort un escolà.
L'Escolania, o Verge,
n'és vostre colomar:
a aquell que ahir us cantava,
qui avui no el plorarà?
En caixa blanquinosa
mireu que hermós està,
n'apar un lliri d'aigua
que acaben de trencar.
Té el violí a l'esquerra
que solia tocar,
el violí a l'esquerra,
l'arquet a l'altra mà.
Sos companyons de cobla
que solia tocar,
el violí a l'esquerra,
l'arquet a l'altra mà.
Sos companyons de cobla
el duen a enterrar.
El rossinyol salmeja,
salmeja més enllà;
quan veu l'Escolania,
calla per escoltar.
El cant de les absoltes
el venen d'assajar;
el primer vers que canten
del cel sembla vessar,
al segon vers que canten
es posen a plorar.
El mestre de la cobla
els aconhorta en va,
les fonts ja són rieres,
i les rieres mar.
Oh patges de la Verge
bé teniu de plorar,
al que millor cantava
venint de soterrar.
Els monjos també ploren,sols canta un ermità,
sentint cantar els àngels
i amb ells el nou germà,
ocell d'ales obertes
que cap al cel se'n va.
Mentre ell canta pels aires,
el violí sonà."
Jacint Verdaguer (1884, revisat el 1899)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada