Mite i desmitologització

Denis 1891

"El mite és una forma de pensar simbòlica que, generalment, es tradueix en una narració també simbòlica, en la qual s'expressen tendències humanes, cosmovisions o idees religioses. És un llenguatge fabulós o simbòlic oposat, com a tal, al llenguatge lògic i científic, que és demostrable, i que es fonamenta en un nexe de causa a efecte, malgrat un possible atzar. En sentit estricte, consisteix en la narració d'un esdeveniment fundacional o salvador, situat fora de la història, que el ritu actualitza bo i sacralitzant actes i moments. En un sentit més ample, el mite és una narració llegendària o un símbol emprats en llenguatge religiós. Segons l'escola bultmaniana, quan el mite és interpretat com quelcom objectiu es converteix en mitologia, se'l mitologitza, és a dir, s'hipostatitza el significat del llenguatge mític. Llavors s'imposa la desmitologització, que consisteix a treure el caràcter mitològic d'una doctrina, i, en el cas evangèlic,  deslliurar de la visió mitològica el llenguatge dels evangelis. Això no comporta la desmitització del llenguatge religiós, com fa la teologia liberal, que anul·laria el mite. El mite sempre serà necessari per a expressar la transcendència, puix que ens cal, per a aquest afer, el llenguatge simbòlic. No es tracta de suprimir el llenguatge simbòlic del mite, sinó l'objectivització d'aquest llenguatge. El llenguatge simbòlic és vàlid, però quan el significat d'aquest llenguatge, que expressa el sentit profund de la narració, és transformat en una hipòstasi, és a dir, en una realitat existent extralingüística, llavors esdevé la mitologització del mite, o millor dit, del símbol del mite."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, p. 37).