Interpretació i sentiment

Daumier 1867

"[Una asserció diu que] l'"espiritualitat" de la música culta hauria de ser una tasca, no un fet. Aquesta "espiritualitat", aquesta capacitat d'evocar novament la transcendència, pren forma en la praxis de la interpretació, i de cap manera es dóna abans d'ella."

""Sentiment" és el nom còmode que l'argot de la música dóna a quelcom que intueix però que no sap explicar i que no coneix. Es pot continuar utilitzant per entendre's. Però cal prendre consciència que només desmantellant-lo, i portant a la superfície el que amaga, hom es pot apropar al concepte d'interpretació que suggereix la modernitat. Un concepte, val la pena dir-ho, que no té res a veure amb el sentiment."

"La interpretació sobrevé no ja allà on la subjectivitat de l'intèrpret "infla" la realitat del text musical, que seria el famós "tocar amb sentiment", sinó allà on es deixa córrer el text al llarg de les trajectòries de les seves objectives ambicions. El moviment que allunya de la pura i simple reproducció d'un text musical no ve per tant de l'exterior, de la subjectivitat: és un moviment que existeix en potència a l'interior de qualsevol text i que correspon a l'executant, simplement, d'alliberar. En la veritable i autèntica interpretació el que passa és la pòstuma reinvenció de la música, no l'expressió dels sentiments de l'executant."

"La capacitat de l'intèrpret de desxifrar les línies d'actuació objectiva de la música s'ha de creuar amb un determinat talent seu per testimoniar el temps al que pertany. En l'intèrpret, l'obra ha de trobar el món nou en el que cerca ciutadania. Si l'intèrpret aconsegueix baixar a les regions més íntimes de la música però es queda fora de la geografia cultural del seu propi temps, és un intèrpret incomplet. El que en un temps es va anomenar subjectivitat o "sentiment" avui es pot traduir en la capacitat de resumir en sí els codis de tot un món. El subjecte és un terminal pel que corre l'índex d'una època.

L'espai de llibertat que de sempre s'ha reconegut a la praxis de la interpretació  no coincideix per tant amb la pràctica subjectiva de variants a la lletra del text. No és un espai aleatori confiat al gust o la fantasia de l'individu. La llibertat de la interpretació està en l'haver d'inventar quelcom que no hi és: el text en aquest temps. En definitiva no és l'intèrpret el que és lliure: és l'obra la que, a través de l'acte de la interpretació, es fa lliure. Lliure de la identitat sobre la que la tradició l'ha immobilitzat. Lliure de reinventar-se segons la dinàmica del temps nou que troba. L'intèrpret és l'instrument, no el subjecte, d'aquesta llibertat."

Alessandro Baricco a L'ànima de Hegel i les vaques de Winsconsin (1992)