Construir l'ànima

Kustódiev 1920

"En aquella època tan optimista (en realitat ben pocs anys enrere), quan el futur de tot el país, si no de la humanitat en si, es repensava, havia semblat que totes les arts es podien ajuntar per fi en un únic i gloriós projecte comú. La música, la literatura, el teatre, el cinema, l'arquitectura, el ballet i la fotografia formarien una coalició dinàmica, no només per reflectir la societat, criticar-la o satiritzar-la, sinó per construir-la. Els artistes, lliurement, i sense cap indicació política, ajudarien les ànimes dels seus iguals humans a desenvolupar-se i a florir.

Per què no? Era el somni més vell de tot artista. O, com pensava ell, la fantasia més vella de tot artista. Perquè als buròcrates de la política els havia faltat temps per apoderar-se del projecte, per purgar-lo de llibertat, complexitat i matisos sense els quals les arts evolucionaven atrofiades. "Els arquitectes de l'ànima humana." Hi havia dos problemes importants. El primer era que moltes persones no volien que els edifiquessin l'ànima (gràcies, però no cal). Es conformaven que els deixessin l'ànima tal com estava en arribar a aquest món, i quan provaves d'orientar-los, s'hi resistien. Vine a aquest concert gratuït a l'aire lliure, camarada. De debò, creiem que hauries de venir. Sí, és clar que és voluntari, però seria un error que no t'hi deixessis veure...

I el segon problema pel que feia a l'edificació de l'ànima humana era més bàsic. I es reduïa a això: qui edificava els arquitectes de l'ànima humana?"

Julian Barnes a El soroll del temps (2015)