Art i espiritualitat

Giotto 1311

Si entenem espiritualitat en un sentit ampli, podem considerar que l'art és una de les seves manifestacions. Però si l'entenem en sentit estricte, la relació entre art i espiritualitat es fa més complexa. Només algunes obres d'art tenen, en determinades circumstàncies, la capacitat d'esdevenir per a determinades persones, un generador de ressonància espiritual, un vehicle capaç de desencadenar la reverberant sintonia entre la interioritat i l'exterioritat que esdevé manifestació. Una capacitat compartida amb els símbols, amb determinats textos i amb certs espais i objectes naturals, o determinades lluminositats i claredats de l'aire i els núvols.

Pietro Lorenzetti 1326

La ressonància espiritual és puntual, fugissera, incontrolable, improgramable. No es dóna quan un vol, es dóna quan es dóna. Podem preparar entorns que l'afavoreixin, però res no garanteix que arribi, que es produeixi.

El que en un moment és vehicle en un altre moment no ho és. El que per a una persona és vehicle, no ho és per una altra. No podem dir: "aquesta música és espiritual"; només podem dir "en aquell moment i per a aquella persona, aquella música va ser espiritual". I el mateix passa amb un quadre, amb un text, amb un símbol, amb un paisatge, amb una llum.

Masaccio 1428

També és important no confondre "espiritual" amb "emocional". "Espiritual" no vol dir “emocionant”, capaç de generar una emoció intensa (sigui d'alegria, de tristesa, de plaer, de solemnitat...). Per tal que quelcom sigui "espiritual", ha de tenir alguna cosa més. Però no sabem ben bé què. No sabem dir què converteix quelcom en "espiritual", no sabem què és el que permet "llegir entre línies". No és fàcil ni tan sols detectar-ho, ja que depèn en bona part del treball previ fet sobre un mateix, sobre la pròpia sensibilitat i capacitat d'atenció.

En aquest sentit, podríem dir que sensibilitat i espiritualitat estan interconnectades, s’influeixen entre sí. Per tant, desenvolupar l'una pot incidir en l’altra, pot afectar-la. Però no com a resultat inevitable, sinó com a predisposició, com a crear condicions de possibilitat, com a facilitar la viabilitat, i també en termes de potencial d'impuls. Un major nivell de sensibilitat no dona accés automàticament al territori espiritual, però hi pot predisposar, ho pot facilitar, ho pot estimular.

Van der Weyden 1452

I determinades vivències i determinades pràctiques poden pertànyer alhora a tots dos àmbits. Escoltar certes obres de Bach o Corelli, de Beethoven o Chopin, de Mahler o Xostakovitx, observar certes pintures de Giotto o Fra Angelico, de Memling o Van der Weyden, de Mondrian o Rothko, pot ampliar la meva sensibilitat, la meva capacitat de captació de la bellesa, incrementar el meu grau de consciència de la realitat i de valoració de la seva profunditat; i alhora pot portar-me a una experiència d'unitat  de sortir de mi mateix i identificar-me, fusionar-me amb quelcom inefable que és alhora dins meu i fora meu.

Amb això no pretenem defensar que qui treballa la sensibilitat ja està desenvolupant l’espiritualitat, vulgui o no vulgui, ho sàpiga o no; desenvolupar l’espiritualitat es una opció diferenciada i lliure. Alhora, sembla ser que qui desitja desenvolupar l’espiritualitat ho te més fàcil si treballa la sensibilitat. En aquest sentit, podríem dir que treballar la sensibilitat és una manera de preparar i potenciar el desenvolupament de l’espiritualitat.

El Greco 1595