Postmodernitat

 

Warhol 1966

"En el període que va veure emergir Andy Warhol com al model del nou artista-celebritat, a més, la duresa sola ja no es veia com una falla de sensibilitat, així com tampoc la superficialitat -i fins i tot la vulgaritat- no era vista com una falta. El mal gust podia ser pres com un signe d'energia i vitalitat, i l'"stupid art" -com els seus defensors jovialment descrivien alguns dels nous estils que començaren a florir durant els últims setanta i primers vuitanta- podia ser apreciat pel seu feliç rebuig d'intel·lectualitat, profunditat i rigor crític. Proveu d'imaginar Arshile Gorky o Mark Rothko o Robert Motherwell donant suport a un canvi d'actituds semblant i tindreu una vívida consciència de les diferències que separaven els últims estadis de l'ortodoxia de la modernitat del molt diferent clima moral de l'art postmodern."

Hilton Kramer a Postmodernitat: Art i cultura dels 80, revista Saber n. 1, 2ª època, gener-febrer 1985, p. 7