Més sobre llenguatge simbòlic

 

Fra Angelico 1434

Agafem un text simbòlic. No cal que sigui un text "sagrat"; pot ser, per exemple, el text que Mahler va escriure i musicar i que constitueix l'impressionant i emocionant cant final de la seva Simfonia n. 2, basat en el poema Die Auferstehung de Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803). Un text sobre el tornar a la vida després de la mort, sobre la resurrecció (el trobareu a https://aglapertu.blogspot.com/2019/06/mahler-resurreccio.html).

Nosaltres ja sabem que no ressuscitarem. Ara bé, converteix això en inútil, irrellevant, un text com aquest? Crec fermament que no. Un text així continua tenint un paper a jugar en la nostra vida, tot i saber que no descriu uns fets que passaran. Els textos simbòlics no són valuosos pel que descriuen, sinó per l'impacte que tenen en nosaltres tot i no descriure uns fets objectius. No cal considerar que ressuscitarem per gaudir d'un text com aquest.

El que diu un text com aquest ens reconforta i ens exalta. No perquè ens faci creure en que es produiran uns determinats fets, sinó per l'impacte emocional que té en nosaltres, per rebre el qual no cal considerar que el text parla d'esdeveniments reals. Els textos simbòlics no parlen d'esdeveniments reals, ni del passat ni del futur. No és aquesta la seva tasca, no són tractats d'història, ni de ciència, ni de prospectiva. Són el que són: textos simbòlics amb una funció pròpia. El seu paper, la seva funció, la seva missió, és una altra. I és una pena que es deixi de banda aquesta missió "perquè no descriuen fets reals". 

La nostra societat està caient massivament en aquesta marginació dels textos simbòlics "perquè no parlen de realitats". Quin greu error! No ens deixem portar per aquest corrent. Continuem assaborint, gaudint i aprofitant les meravelles dels textos simbòlics.