Valors a Catalunya

Sunyer 1919

Es parla gaire de valors actualment a Catalunya? Potser no tant com fa uns anys, però se'n parla. La reflexió sobre com va el país en el tema valors és rellevant. Per això pot ser adient, útil, preguntar-se quins són els principals perills que experimenten els valors actualment a Catalunya. Crec que són tres:

1) el de la seva manipulació per part de sectors que els volen posar al servei dels seus interessos

2) el d'ignorar-los, deixar-los de banda, no tenir-los en compte, oblidar-los

3) el de la seva banalització, tractant-los des d'un entorn de superficialitat, de manca de rigor, que comporta el seu desprestigi

Dels valors cal parlar-ne amb cura i amb respecte. Són massa importants i massa delicats com per voler-los aprofitar per enfortir causes, per dignes que aquestes siguin. Amb els valors no s'hi juga; fer-ho acaba tenint conseqüències nefastes, d'empobriment moral d'una societat i d'afebliment del lligam de les persones amb el col·lectiu. Una societat que parla bé dels valors, que els tracta com cal, es mostra com a digna i guanya prestigi davant dels qui la formen i davant d'altres societats. Una societat que considera innecessari o pesat prendre els valors en consideració és una societat que es degrada, i posa les bases per al seu afebliment. I una societat que els tracta com a una cosa qualsevol, sense atorgar-los la importància que tenen, es fa mal a ella mateixa i condiciona el seu futur.

La temàtica dels valors es complica una mica perquè s'aborda des de diverses disciplines que tenen maneres diferents de fer-ho. N'hi ha tres de més rellevants:

- la sociologia (què valoren els catalans, a què donen de fet valor en els seus comportaments i en les seves formulacions?)

-  la filosofia (què són els valors, quina funció tenen en la vida humana, quins són els principals, com es jerarquitzen?)

- la política, si més no una visió il·lustrada de la política que posa l'accent en la transformació de la realitat, inclosa la mentalitat col·lectiva (com establir el que els catalans haurien de valorar? com aconseguir que els catalans passin de valorar el que valoren a valorar el que seria millor que valoressin?).

Caldrà, doncs, saber combinar bé aquests diversos enfocaments, fent servir en cada moment i context el que correspongui. Són formes d'anàlisi complementàries, s'han de fer servir totes tres.

Tornem al principi. Val la pena parlar-ne, dels valors? Doncs sí, val la pena. Tant a nivell social com a les escoles. Sabent, però, que parlar-ne va bé perquè ajuda a la seva transmissió, però que el pes d'aquest parlar-ne en aquesta transmissió és limitat. Diguem un 25-30 per cent? Potser sí. Potser menys. Ja que el gruix de la responsabilitat de la transmissió dels valors és no verbal, és l'exemple, és el testimoni, és la pràctica dels valors. Per tant, si ens sembla que a casa nostra la qüestió dels valors fluixeja, no és pas parlant-ne més que ho arreglarem. És essent conscients que la qüestió es juga en la vivència quotidiana, en allò que fem sense cap propòsit de transmetre res, sinó que ho fem perquè és el que ens surt de dins, perquè és el que trobem correcte i important. Si volem incrementar la transmissió de valors haurem de revisar críticament el nostre comportament diari, la nostra manera espontània de fer, mirant fins a quin punt hi són presents valors i procurant modificar-la si no els hi trobem prou presents. I això és més difícil que parlar dels valors.

Així doncs, si ens sembla que Catalunya fluixeja en el tema valors, parlem-ne, però sobretot revisem la nostra manera de viure. I siguem crítics, això també, amb la manera de viure dels altres. En aquesta rellevant qüestió no ens podem acontentar amb la revisió del nostre comportament personal, deixant que els altres facin el que vulguin, visquin com vulguin. Certament que no hem d'imposar la nostra manera de viure, però podem ser crítics amb la manera de viure dels altres. I rondinar al respecte. I fer saber perquè hi som crítics, quins aspectes d'aquests comportaments dels altres no ens semblen adients. Que això sembla poc liberal, poc tolerant, poc  comprensiu? Potser sí. Però el pes dels valors en una societat és quelcom de molt rellevant, és un dels definidors bàsics d'aquesta societat i un dels elements que la poden fer més vivible, més acollidora, més protectora. Per tant, no ens pot ser indiferent com es viuen els valors en la nostra societat.

Com va Catalunya en aquest sentit? És una societat amb una alta presència dels valors, dels grans valors (justícia, llibertat, igualtat, bondat...)? Cadascú hi haurà de pensar i hi haurà de dir la seva. És una conversa important, i potser no prou practicada actualment. Els sociòlegs, els filòsofs i els polítics ens poden ajudar a fer aquesta conversa més ben fonamentada i més productiva. Però aquesta conversa s'haurà de fer sempre des de la plena consciència de la responsabilitat personal de cadascú en la qüestió. Sabent que no és una qüestió de la "societat", sinó de cada un de nosaltres, que amb el seu comportament, com dèiem, fa o no fa possible la transmissió i el creixement de la presència dels valors a casa nostra.