Corbí: Més sobre Jesús

Leonardo da Vinci 1495

“A finals del segle I es produeixen dos grans esdeveniments: es consumeix la ruptura entre els seguidors de Jesús i els jueus i s'hel·lenitza la predicació de Jesús.

La inculturació del missatge de Jesús a l'àmbit hel·lè, predicat des de la sinagoga jueva, va suposar una veritable refundació del moviment cristià.

La versió hel·lenista del moviment cristià no va ser una mera traducció al grec, va ser una recodificació i una relectura profunda de tot el que va passar al voltant de Jesús, feta des de categories culturals, de pensament, d'organització i de sentir hel·lens.

Amb els mateixos Evangelis i especialment amb els Fets dels Apòstols i amb les Cartes de Pau ja es va recórrer un gran tram d'aquesta hel·lenització. La tasca es conclou quan es rellegeix la tradició de Jesús des de la filosofia.

Una tasca semblant s'havia fet abans amb el judaisme. Filó va convertir la tradició jueva en “judaisme” quan la va exposar com una saviesa elaborada conceptualment. Els seguidors de Jesús hel·lens només van haver de seguir els passos de Filó per convertir la tradició de Jesús en “cristianisme”, és a dir, en discurs de saviesa, en discurs veritable, en Logos alèthés.

La filosofia va ser l'única matriu mental i axiològica disponible capaç de comprendre de manera global realitats com la tradició jueva o la tradició de Jesús.

La filosofia era per als grecs, alhora, interpretació última de la realitat i recerca de la saviesa. En aquestes dues funcions, el prestigi de la filosofia havia desplaçat les mitologies.

Suposat el paper de la filosofia en la cultura hel·lena, el cristianisme, si volia penetrar-hi, havia de passar per la filosofia. La fe s'elaborarà, doncs, com a sistema de pensaments i comportaments.

Fer de les paraules i els fets de Jesús l'exposició d'una saviesa, que per als grecs era equivalent a una filosofia, va tenir greus conseqüències.

Una de les més greus va ser que la tradició de Jesús es va desplaçar cap a la doctrina.

Des del començament, la filosofia es va diversificar en escoles. També el cristianisme, convertit en saviesa filosòfica, es diversificarà a escoles.

El ventall de la diversificació es va obrir al voltant de la combinació de dos eixos centrals: les Escriptures i mitologies semítiques jueves ja més o menys hel·lenitzades i reinterpretades per Pau i les categories de la filosofia grega.

Unes escoles, seguint Filó, van posar les categories de la filosofia al servei de les Escriptures semítiques i les semítiques hel·lenitzades; altres van supeditar la tradició escripturística a l'elaboració filosòfica. En aquesta segona categoria hi entrarien moltes escoles gnòstiques.

La força centrífuga del cristianisme hel·lè va ser la diversitat d'escoles; la seva força centrípeta va ser l'organització comunitària de la predicació i el culte, a la manera de la sinagoga.

La força centrípeta va permetre que una escola pogués imposar-se a les altres com a posseïdora de la saviesa veritable. Les altres escoles serien titllades d'heretgies pels qui es van considerar portadors de la veritat.

Per a la mentalitat grega, la creença ha de poder argumentar-se amb la raó. Amb això, la creença en surt enfortida però alhora la fe en surt fragilitzada. Enfortida per la incardinació cultural que s'aconsegueix i per la força de la bastida dels arguments de la raó; fragilitzada per la incapacitat del raonament per fonamentar completament la creença."

Marià Corbí, Més sobre Jesús