El racional i el pietós

 

Hermann Hesse i Thomas Mann

"El racional no creu en res tant com en la raó humana... El racional aspira al poder... El racional s'enamora fàcilment dels sistemes... El racional racionalitza el món i el violenta. Tendeix sempre a una seriositat despietada. És educador. El racional està sempre disposat a desconfiar dels seus instints.

El fonament de la fe i del sentiment vital és, per al pietós, la veneració. Aquesta es manifesta sobretot en dos trets distintius característics: un accentuat sentiment de la natura i la creença en un ordre supraracional de l'univers. El pietós valora la raó com un  do preciós, però no veu en ella un mitjà suficient per al coneixement o per al domini del món... El pietós no aspira al poder... El pietós s'enamora fàcilment de les mitologies... Presenta certa predilecció pel que és lúdic. No educa els infants, més aviat els lloa."

Hermann Hesse

(publicat el 1932 a Un fragment de teologia. En una carta de març de 1932 enviada a Thomas Mann, Hesse li diu que aquest text correspon a un assaig escrit fa molt de temps per explicar-li a la seva esposa una sèrie de conceptes i termes del seu pensament.)

Mann i Hesse foren amics, sobretot de grans. Es respectaven i s'admiraven, com es pot veure a la seva correspondència. Eren molt conscients l'un de l'altre a l'hora d'escriure els seus dos grans monuments finals: El joc de les granisses de Hesse (Das Glasperlenspiel, 1943) i Doctor Faustus de Mann (1947). Són dues meravelloses construccions literàries i intel·lectuals que val molt la pena llegir. Totes dues han estat traduïdes al català a la col·lecció Les millors obres de la literatura universal (MOLU).