Norma i maduresa

 

Soutine 1921

La norma és el consens d'una determinada societat sobre el comportament adient per a que les persones visquin una vida digna i no es facin mal ni a elles mateixes, ni als altres ni al món. La maduració és el procés que permet a les persones anar més enllà de la literalitat de la norma per tal de mantenir un comportament digne en determinades circumstàncies. Pertany a la sinceritat amb un mateix, a l'honestedat íntima, decidir si s'és prou madur com per anar més enllà de la norma.

"Anar més enllà" no és equivalent de transgredir, és aplicar la norma amb seny i llibertat, sabent quan es pot actuar sense seguir al peu de la lletra el que estableix la norma.

La norma és diferent segons  les societats i en una mateixa societat va canviant, evolucionant, amb el temps i segons els contextos (noves dinàmiques socials, canvis ideològics, etc.).

Quan la persona no se sent prou madura per saber si cal o no aplicar la norma en una determinada circumstància, més val aplicar-la. Però això ha d'anar acompanyat per part del col·lectiu d'una dinàmica permanent de revisió de la norma; quan aquesta presenta aspectes absurds, cal abolir-los.

Tradicionalment en contextos religiosos de la norma se n'ha dit la Llei (per exemple, les taules de la Llei amb els deu manaments que Moisès baixà del Sinaí). El judaisme ha treballat a fons la qüestió de la Llei.

L'evangeli de Jesús de Natzaret anima a anar més enllà de la Llei sense prescindir-ne. És una crida a les persones per a madurar fins a tenir prou criteri per saber quan s'ha d'aplicar literalment el que diu la Llei i quan no. No es tracta d'anar contra la llei, d'abolir-la, sinó que aquesta estigui al servei de les persones, sigui una eina per a viure més adientment que cal depassar quan això no es compleix. Les persones han de ser prou lliures i prou responsables per saber quan no s'ha de seguir el que diu la Llei (o sigui, no s'ha d'aplicar en la seva literalitat; aquí ens trobaríem amb el conegut tema de l'esperit de la Llei).

Una de les més conegudes expressions evangèliques d'això és la que diu que les persones no han d'estar al servei de la festa del sàbat (durant la qual no es podia fer cap mena d'activitat) sinó que el sàbat ha d'estar al servei de les persones (per tant, si el bé d'algú requereix fer una activitat ni que sigui en sàbat, es fa). 

Així es presenta a Marc 2, 23-28 i 3, 1-6 (i el tema és prou greu com per portar a condemnar a mort Jesús):

"Un sàbat, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van preguntar:

— Mira, per què fan en sàbat això que no és permès? 

    Jesús els respon:

— ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar,  David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. 

    I els deia:

— El sàbat ha estat fet per a l’home, i no l’home per al sàbat. Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del sàbat.

Jesús va entrar novament a la sinagoga.  Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en sàbat i així poder-lo acusar.  Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:

— Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

    Llavors els pregunta:

— Què és permès en sàbat: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor,  i digué a aquell home:

— Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

    Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes,  començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir."

Així es presenta a Mateu 12, 1-14:

"En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en sàbat.  Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:

— Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en sàbat. 

   Jesús els respongué:

—¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no tenien permès de menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots?  ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis,  no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l’home és senyor del sàbat.

Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada.  Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: 

— ¿És permès de curar en sàbat?

    Ell els respongué:

— ¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en sàbat, no anirà a agafar-la i la’n traurà?  I un home val molt més que una ovella!  Per tant, és permès de fer el bé en sàbat.

    Llavors digué a aquell home:

— Estén la mà.

Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús."

I així es presenta a Lluc 6, 1-11 (és bonic veure els petits matisos diferents que es presenten a cada evangeli sinòptic en explicar un mateix fet): 

"Un sàbat,  Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. Llavors, alguns dels fariseus van dir:

— Per què feu això que no és permès en sàbat? 

    Jesús els respongué:

—¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. 

    I els deia:

— El Fill de l’home és senyor del dissabte.

Un altre sàbat, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava.  Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en sàbat i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments,  digué a l’home que tenia paralitzada la mà:

—  Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

Ell s’hi va posar. Llavors Jesús els digué:

— Us vull fer una pregunta. Què és permès en sàbat: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

    Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:

— Estén la mà.

L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.

    Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús."