Tres paraules

 

Jasper Johns 1961

Si hagués de reduir a tres paraules els conceptes clau per a portar a terme una vida plenament humana, aquestes serien: metanoia, compromís i Getsemaní.

"Metanoia": canvi, transformació, passar a un altre estadi, esdevenir quelcom de nou, de diferent, convertir-se en algú més proper al que hom considera que ha de ser un veritable ésser humà, anar més enllà de la pròpia espontaneïtat, deixar els propis interessos en segon pla, relegar el propi jo a una posició subordinada.

"Compromís": ésser actiu en les causes que miren de millorar la societat, mirar de canviar el món en una bona direcció, entrar en relacions de solidaritat amb altres éssers humans, treballar per la justícia, la pau, la llibertat, l'autenticitat, mirar de construir un món més bonic, més bo, més acollidor, més càlid i unes relacions amb els altres més fiables, més duradores, més generoses, més consistents, riques i profundes.

"Getsemaní": ser capaç de mantenir aquest compromís, derivat de la metanoia, davant de qualsevol dificultat, fins i tot davant dels reptes més durs, fins al punt de poder oferir la pròpia vida per mantenir la coherència amb els propòsits establerts, amb els compromisos adquirits. Reptes que en algun moment ens faran pensar en la possibilitat de deixar-ho córrer, d'abandonar, de no pagar el preu que se'ns demana, de preservar el propi jo, els propis interessos. Davant del moment de dubte, voldrem retrocedir. Si ho fem, tornarem a la vida de sempre, però inevitablement carregats amb un farcell de decepció. Si no ho fem, si acceptem tirar endavant pel camí triat, si ens mantenim ferms en el compromís, tot i l'esforç i el sofriment ens sentirem reconfortats, no sabrem perquè ni per qui, com si una força més gran que nosaltres ens acompanyes en aquesta decisió, en aquest camí, ni que sigui un camí que porti al fracàs personal, a sacrificar-se un mateix per la causa triada.

Amb els noms que sigui, aquests tres reptes s'ofereixen a cada generació, i aquesta hi respon més o menys. Com parlar d'això amb els joves d'avui és una tasca difícil però que no podem defugir. Cal trobar el llenguatge, i cal estar preparats pel refús i la incomprensió. Però seria una traïció nostra a les noves generacions no parlar d'aquestes qüestions, universals i atemporals, que es presenten a la consciència de cada època i de cada persona, encara que aquesta no ho desitgi, encara que no ho vulgui saber. Eludir aquests reptes és impossible. Podem amagar el cap sota l'ala, però això sempre acaba essent inútil i ridícul. Val més afrontar-los, i si hom no es veu amb cor d'assumir-los, aprendre a viure amb el pes de no haver-ho fet. Un pes que ha de ser molt conscient, perquè si no ho és pot generar comportaments reactius molt estúpids o molt bèsties; mirar de soterrar aquesta càrrega destrueix la pròpia estabilitat i genera sofriment en un mateix i en l'entorn.