Desesper

 

Chagall 1948

"L'estat de tota la nostra vida és la nostra pròpia alienació pel que respecta als altres i a nosaltres mateixos, degut a estar alienats del Fons del nostre ésser, degut a estar alienats de l'origen i de la finalitat de la nostra vida. No sabem d'on hem vingut, ni sabem vers on estem anant. Estem separats del misteri, de la grandesa i de la profunditat de la nostra existència. Sentim les veus que ens arriben d'aquesta profunditat, però les nostres oïdes resten closes. Sentim que quelcom radical, total i incondicional, ens és demanat; però ens hi rebel·lem, intentem defugir el seu constrenyiment, i no volem acceptar les seves promeses.

Tanmateix no podem escapar-nos. Si aquest quelcom constitueix el fons del nostre ésser, hi estem lligats per tota l'eternitat, exactament igual com estem lligats a nosaltres mateixos i a tota altra vida. Sempre quedem subjectes a la puixança d'allò de que estem alienats. Aquest fet ens mena a l'última profunditat del pecat: separats i emperò lligats, alienats i emperò participants, destruïts i emperò preservats: aquest estat s'anomena desesper. El desesper significa que no hi ha escapatòria. El desesper és "la malaltia fins a la mort". Però el que és terrible en la malaltia del desesper, és que no podem alliberar-nos-en, ni tan sols pel suïcidi, públic o secret. Car tots sabem que estem lligats eternament i inevitablement al Fons del nostre ésser. L'abisme de separació no sempre és visible. Però ha esdevingut més visible a la nostra generació que a les generacions precedents degut al nostre sentiment general d'absurditat, de buidor, de dubte i de cinisme - expressions totes elles del desesper, i de la nostra separació de les rels i del sentit de la nostra vida. El pecat en la seva significació més profunda, el pecat del desesper, és abundós entre nosaltres."

Paul Tillich (1886-1965) a The Shaking of the Foundations (1948)

(llibre traduït al català el 1967 com a Els fonaments trontollen. Fragment citat per John A.T. Robinson a Honest to God)