Formalitat

 

Gerhard Richter 1966

"Quant al terme formalitat, podem reconèixer-hi tres sentits que aquí resulten interessants.  El primer sentit no pertany -podríem dir- al terreny de l'ètica sinó de l'etiqueta: una formalitat és una determinada regulació del procedir convinguda en certs actes socials, culturals, religiosos, etc. Aquest primer sentit (formalitat com a procediment o cerimònia), molt sovint està completament desprestigiat perquè està completament divorciat tant de tot sentit ètic com de tot sentit d'eficàcia (per a què serveixen tantes formalitats com hi ha sinó per sacralitzar el poder, la burocràcia, i per tant la dependència de la gent?).

En un segon sentit, que ja entra en el terreny ètic, formalitat, com a estil de comportament, com a actitud (ja que és quelcom que s'adiu més a una constant que a un fet puntual), expressa l'estima que hom té per ajustar-se a allò que és establert. Aquesta actitud té indubtablement el valor de l'esforç, però aquest, si no s'acompanya d'alguna forma de pensament propi, cau en el voluntarisme. I, a més, si el pensament només és participar en un afer col·lectiu, ben aviat es deixa de pensar i neix la identificació, amb totes les prolongacions tautològiques que prou coneixem.

En un tercer sentit, dins del terreny de l'ètica, formalitat és sinònim de serietat i ja no expressa una actitud que acaba en un comportament passiu i com de dissoldre's en el genèric, sinó que expressa, més aviat, el valor actiu que hom té d'ésser conseqüent i d'atenir-se a allò que cau sota una paraula donada, per exemple. Aquest tercer sentit fa de la formalitat el terme que diu una força, una virtut atribuïble a algú i que es coneix bàsicament en la relació personal, tot i que aquesta relació es concreti en una cosa que és exterior i fixa, que s'ha de captenir."

Domingo Melero a Algunes dificultats en la comunicació, Qüestions de Vida Cristiana n.154, octubre de 1990, p. 14.